dimarts, 7 de setembre del 2010

Claudio Baglioni - E tu come stai? 1978) - Y tú cómo estás? (1979)

"¿Y tú cómo estás?" cantada per Claudio Baglioni va ser (és) la primera versió en espanyol que es va gravar de "E tu come stai?". Després vindrien versions en castellà d'altres cantants com Nydia Caro, Roberto Carlos o Yuri, amb major o menor fidelitat (segons els casos) al sentit original de la cançó, però el ben cert i segur és que la "paternitat" en espanyol és del mateix autor de la cançó original.

Va ser gravada el 1979 pel seu autor, Claudio Baglioni, per a l'edició en castellà de l'àlbum ETCS? (Àlbum que també tindria, després de les versions original italiana (1978) i espanyola (1979), una tercera versió en francès el 1980, que incloïa "Comment tu vas?").

Les imatges del vídeo són de l'actuació de Claudio presentant la VO en italià, "E teva come stai?", al programa de Televisió Espanyola "Aplauso", l'abril de 1979. A aquestes imatges s'ha afegit l'àudio en espanyol, amb el que hi ha evidents desajustos entre àudio i imatge, desajustos que sabran disculpar.

Font: traducció del propi autor del vídeo diluvioassassino



Claudio Baglioni - E tu come stai? - Y tú cómo estás?

He rodado como un tonto
desde que tú no estás conmigo.
He dado tumbos contra el viento
coleccionando sufrimientos.

¿Y tú, cómo estás?
¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?

Y me han hecho compañía
cuarenta amigas, mi baraja,
mientras ladraba mi buen perro
a la tenaz melancolía.

¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?

¿Tú cómo vives,
cómo te encuentras,
con quién te citas hoy,
quién viene a recogerte,
quién sigue tu corto paso,
quién te telefonea,
quién te pregunta ahora:
“¿Tú cómo estás?"

¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?

¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?

Y de pronto encuentro
tus iniciales en mi pecho.
No tengo ganas de perderlas
y las resguardo contra el tiempo.

¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?

¿Qué es lo que piensas,
dónde caminas,
quién te inaugura el día,
quién anda por tu espalda,
quién se tiende a tu lado,
quién grita el nombre tuyo,
quién te acaricia ahora?

¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?
¿Tú cómo estás?

¿Tú cómo estás?
yo no he cambiado nada, no,
el viento no ha borrado nada entre tú y yo.
¿Tú cómo estás?
no ha sucedido nada, no,
el tiempo no nos ha olvidado
¿Cómo estás?
¿Tú cómo estás?


LP - ¿Y TÚ CÓMO ESTÁS? (1979-CBS) ARGENTINA

Precisament per romandre allunyat de les pressions discogràfiques, Claudi opta per fer el disc en un estudi de gravació situat en un petit castell de la campanya francesa, conegut per haver allotjat en aquells anys també a Elton John i als Bee Gees. "E teva come stai?" (Que, com és costum, és el títol tant de l'àlbum com de la cançó principal) és la turmentada reflexió d'un home sobre la pròpia soledat i sobre el fracàs d'una llarga història d'amor. Al costat del piano acústic i una secció d'arc, l'ús mesurat de l'electrònica dóna al tall una sonoritat nova però no molesta: el sintetitzador mostra tota la seva força només al final, emergint des del fons, barrejant-se amb les veus i substituint gradualment, convertint- en un original sol que fa història, però que malauradament després serà copiat fins la sacietat en moltes altres produccions del país.

"E teva come stai?" és un gran disc, polèmic per la qual cosa li va envoltar (primer disc amb CBS, després "segrestat" de les botigues) i injustament maltractat amb un paupèrrim màrqueting (Recordem la seva comercialització a Espanya amb 4 temes en espanyol i a Llatinoamèrica amb els 9 temes en castellà).

A falta d'un fil conductor com el de "Només", "Sabato pomeriggio" o "Gira che tu rigira amore bell", "ETCS?" presenta 9 històries de relacions de parella com a fons i amb una atmosfera "melancòlica i tardorenc" amb extrems dramàtics com la guerra i el suïcidi a "Loro sono la" i "Ancora la pioggia cadre" (sublim pop simfònic) respectivament, però també amb extrems més alegres com el dolç ànsia de la trobada a "Amb et" (un funky original i molt viu) o el descriptiu romanticisme de "Un po 'di più". Entre aquests dos extrems trobem la història de "Giorni di neve", la impossible relació a "Signori si chiude", la malenconia i punyent tristesa de "ETCS?", Els records a "Tu amo ancora" o el final d'una història en "Quant è cosi".

La mateixa presentació del disc (fotos de portada contraportada i interior amb els gossos en Agordo) remata un disc inoblidable.
Font: http://www.soloclaudio.com/