L'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
«Morirem aviat, lluny de la planta, -
elles deuen pensâ; -
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.»
Joan Maragall -1898
