Tal dia com avui va néixer:
José Montserrate Feliciano García (nascut el 10 setembre de 1945 a Lares, (Puerto Rico ) és un cantant de Boleros i Balades , i un destacat intèrpret de la guitarra espanyola . Entre els seus grans èxits es troben " Bon Nadal " i "Què serà?".
Cec de naixement, molt aviat es va interessar per la música. Va iniciar la seva carrera com a músic de l'anomenat Flamenc Pop. En 1964, va publicar el seu primer àlbum.En 1971 participa en el Festival de San Remo, amb la cançó Che sarà? (Què serà?) composta per Jimmy Fontana.
Versatilitat seria la paraula que descriuria a José Feliciano. A més de tocar la guitarra "meravellosament" amb la seva inigualable estil, toca 17 instruments més: el baix, el banjo, l'òrgan, la guitarra de dotze cordes, la mandolina, l'harmònica, el piano, el harpsidordio, l'acordió i entre altres més, alguns instruments sud-americans com: la conga, el güiro dolro, timbals, timbalines, la quique brasilera, Kazoo, etc. En unificar la seva veu juvenil, el ritme Jazz-Soul-blues de la seva guitarra i la seva inspiració llatina, han donat un fenomen indiscutible, venedor de milions de discos i guanyador de grans premis.
En diferents entrevistes John Lennon va arribar a declarar que les versions que Feliciano va realitzar a temes dels Beatles com "Help", "In My Life" i "A Day In The Life" eren de les seves preferides, dada curiosa és que en l'àlbum Rock N'Roll de John Lennon precisament és José Feliciano qui intervé en 3 cançons tocant la guitarra.
El mateix va dir en una entrevista: "Tenia vuit anys quan vaig tenir la primera guitarra a les meves mans, era una guitarra de plàstic, crec que quan la vaig escoltar en la ràdio em vaig enamorar del seu so, en aquest temps era acordeonista i vaig deixar l'acordió perquè la meva veu no s'acoplava a aquest instrument".
Als vuit anys ell va actuar per als seus companys de classe, i als nou, va actuar al Teatre de Puerto Rico. Als diset, José va deixar d'estudiar. El seu pare no estava treballant en aquest llavors i ell necessitava ajudar la seva família. Va tocar a les cases del cafè de Greenwich Village i per el seu sou - com s'acostumava per aquell temps en aquests petits clubs, "passava el barret".
Una critica musical es va referir a ell dient: "Un mag de deu dits que fa jugar, córrer, ondular, picar i reverberar les seves sis cordes, en un estil incomparable".
Cançons com "Sin Fe", "Tu me haces falta", "Como fué", "La Copa Rota".
"Aquestes són les cançons que realment em van ensenyar a cantar. Eren les cançons que vaig aprendre a casa mentre la meva mare i jo escoltàvem junts la ràdio"
D'entre aquestes cançons que ens diu José Feliciano que té en el seu record us deixaré "Tu me haces falta".
Tu Me Haces Falta
Ya que no puedo decírtelo al oído
Por la suerte cruel que nos separa
Quiero decirte por medio de mi canto
Que no puedo seguir sufriendo tanto.
Tú me haces falta tal vez más que mi vida
Y mi vida eres tú y te me haz ido
Que pretendes mi amor que yo te quiera
Y tú en cambio me pagass con olvido.
Tú me haces falta
Porque las noches se hacen tan largas cuando en ti pienso
Tú me haces falta
Por el recuerdo que tu haz dejado en mi corazón
Ni la distancia ni todo el tiempo que estoy sin verte
Me hacen que olvide la triste historia de nuestro amor.
Tú me haces falta
Porque las noches se hacen tan largas cuando en ti pienso
Tú me haces falta
Por el recuerdo que tu haz dejado en mi corazón
Ni la distancia ni todo el tiempo que estoy sin verte
Me hacen que olvide la triste historia de nuestro amor.
