Bryan Adams - (Everything I Do) I Do It For You - 1991

(Everything I Do) I Do It For You ('Tot el que faig, ho faig per tu' en espanyol) és una cançó de Bryan Adams, cantant canadenc de pop rock. La cançó va ser un gran èxit convertint-se en un dels més venuts mundialment. Va ser el primer lloc en 30 països, incloent-hi el Regne Unit (durant setze setmanes) i els Estats Units durant set setmanes.-Wikipedia.

És part de la banda sonora de la pel·lícula "Robin Hood, príncep dels lladres", amb Kevin Costner, Mary Elizabeth Mastrantonio i Morgan Freeman.

 Bryan Adams

(Everything I Do) I Do It For You

Look into my eyes, you will see

What you mean to me

Search your heart, search your soul

And when you find me there

You’ll search no more

Don’t tell me it’s not worth trying for

You can’t tell me it’s not worth dying for      

You know it’s true

Everything i do, i do it for you

Look into your heart

You will find, there’s nothing there to hide

Take me as i am, take my life

I would give it up, i would sacrifice

Don’t tell me it’s not worth fighting for

I can’t help it, there’s nothing i want more

You know it’s true

Everything i do , i do it for you

There’s no love, like your love

And no other could give more love

There’s nowhere unless you’re there

All the time, all the way

Look into your heart, baby

Oh, you can’t tell me it’s not worth trying for

I can’t help it, there’s nothing i want more

Yeah, i would fight for you

I’d lie for you, walk the wire for you

Yeah, i’d die for you

You know it’s true

Everything i do, i do it for you

Everything i do, darling

I would see it through

I would see it through

Oh yeah

Yeah, search your heart

Search your soul

You can’t tell me i would die for

I’ll be back, yeah

I walked the wire for you

I would die for you

Oh yeah, i would die

I do it all the way, all the way

 

Todo lo que hago, lo hago por ti

Mirame a los ojos, verás
Lo que tú significas para mí.
Busca en tu corazón, busca en tu alma.
Y cuando me encuentres allí no buscarás más.

No me digas que no vale la pena intentarlo.
No puedes decirme que no vale la pena morir por eso.
Sabes que es verdad.
Todo lo que hago, lo hago por ti.

Mira en tu corazón, encontrarás que
Allí no hay nada que esconder.
Tómame como soy, toma mi vida.
Lo daría todo, me sacrificaría.

No me digas que no vale la pena luchar por eso.
No puedo evitarlo, no hay nada que quiera más.
Sabes que es verdad.
Todo lo que hago, lo hago por ti.

No hay amor como tu amor.
Y ninguna otra persona podría dar más amor.
No existe ningún sitio, a menos que tú estés allí
Todo el tiempo, todo el camino.

Oh, no puedes decirme que no vale la pena intentarlo.
No puedo evitarlo, no hay nada que quiera más.
Lucharía por ti, mentiría por ti,
Caminaría por la cuerda floja por ti, moriría por ti.

Sabes que es verdad.
Todo lo que hago, lo hago por ti.

El amor tiene dos caras

Una pel·lícula preciosa que cal veure moltes vegades. Ens diu com ha de ser l'amor, perquè estimar i sentir-se estimat és l'únic que ens fa realment feliços...

Un moment de la pel·lícula on la professora explica el què pensa de l'amor i el perquè volem sentir-nos enamorats.

i un final apoteòsic amb el Nessun Dorma de Luciano Pavarotti i la cançó "Finalmernt vaig trobar algú" de Bryan Adams i Barbra Streisand

Bryan Adams and Barbra Streisand - I Finally Found Someone

Ohh yeah...mmmmm 

I finally found someone, who knocks me off my feet,

I finally found the one, who makes me feel complete.

It started over coffee,

We started off as friends,

It’s funny how from simple things,

The best things begin.

This time it’s different, (nah nah nah nah)

It’s all because of you, (nah nah nah nah)

It’s better than it’s ever been,

Cause we can talk it through...

My favorite line,

Was can i call you sometime?

It’s all you had to say,

To take my breath away.

Chorus:

This is it,

Oh i finally found someone,

Someone to share my life, i finally found the one,

To be with every night

Cause whatever i do, it’s just got to be you

My life has just begun, i finally found someone

Did i keep you waiting? i didn't mind.

I apologize. Baby that’s fine.

I will wait forever just to know you were mine.

You know i love your hair, are you sure it looks right?

I love what you wear, isn’t it too tight?

Your exceptional, i can’t wait for the rest of my life...

Repeat Chorus

Cause whatever i do, it’s just got to be you

Oh my life has just begun...i finally found...someone.

 

Bryan Adams and Barbra Streisand - Finalment he trobat a algú

Ohh ... mmmmm

Finalment he trobat a algú, que em colpeja els meus peus,

Per fi he trobat aquell, que em fa sentir completa.

Tot va començar prenent un cafè,

Vam començar com amics,

És curiós com de les coses simples,

Les millors coses comencen.

Aquesta vegada és diferent, (nah nah nah nah)

És tot per culpa teva, (nah nah nah nah)

És millor del que mai ha estat,

Perquè podem parlar de ...

El que va ser la meva línia favorita,

"puc trucar-te en algun moment?"

És tot el que havies de dir,

Per treure'm la respiració.

Així és,

Oh finalment he trobat a algú,

Algú amb qui compartir la meva vida, finalment he trobat aquell,

Amb qui estar totes les nits

Perquè tot el que faig, ha de ser amb tu

La meva vida acaba de començar, finalment he trobat a... algú... algú

Finalment he trobat a algú

T'he fet esperar? No importa.

Et demano disculpes. Carinyo està bé.

Esperaré per sempre només per saber que ets meu.

Saps, m'encanta el teu cabell. Estàs segur que es veu bé?

M'encanta el que portes. No és massa atapeït?

Tu ets excepcional, no puc esperar per a la resta de la meva vida ...

Repetiu la tornada

I faci el què faci, ha de ser amb tu

Oh, la meva vida acaba de començar ... finalment he trobat a algú ....

Charles Chaplin - ("El gran dictador" 1940)

Tal día com avui va neixer:
Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (n. Londres, Anglaterra, Regne Unit 16 abril 1889 - m. Vevey, Suïssa, 25 de desembre de 1977), va ser un actor còmic, compositor, productor i director cinematogràfic i escriptor anglès més conegut per les seves populars interpretacions durant l'època del cinema mut. Des de llavors, és considerat com una de les figures més representatives del humorisme.

Reconegut per la seva popular personatge Charlot, es va destacar en cinema des de principis de la dècada de 1910 fins als anys 1950. Va filmar al voltant de noranta pel lícules, entre elles Kid Auto Races at Venice (1914), La quimera de l'or (1925) , Llums de la ciutat (1931), Temps moderns (1936) i El gran dictador (1940).

Va ser un dels cofundadors de la United Artists el 1919, juntament amb Mary Pickford, Douglas Fairbanks i David Griffith. Influenciat pel francès Max Linder, la seva carrera artística va abastar més de set dècades i va rebre un premi de l'Acadèmia el 1928 . Candidat al premi Nobel de la Pau el 1948, va abandonar Estats Units després d'una sèrie de polèmiques que ho van involucrar amb el comunisme i amb la realització d'activitats antiestadounidenses.

En les seves últimes dècades, els seus treballs van disminuir però l'hi va poder apreciar a La comtessa de Hong Kong i Un rei a Nova York. Casat en quatre ocasions, els seus fills Geraldine, Josephine i Sydney Chaplin també es van dedicar a l'espectacle. El 1972 se li va atorgar el premi Oscar honorífic i el 1975 va ser nomenat Sir per la reina Isabel II. Va morir a la temporada nadalenca de 1977.

De la pelicula "El gran dictador" us deixo l'escena final amb el discurs que tot i tenir 70 anys es manté ben actual. Un discurs molt emotiu, que ens anima a no perdre l'esperança, i ens convida a no deixar de ser idealistes com ho va ser ell.
Sens dubte una de les millors seqüències de la història del cinema.

També us deixo aquesta belles paraules escrites per Chaplin que ens diuen que cal aprendre sempre de la vida.



                                              VIDA

Ya perdoné errores casi imperdonables.

Trate de sustituir personas insustituibles,

de olvidar personas inolvidables.

Ya hice cosas por impulso.

Ya me decepcioné con algunas personas ,

mas también yo decepcioné a alguien

Ya abracé para proteger .

Ya me reí cuando no podía .

Ya hice amigos eternos.

Ya amé y fui amado pero también fui rechazado.

Ya fui amado y no supe amar.

Ya grité y salté de felicidad.

Ya viví de amor e hice juramentos eternos,

pero también los he roto y muchos.

Ya lloré escuchando música y viendo fotos .

Ya llamé sólo para escuchar una voz .

Ya me enamoré por una sonrisa.

Ya pensé que iba a morir de tanta nostalgia y ...

Tuve miedo de perder a alguien especial

(y termine perdiéndolo) ¡¡

pero sobreviví !!

Y todavía vivo !!

No paso por la vida.

Y tú tampoco deberías sólo pasar ...

VIVE!!!

Bueno es ir a la lucha con determinación

abrazar la vida y vivir con pasión.

Perder con clase y vencer con osadía,

por que el mundo pertenece a quien se atreve

y la vida es mucho más para ser insignificante.

Charles Chaplin

Olivia Newton John & E.L.O – Xanadu - 1980 -

Xanadu és una pel.lícula de 1980, catalogada com fantasia musical, explica la història d'una musa que decideix baixar a la terra, a Califòrnia, per il.luminar la creativitat d'un pintor, on tots dos inaugurant un centre artístic multidisciplinari que incloïa una roller-disc (com una discoteca però on es balla amb patins).

La pel.lícula va tenir pocs guanys de taquilla, va ser considerada per la crítica com un fracàs en vendes, però la banda sonora (# 4 del Billboard) va ser un enorme èxit comercial. Va obtenir doble disc de platí per les vendes generades i es va mantenir una setmana al # 1 de la llista d'àlbums pop més venuts.

De la banda sonora es van editar cinc singles, tots ells Top 20 de la ràdio: "Magic": Olivia Newton-John, "Xanadu": Olivia Newton-John/Electric Light Orchestra, "All over the world": Electric Light Orchestra, "I'm alive": Electric Light Orchestra, i "Suddenly": Olivia Newton-John/Cliff Richard.

           ( Xanadú: el país de les meravelles,
                    lloc exòtic i meravellós)

Olivia Newton John - Xanadu

Un lugar a donde nadie se atrevió a ir
El amor que vinimos a conocer
Lo llaman Xanadu

Y ahora , abre tus ojos y ve
Lo que hemos hecho es real
Estamos en Xanadu

Un millón de luces están danzando y tu aquí eres una
Estrella fugaz
Un mundo eterno y tu estas aquí conmigo , eternamente

Xanadu, Xanadu, (ahora estamos aquí) en Xanadu
Xanadu, Xanadu, (ahora estamos aquí) en Xanadu

Xanadu , tus luces de Eón brillaran por ti, Xanadu

El amor , los ecos que hace tiempo
Necesitaste conocer el mundo
Están en Xanadu

El sueño que vino a través de millones de años
Que vivió a través de todas las lagrimas , vino a Xanadu

Un millón de luces están danzando y tu aquí eres una
Estrella fugaz
Un mundo eterno y tu estas aquí conmigo , eternamente

Ahora estamos aquí , ahora estas cerca en Xanadu
Ahora estamos aquí , ahora estas cerca en Xanadu
Xanadu.



Olivia Newton-John Magic

Ven, toma mi mano
Me debes conocer
Siempre he estado en tu mente
Sabes que seré buena
Yo te estaré guiando

La construcción de tu sueño
Tiene que empezar ahora
No hay otro camino que seguir
No te perderás
Yo te estaré guiando

Creerás que somos mágicos
Nada se interpondrá en nuestro camino
Creerás que somos mágicos
No te desvíes de tu meta
Y si todas tus esperanzas sobreviven
Tu destino llegará
Mantendré vivos todos tus sueños
Para ti

Donde yo estoy
Tú estás como en tu casa
La alineación de planetas es tan peculiar
Que hay una promesa en el aire
Y yo te estoy guiando

En todo momento estaré cerca de ti
Vendré siempre que me llames
Te sostendré cuando caigas
Yo te estaré guiando

Creerás que somos mágicos
Nada se interpondrá en nuestro camino
Creerás que somos mágicos
No te desvíes de tu meta
Y si todas tus esperanzas sobreviven
Tu destino llegará
Mantendré vivos todos tus sueños
Para ti.

(Songstraducidas.Com)

John Travolta - Olivia Newton John - Summer Nights - 1978 -

Grease és una comèdia musical nord-americana rodada per Randal Kleiser el 1978. Està basada en un musical de Broadway creat per Jim Jacobs i Warren Casey el 1972, que porta el mateix nom.

La pel·lícula, ambientada en un institut nord-americà dels anys 50, narra la història d'amor entre dos joves molt diferents, la Sandy (una estudiant de bona família) i en Danny (un trinxeraire rocker), encarnats per Olivia Newton-John i John Travolta

Durant l'estiu del 1958, Sandy, una estudiant australiana de vacances als Estats Units, coneix Danny, el cap de la banda de joves dels "T-Birds". El seu amor és troba però interromput per la fi de les vacances, ja que Sandy ha de tornar al seu país.
Tanmateix, l'atzar fa que Sandy es quedi a Amèrica i que integri l'institut Rydell, que és el mateix on estudia Danny, tot i que ella no ho sap. Allà es fa amiga d'un grup de noies, les "Pink Ladies", liderat per Betty Rizzo. Així, Danny i Sandy expliquen als seus amics, cadascun pel seu cantó, el seu amor de vacances perdut. Danny i Sandy s'acaben trobant i decideixen reprendre la seva relació encara que tot els oposi a l'institut...


Us deixaré una cançó inoblidable ... Recordeu aquesta escena?

John Travolta - Olivia Newton John - Summer Nights

Amor de verano , me hizo saltar
Amor de verano, pasó tan rápido
Conocí a una muchacha , estaba loca por mí
Conocí a un muchacho , tan lindo como se puede ser
Días de verano, yendo a la deriva, pero oh, oh, esas noches de verano

Dime más , dime más
¿Llegaste lejos?
Dime más, dime más,
¿Tiene él un auto?
Ah ha...

Ella nadaba cerca de mí , y le dio un calambre
El corrió hacia mí , estaba toda mojada
Le salvé la vida , ella casi se ahoga

El se apareció, tirando agua por todos lados
Sol de verano , algo empezó
Pero oh, esas noches de verano

Dime más , dime más
¿Fue amor a primera vista?
Dime más , dime más
Ella empezó una pelea?

La llevé a los bolos en la galería
Ella fue de paseo , a tomarse una limonada
Nos besamos bajo el muelle
Salimos hasta la diez en punto
Flirteo de verano no significa nada
Pero, oh, esas noches de verano…

Dime más, dime más
Pero no tienes que jactarte
Dime más, dime más,
Porque suena muy aburrido

El fue amistoso , tomó mi mano
Buena, ella se puso amistosa , allá en la arena
El era dulce, sólo tiene dieciocho
Buena, ella era buena , si sabes a lo que me refiero
Calor del verano , un chico y una chica se conocen
Pero, oh, esas noches de verano…

Dime más , dime más,
¿Cuánto dinero el gastó?
Dime más, dime más,
¿Puede ella conseguirme una amiga?

Me puse fría , ahí es cuando se acaba
Entonces le dije , que aún podríamos ser amigos
Luego hicimos un pacto de verdadero amor
Me pregunto que estará haciendo ella en estos momentos
Sueños de verano , se rompen las costuras
Pero, oh, esas noches de verano
Dime más dime más

Font: Fotografía

Annie - Alicia Morton - Tomorrow - 1997 -

Annie - Alicia Morton - Tomorrow

El sol saldrá mañana
Apuesta tu último dolar
Que mañana habrá sol
Solo pensar en mañana
Sacúdete las telarañas y las penas
Hasta que no quede una
Cuando no salgo de un día
Que está nublado y solitario
Solo levanto mi barbilla..
Y sonrío y canto...Oh

El sol saldrá mañana
Así que solo tienes que esperar
Hasta mañana, pase lo que pase
Mañana, mañana, Te quiero
Mañana siempre estás a un día de distancia

Cuando no salgo de un día
Que está nublado y solitario
Solo levanto mi barbilla..
Y sonrío y canto...Oh

El sol saldrá mañana
Así que solo tienes que esperar
Hasta mañana, pase lo que pase
Mañana, mañana, Te quiero
Mañana siempre estás a un día de distancia

Mañana, mañana, Te quiero
Mañana siempre estás.. a un día... de distancia.

Enrique Guzmán - "El amor es algo maravilloso" - 1955 -

"El amor es algo maravilloso" de la pel-lícula del mateix títol de  (1955) (a Espanya es va titular "La colina del adios")

Dirigida per Henry King i protagonitzada per William Holden i Jennifer Jones. El film explica la història d'un reporter americà que s'enamora d'una doctora euroasiàtica i de la seva lluita contra els prejudicis de les seves respectives famílies.

Us deixo la versió en espanyol que va gravar Enrique Guzman en els anys seixanta

Enrique Guzmán - "El amor es algo maravilloso"

Oh, que agradable sensación,
El amor es tal,
Que ya mi alma no puede más

El amor es una forma,
De dar naturalmente,
Corona que hace del hombre rey

Hoo, hoy me pongo a recordar,
Cuando te bese,
Me estremecí el mundo también,
Me enseñaste tú,
Lo que es amor mi corazón latió,
Amor, es todo para mi

Hoo, hoy me pongo a recordar,
Cuando te bese,
Me estremecí el mundo también,
Me enseñaste tú,
Lo que es amor mi corazón latió,
Amor, es todo para mí.

Elsa y Fred

Us porto avui un encant de pelicula, que podreu veure sencera clicant a l'enllaç del títol.

Una pelicula que si hos fa riure i plorar la meitat que a mi, em dono per contenta. Una pel.licula que encomana alegria de viure pels quatre costats. ¿Que seria la vida, sense aquestes ganes de viure fins al final com ens ensenya Elsa?.

Què seria la vida sense rialles i sense llàgrimes? ...

"Elsa i Fred" és una pel.lícula argentina de gènere tragicomèdia protagonitzada per l'actriu uruguaiana China Zorrilla i l'actor espanyol Manuel Alexandre dirigida pel realitzador argentí Marcos Carnevale, resultat d'una coproducció hispano-argentina.

La pel.lícula narra les històries de dos ancians: Elsa, una dona argentina mitòmana, manipuladora i atabalada que viu a Madrid i Alfredo, un vidu espanyol que es muda al mateix edifici que Elsa. Després d'un incident quotidià, els dos ancians comencen a conèixer-se i entre ells neix un romanç que tots dos veuen com l'última oportunitat de ser feliços.

Elsa té 82 anys, 60 dels quals va viure somiant un moment que ja havia estat somiat per Fellini: l'escena de La dolce vita a la Fontana di Trevi. Alfredo és una mica més jove, i sempre va ser un home de bé que va complir amb el seu deure. En quedar vidu, desconcertat i angoixat per l'absència de la seva dona, la seva filla l'insta a mudar-se a un apartament més petit, on coneix a Elsa. A partir d'aquest moment, tot es transforma. Elsa irromp en la seva vida com un remolí disposada a demostrar-li que el temps que li queda de vida és preciós i pot gaudir com vulgui. (FilmAffinity)

La vida no s'acaba fins que tanquem els ulls per sempre ...- per això-

Avui pot ser un gran dia ...i demà també

La lletra de Serrat (no podia haver estat més encertada la seva elecció) per alguns moments de la pelicula, amb el que ens expliquen Elsa i Fred.
                                                                                                                              Espero que us agradi

Tony Curtis

L'actor nord-americà Tony Curtis, ha mort aquesta passada nit a la seva residència de Las Vegas als 85 anys d'edat d'un atac de cor.

Curtis, el nom real era Bernard Schwartz, va néixer el 3 de juny de 1925 al Bronx (Nova York) en el si d'una família de jueus hongaresos.

Des de 1949 va treballar en més de 140 pel lícules, entre les quals destaca 'Ningú no és perfecte' ('Some Like It Hot', de Billy Wilder, 1959, al costat de Marilyn Monroe i Jack Lemmon). Es la que us deixaré per a veure en aquest vídeo, perquè no sigui un comiat trist, riurem amb aquesta escena. Espero que us agradi.

Some Like It Hot (coneguda com Una Eva i dos Adanes (Argentina i Mèxic) Con faldas y a lo loco (Espanya) i Ningú no és perfecte (Catalunya) és una comèdia de 1959 de Billy Wilder protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis, Jack Lemmon, George Raft, Pat O O'Brien, Joe E. Brown i Nehemiah Persoff.

SINOPSI: Joe i Jerry són dos músics del munt que es veuen obligats a fugir després de ser testimonis d'un ajust de comptes en temps de la llei seca. Ja que no troben feina, decideixen vestir-se de dones per tocar en una orquestra. Joe aviat assumirà un doble rol, ja que fingeix ser un magnat impotent per conquistar a Sugar Kane, mentre que Jerry és perseguit per un milionari que vol casar-se amb ell creient-se que és, en realitat, una dona. (FilmAffinity).Una obra mestra amb un delirant diàleg final posa colofó a un film en veritat perfecte. (Pablo Kurt: FilmAffinity

En les seves últimes entrevistes, expressava la distància amb el món del cinema que ell va conèixer: «Ara estan tots morts. Cary, Jack Lemmon, Sinatra, tots els meus amics de Hollywood. De vegades, em sento molt sol ».. A partir d'avui Tony esteu tots junts una altra vegada ... adéu ..... Descansi en pau

Us deixo aquest enllaç d'una entrevista que va concedir l'any 2008

Pandora y el holandés errante - 1950 -

El film tracta de la llegenda del Holandès Errant, ja tocada per Waggner a l'òpera del mareix nom, nascuda entre les tenebres i les tempestes dels mars del nord, ens parla d'un vaixell fantasma amb tripulació espectral, que vaga eternament recorrent els mars i el capità toca terra una vegada cada 7 anys, per desgràcia de les dones de la costa.

Una noia, de bellesa gairebé mitològica, incapaç de trobar sentit a la vida, es diverteix causant la desesperació dels homes que s'enamoren d'ella. Sentint-se buida i insatisfeta amb si mateixa, en la seva contínua recerca de l'aventura, es troba amb un home misteriós, que sembla ser l'Holandès Errant. Sempre temptada per la mort, Pandora acceptarà l'aposta eterna que suposa unir el seu destí al de l'Holandès..

Per tot això Pandora és una pel.lícula extremadament singular. Per a alguns és una obra mestra, però per altres és un producte d'un mal gust espectacular. És, en qualsevol cas, un projecte ambiciós i netament "artístic": Pandora és una pel lícula sobre el Amor, la Mort, i el Temps.

TÍTOL ORIGINAL - Pandora and the Flying Dutchman

ANY - 1950

PAÍS - Espanya - Tossa (Girona)

DIRECTOR - Albert Lewin

GUIÓ - Albert Lewin

MÚSICA - Alan Rawsthorne

FOTOGRAFÍA - Jack Cardiff

REPARTIMENT James Mason , Ava Gardner , Nigel Patrick , Sheila Sim , Harold Warrender , Mario Cabré , Marius Goring , John Laurie

SINOPSI: Pandora Reynolds (Ava Gardner) és una dona d'una bellesa captivadora, però que destrueix la vida de tots els homes que s'enamoren d'ella. Sembla incapaç d'estimar o correspondre a l'adoració que tants homes rendits li professen. Però tot canvia amb l'aparició en la seva vida de Hendrick van der Zee (James Mason), un misteriós mariner, l'esperit està condemnat a vagar sense rumb al voltant del món fins que trobi una dona que mori d'amor per ell.
"Pandora and the Flying Dutchman" és un mosaic extremadament kitsch en què s'amalgamen elements molt diversos:
Un repartiment que inclou un holandès centenari interpretat per James Mason i que decideix amarrar el seu veler al costat del poblet de la costa catalana, un pilot de bòlids que vol batre un rècord de velocitat circulant sobre la platja, un arqueòleg, un alcohòlic (Marius Goring ) Desesperadament enamorat de Pandora, un torero (Mario Cabré) que ha de representar inevitablement una certa gallardia proverbialment espanyola, i una dona tremendament gelosa.   (FILMAFFINITY)

Tossa de Mar es converteix, a la primavera de 1950, un decorat natural per la pel·lícula d’en Albert Lewin “Pandora y el holandés errante”

Perquè Tossa de Mar? La resposta a aquesta pregunta es donà en el següent fragment d’un article de La Vanguardia de 30 de novembre de 2000.

El mecenes i promotor artístic Alberto Puig Palau va ser l'autèntic artífex que "Pandora i l'holandès errant" es rodés a la Costa Brava. Puig Palau era amic d'Albert Lewin, que en principi buscava localitzacions a Grècia, i el va convèncer perquè conegués els paisatges del litoral de Girona. El canvi de plans va obligar també a modificar el guió inicial, introduint elements de la iconografia espanyola, com la tauromàquia. La pel.lícula, una història romàntica trufada d'elements fantàstics i onírics, va obtenir un discret èxit comercial fora d'Espanya. A més, el rodatge va permetre alleujar la llavors depauperada economia de molts veïns de Tossa, als que pagaven 25 pessetes diàries per actuar com a figurants, això li va donar certa fama al poble, que en aquest film es va batejar com "Esperança".- Font - Hollywood affairs -

La producció, això sí, va ser un èxit a Espanya, i sobretot a Catalunya, on la possibilitat de poder escoltar en el cinema, en plena dictadura franquista, unes frases en català que Lewin va incloure al principi del film per considerar, naturalment, exòtiques , va arrossegar al públic a les sales de projecció.

La localitat havia estat, l'escenari de l'esdeveniment més ressonant pel que fa a canvi de costums. A aquesta platja hi va arribar des dels EUA, l'"animal més bonic del món" en el gloriós apogeu dels seus 28 anys i el tecnicolor dels seus ulls verds, per rodar amb actors americans la primera pel-lícula a Espanya d'un director de Hollywood, anar-se'n al llit amb un spanish bullfighter (torero espanyol) anomenat Mario Cabré i provocar el viatge llampec al rescat del gelós nòvio Frank Sinatra.

Si aneu a Tossa de Mar i pugeu al castell que corona la zona fortificada del poble, tard o d'hora us trobareu amb una estàtua d'Ava Gardner, l'actriu, a mida natural, observa la platja que s'estén als seus peus amb un gest entre somiador i desafiant

Ava Gardner va trobar a la oprimida i vital societat espanyola d'aleshores un reflex de si mateixa i la millor via d'escapament a la seva detestada vida com estrella de Hollywood. Molts anys després, Ava publica les seves memòries: I va dir "Res del que vaig fer abans o després de Pandora va tenir un impacte igual en mi. Gràcies a aquesta pel lícula vaig descobrir Espanya. I a Espanya vaig viure com mai havia viscut" - Font-TCM.

Fernando Fernan Gómez

Tal dia com avui va nèixer:

Fernando Fernández Gómez, conegut artísticament com Fernando Fernán Gómez ( Lima , Perú , 28 agost de 1921 - Madrid , 21 novembre de 2007 ), va ser un escriptor , actor , guionista , director de cinema i de teatre espanyol. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola durant set anys, en què va ocupar la butaca B des del seu ingrés ( 30 gener de 2000 ) fins a la seva mort.

El més probable, com ell mateix escriu en les seves memòries, és que nasqués a Lima el 28 d'agost de 1921, per més que la seva partida de naixement indiqui que ho va fer a la capital argentina , Buenos Aires. La raó d'això respon al fet que la seva mare, l'actriu de teatre Carola Fernán Gómez , estava de gira per Sud-amèrica quan va néixer a Lima, de manera que la seva partida de naixement va ser expedit dies més tard a l'Argentina, nacionalitat que va mantenir, a més de la espanyola, que li va ser atorgada el 1984

Es va casar i divorciar de la cantant Maria Dolores Pradera (1947-1959), amb qui va tenir una filla, l'actriu Helena Fernán Gómez , i un fill, Fernando, relacionat també amb el món de la cultura.

En els setanta, Fernán Gómez es va convertir en un dels actors més sol.licitats de l'anomenada Transició espanyola , amb títols daurats d'aquests anys com L'esperit del rusc, L'amor del capità Brando, Pim, pam, pum, foc, La meva filla Hildegart, Les restes del naufragi, Mare compleix cent anys o Amunt Azaña!. Amb això va iniciar una exitosa col.laboració al costat del notable director Jaime de Armiñán i una també estreta relació professional amb Carlos Saura, guanyant-se amb això un just prestigi com a actor i director a més de reconeixement per la seva ja llarga trajectòria.

També va dirigir i va interpretar dues exitoses sèries per a TVE (Joan soldat i sobretot El murri) que es colen en la memòria del gran públic. Després de la mort de Franco i la legalització de la CNT-AIT, va tenir una militància activa en el Sindicat d'Espectacles de Barcelona participant en el anarcosindicalista Míting de Montjuïc de 1977 amb la seva companya Emma Cohen.

Marisa Paredes , presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, en el lliurament de la desena Medalla d'Or al (1981) el va descriure a la perfecció: «Per anarquista , per poeta, per còmic, per articulista, per acadèmic, per novel.lista, per dramaturg, per únic i per conseqüent ".

Cineasta, literat, acadèmic i gran actor, va dir una vegada:

"Sis, vuit milions d'espectadors. Aquestes són xifres amb les que mai va poder somiar cap director teatral o novel.lista i menys encara Èsquil, Sòfocles o Eurípides ".

També les seves declaracions i articles deixen clara la seva personalitat, a El País, va arribar a dir: "hi ha desitjos com el de la felicitat de l'individu per als que els governants no estan programats".

Va morir a Madrid el 21 de novembre de 2007, als 86 anys d'edat. El seu comiat, al més pur estil teatral, es va realitzar al Teatre María Guerrero de Madrid, el seu fèretre va ser recobert amb una bandera roig i negre anarquista.

Us deixo una de les seves películas premiades, "El abuelo". La bellesa de la pelicula i la profunditat dels diàlegs són realment notables. Però el més preciós és la idea de noblesa, de autèntica noblesa que dóna. El vell comte era noble, però era noble perquè no baixava el cap davant ningú, perquè, tot i arruïnat com estava, no permetia que ningú decidís per ell, no es va sotmetre, no venia els seus principis ni la seva llibertat per diners o poder.
Una de les escenes més intenses de la pel lícula, és aquest monòleg.

El abuelo

Any de producció: 1998 País:  Espanya

Direcció: José Luis Garci 

Intèrprets: Fernando Fernán Gómez, Rafael Alonso, Cayetana Guillén Cuervo, Agustín González, Fernando Guillén, Cristina Cruz, Alicia Rozas, Fernando Guillén Cuervo

Guió: José Luis Garci , Horacio Valcárcel

Principis del segle XX. Don Rodrigo, patriarca librepensador y cascarrabias, vuelve a España desde América, con los bolsillos vacíos. Està arruïnat. En arribar a casa s'enfronta amb la seva nora, la comtessa senyora Lucrècia, qui públicament era infidel al seu marit, fill del senyor Rodrigo. En el seu desig de ser fidel a l'honor familiar, exigeix a la comtessa que li reveli quin dels seus dos nétes és legítima. En efecte, l'altra és fruit dels amors de la senyora Lucrècia amb un pintor. Però la comtessa, pensant en el bé de les seves filles, no vol satisfer la raonable curiositat del sogre.

Els personatges són entranyables, i els seus drames personals fan difícil contenir les llàgrimes. Fernando Fernán Gómez està superb i es mereixia el seu Goya al millor actor. Li dóna la rèplica la jove Cayetana Guillén Cuervo . De justícia és assenyalar el gran treball del mort Rafael Alonso , malalt de càncer durant el rodatge, que dóna vida al entranyable tutor de les nenes.

Nascuda a Madrid el 29 d'agost del 1924, María Dolores Pradera, la gran dama de la cançó, ha interpretat amb gran sensibilitat unes cançons que s'han convertit amb el pas del temps en clàssics de la cançó popular en parla hispana.

Robert Redford

Tal dia com avui va nèixer:

Charles Robert Redford, Jr. (Santa Monica (Califòrnia), 18 d'agost de 1936) és un actor, director, productor i filantrop estatunidenc. És també el fundador del Festival de Cinema de Sundance i creador del Sundance Channel.

Entre d'altres premis, durant la seva carrera ha guanyat l'Oscar al millor director el 1981 per la pel·lícula Gent corrent, i l'Oscar honorífic el 2002.

L'inici de la seva carrera es desenvolupà a Nova York, on treballà a la televisió i el teatre.

Debutà el 1962 en la pel·licula War Hunt; en aquest film també debutaren els actors Sydney Pollack i Tom Skerritt. El 1966 treballà per primera vegada amb Jane Fonda, en l'obra d'Arthur Penn La caça de l'home.

Entre altres pel·lícules es pot destacar Havana (1990), Sneakers (1992), Íntim i personal (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998)

La seva primera pel·lícula com a director va ser el drama Gent corrent (1980), que va ser premiada amb quatre Oscars.

De tota la seva filmografia us deixaré "L'home que xiuxiuejava als cavalls" una pel.licula que m'entra pels ulls (meravelloses imatges) i em va directa al cor, indescriptible l'escena 7 quan el cavall torna a ell.

"L'home que xiuxiuejava als cavalls"

Dues adolescents pateixen un accident mentre munten a cavall. Una mor. Grace, l'altra, perd una cama i queda molt traumatitzada. Els seus pares, que no es porten molt bé, no saben què fer perquè la noia recuperi l'alegria. Fins que Annie, la mare, pren una dràstica decisió: deixa temporalment la seva feina en una revista, i es porta la seva filla i el cavall (aquest es troba en estat semisalvatge des de l'accident) a Montana. Allà viu Tom Booker, un cèlebre cuidador de cavalls.

Fantàstic film, inspirat en la novel.la de Nicholas Evans (hi ha canvis importants, sobretot al final), té alguns punts en comú amb Els ponts de Madison . Robert Redford tria un tema perfecte per subratllar els contrastos entre la pau de la natura i el tràfec de la gran ciutat. El personatge de Tom, que Robert Redford es reserva (és la primera vegada que Redford dirigeix i actua en un film), és un veritable bombó, i li va com anell al dit.

Film contemplatiu, amb una fotografía dels paisatges de Montana alucinant, i que agradarà un munt als amants dels cavalls, ofereix a més una història sòlida.

El film reflecteix les tensions en una família (com l'amor entre marit i dona ha perdut força, els dubtes entre un nou romanç o la fidelitat, l'apropament a una filla que està lluny, molt lluny) amb intensitat, i atrapa de ple al espectador...www.decine21.com

Clicant aquí podreu veure tota la pelicula al youtube, ara si, en 18 parts, però amb molt bona imatge. Desitjo que la disfruteu.

Robin Williams

Tal dia com avui va nèixer...

Robin Williams (n. 21 juliol de 1951 ) és un actor i comediant nord-americà guanyador dels premis Oscar i Globus d'Or .

En 1967 la família de Williams es va traslladar a Marina County, a Califòrnia . A l'escola on va continuar els seus estudis, es va despertar el seu interès pel teatre. Arran d'això va abandonar els estudis de política, amb la intenció d'iniciar una carrera d'actor. La casualitat va portar a ingressar a la prestigiosa acadèmia d'interpretació Juilliard School a Nova York . Tres anys després, Williams va tornar a Califòrnia i es va instal.lar a San Francisco , buscant la seva oportunitat per a actuar en comèdies teatrals. En 1976 va tenir una audició i va ser contractat, el que va marcar l'inici de la seva carrera

Entre 1987 i 1991 Williams va actuar entre altres en tres pel lícules que li van valer una nominació al Oscar com a millor actor principal. La primera va ser Bon Dia, Vietnam, on va interpretar a un locutor de ràdio de l'exèrcit durant la guerra de Vietnam .

La segona nominació la va guanyar per El club dels poetes morts (Dead Poets Society), en què el seu paper va ser de professor de literatura d'una escola, i la tercera per El rei pescador (The Fisher King) en la qual interpreta un vagabund.

El seu talent a canviar la veu i imitar accents li va permetre fer papers hilarants, com a La senyora Doubtfire (pare per sempre). A la dècada dels 90 , Williams alternar papers còmics amb interpretacions dramàtiques realitzant papers de perfils psicològics molt complexos com és el cas del film Retrats d'una obsessió , i es va convertir en un dels grans actors contemporanis. Des del principi de la seva carrera Williams va lluitar amb gran esforç per conservar la seva personalitat única com a humorista i per convertir-se al mateix temps en un excel.lent actor de caràcter. Tenia clar que no havia de perdre les seves qualitats pròpies, però que necessitava dominar la interpretació per ser algú en el món del cinema. Va aconseguir certament realitzar el seu objectiu. Considerat un actor de gran versatilitat tant en comèdia com a drama, guanya finalment el tardà reconeixement de l'Acadèmia, que li atorga l'Óscar per la seva actuació a Good Will Hunting , filmada el 1997.

Good Will Hunting

Good Will Hunting (El indomable Will Hunting a Espanya i A la recerca de la destinació a Hispanoamèrica ) és una pel lícula de 1997 dirigida pel director Gus Van Sant . La pelicula va obtenir 9 nominacions als Oscar (guanyant dos d'ells: un a l' Millor guió original , per Matt Damon i Ben Affleck i l'altre al millor actor de repartiment per Robin Williams

Està ubicada a Boston , Massachusetts i explica la història de Will Hunting, (interpretat per Matt Damon ), un jove prodigi però problemàtic que treballa com a personal de manteniment a la universitat de MIT , malgrat el fet de posseir un gran coneixement i facilitat per les matemàtiques del nivell més alt, avantatjant a qualsevol a l'escola, i fins i tot del país.Pasa el temps amb els seus col.legues (el rol del seu millor amic l'interpreta l'actor Ben Affleck , amb qui va escriure el guió).

Will és capaç de resoldre un problema plantejat per un professor de matemàtiques del MIT, Gerard Lamb ( Stellan Skasgard ), el qual li busca, i després de treure'l de la presó acusat de pegar a un policia en una baralla es posa a treballar amb ell. Paral.lelament a això, Will coneix a una noia en un bar de Harvard , paper interpretat per Minnie Driver , alhora que coneix al psicòleg Sean McGuire ( Robin Williams ), que li ensenya l'essencial de la vida: aprendre a seguir els dictats del cor.

Will ha d'aprendre a deixar enrere el passat i poder seguir endavant amb la seva vida. És un jove que ha de lluitar amb ell mateix i amb les seves relacions personals, intentant solucionar els seus problemes pas a pas de manera que pugui obrir-se als altres i començar a posar la seva immesurable potencial intel.lectual a treballar. Així, ha d'acceptar que té una capacitat excepcional, un talent insuperable, i que ha de fer allò que més vol.

Bon guió, bona direcció, bona fotografia, i bona plantilla d'actors
Però el més important d'aquesta obra no és el continent, sinó el contingut
Espero que la gaudiu.

El faro del sur - 1998 -

TÍTULO ORIGINAL: El faro

AÑO: 1998

PAÍS: Argentina

DIRECTOR: Eduardo Mignogna

GUIÓN: Eduardo Mignogna

MÚSICA: Baby López Furst

FOTOGRAFÍA: Marcelo Camorino

REPARTO: Ingrid Rubio, Ricardo Darín, Norma Aleandro, Norberto Díaz, Jimena Barón, Florencia Bertotti

PRODUCTORA: Coproducción Argentina-España; Artear / Prime Films

GÉNERO: Drama

SINOPSIS: Drama sentimental sobre dos huérfanas que vagan sin rumbo en busca de su lugar en el mundo. En un viejo faro y en su dueño hallan su hogar y su familia. (FILMAFFINITY)

En centro de la historia es la relación que se da entre las dos hermanas, Meme y Aneta. En apariencia, es la mayor la que se preocupa de la pequeña, pero esa regla se rompe continuamente. La verdadera amenazada es la mayor y si bien es ésta la que trabaja, la que trae el dinero, es la pequeña la que vigila a su hermana, la que está a su lado cuando se arroja al agua y la que le reprocha su forma de actuar.

La historia va dejando temas que luego va recogiendo : la canción del tiburón, la duda sobre la botella de la tía o el cuaderno con las fotos. Los diálogos son una lección de cómo se consigue que dos personajes se vayan elevando poco a poco. Los desniveles también existen y el peso de la historia recae, en gran medida, en ellos. Preciosos algunos, como ese que se produce entre las dos hermanas, después de que la pequeña saliera huyendo, sin sonido, en el que las dos se leen los labios, como si no hicera falta decirse nada, como si ya se conocieran lo suficiente.

Us deixo aquest enllaç amb la crítica més completa que he trobat.

El faro del sur - 1998

Frases de la pel.licula :
"No se lo digas a nadie, pero de todos.. vos sos a quien más quise en la vida, porque fuiste a la que más hice sufrir"


"Yo creo que la gente extraordinaria no se muere nunca"


Ara us deixaré una cançó que està inspirada en la pel.licula i que canta el grup català Sopa de Cabra

El Far del Sur (Sopa de Cabra)

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor....

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.


"Te quiero mucho...yo más...no, yo más....yo más"...