Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, província de Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, ibídem, 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista espanyol, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se li considera una icona dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo. Va morir executat després de l'aixecament militar de la Guerra Civil Espanyola, per la seva afinitat al Front Popular i per ser obertament homosexual
El 1918 va publicar el seu primer llibre "Impressions i paisatges", pagat pel seu pare. El 1920 es va estrenar en teatre la seva obra "El malefici de la papallona", el 1921 es va publicar Llibre de poemes, i el 1923 es van posar en escena les comèdies de titelles La nena que rega l'Alfàbrega i el príncep preguntón. En 1927, a Barcelona, va exposar la seva primera mostra pictòrica.
En aquesta època va freqüentar activament als poetes de la seva generació que romanen a Espanya: Jorge Guillén, Pedro Salines, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Rafael Alberti, i sobretot Buñuel i Dalí, a qui després li va tributar Oda a Salvador Dalí. El pintor, per la seva banda, va pintar els decorats del primer drama del granadí: Mariana Pineda.
L'obra poètica de Lorca constitueix una dels cims de la poesia de la Generació del 27 i de tota la literatura espanyola. La poesia lorquiana és el reflex d'un sentiment tràgic de la vida, i està vinculada a diferents autors, tradicions i corrents literaris. En aquesta poesia conviuen la tradició popular i la culta. Encara que és difícil establir èpoques en la poètica de Lorca, alguns crítics diferencien dues etapes: una de joventut i una altra de plenitud.
L'any 1987 es va emetre per televisió espanyola una sèrie de sis capítols obtinguda a partir de la Repressió Nacionalista de Granada el 1936 i La mort de Federico García Lorca (1971), d'Ian Gibson.
Us deixo una escena d'un d'aquests capítols.
El 1998 va ser el centenari de Federico García Lorca i Ana Belén ho va commemorar publicant dos discos sota el títol de Lorquiana on recull poemes i cançons populars del poeta granadí.
Herido de amor, Federico García Lorca: Poema musicat per Joan Manuel Serrat. Cantat per Ana Belén.
Amor, amor
que está herido.
Herido de amor huido;
herido,
muerto de amor.
Decid a todos que ha sido
el ruiseñor.
Bisturí de cuatro filos,
garganta rota y olvido.
Cógeme la mano, amor,
que vengo muy mal herido,
herido de amor huido,
¡herido !
¡muerto de amor !
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada