Joan Baptista Humet - Fulls - 1973 -

Aquesta és una cançó d'una sensibilitat increïble, parla sobre nens d'una escola als afores d'una ciutat. Humet en aquells moments col.laborava fent classes a nens en aquestes zones de l'extraradi

Tant la lletra com la música són extraordinàries

Aquesta són paraules del propi Humet.

"Fulls" era la legoria que associava una trentena de nens, d'alumnes meus, a les fulles d'un llibre, d'un llibre tan oblidat com aquella escola de primària de la barriada de Can Anglada de Terrassa, a la qual freqüentava com a professor de català ". Extret de la seva Web

Joan Baptista Humet - Fulls

Són petites gotes d'aigua enamorada
que t'esperen impacients cada matí,
que empastifen de gargots una pissarra
i netegen l'aire d'una escola gris.

Són ditades suaus ansioses de besar-te,
d'escombrar per a tu la pols del seu carrer,
són butxaques capgirades que esgarrapen,
són preguntes que atabalen sens volguer.

Són trossets de boira al vent de les afores,
cavallers temibles d'hortes i barrancs,
atrapats de dia al llapis tantes hores
i de nit a un llit estret pels seus germans.

I són fulls,
fulls que algú deu haver arrencat,
fulls d'un llibre
que s'escriu a la ciutat.
Amb dibuixos i paraules diferents,
amb un altre riure
i amb un altre accent.

Són petites gotes d'aigua enamorada,
gotes de suor, de llàgrimes i sang
que floregen les tauletes apilades
i no saben que a l'escola són de pas.

Són el tros de terra verge dels seus pares,
l'únic fruit seu que uns peus mai no han trepitjat,
l'únic arbre que ningú els ha pres encara,
perquè poca cosa valen els infants.

Aprendran a fer ciment al temps que a escriure,
no duran tacats de tinta els pantalons,
a la força drogaran la son per a viure,
força que ha d'abatre un dia els peus del món.

Joan Baptista Humet - Que no soy yo

Que no soy yo
Joan Bautista Humet

A veces pienso que tengo suerte,
sin una perra y aún me divierte mi profesión,
desde una noche en la que Dios quiso
comprometerme con el hechizo de una canción.

Y ahora que acabemos de ser sinceros,
que a mí también me mueve el dinero y la vanidad
pa' no ser menos que mis amigos,
que se conforman con un suspiro de libertad.

Y una lucecita que apenas se ve,
cuando estoy a solas va diciéndome
que no soy yo, que aún no soy yo.

A veces pienso que lo más grande
de que dispone el hombre es el hambre de conocer,
que abrir un libro es abrir las alas
sobre las cosas que nunca acabas de poseer.

Y empiezas a edificar tu mundo
de las ideas en un segundo de intuición,
para acabar bajo los cimientos,
esclavizando tus sentimientos a la razón.

Y una lucecita que apenas se ve,
cuando estoy a solas va diciéndome
que no soy yo, que aún no soy yo.

A veces vibro con cualquier cosa,
una mirada se me hace hermosa si mira en paz;
por un cachorro que se extravía,
que así yo entiendo a mis alegrías, vaivén fugaz.

Y porque sufro hoy me pongo al lado
del oprimido y amordazado que se echa a andar,
porque él ha hecho que el mundo gire
y hay que cantarle pa' que no olvide su malestar.

Y una lucecita que apenas se ve,
cuando estoy a solas va diciéndome
que no soy yo, que aún no soy yo.

Joan Baptista Humet - Gemma

Joan Baptista Humet i Climent

Gemma

No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!

Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen
i tu ets la més bonica.

Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents al anar cordant
dues sabates noves.

Les dures hores i hores als teus peus!
les veig noves si les miro.
Amb gran goig en parlarà la teva veu,
i és per això que més t'estimo.

Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant
la forca que dormia.

Pren els dies d'un en un que hi és el temps
per premiar el teu entusiasme.
T'ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.