Un espai dedicat a gent sensible, romàntica i apassionada, que gaudeixi de la bellesa i plaer que té un poema, una cançó, unes notes, un paisatge i es deixi transportar pels sentiments, les emocions, les sensacions...
Si ets així, si això t'agrada... va dedicat a tu. Vols compartir-ho?
Preciosa havanera per a les nits d'estiu que la Marina Rosell
interpreta amb aquest sentiment ..... desitjo que la disfruteu
Oh, gavina voladora,
que voltejes sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora
vas voltant fins arribar
a la platja solejada
platja de dolços records,
on dia i nit i fa estada
la nina del meus amors
Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.
Oh, si igual que tu gavina
la mar pogués travessar,
fins arribar a la platja,
on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna
en el seu bell despertar
de la nina que entre somnis
és tan grat d'acariciar
Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.
Quan un gran poeta i un compositor no menys gran uneixen el seu treball no és difícil que neixi, sota la disfressa banal d'una cançó popular, una petita obra d'art capaç d'expressar sentiments i emocions universals fins a un punt superlatiu. Aquest és el cas de "Les Feuilles mortes", la lletra va ser escrita per Jacques Prévert i la música, composta per Joseph Kosma.
Apareguda el 1946, són innombrables les versions de "Les Feuilles Mortes" que han vist la llum fins ara i m’agrada tant aquesta cançó que us deixo algunes de les seves innombrables interpretacions.
Aquesta versió -potser una de les més modernes- de Cécile Bredie amb la seva veu captivadora li dona un encant especial que em té realment enganxada.
The falling leaves drift by the window
the autumn leaves of red and gold
i see your lips, the summer kisses
the sun-burned hands i used to hold
Since you went away the days grow long
and soon i'll hear old winter's song
but i miss you most of all my darling
when autumn leaves start to fall.
C'est une chanson, qui nous ressemble
toi tu m'aimais et je t'aimais
nous vivions tous, les deux ensemble
toi que m'aimais moi qui t'aimais
mais la vie sépare ceux qui s'aiment
tout doucement sans faire de bruit
et la mer efface sur le sable les pas des amants désunis
No puc deixar de posar la versió del gran Nat King Cole - Autumn Leaves -
Que la voleu en català? doncs escolteu a Marina Rossell, la interpreta així de bé.
La lletra original és aquesta:
Les feuilles mortes
Oh! je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis.
En ce temps-là la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle.
Tu vois, je n'ai pas oublié...
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emporte
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié
La chanson que tu me chantais.
C'est une chanson qui nous ressemble.
Toi, tu m'aimais et je t'aimais
Et nous vivions tous deux ensemble,
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais.
Mais la vie sépare ceux qui s'aiment,
Tout doucement, sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Mais mon amour silencieux et fidèle
Sourit toujours et remercie la vie.
Je t'aimais tant, tu étais si jolie.
Comment veux-tu que je t'oublie ?
En ce temps-là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui.
Tu étais ma plus douce amie
Mais je n'ai que faire des regrets
Et la chanson que tu chantais,
Toujours, toujours je l'entendrai !
Les fulles mortes
Oh, voldria tant que te’n recordessis
Dels dies feliços en què érem amics
En aquell temps la vida era més bella
I el sol més ardent que avui
Les fulles mortes es recullen a palades
Ho veus?, jo no he oblidat ...
Les fulles mortes es recullen a palades
Els records i els pesars també
I el vent del nord els trasllada
Cap a la nit freda de l'oblit
Ho veus?, jo no he oblidat
La cançó que tu em cantaves.
És una cançó que ens reuneix
Tu, tu m’estimaves i jo t’estimava
I nosaltres vivíem junts
Tu que m’estimaves, jo que t’estimava
Però la vida separa els que s'estimen
Molt suaument, sense fer soroll
I la mar esborra sobre la sorra
Els passos dels amants desunits.
Com deixar de posar Andrea Bocelli amb Veronica Berti...
N'hi han tantes versions que és un plaer buscar qualsevol moment per assaborir cadascuna de les seves prolongades notes, fa transportar-me a llocs llunyans, deserts, càlids, apassionats, amb soroll a mar, a llum d’espelmes, a escalfor de llar de foc...
Quan tothom viura d'amor és el títol de la versió catalana de Marina Rossell de la cançó "Quand les hommes vivront d'amour" del cantant quebequès Raymond Lévesque composta en l'any 1956, quan vivia a París.
La lletra escrita durant la guerra d'Algèria, fa una crida per la pau i en favor de l'humanisme.
En l'any 1985 Marina Rossell la grava en el seu disc "Barca del Temps" i a l'any següent aparegué en el senzill Quan tothom viurà d'amor, les dues vegades amb acompanyament vocal de Lluís Llach.
Quan tothom viurà d'amor
ja no hi haurà mai més misèria,
els soldats seràn trobadors
però potser no ho podrem veure.
Del llarg camí d'haver viscut
d'haver somiat, d'haver lluitat,
d'haver estimat, d'haver perdut
ens n'ha quedat un gest amarg.
Quan tothom...
La història sempre ha estat així
i perque arrivi un temps d'amor
cal que la mort faci el seu joc,
de què ens sereix, doncs, sáber tant?
Quan tothom...
La vida és un camí de sang
calia ser-hi caminar
passant la rella pel vell camp
solquem la terra del demà.
