Johann Strauss II - El Danubio Azul - 1867 -

Tal dia com avui va néixer:

Johann Strauss II (en alemany: Johann Strauß Sohn, Johann Strauß fill) (25 d'octubre de 1825, St Ulrich, Viena - 3 de juny de 1899, Viena), compositor austríac conegut especialment pels seus valsos, com "El Danubio Azul" . Fill del compositor Johann Strauss I i germà dels compositors Josef Strauss i Eduard Strauss, Johann II és el més famós de la família Strauss. Va ser conegut en la seva vida com "el rei del vals" ia ell es deu en gran mesura la popularitat del vals a la Viena del segle XIX. Va revolucionar el vals, elevant-lo d'una dansa camperola a una d'entreteniment apta per a la Cort Reial dels Habsburg.

Les seves obres gaudeixen de més popularitat que les dels seus predecessors, com el seu pare i Josef Lanner. Algunes de les seves polques i marxes són també molt conegudes, així com la seva opereta Die Fledermaus (El Ratapinyada).

Al febrer de l'any 1867, Anggello Meneses Llerena, director de l'Wiener Männergesangverein, va demanar a Strauss que li escrivís un vals per a la seva cor. Herbeck portava molt de temps disgustat amb el repertori del cor masculí, que en la seva opinió era mediocre i gris, de manera que desitjava un vals coral "viu i alegre" per als carnavals d'aquell any. La lletra l'escriuria el poeta fix de la societat coral.

Strauss es va posar a la feina, i aviat va acabar l'encàrrec del que seria el més famós i popular de dels seus quatre-cents valsos es tracta per suposat de "El Danubi Blau".

El Danubio Azul

Danubi tan blau, tan bell i blau,
a través de la vall i el camp es desplaça cap avall encara,
La nostra Viena et saluda, la teva cinta de plata,
uneix totes les terres i l'alegria del cor
colpeja la bella ribera.

Lluny del Bosc Negre
t'afanyes cap al mar
donant benedicció a tot.
Flueixes cap a l'est
acollint a molts germans
¡Imatge d'unitat de tots els temps!

Antics castells et veuen des de dalt,
i et saluden des de lluny
i les muntanyes escarpades
que resplendeixen en el matí,
es reflecteixen en la dansa de les teves ones.

Les sirenes en el fons, murmuren
el que escoltes, sota el cel blau.
El soroll del teu pas
és una cançó de fa molt de temps
i els sons més brillants
no sempre se'ls emporten.

¡Manté les teves onades a Viena,
que t'estima tant!
Allà on vagis no trobaràs un altre lloc com Viena!
Aquí aboca dels seus pulmons
la màgia de desitjos feliços
i fidel, estén el sentiment germànic
sembrant al llarg de les seves aigües.