Nat King Cole －Smile - 1954

"Smile" és una cançó basada en un tema instrumental de Charlie Chaplin, utilitzat en la banda sonora de la pel·lícula "Temps moderns" al 1936 dirigida pel mateix Chaplin.

Nat King Cole －Smile

Smile though your heart is aching
smile even though it's breaking
when there are clouds in the sky, you'll get by
if you smile through your fear and sorrow
smile and maybe tomorrow
you'll see the sun come shining through for you
Light up your face with gladness
hide every trace of sadness
although a tear may be ever so near
that's the time you must keep on trying
smile, what's the use of crying?
you'll find that life is still worthwhile
if you just smile

That's the time you must keep on trying
smile, what's the use of crying?
you'll find that life is still worthwhile
if you just smile
 

SONRIE

Sonríe aunque te duela el corazón
Sonríe aún mientras se rompe
Cuando el cielo este nublado, estarás bien
Si sonries aunque sientas miedo y pena
Sonrie y tal vez mañana
Verás el sol brillar para ti
Ilumina tu cara con gozo
Esconde cada trazo de tristeza
Aunque una lagrima se encuentre tan cerca
Es entonces cuando debes seguir intentando
Sonrie ¿Qué ganas con llorar?
Verás que la vida vale la pena
Si tan solo sonries

Es entonces cuando debes seguir intentando
Sonrie ¿Qué ganas con llorar?
Verás que la vida vale la pena
Si tan solo sonries

Nat King Cole - Las mañanitas - 1958 -

Nat King Cole - Las mañanitas

Estas son Las Mañanitas
Que cantaba el Rey David
Hoy por ser día de tu santo
Te las cantamos a ti

Despierta mi bien, despierta
Mira que ya amaneció
Ya los pajarillos cantan
La luna ya se metió

Que linda esta la mañana
En que vengo a saludarte
Venimos todos con gusto
Y placer a felicitarte

El día en que tu naciste
Nacieron todas las flores
Y en la pila del bautismo
Cantaron los ruiseñores

Ya viene amaneciendo
Ya la luz del dia nos vio
Levántate de mañana
Mira que ya amaneció

Estas son Las Mañanitas
Que cantaba el Rey David
Hoy por ser día de tu santo
Te las cantamos a ti

Despierta mi bien, despierta
Mira que ya amaneció
Y los pajarillos cantan
La luna ya se metió

Nat "King" Cole, va ser un pianista i cantant nord-americà de jazz i pop, Cole va arribar al número u de vendes el 1950 amb la cançó Mona Lisa.

El 1958, Nat "King" Cole va estendre encara més la seva popularitat mundial als països hispanoparlants al gravar algunes de les seves interpretacions en espanyol.

Encara que no sabia parlar espanyol i no tenia habilitats per aprendre idiomes, Col s'aprenia frase per frase aquelles cançons per cantar amb passió i la seva veu pausada, i inoblidable

Avui ens deixa aquesta cançó, (Las mañanitas), que ens pot servir per felicitar les persones que estimem en el seu aniversari, així que ja sabeu ..... venim tots amb gust i plaer a felicitar-te!!.

Les feuilles mortes

Quan un gran poeta i un compositor no menys gran uneixen el seu treball no és difícil que neixi, sota la disfressa banal d'una cançó popular, una petita obra d'art capaç d'expressar sentiments i emocions universals fins a un punt superlatiu. Aquest és el cas de "Les Feuilles mortes", la lletra va ser escrita per Jacques Prévert i la música, composta per Joseph Kosma.

Apareguda el 1946, són innombrables les versions de "Les Feuilles Mortes" que han vist la llum fins ara i m’agrada tant aquesta cançó que us deixo algunes de les seves innombrables interpretacions.

Aquesta versió -potser una de les més modernes- de Cécile Bredie amb la seva veu captivadora li dona un encant especial que em té realment enganxada.

The falling leaves drift by the window
the autumn leaves of red and gold
i see your lips, the summer kisses
the sun-burned hands i used to hold
Since you went away the days grow long
and soon i'll hear old winter's song
but i miss you most of all my darling
when autumn leaves start to fall.

C'est une chanson, qui nous ressemble
toi tu m'aimais et je t'aimais
nous vivions tous, les deux ensemble
toi que m'aimais moi qui t'aimais
mais la vie sépare ceux qui s'aiment
tout doucement sans faire de bruit
et la mer efface sur le sable les pas des amants désunis

No puc deixar de posar la versió del gran Nat King Cole - Autumn Leaves -



Que la voleu en català? doncs escolteu a Marina Rossell, la interpreta així de bé.


La lletra original és aquesta:

Les feuilles mortes
Oh! je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis.
En ce temps-là la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle.
Tu vois, je n'ai pas oublié...
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emporte
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié
La chanson que tu me chantais.

C'est une chanson qui nous ressemble.
Toi, tu m'aimais et je t'aimais
Et nous vivions tous deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Mais la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis.

Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Mais mon amour silencieux et fidèle
Sourit toujours et remercie la vie.
Je t'aimais tant, tu étais si jolie.
Comment veux-tu que je t'oublie ?
En ce temps-là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Tu étais ma plus douce amie
Mais je n'ai que faire des regrets
Et la chanson que tu chantais,
Toujours, toujours je l'entendrai !

Les fulles mortes
Oh, voldria tant que te’n recordessis
Dels dies feliços en què érem amics
En aquell temps la vida era més bella
I el sol més ardent que avui
Les fulles mortes es recullen a palades
Ho veus?, jo no he oblidat ...
Les fulles mortes es recullen a palades
Els records i els pesars també
I el vent del nord els trasllada
Cap a la nit freda de l'oblit
Ho veus?, jo no he oblidat
La cançó que tu em cantaves.

És una cançó que ens reuneix
Tu, tu m’estimaves i jo t’estimava
I nosaltres vivíem junts
Tu que m’estimaves, jo que t’estimava
Però la vida separa els que s'estimen
Molt suaument, sense fer soroll
I la mar esborra sobre la sorra
Els passos dels amants desunits.

Com deixar de posar Andrea Bocelli amb Veronica Berti...



N'hi han tantes versions que és un plaer buscar qualsevol moment per assaborir cadascuna de les seves prolongades notes, fa transportar-me a llocs llunyans, deserts, càlids, apassionats, amb soroll a mar, a llum d’espelmes, a escalfor de llar de foc...