El film tracta de la llegenda del Holandès Errant, ja tocada per Waggner a l'òpera del mareix nom, nascuda entre les tenebres i les tempestes dels mars del nord, ens parla d'un vaixell fantasma amb tripulació espectral, que vaga eternament recorrent els mars i el capità toca terra una vegada cada 7 anys, per desgràcia de les dones de la costa.
Una noia, de bellesa gairebé mitològica, incapaç de trobar sentit a la vida, es diverteix causant la desesperació dels homes que s'enamoren d'ella. Sentint-se buida i insatisfeta amb si mateixa, en la seva contínua recerca de l'aventura, es troba amb un home misteriós, que sembla ser l'Holandès Errant. Sempre temptada per la mort, Pandora acceptarà l'aposta eterna que suposa unir el seu destí al de l'Holandès..
Per tot això Pandora és una pel.lícula extremadament singular. Per a alguns és una obra mestra, però per altres és un producte d'un mal gust espectacular. És, en qualsevol cas, un projecte ambiciós i netament "artístic": Pandora és una pel lícula sobre el Amor, la Mort, i el Temps.
TÍTOL ORIGINAL - Pandora and the Flying Dutchman
ANY - 1950
PAÍS - Espanya - Tossa (Girona)
DIRECTOR - Albert Lewin
GUIÓ - Albert Lewin
MÚSICA - Alan Rawsthorne
FOTOGRAFÍA - Jack Cardiff
REPARTIMENT James Mason , Ava Gardner , Nigel Patrick , Sheila Sim , Harold Warrender , Mario Cabré , Marius Goring , John Laurie
SINOPSI: Pandora Reynolds (Ava Gardner) és una dona d'una bellesa captivadora, però que destrueix la vida de tots els homes que s'enamoren d'ella. Sembla incapaç d'estimar o correspondre a l'adoració que tants homes rendits li professen. Però tot canvia amb l'aparició en la seva vida de Hendrick van der Zee (James Mason), un misteriós mariner, l'esperit està condemnat a vagar sense rumb al voltant del món fins que trobi una dona que mori d'amor per ell.
"Pandora and the Flying Dutchman" és un mosaic extremadament kitsch en què s'amalgamen elements molt diversos:
Un repartiment que inclou un holandès centenari interpretat per James Mason i que decideix amarrar el seu veler al costat del poblet de la costa catalana, un pilot de bòlids que vol batre un rècord de velocitat circulant sobre la platja, un arqueòleg, un alcohòlic (Marius Goring ) Desesperadament enamorat de Pandora, un torero (Mario Cabré) que ha de representar inevitablement una certa gallardia proverbialment espanyola, i una dona tremendament gelosa. (FILMAFFINITY)
Tossa de Mar es converteix, a la primavera de 1950, un decorat natural per la pel·lícula d’en Albert Lewin “Pandora y el holandés errante”
El mecenes i promotor artístic Alberto Puig Palau va ser l'autèntic artífex que "Pandora i l'holandès errant" es rodés a la Costa Brava. Puig Palau era amic d'Albert Lewin, que en principi buscava localitzacions a Grècia, i el va convèncer perquè conegués els paisatges del litoral de Girona. El canvi de plans va obligar també a modificar el guió inicial, introduint elements de la iconografia espanyola, com la tauromàquia. La pel.lícula, una història romàntica trufada d'elements fantàstics i onírics, va obtenir un discret èxit comercial fora d'Espanya. A més, el rodatge va permetre alleujar la llavors depauperada economia de molts veïns de Tossa, als que pagaven 25 pessetes diàries per actuar com a figurants, això li va donar certa fama al poble, que en aquest film es va batejar com "Esperança".- Font - Hollywood affairs -
La producció, això sí, va ser un èxit a Espanya, i sobretot a Catalunya, on la possibilitat de poder escoltar en el cinema, en plena dictadura franquista, unes frases en català que Lewin va incloure al principi del film per considerar, naturalment, exòtiques , va arrossegar al públic a les sales de projecció.La localitat havia estat, l'escenari de l'esdeveniment més ressonant pel que fa a canvi de costums. A aquesta platja hi va arribar des dels EUA, l'"animal més bonic del món" en el gloriós apogeu dels seus 28 anys i el tecnicolor dels seus ulls verds, per rodar amb actors americans la primera pel-lícula a Espanya d'un director de Hollywood, anar-se'n al llit amb un spanish bullfighter (torero espanyol) anomenat Mario Cabré i provocar el viatge llampec al rescat del gelós nòvio Frank Sinatra.
Si aneu a Tossa de Mar i pugeu al castell que corona la zona fortificada del poble, tard o d'hora us trobareu amb una estàtua d'Ava Gardner, l'actriu, a mida natural, observa la platja que s'estén als seus peus amb un gest entre somiador i desafiant
Ava Gardner va trobar a la oprimida i vital societat espanyola d'aleshores un reflex de si mateixa i la millor via d'escapament a la seva detestada vida com estrella de Hollywood. Molts anys després, Ava publica les seves memòries: I va dir "Res del que vaig fer abans o després de Pandora va tenir un impacte igual en mi. Gràcies a aquesta pel lícula vaig descobrir Espanya. I a Espanya vaig viure com mai havia viscut" - Font-TCM.
Ava Gardner va trobar a la oprimida i vital societat espanyola d'aleshores un reflex de si mateixa i la millor via d'escapament a la seva detestada vida com estrella de Hollywood. Molts anys després, Ava publica les seves memòries: I va dir "Res del que vaig fer abans o després de Pandora va tenir un impacte igual en mi. Gràcies a aquesta pel lícula vaig descobrir Espanya. I a Espanya vaig viure com mai havia viscut" - Font-TCM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada