Gustav Mahler (Kaliště, Bohèmia, 7 de juliol de 1860 - Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austríac. Un dels compositors més importants del postromanticisme.
Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder entre els que cal destacar Das Lied von der Erde (El cant de la terra).
Mahler va nèixer a Kalischt, actualment Kaliště, a Bohèmia. Durant el seu primer any de vida la família es va traslladar a Jihlava, a Moràvia, on va transcórrer la seva infantesa. L'any 1875 va ser admès al conservatori de Viena, on va estudiar piano amb Julius Epstein i va compartir habitació amb Hans Rott. Paral·lelament va seguir les conferències impartides per Anton Bruckner a la Universitat de Viena. La seva primera obra important va ser Das Klagende Lied que va presentar a un concurs com a òpera,(on va rebre el premi Beethoven), però que després va transformar en una cantata.
La música de Mahler està ancorada en la tradició alemanya, de Johann Sebastian Bach, de l'«escola de Viena» de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert i de la generació romàntica de Schumann i Mendelssohn. No obstant això, la influència decisiva en la seva obra va venir de Richard Wagner, la música del qual era la única que posseïa, segons Mahler, un autèntic «desenvolupament».
La música de Mahler combina influències romàntiques - com el fet de donar títols a les seves simfonies, o d'associar-ne programes - amb l'ús de la música popular vienesa i l'art contrapuntístic, utilitzant els immensos recursos de l'orquestra simfònica. L'interès per a estendre el seu univers musical el va portar a desenvolupar la forma simfònica, fins al punt de fer-ne esclatar el motlle formal. Una simfonia havia de ser, segons les seves paraules, un univers sencer. Consegüentment, Mahler es va enfrontar a dificultats en la presentació de les seves obres i va patir la tendència a revisar-ne sense fi els detalls de l'orquestració.
Com a director d'orquestra, la seva tècnica i els seus mètodes han sobreviscut fins a l'actualitat. Cèlebre per haver dit que «la tradició és la peresa», exigia un treball intensiu de repeticions abans d'un concert, el que conduia a tensions en les orquestres en què treballava, tot i que per altra banda es millorava el resultat final.
«El meu temps vindrà» va dir Mahler front a les dificultats que hi va trobar per fer acceptar les seves obres i en efecte això va ser el que es va produir als anys 1960, principalment gràcies a Leonard Bernstein, i després, l'any 1971, gràcies a l'ús de l'"adagietto" de la Cinquena Simfonia per Luchino Visconti com a il·lustració musical en la pel·lícula "Mort a Venècia". Tot això va engendrar una vertadera passió per la seva música, que la va fer sortir definitivament del relatiu purgatori on havia estat confinada des de la desaparició del seu creador.
Pocs comentaris per expressar la bellesa d'aquesta música, s'oblida tot tecnicisme i només et queda escoltar-lo i sentir amb l'ànima.
Una magnífica versió d'aquesta obra. Desitjo que la gaudiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada