Després de realitzar els estudis musicals inicials a Barcelona amb Jaume Francesc Puig, Aragall va traslladar-se a Milà amb una beca del Gran Teatre del Liceu per estudiar amb el mestre Vladimir Badiali i d'aquesta manera desenvolupà la seva carrera àmpliament a Itàlia, on l'Òpera gaudeix d'un gran reconeixement i el món operístic va apreciar la seva grandesa arribant a ésser considerat el tenor més gran de tots els temps, Giacomo Aragall, com se'l coneix arreu del món amb una veu privilegiada dotada d'una gran potència i bellesa a la vegada que d'una intensa expressivitat.
Cal destacar també la seva tasca desenvolupada en el camp de la pedagogia, on ha impartit classes magistrals organitzades pel Ministeri de Cultura i pel Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí: aquest Festival va ser un dels precursors del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall , que va viure la seva primera edició el 1994 a Torroella de Montgrí i que, actualment, es desenvolupa a la ciutat de Girona.
L'aurora di bianco
vestita
Gia' l'uscio
dischiude al gran
sol Di gia' con
le rosee sue dita
Carezza de' fiori
lo stuol Commosso
da un fremito arcano
Intorno il creato
gia' par E tu non
ti desti ed invano
Mi sto qui
dolente a cantar
Metti anche tu,
la veste bianca
E schiudi l'uscio
al tuo cantor
Ove non sei
la luce manca
Ove tu sei
nasce l'amor
Ove non sei
la luce manca
Ove tu sei
El disc que Dyango va grabar l'any 2004 "Quan l'amor és tan gran", gravat en català inclou un duo amb Jaume Aragall.
Cançó a benefici de Metges sense Fronteres, cantada per dos catalans universals i dedicada a tots els voluntaris que han ofert la seva vida per un món més just.
Jaume Aragall - Dyango - Quan l'amor és tan gran
No ploris, mare, tornaré
quan aquesta guerra s'hagi acabat.
No és pas el primer cop que hi vaig
i sabré com moure'm en aquest pais,
Seran sols unes setmanes.
Tanta gent hi passa gana...
Hi haig d'anar a ajudar.
No ploris, mare, tornaré
quan aquesta guerra hagi acabat.
No pateixis més per mi,
uns quants voluntaris
ja ens trobem aquí.
Per la gent has de patir,
ja no tenen forces per seguir.
No hi ha lloc per l'alegria,
tot és fam i malaltia,
estan sols i obliats!
Quan l'amor és tan gran
que allunya la por,
obrint un camí d'esperança,
res no pot ser més gran
que ajudar un infant
a viure potser un altre dia.
Explica-li al pare per mi,
ja fa massa temps que hauria de ser aquí.
No és que no vulgui tornar,
el meu cor em diu que haig de seguir
Aquesta és la meva vida,
ajudar sense mida,
oferir i estimar.
Quan l'amor és tan gran...
No ploris, mare, que més endevant
algun d'aquests infants vindrà per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada