Un espai dedicat a gent sensible, romàntica i apassionada, que gaudeixi de la bellesa i plaer que té un poema, una cançó, unes notes, un paisatge i es deixi transportar pels sentiments, les emocions, les sensacions...
Si ets així, si això t'agrada... va dedicat a tu. Vols compartir-ho?
Hi ha diversos dies durant l'any en què se celebra el dia de l'amic, avui, em ve de gust celebrar-ho ara, per això us deixo aquestes boniques paraules dedicades a l'amistat.
I aquesta frase que he trobat passejant per la xarxa ...
"el dia de l'amic és cada dia que el tens al teu costat quan més ho necessites".
La diferència entre un àngel i un amic
Un àngel no ens tria, Déu ens ho assigna.
Un amic ens pren de la mà i ens apropa a Déu.
Un àngel té l'obligació de cuidar.
Un amic, ens cuida per amor.
Un àngel, t'ajuda evitant que tinguis problemes,
Un amic t'ajuda a resoldre'ls.
Un àngel, et veu patir sense poder-te abraçar.
Un amic t'abraça, perquè no vol veure patir.
Un àngel, et veu somriure i observa les teves alegries.
Un amic, et fa somriure i et fa part de les seves alegries.
Un àngel, sap quan necessites que algú t'escolti.
Un amic t'escolta, sense dir-li que ho necessites.
Un àngel, en realitat, és part dels teus somnis.
Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis, siguin una realitat.
Un àngel, sempre és amb tu aquí, no sap estranyar.
Un amic, quan no és amb tu, no només et troba a faltar sinó que també, pensa en tu.
Un àngel, vela el teu somni.
Un amic, somia amb tu.
Un àngel, aplaudeix els teves triomfs.
Un amic, t'ajuda a que triomfis.
Un àngel, es preocupa quan estàs malament.
Un amic, es desviu perquè estiguis bé.
Un àngel, rep una oració teva.
Un amic, fa una pregària per tu.
Un àngel, t'ajuda a sobreviure.
Un amic, viu per tu.
Per a un àngel, ets una missió que complir.
Per a un amic, ets un tresor que defensar.
Un àngel, és una cosa celestial.
Un amic, és l'oportunitat de conèixer el més bonic que hi ha a la vida
Un àngel, voldria ser el teu amic.
Un amic, sense proposar-s'ho, ¡TAMBÉ ÉS EL TEU ÀNGEL!
Aquesta és una pel.lícula que ensenya a pensar, a veure els problemes de la vida, a valorar els amics, a que no ens importin les aparences, a ser un mateix, a no deixar-se portar per les influències...
En definitiva, “Carpe diem”, "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi".
Estem el 1959 a l'Acadèmia Welton, una estricta i prestigiosa escola privada situada a Vermont (Nova Anglaterra, USA). A ella s'incorpora John Keating (Robbin Williams) -antic alumne de l'Acadèmia- com a professor de Literatura en el curs de preparació per a la Universitat.
"Tradició, honor, disciplina, grandesa" són els quatre pilars de l'educació que s'imparteix en aquesta escola d'elit. Però Robbin està disposat a trencar, amb els seus peculiars mètodes pedagògics, aquests principis, vol inculcar en els seus alumnes l'amor per la llibertat i la recerca de la bellesa com a principals límits del camí que condueix a la realització de l'ésser humà.
Les frases:
El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant. El que no significa esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te de l'assignatura fonamental: l'Amor Perquè un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida.
No oblideu que malgrat tot el que els diguin, les paraules i les idees poden canviar el món (...). Els explicaré un secret: no llegim i escrivim poesia perquè és bonica. Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la raça humana està plena de passió. La medicina, el dret, el comerç, l'enginyeria ... són carreres nobles i necessàries per a dignificar la vida humana. Però la poesia, la bellesa, el romanticisme, l'amor són coses que ens mantenen vius.
Me’n vaig anar als boscos perquè volia viure sense presses. Volia viure intensament i treure-li tot el suc a la vida, per no descobrir en el moment de la meva mort que no havia viscut.
El que compte és, que ella s'ha recordat de mi, només m'ha vist una vegada, i ja es recorda de mi.
Agafeu les roses mentre pugueu, veloç el temps vola.
La mateixa flor que avui admireu, demà estarà morta.
No puc deixar de posar la poesia de la qual se'n fa referència a la pel.lícula.
¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, nuestro espantoso viaje ha terminado.
La nave ha salvado todos los escollos,
hemos ganado el anhelado premio.
Próximo esta el puerto, ya oigo las campanas y el pueblo entero te aclama,
Siguiendo con tus miradas la poderosa nave, la audaz y soberbia nave.
Mas, ¡ay! ¡oh corazón!, ¡mi corazón!, ¡mi corazón!
No ves las rojas gotas que caen lentamente,
allí en el puente, donde mi capitán yace extendido, helado y muerto?
¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, ¡levántate para escuchar las campanas,
Levántate! Es por ti que izan las banderas, es por ti que suenan los clarines.
Son para ti estos búcaros y esas coronas adornadas;
Es por ti que en las playas hormiguean las multitudes;
Es hacia ti que se alzan sus clamores, que se vuelven sus almas y sus rostros ardientes.
¡Ven, capitán! ¡Querido padre! Deja pasar mi brazo bajo de tu cabeza.
Debe ser sin duda un sueño que yazca sobre el puente,
extendido, helado y muerto.
Mi capitán no contesta, sus labios siguen pálidos e inmóviles.
Mi padre no siente el calor de mi brazo, no tiene pulso ni voluntad.
La nave, sana y salva, ha arrojado el ancla, su travesía ha concluido;
La vencedora nave entra en el puerto, de vuelta de su espantoso viaje.
¡Oh playas, alegraos; Sonad campanas,
Mientras yo con doloridos pasos
recorro el puente donde mi capitán yace,
extendido, helado y muerto.
Kingdom of Heaven (El reino de los cielos en España y Cruzada en Hispanoamérica) es una película épica escrita por William Monahan y dirigida por Ridley Scott, que fue estrenada el 6 de mayo de 2005, sobre las Cruzadas en el siglo XII.
La mayor parte del rodaje fue realizado en Marruecos, donde Ridley Scott había rodado anteriormente Gladiator y Black Hawk Down, y en distintos monumentos de ciudades españolas como Huesca (Castillo de Loarre), Córdoba, Ávila y Sevilla.
"El reino de los cielos" comienza en una pequeña villa en Francia, con un herrero llamado Balian(Orlando Bloom) que no puede dejar atrás los recuerdos de su esposa, quien recientemente había cometido suicidio como resultado de la muerte de su hijo. Un grupo de Cruzados llega a la villa y Balian descubre que su verdadero padre, el Baron Godofredo de Ibelin (Liam Neeson), ha viajado desde Jerusalén con el fin reconocerlo y nombrarlo sucesor.
Balian se rehúsa a ir con su padre, prefiriendo conservar la tranquila vida que lleva; luego descubre que el cuerpo de su esposa fue decapitado antes de ser enterrado (una práctica común para quienes cometían suicidio) y que el sacerdote del pueblo, su hermano, esta usando una cruz tomada del cuerpo de su esposa. Enfurecido, Balian asesina al sacerdote y decide seguir a su padre en su regreso a Jerusalén con la esperanza de conseguir redención y perdón para él y su esposa en la Tierra Santa.
Tras distintos acontecimientos Balian termina descubriendo la corrupción de la eclesiástica, y la amenaza que sufre el Reino de Jerusalén por el ejército musulmán liderado por Salah al-Din.
No puc donar-te solucions per a tots els problemes de la vida,
ni tinc respostes per als teus dubtes o temors,
però puc escoltar-te i compartir-ho amb tu.
No puc canviar el teu passat ni el teu futur,
però quan em necessitis estaré al teu costat.
No puc evitar que ensopeguis,
només puc oferir la meva mà perquè et subjectis i no caiguis.
Les teves alegries, els teus triomfs i els teus èxits no són meus,
però gaudeixo sincerament quan et veig feliç.
No jutjo les decisions que prens a la vida,
em limito a recolzar, a estimular-te i a ajudar-te si m'ho demanes.
No puc marcar-te els límits dins dels quals has actuar,
però si t'ofereixo l'espai necessari per créixer.
No puc evitar els teus patiments quan alguna pena et parteixi el cor,
però puc plorar amb tu i recollir els trossos per armar-los novament.
No puc dir-te qui ets ni qui hauries de ser, només puc estimar-te com ets i ser el teu amic.
En aquests dies he pensat en els meus amics i amigues,
entre ells, vas aparèixer tu.
No estaves dalt, ni a baix ni al mig.
No encapçalaves ni acabaves la llista.
No eres el numero ú ni el nombre final.
Jo, tampoc tinc la pretensió de ser el primer,
el segon o el tercer de la teva llista.
