Mirant enrere, es veu que la vida passa molt de pressa, cada vegada més, i que els fets s'acumulen ràpidament. (...)
Així comença aquest llibre que recomano a tot aquell a qui li agradi escoltar i aprendre d'un vell, com diu ell mateix, jo diria d'una gran persona que ha tingut la sort de viure una llarga vida i recollir-ne un munt d'experiències, i que el fet ara d'explicar-les, ens ajuden com a mínim a reflexionar.
Us deixo el final d'aquest llibre realment colpidor.
COMIAT
Ara que sento que la vida passa tan de pressa,
ara que el meu cos val tan poc, ara que no desitjo cap bé material i que visc
amb el record de tants fets i tantes persones estimades, m’adono que la
història de la humanitat no deixa de repetir-se. Veig que les desigualtats són
cada vegada més grans. Que els poderosos dominen els més dèbils. Que l’egoisme
guanya l’altruisme. Des de la perspectiva de la meva vida, el millor
ensenyament el trobo en les paraules de sant Agustí :"Estima i fes el
que vulguis". Estic convençut que només aprofundint en l’amor i la
generositat la humanitat sortirà endavant.
Cadascú de nosaltres som com una gota d’aigua
en el mar immens de la creació. Només espero que aquell somni que vaig tenir de
nen i que no he aconseguit oblidar mai no es faci realitat. Que la terra erma
no sigui el futur de la humanitat, que perduri el mar de la vida... el mar de
l’amor.
Moisès Broggi,
(REFLEXIONS D’UN VELL CENTENARI)
Gràcies Doctor Broggi, no el conec personalment, però sé molt de vostè per una persona que tinc molt propera i a qui gràcies al seu amor i la seva generositat, a part dels seus coneixements, li va salvar la vida, i això, això no té preu.
