Us deixaré una cançó preciosa que sembla ser, Lluis Llach no dedicava a ningú en concret, sinó a tot el seu públic, amb el qual havia mantingut una relació tan particular durant tant de temps, i va voler servir-se de la música per agrair-los el ser-hi tants anys al seu costat. Lluís va deixar veure per primera vegada la sensació que sentiria el dia que deixés els escenaris i aquesta relació amb el seu públic acabés, com així ha estat.
El vídeo que us deixo pertany al 6 de juliol del 1985, Lluís Llach va fer el recital més multitudinari i insòlit de la Seva vida al Camp Nou, amb més de 100.000 persones
Amor Particular - Lluís Llach
Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que..... t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada