Salvador Bacarisse Chinoria ( Madrid , 12 setembre de 1898 - París , 5 agost de 1963 ) fou un músic i compositor espanyol .
Va estudiar al Reial Conservatori de Música de Madrid, amb Manuel Fernández Alberdi (piano) i Conrado del Campo (composició). Bacarisse va ser membre del Grup dels Vuit (fundat seguint el model del grup francès de les Six per combatre el conservadorisme musical) i va ajudar a promoure les música contemporània com a director artístic de la Unió Ràdio fins 1936 . En acabar la guerra civil , en 1939 , Bacarisse es va exiliar a París , rebutjant la dictadura de Franco . Va ser afiliat al Partit Comunista d'Espanya . Des 1945 fins a la seva mort va treballar per a la Radiodiffusion-Télévision Française com a productor de programes en espanyol .
Bacarisse va compondre per a piano , per a conjunts de cambra, òpera(incloses Charlot [1933] i El tresor de Boabdil , amb la qual va guanyar un premi de la ràdio francesa en 1958 ), i obres orquestrals, entre les quals hi ha dos concerts per a piano i un per a violí.
La seva obra més coneguda és el Concertino per a guitarra i orquestra en la menor , opus 72, composta el 1957 , en un estil neoromàntic proper al del Concert d'Aranjuez de Joaquín Rodrigo (1940).
Aquest concertino consta de quatre moviments:
Allegro (7'47).
Romança. Andante (6'19
Scherzo. Allegretto (1'56)
Rondò . Allegro ben misurato (5'34)
És una peça de grans trets clàssics i romàntics.
El Allegro és de caràcter clarament renaixentista. La Romanza desplega un nostàlgic sentiment espanyol. El scherzo , molt marcat, ens recorda els ritmes de Joaquín Rodrigo . El rondó final s'assembla a una masurca . El tema principal introduït primer per l'orquestra va evolucionant mica en mica fins els potents acords finals. -Viquipèdia-.
Dels quatre moviments us deixo el de la Romanza. Diuen d'ella que és "La més bella composició mai escoltada. Espero que la disfruteu . Simplement genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada