Un espai dedicat a gent sensible, romàntica i apassionada, que gaudeixi de la bellesa i plaer que té un poema, una cançó, unes notes, un paisatge i es deixi transportar pels sentiments, les emocions, les sensacions...
Si ets així, si això t'agrada... va dedicat a tu. Vols compartir-ho?
Incanto és el vintè àlbum del tenor italià Andrea Bocelli. Va ser publicat el 4 de novembre de 2008. El 21 de febrer de 2009, Bocelli rebre quatre vegades disc de Diamant per Incanto, al programa d'entrevistes italià Ché tempo che fa. L'àlbum també va ser candidat per a "àlbum de l'any"en els Premis 2009 Clàssics Britànics
És un disc inspirat a Nàpols amb un conjunt de cançons clàssiques italianes, gravat amb l'Orquestra Simfònica de Milà, un disc de 14 cançons de les quals us deixo "Un amore così grande ".
Siento en el rostro tu aliento,
querida, qué dulce eres, cada vez más,
por lo que me das yo las gracias te daría
pero luego no sé hablar...
Está más cerca tu perfume,
abrázate fuerte a mí, no te preguntes por qué,
la tarde cae ya, por la noche enloqueceré,
en el fondo de tus ojos, queman los míos.
Un amor tan grande,
un amor tan,
tan ardiente dentro y fuera a nuestro alrededor
un silencio breve y después
la boca tuya se enciende otra vez.
Un amor tan grande,
un amor tan,
tan ardiente dentro y fuera a nuestro alrededor
un silencio breve y después
en el fondo de tus ojos, queman los míos.
La tarde cae ya, por la noche enloqueceré,
en el fondo de tus ojos, queman los míos.
Un amor tan grande,
un amor tan,
tan ardiente dentro y fuera a nuestro alrededor
un silencio breve y después
la boca tuya se enciende,
se enciende otra vez...
Y después
la boca tuya se enciende,
se enciende otra vez...
¡¡¡para mí!!!
Conozco tu nostalgia
que te sorprende de repente,
ralentiza un poco la carrera que
te ha quitado el aliento y te ha desilusionado.
Si el mundo a nuestro alrededor
nunca se nos parece,
compártelo conmigo:
yo lo cogeré y lo arrojaré lejos.
Y clara en la tarde
tu serás la luna que no está allí.
En el aire más liviano
tu mano caliente sobre mí.
Y a lo mejor ni siquiera te imaginas
lo grande que es este cielo,
cuánto espacio hay aquí dentro de mí
y habrá ahora que
tú también me quieres así.
Reencontrarás tu magia,
pequeña estrella enamorada,
cuánta noche queda todavía
en esta noche recién nacida.
La oscuridad traerá
consigo sus fantasmas,
y si no durmieras
yo te escucharía y te abrazaría más fuerte.
Y clara en la tarde
tu serás la luna que no está allí.
Con cuánta ternura
te acercas y te fundes en mí.
Y a lo mejor ni siquiera te imaginas
lo grande que es este cielo,
cuánto espacio hay aquí dentro de mí
y habrá ahora que
tú también me quieres así.
Con cuánta ternura
te acercas y te fundes en mí.
Y a lo mejor ni siquiera te imaginas
lo grande que es este cielo,
cuánto espacio hay aquí dentro de mí
y habrá ahora que
tú también me quieres así,
ahora que tú también me quieres así.
Volevo stare un po' da solo
per pensare tu lo sai,
e ho sentito nel silenzio
una voce dentro me
e tornan vive troppe cose
che credevo morte ormai.....
e chi ho tanto amato
dal mare del silenzio
ritorna come un'ombra
nei miei occhi, e quello che mi manca
nel mare del silenzio
ritorna come un'ombra
mi manca sai molto di più
ci sono cose in un silenzio
che non aspettavo mai
vorrei una voce,
e improvvisamente
ti accorgi che il silenzio
ha il volto delle cose che hai
perduto
e io ti sento amore
ti sento nel mio cuore
stai riprendendo il posto che
tu non avevi perso mai
che non avevi perso mai
che non avevi perso mai
volevo stare un po' da solo
per pensare tu lo sai
ma ci son cose in un silenzio
che non m'aspettavo mai
vorrei una voce
e improvvisamente
ti accorgi che il silenzio
ha il volto delle cose che hai
perduto
e io ti sento amore
ti sento nel mio cuore
stai riprendendo il posto che
tu non avevi perso mai
che non avevi
perso mai
che non avevi
perso mai.
Quan un gran poeta i un compositor no menys gran uneixen el seu treball no és difícil que neixi, sota la disfressa banal d'una cançó popular, una petita obra d'art capaç d'expressar sentiments i emocions universals fins a un punt superlatiu. Aquest és el cas de "Les Feuilles mortes", la lletra va ser escrita per Jacques Prévert i la música, composta per Joseph Kosma.
Apareguda el 1946, són innombrables les versions de "Les Feuilles Mortes" que han vist la llum fins ara i m’agrada tant aquesta cançó que us deixo algunes de les seves innombrables interpretacions.
Aquesta versió -potser una de les més modernes- de Cécile Bredie amb la seva veu captivadora li dona un encant especial que em té realment enganxada.
The falling leaves drift by the window
the autumn leaves of red and gold
i see your lips, the summer kisses
the sun-burned hands i used to hold
Since you went away the days grow long
and soon i'll hear old winter's song
but i miss you most of all my darling
when autumn leaves start to fall.
C'est une chanson, qui nous ressemble
toi tu m'aimais et je t'aimais
nous vivions tous, les deux ensemble
toi que m'aimais moi qui t'aimais
mais la vie sépare ceux qui s'aiment
tout doucement sans faire de bruit
et la mer efface sur le sable les pas des amants désunis
No puc deixar de posar la versió del gran Nat King Cole - Autumn Leaves -
Que la voleu en català? doncs escolteu a Marina Rossell, la interpreta així de bé.
La lletra original és aquesta:
Les feuilles mortes
Oh! je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis.
En ce temps-là la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle.
Tu vois, je n'ai pas oublié...
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emporte
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié
La chanson que tu me chantais.
C'est une chanson qui nous ressemble.
Toi, tu m'aimais et je t'aimais
Et nous vivions tous deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Mais la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Mais mon amour silencieux et fidèle
Sourit toujours et remercie la vie.
Je t'aimais tant, tu étais si jolie.
Comment veux-tu que je t'oublie ?
En ce temps-là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Tu étais ma plus douce amie
Mais je n'ai que faire des regrets
Et la chanson que tu chantais,
Toujours, toujours je l'entendrai !
Les fulles mortes
Oh, voldria tant que te’n recordessis
Dels dies feliços en què érem amics
En aquell temps la vida era més bella
I el sol més ardent que avui
Les fulles mortes es recullen a palades
Ho veus?, jo no he oblidat ...
Les fulles mortes es recullen a palades
Els records i els pesars també
I el vent del nord els trasllada
Cap a la nit freda de l'oblit
Ho veus?, jo no he oblidat
La cançó que tu em cantaves.
És una cançó que ens reuneix
Tu, tu m’estimaves i jo t’estimava
I nosaltres vivíem junts
Tu que m’estimaves, jo que t’estimava
Però la vida separa els que s'estimen
Molt suaument, sense fer soroll
I la mar esborra sobre la sorra
Els passos dels amants desunits.
Com deixar de posar Andrea Bocelli amb Veronica Berti...
N'hi han tantes versions que és un plaer buscar qualsevol moment per assaborir cadascuna de les seves prolongades notes, fa transportar-me a llocs llunyans, deserts, càlids, apassionats, amb soroll a mar, a llum d’espelmes, a escalfor de llar de foc...
"Con te partirò" (literalment significa "Amb tu partiré") és una cançó del gènere classical crossover o com normalment se l'anomena òpera-pop italiana, escrita per Francesco Sartori i Luci Quarantotto. Va ser cantada per Andrea Bocelli el 1995 al Festival de San Remo amb la qual va guanyar el segon lloc, la va incloure en el seu àlbum del mateix any titulat Bocelli, i es considera una de les cançons més famoses de l'intèrpret italià. La cançó ha aconseguit èxit amb una segona versió cantada en anglès d'Andrea Bocelli acompanyat per la soprano britànica Sarah Brightman, titulada "Time to say goodbye"
Des de la seva sortida, la cançó ha donat lloc a moltes altres versions que s'han realitzat per moltes altres cantants d'aquest gènere com Hayley Westenra i Katherine Jenkins cantant amb Andrea Bocelli.
Altres versions notables són "Per tu volaré", una versió en espanyol amb lletres modificades significativament, i "I Will Go With You", un ball remix realitzat per Donna Summer. El 2008 rl duet pop danès The Loft va llançar el seu senzill "Kiss you goodbye" sobre la base de "Con te partirò" o "Time to say goodbye" i que contenen mostres de les versions originals. Es va fer una re-publicació del famós duet entre Andrea Bocelli i Sarah Brightman en el disc llançat el 2007 "Vivere: The best of Andrea Bocelli" . wikipedia
Cuando vivo solo
sueño un horizonte
falto de palabras.
En la sombra y entre luces
todo es negro para mi mirada
Si tu no estás junto a mí . . .aquí.
Tú
en tu mundo
separado del mio por un abismo.
Oye
llamame
yo volaré
a tu mundo lejano.
Por ti volaré
espera que llegaré
mi fin de trayecto eres tú
para vivirlo los dos.
Por ti volaré
por cielos y mares
hasta tu amor.
Abriendo los ojos por fin
contigo viviré.
Cuando estás lejana
sueño un horizonte
falto de palabras.
Y yo sé que simpre estás ahí, ahí,
una luna hecha para mí,
siempre iluminada para mí,
por mí, por mí, por mí . . .
Por ti volaré
espera que llegaré
mi fin de trayecto eres tú
contigo yo viviré.
Por ti volaré
por cielos y mares
hasta tu amor.
Abriendo los ojos por fin
contigo yo viviré.
Por ti volaré
por cielos y mares
hasta tu amor.
Abriendo los ojos por fin
contigo yo viviré.
Por ti volaré . . .
"Cant della Terra" és del segon senzill de Andrea Bocelli, "Sogno" de 1999. La cançó va ser escrita per Francesco Sartori i Lucio Quarantotto, els mateixos escriptors de "Amb et partirò", una de la més coneguda i popular cançó de Bocelli.
Igual que "Amb et partirò", la cançó va ser gravada més tard com un duet entre Bocelli i Sarah Brightman, en l'àlbum d'ella "Simfonia" el 2008.
Mira aquesta terra
que gira amb nosaltres
fins i tot i quan està fosc...
Si lo so
Amore che io e te
Forse stiamo insieme
Solo qualche istante
Zitti stiamo
Ad ascoltare
Il cielo
Alla finestra
Questo mondo che
Si sveglia e la notte è
Già così lontana
Già lontana
Guarda questa terra che
Che gira insime a noi
Anche quando è buio
Guarda questa terra che
Che gira anche per noi
A dorci un po'di sole, sole, sole
My love che sei l'amore mio
Sento la tua voce e ascolto il mare
Sembra davvero il tuo respiro
L'amore che mi dai
Questo amore che
Sta lì nascosto
In mezzo alle sue onde
A tutte le sue onde
Come una barca che
Guarda questa terra che
Che gira insime a noi
Anche quando è buio
Guarda questa terra che
Che gira anche per noi
A dorci un po'di sole, sole, sole
Sole, sole, sole
Guarda questa terra che
Che gira insime a noi
A darci un po'di sole
Mighty sun
Mighty sun
Mighty sun
Miserere, miserere,
miserere, misero me,
però brindo alla vita!
Ma che mistero, è la mia vita,
che mistero!
Sono un peccatore dell’anno
ottantamila,
un menzognero!
Ma dove sono e cosa faccio,
come vivo?
Vivo nell’anima del mondo
perso nel vivere profondo!
Miserere, misero me,
però brindo alla vita!
Io sono il santo che ti ha tradito
quando eri solo
e vivo altrove e osservo il mondo
dal cielo,
e vedo il mare e le foreste,
vedo me che...
Vivo nell’anima del mondo
perso nel vivere profondo!
Miserere, misero me,
però brindo alla vita!
Se c’è una notte buia abbastanza
da nascondermi, nascondermi,
se c’è una luce, una speranza,
sole magnifico che splendi dentro me
dammi la gioia di vivere
che ancora non c’è!
Miserere, miserere,
quella gioia di vivere
che forse
ancora non c’è.
