Un espai dedicat a gent sensible, romàntica i apassionada, que gaudeixi de la bellesa i plaer que té un poema, una cançó, unes notes, un paisatge i es deixi transportar pels sentiments, les emocions, les sensacions...
Si ets així, si això t'agrada... va dedicat a tu. Vols compartir-ho?
A bocca Chiusa" (a boca tancada) és un recurs coral, indicat algunes vegades en la partitura, que consisteix en l'emissió de notes sense obrir la boca. Emotiu i sentimental, el Cor "a bocca Chiusa" de la pucciniana "Madama Butterfly" evoca la serenitat tensa i expectant de la il.lusió de la protagonista, Cio Cio San, transformada en resignació. Melodia d'efecte meravellós en la qual es desplega la finor del llenguatge musical del compositor de Lucca.
Us recomano tancar els ulls i deixar-vos emportar per la tendresa d'aquest moment.
Pels qui vulgueu saber més d’aquesta òpera us deixo aquí el seu argument.
“Madama Butterfly” es desenvolupa en tres actes a Nagasaki, Japó als primers anys del segle XX.
Acte primer
El tinent Pinkerton, oficial de la armada nord-americana, aprofita la seva estada en el port japonès de Nagasaki per viure el què per ell, és una simple “aventura oriental”.
Una dona, el mateix que una casa, poden ser llogades allà, segons les lleis locals, pel període de 999 anys, podent l’adquirent reservar-se el dret de rescindir el contracte, quedant l’esposa tan lliure com el marit.
En virtut d’aquesta facilitat, Pinkerton decideix canviar d’estat, instal.lant-se transitòriament al Japó.
Cio-cio-san, una geisha de quinze anys a la que coneix amb el nom de “Madama Butterfly” (senyora papallona) ha interessat al mariner.
A través de Goro, un matrimonier comissionista, Pinkerton adquireix així casa i dona, oblidant-se temporalment de que té una novia als Estats Units.
S’inicien els preparatius de la festa nupcial, mentre Pinkerton i Sharpless, el cònsol nord-americà a Nagasaki, esperen l’arribada de l’esposa. Sharpless aconsella al mariner que desisteixi del seu propòsit, ja que d’allò en podrien derivar doloroses conseqüències. Poc després torna Goro anunciant l’arribada de Cio-cio-san, qui apareix acompanyada per les seves amigues, proclamant-se la dona més feliç de la terra. Butterfly entaula conversa amb Sharpless, a qui relata breument la seva història. Mentre van arribant els familiars, la jove treu d’un cofre alguns objectes personals que mostra ingènuament a Pinkerton; entre ells s’hi troba un punyal de samurai, amb el qual el pare de Cio-cio-san es va donar mort per haver caigut en desgràcia davant l’emperador.
Butterfly confessa a Pinkerton que per ser-li encara més grata ha adoptat la seva religió. Goro ordena silenci i acte seguit, en presència del comissari imperial, es duu a terme la cerimònia matrimonial.
El brindis posterior és interromput per la veu colèrica de Bonzo, oncle de Butterfly, qui assabentat de que la seva neboda ha renunciat a les creences dels seus avantpassats, maleeix a Cio-cio-san, a la que tots abandonen.
Butterfly es troba ara sola, “renegada però feliç”, diu ella a Pinkerton, davant al que ella considera la realitat d’un meravellós somni d’amor.
Acte segon
Han passat tres anys.
Pinkerton ha abandonat el Japó, prometent a Cio-cio-san que tornarà quan floreixin les roses i niïn els pit-roigs, però ocells i flors s’han renovat ja tres vegades i l’absent no torna. Suzuki, la criada de Butterfly, demostra inquietud i desconfiança però Butterfly té fe en el seu “déu americà”.
El cònsol Sharpless ha rebut una carta de Pinkerton en la qual li anuncia el seu retorn. S’ha casat, viatjarà amb la seva dona i li encarrega que així ho comuniqui a Butterfly.
Sharpless visita a Butterfly, qui es queixa de Goro i de les seves proposicions de nous matrimonis. De fet hi ha un pretendent, el príncep Yamadori, a qui no pot suportar.
Per fi el cònsol es queda sol amb Butterfly i es decideix a llegir la carta de Pinkerton.
Davant les contínues i anheloses interrupcions de la jove, Sharpless no té coratge per prosseguir la lectura i bruscament pregunta a Butterfly que faria si Pinkerton no tornés. Dues coses, respon l’atribolada jove, tornar a la seva condició de geisha o potser millor morir.
Abans que el cònsol es retiri, Butterfly corre cap a una habitació i torna amb aire triomfal portant el seu petit en braços. Pinkerton ignora la existència d’aquest fill, i Sharpless, abans de retirar-se, promet fer-li-ho saber. El fort so d’una salva anuncia l’arribada d’un vaixell estranger. Butterfly ansiosament descobreix la nau de Pinkerton. Tots havien mentit i els constants dubtes s’esvaeixen ara davant la presència de la nau.
Butterfly, davant al que ella creu el triomf de l’amor i de la seva fe, ajudada per Suzuki, escampa per la casa totes les flors del jardí. Acompanyada per Suzuki i el seu fill, contemplant la mar en la nit estelada, es disposa a esperar l’arribada del seu estimat.
És en aquest precís instant de l’òpera, quan s’escolta la preciosa melodia del famós cor a boca tancada.
Acte tercer
En l’angoixosa nit, l’espera va ser tan llarga com inútil. Butterfly, amb el plor en els ulls i la mort a l’ànima, veu sorgir el nou dia, però el marit absent no torna. Poc després Pinkerton, Kate, la seva dona americana, i Sharpless es presenten d’imprevist. Suzuki comprèn a l’instant la dura veritat. El cònsol li demana preparar a Butterfly, per a l’amarga revelació. Pinkerton, adonant-se de la barbaritat de la seva falta, s’allunya afligit.
Un moment després entra Butterfly amb l’esperança de parlar al seu marit, però en lloc del seu estimat troba a Sharpless i a una dona estrangera. La dona de Pinkerton pregunta si podran emportar-se al nen.Amb gran tristesa Buterfly comprèn la magnitud de la seva desgràcia, contestant que només l’entregarà a Pinkerton si ve a buscar-lo.
Al quedar-se sola, en dolorosa meditació, pren a les seves mans el punyal amb el qual es va matar el seu pare, sobre l’esmolada fulla llegeix la sentència inexorable: “amb honor mor qui no pot conservar la vida amb honor”.
Aquesta commovedora escena és interrompuda per la presència del nen. Butterfly, després d’acomiadar-se tendrament de la criatura, es dona mort, sacrificant així la seva vida davant l’abandonament del seu estimat.
Des de fora s’escolta la veu desesperada de Pinkerton que crida desesperadament a Butterfly.
Cuando Kraus canta, el mundo calla.
Cuando Kraus calla, el mundo aplaude.
KRAUS SOLO HAY UNO.
Me ha encantado este comentario, que comparto plenamente.
Si quereis eschuchad este video... con los ojos cerrados...
con lo ojos abiertos... y comentad...
El placer es vuestro y mio TAMBIÉN.
Gracias ALFREDO!!!
Fragmento de la ópera "Los pescadores de perlas" de Georges Bizet.
NADIR
(seul)
À cette voix quel trouble agitait
Tout mon être?
Quel fol espoir?
Comment ai-je cru reconnaître?
Hélas! devant mes yeux déjà,
Pauvre insensé,
La même vision
tant de fois a passé!
Non, non, c'est le remords,
La fièvre, la délire!
Zurga doit tout savoir,
J'aurais tout lui dire!
Parjure à mon serment,
J'ai voulu la revoir!
J'ai découvert sa trace,
Et j'ai suivi ses pas!
Et caché dans la nuit
Et soupirant tout bas,
J'écoutais ses doux chants
Emportés dans l'espace.
Je crois entendre encore,
Caché sous les palmiers,
Sa voix tendre et sonore
Comme un chant de ramier!
O nuit enchanteresse!
Divin ravissement!
O souvenir charmant!
Folle ivresse! doux rêve!
Aux clartés des étoiles,
Je crois encore la voir,
Entrouvrir ses longs voiles
Aux vents tièdes du soir!
O nuit enchanteresse!
Divin ravissement!
O souvenir charmant!
Folle ivresse! doux rêve!
Charmant souvenir!
Oh rêve charmant!
(Il s'entend sur une natte et
s'endort.)
NADIR
(solo)
¿Ante esa voz
qué turbación agita todo mi ser?
¿Qué loca esperanza?
¿Qué he creído reconocer?
¡Ay! ¡Ante mis ojos ya,
pobre insensato,
la misma visión
ha pasado tantas veces!
¡No, no, son los remordimientos,
la fiebre, el delirio!
¡Zurga debe saber todo,
iré a decírselo!
¡Perjuro a mi promesa,
he querido volver a verla!
¡He descubierto sus huellas,
he seguido sus pasos!
Y oculto en la noche
y suspirando por lo bajo,
escuché sus dulces cantos
traídos por el espacio.
¡Creo escuchar todavía,
oculto bajo las palmeras,
su voz tierna y sonora
como un canto de paloma!
¡Oh noche encantadora!
¡Divina visión!
¡Oh recuerdo delicioso!
¡Loca embriaguez! ¡Dulce sueño!
¡A la claridad de las estrellas,
creo todavía verla,
entreabrir sus largos velos
a los vientos tibios de la noche!
¡Oh noche encantadora!
¡Divina visión!
¡Oh recuerdo delicioso!
¡Loca embriaguez! ¡Dulce sueño!
¡Delicioso recuerdo!
Oh sueño delicioso!
