Tal dia com avui va nèixer...
Pablo Neruda ( Parral, Xile 1904 - Santiago de Xile 1973 ), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.
Va néixer el 12 de juliol de 1904 a la ciutat xilena de Parral, població situada a la província de Linares, fill d'un ferroviari i orfe de mare des del primer mes de vida. El 1906 la seva família es traslladà a Temuco on el seu pare es casà amb Denise Rios, a qui el poeta esmenta amb el nom de Mamadre. Realitza els seus estudis en el Liceu d'Homes d'aquesta ciutat, on també publica els seus primers poemes en el periòdic regional La Mañana.
Obra literària
El 1919 obté el tercer premi en els Jocs Florals de Maule amb el seu poema Nocturno ideal i el 1920 comença a contribuir amb la revista literària "Selva Austral" sota el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda (1834-1891.
El 1921 s'estableix a Santiago de Xile i estudia pedagogia en francès a l'Institut Pedagògic de la Universitat de Xile, on obté el primer premi de la festa de la primavera amb el poema "La canción de fiesta", publicat posteriorment a la revista Juventud. El 1923 publica Crepusculario, que és reconegut per escriptors xilens com Alone, Raúl Silva Castro i Pedro Prado.
El 1924 publica la seva obra més famosa Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en el qual encara es nota una influència del modernisme. Posteriorment manifesta un propòsit de renovació formal d'intenció avantguardista en tres breus llibres publicats el 1926: El habitante y su esperanza; Anillos (en col·laboració amb Tomás Lagos) i Tentativa del hombre infinito
Carrera diplomàtica
El 1927 comença la seva llarga carrera diplomàtica a Rangun, Birmània. Posteriorment fou nomenat cònsol a Sri Lanka, l'illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. En els seus múltiples viatges coneix a Federico García Lorca a Buenos Aires i Rafael Alberti a Barcelona. El 1935 Manuel Altolaguirre li lliura la direcció de la revista Caballo verde para la poesía en la qual és company dels poetes de la generació del 27.
Commogut per l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el posterior assassinat de García Lorca es compromet amb el moviment republicà, primer a Espanya i després --ja desplaçat del seu càrrec diplomàtic-- a França, on inicia l'escriptura de España en el corazón (1937). Aquell mateix any retornà al seu país, i la seva poesia durant el període següent es caracteritzarà per una orientació cap a qüestions polítiques i socials, el que reforça les seves grans vendes de llibres.
L'octubre de 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que amb l'acció d'una força elemental porta viu el destí i els somnis d'un continent.
Morí el 23 de setembre de 1973 a la Clínica Santa Maria de Santiago de Xile a conseqüència d'un càncer de pròstata, pocs dies després del cop d'Estat realitzat per Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende.
En aquest vídeo podeu escoltar a Miguel Rios cantant un dels seus poemas, titulat "Oda a la tristesa"
ODA A LA TRISTEZA
Tristeza, escarabajo
de siete patas rotas,
huevo de telaraña,
rata descalabrada,
esqueleto de perra:
Aquí no entras.
No pasas.
Ándate.
Vuelve
al Sur con tu paraguas,
vuelve
al Norte con tus dientes de culebra.
Aquí vive un poeta.
La tristeza no puede
entrar por estas puertas.
Por las ventanas
entra el aire del mundo,
las rojas rosas nuevas,
las banderas bordadas
del pueblo y sus victorias.
No puedes,
Aquí no entras.
Sacude
tus alas de murciélago,
yo pisaré las plumas
que caen de tu manto,
yo barreré los trozos
de tu cadáver hacia
las cuatro puntas del viento,
yo te torceré el cuello,
te coseré los ojos,
cortaré tu mortaja
y enterraré tus huesos roedores
bajo la primavera de un manzano.
Pablo Neruda
Podeu trobar molta més informació visitant la seva
pàgina web
