"La playa" és el tercer senzill de l'àlbum "El viatge de Copperpot", segon disc de La Oreja de Van Gogh, i va ser escrit 4 anys abans de la publicació en el disc. Està considerada, entre altres, com una de les cançons més memorables i recordades del grup.
El tema, està dedicat a la famosa Platja de la Concha, a Sant Sebastià, on els components de la banda passaven el seu temps lliure, els seus estius i la seva infància. Va ser escrit íntegrament per Xabi San Martin. Com ell mateix va dir al seu dia, és un cant a l'enyorança i la nostàlgia, alhora que representa la maduresa de la peculiar forma d'entendre la música que té el grup donostiarra.
La frase amb la qual arrenca la tornada, "te voy a escribir la canción más bonita del mundo" és ja un vers popularment conegut per tots, i difícil d'oblidar.
Malgrat el que pugui semblar, el tema central de la cançó no és un jove amor d'estiu que, encara que està present com a acció secundària del que succeeix en l'entorn, es veu eclipsat per la platja en si. La cançó és, per tant, un diàleg entre l'autor i una platja amb trets personificats, que gairebé interactua amb ell i a la qual ell tracta com si fos en realitat una altra persona, on els records es van acumulant. Com a prova d'això, hi ha els següents versos: "et veuria cada dia alba" i "el dia del comiat d'aquesta platja de la meva vida et vaig fer una promesa".
La Oreja De Van Gogh - La playa
No sé si aún me recuerdas,
nos conocimos al tiempo
tú, el mar y el cielo
y quién me trajo a ti.
Abrazaste mis abrazos
vigilando aquel momento,
aunque fuera el primero,
lo guardara para mí.
Si pudiera volver a nacer
te vería cada día amanecer
sonriendo como cada vez,
como aquella vez.
Te voy a escribir la canción más bonita del mundo,
voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo.
Y un día verás que este loco de poco se olvida,
por mucho que pasen los años de largo en su vida.
El día de la despedida
de esta playa de mi vida
te hice una promesa:
volverte a ver así.
Más de cincuenta veranos
hace hoy que no nos vemos
ni tú, ni el mar ni el cielo
ni quien me trajo a ti.
Si pudiera volver a nacer
te vería cada día amanecer
sonriendo como cada vez,
como aquella vez.
Te voy a escribir la canción más bonita del mundo,
voy a capturar nuestra historia en tan solo un segundo.
Y un día verás que este loco de poco se olvida,
por mucho que pasen los años de largo en su vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada