Ricardo Montaner - El poder de tu amor - 1999 -

Tengo que reconocer
que me sorprendió el amor.
Me enamoré de sed,
y tú eres el agua.

Desnudo al aire libre
estaba mi corazón
hablando solito
con su corazón.

El poder de tu amor
que me eleva a lo profundo
como un globo hasta el cielo
El poder de tu amor
me sumerge a las alturas
Y me corta la respiración
Yo te juro, no miento
que tu amor tiene ese poder...

Decir que te amo hasta la luna
eso no bastará
a menos que haya otra luna,
en la eternidad

Los seres sólo son humanos
si saben justificar
que son más humanos,
si pueden amar.

El poder de tu amor ...

De nube en nube,
va el amor...
De rama en rama,
va el amor...
De beso en beso,
va el amor
a la cama...

El poder de tu amor...

Luciano Pavarotti & Frank Sinatra - My way - 1994 -

Luciano Pavarotti - Frank Sinatra -
My way

El final ya está cerca
Y enfrento el último telón
Amigo, lo diré sin vueltas
Hablaré de mi caso del cual sé mucho
Tuve una vida satisfactoria
Recorrí todos y cada uno de los caminos
Y más, mucho más aún,
Lo hice todo a mi manera...

Tristezas, algunas tuve
Que no vale la pena comentar
Hice lo que debía
Me aseguré que fuera sin privilegios,
Planeé cada etapa programada,
Cada cuidadoso paso dado en mi camino
Y más, mucho más aún,
Lo hice todo a mi manera...

Así es, hubo momentos,
Estoy seguro que lo sabes,
En que di pasos
Más largos que mis piernas
Pero al final,
Ante la duda
Tragué mis palabras, también las dije
Afronté los hechos y me mantuve intacto
Y lo hice todo a mi manera...

Amé, reí y sufrí
Me tocó ganar, también perder
Y ahora, cuando las lágrimas ceden,
Me resulta tan entretenido
Pensar que lo hice todo
Déjenme decirlo, sin timidez,
"Oh no, Oh no fue mi caso,
Yo lo hice todo a mi manera".

Pues qué es un hombre, ¿qué ha logrado?
Si no es fiel a sí mismo, no tiene nada.
Decir las cosas que siente realmente
Y no las palabras de quien se arrodilla
Mi historia muestra que asumí los golpes
Y lo hice todo a mi manera...

Sí... fue a mi manera

Ana Y Johnny - Y Te Amare - 1977 -

"Tú tan sensible tú delicada y exitante
sencillamente tú

Como imaginé abandonada entre mis brazos
como te imaginé

Y te amaré y te amaré
y te amaré y te amaré
y te amaré siempre te amaré
mientras escuche tu voz
profundamente te amaré
en la montaña yo te amaré
sobre la hierba yo te amaré
como imaginé

Tú apasionado tú adorable caprichoso
sencillamente tú

Poeta y soñador el mejor amante mi mejor amigo
sencillamente tú

Y te amaré y te amaré
y te amaré y te amaré
y te amaré siempre te amaré
mientras escuche tu voz
profundamente te amaré
en la montaña yo te amaré
sobre la hierba yo te amaré
bajo la lluvia yo te amaré

Tú sorprendente tú tan romántica y ardiente
sencillamente tú

Me haces tan feliz con tu voz tranquila y tus caricias
me haces tan feliz

Y te amaré y te amaré
y te amaré y te amaré
y te amaré siempre te amaré
mientras escuche tu voz
profundamente te amaré
en la montaña yo te amaré
sobre la hierba yo te amaré
bajo la lluvia yo te amaré ...".

OBSTINAT OM - Poema -

Presidint

tota la plana,

sense pressa,

parla l’om.

Ens reconta

cent històries

de recança,

de passió.

Ha perdut

totes les guerres,

ha guanyat

quedar-se sol.

Vell pagès

de la contrada,

cerca l’ombra

allí s’asseu.

Els ulls acluca,

nota la brisa,

li vola el cap,

el pensament.

Amable om

para la faula,

mou les fulles

ben suaument.

Escolta el vent

sent com li parla,

ara li conta,

contes tant bells.

Ell vol saber,

anar estudi,

la mare terra

no el deixarà.

Abatut om

per la noblesa,

crida el pagès,

amb poc soroll.

Prega-li un llibre

que parli d’arbres

de mil vivències,

les vol saber.

Obstinat om

lluita, treballa, dona el teu fruit i després descansa.

(Foto:Aras de los Olmos-Valencia-)

Katharine Hepburn

Tal día com avui va morir...

Katharine Houghton Hepburn, més coneguda com Katharine Hepburn (Hartford, Connecticut, 12 de maig de 1907 - 29 de juny de 2003) va ser una actriu nord-americana. L'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de Hollywood li reconeixia el seu treball amb dotze candidatures i quatre Oscar, una xifra encara no igualada per cap actriu per al paper principal. Una llegenda de la pantalla amb una carrera de més de setanta anys, àmpliament reconeguda pel seu enginy intel·ligent i independència feroç.

Hi ha dones, ia més està Kate. Hi ha actrius, ia més està Hepburn », va dir d'ella Frank Capra quan la dirigia al estat de la Unió (1948), un dels títols que va reafirmar la química perfecta de l'actriu amb Spencer Tracy. Encara que la inconfusible màscara professional de la Hepburn (la veu que oscil.lava entre el to reposat i el sobreagut, l'elegant accent de Nova Anglaterra, la rèplica veloç, el caminar àgil i desimbolt) establia químiques insospitades.

Malgrat la seva divisme, era d'una enorme generositat amb els seus companys gràcies a un domini de les seves possibilitats que li permetia, sense trair gens ni mica el seu estil, una immediata adaptació que feia les delícies dels seus directors. Després hi havia la seva port singular (la seva alçada, el coll llarg, els pòmuls alts, les faccions anguloses ...), un tipus de bellesa que ha perdurat en el temps aliè a cànons i modes.

La resta era aplom, seguretat en si mateixa i molt talent.

A la vida real era tot un caràcter, i fins més enllà dels noranta anys va conservar una energia i una lucidesa que no van aconseguir apagar els tremolors que li produïa la malaltia de Parkinson que patia des de feia temps.

Aquí teniu aquesta meravellosa i immortal comèdia, protagonitzada per tres de les més glorioses llegendes del cinema americà. Un film ple d'encant, somriures i intel.ligència.

"Historias de Filadelfia"

SINOPSIS

Els dies abans del casament de Tracy Lord amb un senyor de Filadèlfia, el seu exmarit C.K. Dexter Haven, també de bona família però no tan tocat i posat, apareix en escena. Haven s'ha posat d'acord amb Mike Connor, periodista de la revista Spy i la seva fotògrafa, perquè cobreixin el reportatge del casament. Tracy accedeix a fer el reportatge quan s'adona que els reporters saben que el seu pare va tenir una aventura amb una actriu. A partir d'aquí Tracy s'enfronta a un seguit de noves experiències. El seu exmarit actua amb molta fredor. El periodista Connor l’emborratxa amb cava i fa que es banyi nua. Hores després apareix el seu pare i justifica la seva aventura dient que és un home gran que no vol renunciar a la joventut. Al dia següent, Tracy és una dona diferent i finalment es casa amb el seu primer marit.

CRÍTIQUES

"Historias de Filadelfia és , davant de tot i sobretot, un triomf de Katharine Hepburn. No solament coneix íntimament el seu personatge sinó que l'interpreta amb humor, saviesa i una intensitat emotiva que no havia ensenyat al públic cinematogràfic des de Doble sacrificio."

Elsie Finn (Philadelphia Record).

"El peculiar talent de la pèl-roja Miss Hepburn passa per Historias de Filadèlfia com una fina capa d’esmalt. Es diria que ha estat escrita per ella. El seu resplendor extern és un reflex perfecte de la seva cara prima. El brillant i intel·ligent diàleg cobreix la seva veu metàl·lica. Quan Katharine es limita a fer de Katharine, és un espectacle que val la pena de veure. Ningú no la pot igualar." Life

COMENTARIS

Sota la mà de Cukor, Hepburn va afegir magnitud i frescor al paper que havia estat fet a la seva mida. Grant va fer un C.K. Dexter Haven amb el seu habitual estil i James Stewart completa el trio realitzant una gran actuació.

Historias de Filadelfia va tenir sis nominacions a l’Oscar: millor pel·lícula, millor actor (James Stewart), millor actriu (Hepburn), millor actriu secundària (Ruth Hussey), millor guió (Donald Ogden Stewart) i millor director (Cukor). Els dos Stewart varen guanyar! A Hepburn li varen donar el Premi de la Crítica de Nova York.

En 1942 coneix Spencer Tracy , del qual no es separaria fins la seva mort el 1967 . Hepburn i Tracy van mantenir aquesta duradora relació sense casar-se, doncs Tracy, que era catòlic, no va voler separarse mai de la seva dona

Parella davant i darrere de les càmeres. Tots dos van protagonitzar un total de nou pel lícules junts, formant una de les parelles més recordades de la gran pantalla, moltes d'elles obres mestres de la comèdia: Woman of the Year (1942), Without Love (1945), Mar d’herba (1947), State of the Union (1948), Adam's Rib (1949), Keeper of the flame (1943), La Pat i en Mike (1952), Desk Set (1957) i Endevina qui ve a sopar (1967).

De la pel lícula "La costella d'Adam" que van rodar junts any 1949, que narra les situacions en què un matrimoni d'advocats es troba quan s'enfronten a un judici, us deixo aquesta escena.

Per si en voleu saber més sobre la Kate us deixo aquesta pàgina web que he trobat que m'ha agradat molt.

Mari Trini y Juan Pardo Dos Locos -1986-

"Dicen, amiga mía, que el amor
es cuestión de poco tiempo;
y dicen también que se termina
y por eso no hay por qué tomarlo en serio.

Ya somos dos, los que pensamos,
que el amor es algo más que todo eso;
y somos dos, los que soñamos,
con la vida por delante,
para amarnos cada instante,
somos locos que vivimos del amor.

Dos locos de la vida, que se aman y se cuidan,
llevando una sonrisa y en la mano alguna flor;
dos locos de la vida,
de los que no se estilan,
dos locos del amor, enamorados...

Dicen, amiga mía, que el amor
es cuestión de un buen momento… "

Salvador Bacarisse - Romanza - Concertino para guitarra y orquesta, op. 72 - 1957 -

Salvador Bacarisse Chinoria ( Madrid , 12 setembre de 1898 - París , 5 agost de 1963 ) fou un músic i compositor espanyol .

Va estudiar al Reial Conservatori de Música de Madrid, amb Manuel Fernández Alberdi (piano) i Conrado del Campo (composició). Bacarisse va ser membre del Grup dels Vuit (fundat seguint el model del grup francès de les Six per combatre el conservadorisme musical) i va ajudar a promoure les música contemporània com a director artístic de la Unió Ràdio fins 1936 . En acabar la guerra civil , en 1939 , Bacarisse es va exiliar a París , rebutjant la dictadura de Franco . Va ser afiliat al Partit Comunista d'Espanya . Des 1945 fins a la seva mort va treballar per a la Radiodiffusion-Télévision Française com a productor de programes en espanyol .

Bacarisse va compondre per a piano , per a conjunts de cambra, òpera(incloses Charlot [1933] i El tresor de Boabdil , amb la qual va guanyar un premi de la ràdio francesa en 1958 ), i obres orquestrals, entre les quals hi ha dos concerts per a piano i un per a violí.

La seva obra més coneguda és el Concertino per a guitarra i orquestra en la menor , opus 72, composta el 1957 , en un estil neoromàntic proper al del Concert d'Aranjuez de Joaquín Rodrigo (1940).

Aquest concertino consta de quatre moviments:

Allegro (7'47).

Romança. Andante (6'19

Scherzo. Allegretto (1'56)

Rondò . Allegro ben misurato (5'34)

És una peça de grans trets clàssics i romàntics.

El Allegro és de caràcter clarament renaixentista. La Romanza desplega un nostàlgic sentiment espanyol. El scherzo , molt marcat, ens recorda els ritmes de Joaquín Rodrigo . El rondó final s'assembla a una masurca . El tema principal introduït primer per l'orquestra va evolucionant mica en mica fins els potents acords finals. -Viquipèdia-.

Dels quatre moviments us deixo el de la Romanza. Diuen d'ella que és "La més bella composició mai escoltada. Espero que la disfruteu . Simplement genial.

Gilbert Bécaud - " L'important c'est la rose" - 1967-

Gilbert Bécaud - " L'important c'est la rose

Tú que marchas bajo el sol
Sin dejar atrás cadenas,
Que te ríes de las penas y el dolor,
Tú que duermes junto al mar
Y eres libre, cual las aves,
Que todo, alegre, sabes soportar:

Lo importante es la rosa,
Lo importante es la rosa,
Lo importante es la rosa, créeme

Tú que sueñas nada más
Con la gloria y el dinero,
Y eres sólo un prisionero de tu afán,
Tú que ves en el placer
El mejor de tus amigos,
Piensa un poco lo que digo, por tu bien:

L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
Crois-moi

Tú que viste amanecer
En un mundo de pasiones,
Donde ya no hay ilusiones ni hay fe
Tú que nunca has de tener
Lo que el rico no valora,
Tú que sufres, tú que lloras, óyeme:

L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
Lo importante es la rosa, créeme

Tú que escuchas mi canción
Y sonríes con desprecio,
Como si yo fuera un necio charlatán,
No te burles, ya verás,
Cuando acabes tu camino,
Al final, también, conmigo cantarás:

L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
Crois-moi

L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
L'important c'est la rose
Crois-moi

Giuseppe Taddei

Tal dia com avui va nèixer...

Giuseppe Taddei (Genova, Itàlia, 26 de juny de 1916, - Roma, 2 de juny de 2010) va ser un baríton italià famós per les seves interpretacions de personatges en òperes de Wolfgang Amadeus Mozart, Rossini, Puccini i Giuseppe Verdi.

Va estudiar a Roma on va debutar professionalment l'any 1936 com el Herald en Lohengrin dirigit pel seu mentor Tullio Serafin. Va cantar a Roma fins que va ser allistat com a soldat en la Segona Guerra Mundial. En finalitzar la guerra va reprendre la seva carrera actuant en la Wiener Staatsoper, Londres i el 1948 al Festival de Salzburg, La Scala i el Teatre San Carlo a Nàpols.

Va debutar a Amèrica al Palau de Belles Arts de Mèxic en les representacions de La Traviata i Aida amb Maria Callas el 1951 seguit per us debut al Teatro Colón de Buenos Aires el 1953 a les representacions de Tosca amb Renata Tebaldi i Carlo Bergonzi, teatre al qual tornaria per a ser dirigit per Sir Thomas Beecham el 1958 a Samson et Dalila i el 1962 i 1965 com Scarpia de la Tosca de Regine Crespin.

Als Estats Units va debutar a la San Francisco Opera el 1957, seguit per la Lyric Opera of Chicago el 1959 com Barnabas a La Gioconda amb Eileen Farrell, amb actuacions regulars al Covent Garden entre 1960 i 1967.

El seu debut al Metropolitan Opera va ser tardà, es va produir als 69 anys com Falstaff el 25 de setembre de 1985.

Igualment eficient en drama i comèdia va ser un excepcional Figaro (en Mozart i en Rossini) així com Leporello i Don Giovanni, Belcore i Dulcamara En Elisir d'amore, a més de Ernani, Macbeth, Rigoletto, Amonasro, Iago en Otello, Falstaff, Barnabas a La Gioconda, Gérard a Andrea Chénier, i Scarpia en Tosca.

Giuseppe Taddei va deixar molts registres d'òperes completes, els més destacats Figaro en Nozze di Figaro i Leporello a Don Giovanni dirigits per Carlo Maria Giulini (amb Elisabeth Schwarzkopf i Joan Sutherland), Macbeth amb Birgit Nilsson, i Scarpia en Tosca amb Leontyne Price i Falstaff aquests dos últims amb Herbert von Karajan. Altres registres importants inclouen Cosi fan tutte amb Elisabeth Schwarzkopf, Christa Ludwig i Alfredo Kraus sota Karl Böhm, L'elisir d'amore amb Renata Scotto i Carlo Bergonzi dirigits per Gianandrea Gavazzeni, La Bohème amb Mirella Freni i Luciano Pavarotti sota Karajan i altres. (Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Taddei)

El gran, gran, baríton Giuseppe Taddei només fa uns dies ens ha deixat, avui hagués complert 94 anys. Ha estat un veritable gegant en tants repertoris que se'm fa difícil escollir un sol personatge que el representi. A l'espera de poder retre l'homenatge que es mereix, us deixo amb la seva interpretació del Pròleg I Pagliacci, de Leoncavallo

Per desgràcia, ara ja en poques ocasions podrem escoltar aquesta frase, Un nido di memorie, tal com la deia Taddei.

Per si en voleu saber més sobre Guiseppe Taddei us deixo aquest article que m'ha agradat molt.

En homenaje a Giuseppe Taddei

Joan Manuel Serrat - Si la muerte pisa mi huerto - 1970 -

Si la muerte pisa mi huerto
¿quién firmará que he muerto
de muerte natural?

¿Quién lo voceará en mi pueblo?
¿quién pondrá un lazo negro
al entreabierto portal?

¿Quién será ese buen amigo
que morirá conmigo,
aunque sea un tanto así?

¿Quién mentirá un padrenuestro
y a rey muerto, rey puesto...
pensará para sí?

¿Quién cuidará de mi perro?
¿quién pagará mi entierro
y una cruz de metal?

¿Cuál de todos mis amores
ha de comprar las flores
para mi funeral?

¿Quién vaciará mis bolsillos?
¿quién liquidará mis deudas?
A saber...

¿Quién pondrá fin a mi diario
al caer
la última hoja en mi calendario?

¿Quién me hablará ente sollozos?
¿quién besará mis ojos
para darles la luz?

¿Quién rezará a mi memoria,
Dios lo tenga en su Gloria,
y brindará a mi salud?

¿Y quién hará pan de mi trigo?
¿quién se pondrá mi abrigo
el próximo diciembre?

¿Y quién será el nuevo dueño
de mi casa y mis sueños
y mi sillón de mimbre?

¿Quién me abrirá los cajones?
¿quién leerá mis canciones
con morboso placer?

¿Quién se acostará en mi cama,
se pondrá mi pijama
y mantendrá a mi mujer,

y me traerá un crisantemo
el primero de noviembre?
A saber...

¿Quién pondrá fin a mi diario
al caer
la última hoja en mi calendario?

Michael Jackson - I Just Cant Stop Loving You - 1987 -

Tal dia com avui va morir ...

Michael Jackson

Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d'agost del 1958 - Los Angeles, 25 de juny del 2009[1]), conegut com el "Rei del Pop", fou un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop.

Michael Jackson era el setè de nou germans: Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d'obrer i tota la família vivia en una humil casa a la ciutat de Gary.

Joseph ja formava part del món musical, ja que havia format part de diferents grups musicals, però tots havien estat un fracàs. Per això, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d'aquí sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, però gràcies a un petit incident en què el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan només tenia cinc anys.

La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l'any 1982, quan va publicar l'àlbum Thriller, que es va convertir en el més venut de la història amb 109 milions de còpies i alctualment encara ho és

Aquí escoltem a Michael en una gran cançó d'amor, amb molta passió. Mentre ho veiem en diversas de les seves actuacions.

No puedo dejar de amarte

"Solo quiero echarme junto a ti un rato
Estás tan bonita esta noche
Tus ojos son tan encantadores
Tu boca es tan dulce
Hay mucha gente que no me comprende
Eso es porque no me conocen en absoluto

Solo te quiero tocar

Y abrazarte
Te necesito

Dios, te necesito

Te quiero tanto"

Cada vez que sopla el viento

Oigo tu voz, así que
Te llamo
Susurros de mañana
Nuestro amor amanece
El Cielo se alegra de que hayas venido.

Sabes cómo me siento

Esto no puede estar mal

Estoy tan orgulloso de decir que te quiero

Tu amor me hace volar
Espero que sigamos adelante
Este momento dura siempre
El amor es la respuesta.

Oigo tu voz
Eres mi elección
El amor que me traes
El Cielo está en mi corazón
Cuando me llamas oigo arpas
Y los ángeles cantan
Sabes cómo me siento

Esto no puede estar mal

No puedo vivir mi vida sin ti.

No puedo esperar
Siento que somos el uno para el otro
No merece la pena vivir la vida
Si no puedo estar contigo

No puedo dejar de amarte
No puedo dejar de amarte

Y si lo dejo

Entonces dime qué voy a hacer
Porque no puedo dejar de amarte

De noche cuando brillan las estrellas
Rezo por encontrar en ti un amor tan sincero
Cuando la mañana me despierta
¿Vendrás a tomarme?
Estaré esperándote

Sabes cómo me siento
No pararé hasta oír
Tu voz diciendo "Sí, quiero"
(Sí, quiero)
Esto no puede estar mal
Este sentimiento es tan fuerte
Bueno, no merece la pena vivir la vida
Si no puedo estar contigo

No puedo dejar de amarte
No puedo dejar de amarte
Y si lo dejo
Entonces dime qué voy a hacer
Porque no puedo dejar de amarte

Mañana cambiaremos el mundo
Cantaremos canciones de ayer
Puedo decir "Eh, adiós a la tristeza"
Es mi vida
Y quiero verte por siempre

No puedo dejar de amarte

No puedo dejar de amarte
Y si lo dejo
Entonces dime qué voy a hacer
Porque no puedo dejar de amarte

No puedo dejar de amarte
No puedo dejar de amarte
Y si lo dejo

Entonces dime qué voy a hacer

Amedeo Minghi - La vita mia - 1999 -

Vita mia
Non sapiamo più aferrare, maneggiare
Questo amore che svanisce e sguscia via
Ti sei intristita e poi
Poi ti sei stranita
Non ti dici più "che bel tempo sei tu"

Infatti piove
Vorresti uscire rafrredarti insieme a me
Io vestito leggerissimo morrei
E mi abbandonerei
Per veder di nuovo la vita mia, rapidissimo addio
E guardo fuori

Vedo cuori e sono gli alberi che anch' io
Ho scalato anch' io
E annidato lassù
Rivedo te che sei, che sei

La vita mia
Questa vita tra le braccia tra le mani
Ha un bel volto, la tua faccia, un gran bel viso
Hai li vuoto che dai tu
Anche il tuo sorriso io l' ho vissuto e confuso sul mio
Se questa è vita
L'ho toccata, l'ho sentita su di me
L' ho abracciata in te
Guardo meglio e non c' è
Più dubbio che tu sia, che sei

La vita mia...
Che begli occhi vedrei
Con gli occhi miei
Quanto amore catturato con le mani
Che ha le ali e con le ali svanirà
Ed io mi innamorai
Venni, a dirlo a te, ti confidai
Che eri tu o era mai
C' è un temporale

Possiamo uscire e raffreddarci insieme ormai, tremare
Perchè tremare fà
La vita che se ne và
Con te che porti via
Con te
La vita mia

Perchè tremare fà
La vita che se ne va
Con te che porti via
Con te
La vita mia

Domingo Mulà ens recita "Tot es vol cremar" de Josefina Vivancos

Tot es vol cremar,
però aquesta cadira
ningú la tocarà.
En ella, de petits
la mare us hi bressolava
amb el patrip-patrap.

Quina remor,
una cançoneta us hi cantava
i us dormíeu de debò.
En aquesta masia
tot el que hi ha
no es va comprar amb poques suors.

A punta de dia
fins que es feia fosc
treballàvem amb la mateixa il•lusió
sempre pensant amb vosaltres,
que no us faltes res,
lo millor,
que si un gec per l’hivern
que ja s’acostava,
que si unes calces,
que si uns esclops,
i per anar a l’escola,
bicicleta per a tots dos.

Ja sou grans,
ja heu conegut un altre món
i no voleu saber res de la masia,
no recordeu ni el foc de la llar que tant
us agradava
i quan enjogassats
us hi amagàveu
darrera l’escon.
Tots dos heu fet camí
nova família
heu formada,
d’aquesta masia,
bons diners us emportareu
per poder-vos acomodar.

Un dia, sense voler d’una de les joves
aquestes paraules vaig escoltar:
-“Anem-se’n aviat,
jo, m’hi avorreixo aquí,
no em diguis més per venir
que la pagesia no s’ha fet per a mi”-.

Millor, no les hagués escoltades
aquestes paraules,
Senyor, aquí sols hi venen com a garses
per emportar-se el que hi queda de bo.

El gran, com qui no li va la cosa
així em va parlar:
“Penso pare, que ja sou massa gran
per viure a la masia,
sinó us vingués a cuidar la tia
que hi faríeu aquí tot sol,
així que va morir la mare
ja us en vaig parlar,
veneu-vos la masia pare
i veniu a casa meva
que res us ha de faltar”.

Jo miro lluny,
camps enllà
i al meu costat la cadira
que la meva esposa
hi solia reposar,
i en ella hi poso,
la bufanda, la pipa i el bastó,
i a veure d’aquí qui, em traurà.
A més que la jove,
l’esposa del més gran
si que hi fa unes estades,
dues o tres durant l’any
tot m’ho regira
tot m’ho vol canviar
jo per res serviria
tot això s’ha de cremar.
Vol una masia més moderna
la vol ben acomodar
com si ja en fos mestressa
i res de lo vell vol respectar.

Jo no dic res, tant se val
la testa baixa,
els meus pensaments
més enllà,
la tia, ma germana s’ho mira
i calla tot fent-se un tip de plorar,
però, en arribar a la cadira
si, la que tinc al meu costat
i dir-me -doneu-me-la avi
que també s’ha de cremar-,
com una fera tot jo m’he regirat:
-"Aquesta cadira mentre jo visqui
sempre estarà al meu costat,
era de la meva esposa,
l’única dona que jo he estimat.
Aneu-se’n de casa,
quan jo em mori
veniu si voleu i desprès,
feu-ne estelles
de tot el que trobeu
i en arribar a les cadires
cremeu-les, juntes,
amb devoció,
que aquestes cadires
son testimoni del nostre amor,
de lo molt que ens estimàvem
del que Déu ens do
amb abundor,
i quan va ser mestressa,
tot el que va trobar dels meus pares
va respectar amb alegria,
amb horda humanitat
i l’envoltava un somriure
tant ple de dignitat"-.

Aneu-se’n, no patiu per mi,
si algun dia voleu venir, veniu
però, amb senzillesa,
no em vulgueu treure d’aquí
en aquesta masia hi vaig néixer
i en aquesta masia i vull morir.

A reveure Domingo Mulà, les teves poesies
          sempre més ens acompanyaran

Joan Manuel Serrat - Per Sant Joan - 1968 -

¡¡ FELICITATS !!.......




Lletra de J.M. Serrat
Música de Juan Pardo i Antonio Morales

Un vespre quan l'estiu obria els ulls

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit

de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire

de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida,

no ens calia i res no ens robava el son...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els 'nanos' collint llenya per carrer.

Corren.

Com jo abans corria.

Els crido i em miren c
om si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan
de Sant Joan.

Drupi - Sereno e - 1977 -

Sereno es
en la cama estar un poco más
mientras tú en la cocina estás
preparando mi café,
simulando estar dormido aún
para echarte contra mí.

Sereno es
recordar el primer día que
en mi moto te llevaba yo,
solos sin ninguna compañía,
embriagada por la noche tú
y al abrigo de la luz.

Sereno es
sumergirme en sueños en el mar
sin cogerme a nada que pensar,
mientras tengo la seguridad
que en lo alto siempre tú estás
y que al alba esperarás.

Sereno es
convertir lo malo en bondad,
con un beso hallar la paz en dos
y sentirse amado de verdad.
Mil mentiras yo te contaré
y que tú querrás creer.

Pecos - Acordes - 1978 -

Cuando el silencio ensordecia el sentido de mi vida
y queria volver a nacer.
Cuando la cabeza me estallaba con palabras enredadas
y queria volver a nacer.
Era cuando te necesitaba y acostado con mi almohada,
imaginaba tu amor.
Luego, ya metido en tus entranas, despertaba y tu no estabas
y queria llorar.

Yo me dormia y al rato moria por estar ausente de ti,
al dia siguiente nacía y luchaba por sobrevivir.
Luego al verte sonriendo con cara de felicidad,
yo te maldecia y odiaba por no haber estado allí.

Luego, observando tu alegria,
olvidaba mi egoismo y volvia a vivir otra vez.
Cuando ya la noche aparecia
y te ibas con el dia,
y de vuelta a empezar.
Yo, ya metido en tus entrañas,
despertaba y tu no estabas
y queria llorar.

Yo me dormia y al rato moria por estar ausente de ti,
al día siguiente nacia y luchaba por sobrevivir.
Luego al verte sonriendo con cara de felicidad,
yo te maldecía y odiaba por no haber estado allí.

Unas notas para Ana - Paul de Senevilley -Oliver Toussaint -

Mario Benedetti : Defensa de l'alegria

Defensar l'alegria com una trinxera
defensarla del escàndol i la rutina
de la misèria i els miserables
de les absències transitòries
i les definitives

defensar l'alegria com un principi
defensarla del esbalaïment i els malsons
dels neutrals i dels neutrons
de les dolces infàmies
i els greus diagnòstics

defensar l'alegria com una bandera
defensarla del llamp i la malenconia
dels ingenus i dels canalles
de la retòrica i les aturades cardíacas
de les endèmies i les acadèmies

defensar l'alegria com una destinació
defensarla del foc i dels bombers
dels suïcides i els homicides
de les vacances i del aclaparament
de l'obligació d'estar alegres

defensar l'alegria com una certesa
defensarla del òxid i la ronya
de la famosa pàtina del temps
del rellent i l'oportunisme
dels proxenetes del riure

defensar l'alegria com un dret
defensarla de déu i del hivern
de les majúscules i de la mort
dels cognoms i les llástimes
de l'atzar,
                  i també de l'alegria.

Loredana Berté - Eres Bellísima (Sei Bellissima)

Que hombre extraño conocí
bastaba solo su mirada,
y pronto le diría sigo siendo tuya
mas no encontraba su momento,
y era su silencio mi tormento,
mi piel quemaba con el fuego
de terribles celos.

que hombre extraño conocí,
cuando estaba en sus brazos,
trataba de ponerme seria
para él, era solo un payaso
estando a solas me decía,
que poca cosa yo valía
y me vestía de recuerdos
y afrontaba el presente,
pensando en los primeros tiempos
cuando era inocente
teniendo nuestras razones
de ir forjando ilusiones,
pudiendo presumir de hermosura
me miraba en la luna.

y así le obligue a decirme,
eres bellísima, eres bellísima
la pasión le dejaba
y yo suspiraba…

eres bellísima, eres bellísima…

si acaso un día yo supiera,
que ya no es el mismo
al cuello le ato una piedra,
yo si lo lanzo al abismo,
ha pasado escasamente,
un par de años solamente
y tuve algunas aventuras,
pero nada de importancia
mas he salido a buscarte
por las calles con la gente,
me habría parecido de repente
encontrarte nuevamente
y escuchar tu voz que va diciendo.

eres bellísima, eres bellísima…
la pasión le dejaba
y yo suspiraba…

eres bellísima, eres bellísima,
eres bellísima, eres bellísima.




Che strano uomo avevo io
con gli occhi dolci quanto basta
per farmi dire sempre
sono ancora tua;
e mi mancava il terreno
quando si addormentava
sul mio seno
e lo scaldavo al fuoco umano
della gelosia.
Che strano uomo avevo io,
mi teneva sotto braccio
e se cercavo di essere seria
per lui ero solo un pagliaccio ;
e poi mi diceva sempre
non vali che un po' pi di niente,
io mi vestivo di ricordi
per affrontare il presente,
e ripensavo ai primi tempi
quando ero innocente,
a quando avevo nei capelli
la luce rossa dei coralli,
quando ambiziosa come nessuna
mi specchiavo nella luna,
e lo obbligavo a dirmi sempre
Sei bellissima - sei bellissima
accecato d'amore, mi stava a guardare
sei bellissima - sei bellissima
na na na na na na na
Se pesco chi un giorno ha detto
che il tempo e' un gran dottore
lo lego a un sasso
stretto stretto
e poi lo butto in fondo al mare.
Son passati buoni buoni
un paio d'anni e di stagioni,
ho avuto un sacco di avventure,
niente di particolare,
ma io uscivo a cercarti
nelle strade fra la gente,
mi sembrava di voltarmi
all'improvviso
e vederti nuovamente,
e mi sembra di sentire ancora
Sei bellissima
sei bellissima
accecato d'amore
mi stava a guardare
Sei bellissima
sei bellissima
na na na na na na na
na na na na na na
Sei bellissima
sei bellissima

Eros Ramazzotti - Afectos Personales - 2009-

El mundo es bello con un amigo como tú,
Cuando te busco tú me respondes siempre
Y no me preguntas, porque tú me conoces,
Sabes ya que necesito tú complicidad

A veces huir de esta realidad,
Eres el ala que aveces me falta,
Con un amigo como tú yo estoy seguro que
Todo es mejor de lo que es

Solos no, no estaremos solos nunca más,
Si nos rodean los afectos personales
Descubriremos que maravillosa es la amistad porque
Nos ata pero sin usar las cadenas,
Nos une siempre más, y más

Alma tan dulce, esta eres tú querida amiga,
Aunque a veces tú sabes ser mordaz
Y picarme tanto como una ortiga

Pero me gusta, y es porque,
Yo puedo hablarte abiertamente de mi,
Confiarte secretos que yo a nadie conté
Y así no estar solos y explorar esta vida sin temer

Solos no, no estaremos solos nunca más,
Si nos rodean los afectos personales
Descubriremos que maravillosa es la amistad porque
Nos ata pero sin usar las cadenas,
Nos une siempe más

Y no es posible, no, la vida sin amigos

Sabes bien, maravillosa es la amistad porque
Nos ata pero sin usar las cadenas,
Y unidos nos mantiene, nos unirá siempre más,
Hasta el final

Y no es posible, no, la vida sin amigos
Y no es posible, no...

The Triangles -Appeljack -2010-

Cançó de l'anunci d'Estrella Damm a Menorca - Sant Joan 2010

La cervesa Estrella Damn torna aquest any a proposar una història rodada de nou a les Balears, en aquest cas, Menorca i amb una altra gran cançó de fons que segur escoltarem més d'una vegada aquest estiu, es tracta d'Applejack i la canten els australians The triangles.

Appeljack: és una beguda alcohòlica produïda a base de pomes, procedeix del període colonial americà i es creu que el seu origen va ser del brandi de poma francès Calvados.




Appeljack
Pa pa papaparara
Pa pa papaparara
Pa pa papaparara
Pa pa papaparara

(Uno, dos, ¡uno, dos, tres, cuatro!)

Levantad las manos
y cantadla conmigo
a veces las cosas más fuertes
y maravillosas son
aquellas que no podemos ver
Cantad una canción (pa pa papaparara)
Cantad una canción (pa pa papaparara)
bueno acerca de cómo las cosas
parecen más importantes de noche

Levantad las manos
y cantadla conmigo
a veces las cosas más fuertes
y maravillosas son
aquellas que no podemos ver
Cantad una canción (pa pa papaparara)
Cantad una canción (pa pa papaparara)
bueno acerca de cómo las cosas
parecen más importantes de noche

Así que cantad manzanas
cantad baterías
Cantad luz de luna
cantad pez pulmonado
y cantad una canción
(¡cantad una canción!)
mitocondrias wow
wow wow woooh...

Levantad las manos
y cantadla conmigo
Woooooh!
a veces las cosas más fuertes
y maravillosas son
aquellas que no podemos ver
cantad manzanas (pa pa papaparara)
cantad baterías (pa pa papaparara)
Cantad luz de luna (pa pa...)
cantad pez pulmonado

Meryl Streep -"No és tan fàcil"- 2009 -

Tal dia com avui va néixer...

Meryl Streep

Mary Louise Streep ( 22 juny de 1949 , Summit , Nova Jersey ), més coneguda com Meryl Streep, és una actriu de teatre , cinema i televisió nord-americana , una de les artistes més premiades de tots els temps amb dos premis Oscar a setze nominacions , set Globus d'Or a vint nominacions, un BAFTA en tretze nominacions, dos premis del Sindicat d'Actors en onze nominacions, quatre nominacions als Grammy , dos Emmy , una nominació als premis Tony , el premi a la millor interpretació femenina del Festival de Cannes i un César honorífic.

Va debutar en televisió amb la sèrie Holocaust i en cinema amb la pel lícula Julia . L'èxit li va arribar aviat, amb pel lícules com The Deer Hunter , al costat de Robert De Niro , i Kramer vs. Kramer , junto a Dustin Hoffman . Kramer , al costat de Dustin Hoffman .

El 2010 va ser guardonada com a membre honorari de l'Acadèmia d'Arts i Lletres dels Estats Units, sent la primera vegada que aquesta acadèmia concedeix aquesta distinció a un actor només com a mèrit pel seu treball.

"No és tan fàcil", és una comèdia on interpreta una madura divorciada que manté una aventura amb el seu ex marit, casat amb una joveneta, mentre també comença a sortir amb un arquitecte que està redissenyant casa seva.

En aquesta ocasió s'enfunda la disfressa de mare divorciada, massa cansada i infravalorada com per plantejar cap futur amorós, amb una família de fills independents i un ex-marit seductor casat amb una exuberant neuròtica

Meryl Streep ens demostra que hi ha vida més enllà dels 50, que es pot seguir sent sexy tot i ser mare (i gairebé àvia) i que ella mateixa és meravellosa.

Es va estrenar el desembre del 2009

Marina Rosell -1979 -

Preciosa havanera per a les nits d'estiu que la Marina Rosell

interpreta amb aquest sentiment ..... desitjo que la disfruteu

Oh, gavina voladora,
que voltejes sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora
vas voltant fins arribar
a la platja solejada
platja de dolços records,
on dia i nit i fa estada
la nina del meus amors

Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.

Oh, si igual que tu gavina
la mar pogués travessar,
fins arribar a la platja,
on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna
en el seu bell despertar
de la nina que entre somnis
és tan grat d'acariciar

Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso
en tot moment.

Los Módulos - Sólo tú - 1971 -

Solo tú en mi adios
solo tú en mi amor
volveré junto a tí
sin llorar, dime adios

Es por tí, por quien sueño
deja ya tu silencio
volveré junto a tí
sin llorar dime adios

Tu recuerdo me acompañará
y no te olvidaré
cada día el tiempo pasará
soñando con volver

Solo tú en mi adios
solo tú en mi amor
volveré junto a tí
sin llorar dime adios

Antonio Vivaldi - El Verano - 1725-

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats. Les quatre estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica i és l'obra amb més enregistraments en disc, de la història.

Salomé - Se'n va anar -1963-

Tal dia com avui va néixer...

Salomé és el nom artístic de Maria Rosa Marco i Poquet, cantant nascuda a Barcelona el 21 de juny del 1943.

Tant de temps

Que ha passat

Dintre meu

Tanta nit

Dalt del cel

La ciutat

On potser, ell ha fugit

Se'n va anar

En un dia molt clar

Jo no sé

Si a una terra llunyana

Se'n va anar

Cap allà

No sé pas si tornarà

Se'n va anar

Va donar-me la mà

Que un adéu no li cal cap paraula
Se'n va anar
I un mirar m'ha quedat per recordar

Digue'm amor
Si és ben cert
Que més enllà fa bon dia
Digue'm si mai
que un es perd
Es que ha trobat l'alegria

Se'n va anar
Va donar-me la má
Jo no sé quina cosa em diria

Se' va anar

Cell enllà! i mai més no tornaràààààààà

Alex Ubago - Sin miedo a nada - 2002 -

Alex Ubago - Sin miedo a nada

Me muero por suplicarte
Que no te vayas, mi vida,
Me muero por escucharte
Decir las cosas que nunca digas,
Mas me callo y te marchas,
Mantengo la esperanza
De ser capaz algún día
De no esconder las heridas
Que me duelen al pensar
Que te voy queriendo cada día un poco mas.
Cuanto tiempo vamos a esperar

Me muero por abrazarte
Y que me abraces tan fuerte,
Me muero por divertirte
Y que me beses cuando
Despierte acomodado en tu pecho,
Hasta que el sol aparezca.
Me voy perdiendo en tu aroma,
Me voy perdiendo en tus labios que se acercan
Susurrando palabras que llegan a este pobre corazón,
Voy sintiendo el fuego en mi interior.

CORO
Me muero por conocerte,
Saber que es lo piensas,
Abrir todas tus puertas
Y vencer esas tormentas que nos quieran abatir,
Centrar en tus ojos mi mirada,
Cantar contigo al alba
Besarnos hasta desgastarnos nuestros labios
Y ver en tu rostro cada día
Crecer esa semilla,
Crear, soñar, dejar todo surgir,
Apartando el miedo a sufrir.

Me muero por explicarte
Lo que pasa por mi mente,
Me muero por intrigarte
Y seguir siendo capaz de sorprenderte,
Sentir cada día
Ese flechazo al verte,
Que mas dará lo que digan
Que mas dará lo que piensen
Si estoy loca es cosa mía
Y ahora vuelvo a mirar el mundo a mi favor,
Vuelvo a ver brillar la luz del sol.

CORO
Me muero por conocerte,
Saber que es lo piensas,
Abrir todas tus puertas
Y vencer esas tormentas que nos quieran abatir,
Centrar en tus ojos mi mirada,
Cantar contigo al alba
Besarnos hasta desgastarnos nuestros labios
Y ver en tu rostro cada día
Crecer esa semilla,
Crear, soñar, dejar todo surgir,
Apartando el miedo a sufrir.

CORO
Me muero por conocerte,
Saber que es lo piensas,
Abrir todas tus puertas
Y vencer esas tormentas que nos quieran abatir,
Centrar en tus ojos mi mirada,
Cantar contigo al alba
Besarnos hasta desgastarnos nuestros labios
Y ver en tu rostro cada día
Crecer esa semilla,
Crear, soñar, dejar todo surgir,
Apartando el miedo a sufrir.

Massimo Di Cataldo -Che sarà di me -1996-

Massimo Di Cataldo - Que será de mí

Cierta noche, lo sé,

a casa no volverás

y no sabré lo que hacer por no sentir que ya no estás.

Inventándome sueños

en mi soledad...

con tanto peso a la espalda

ya no podre volar.

Intentare consolarme:

no eras mujer para mí.

Pero en el fondo yo se que no podre vivir sin ti.

Y tu perfume en mi cama

persiste día a día,

y tengo miedo en el alma

que será de mi.

Quien me dará su mano,

a quien dare mi mano.

Yo ya no sé si volveré a vivir.

Si nacerá un nuevo mundo,

si escapare de mi fondo.

Yo te lo juro, si

tengo miedo de que será de mi.

Y pasaran los días,

esa es la triste verdad,

me acordare mas de ti

y tu tal vez me olvidaras.

Y aquí me tienes enfermo,

herido todavía,

sabiendo que en este mundo

tu ya no eres mía.

Quien me dará su mano,

a quien dare mi mano.

Yo ya no sé si volveré a vivir.

Si nacerá un nuevo mundo,

si escapare de mi fondo.

Yo te lo juro, si

tengo miedo de que será de mi.

Yo jamás te olvidare

no pasare de ti

por favor contéstame

dime que será de mi.

Renacerá un nuevo mundo

yo escapare de mi fondo

pero te juro, si

tengo miedo de que será de mi.

Yo te lo juro, si.

Dario Baldan Bembo - Amico é (1982-2009)

E’ l’amico e’
una persona schietta come te
che non fa prediche
e non ti giudica
fra lui e te divisa
due la stessa anima
pero’ lui sa
l’amico sa
il gusto amaro della verita’ . .
ma sa nasconderla
e per difenderti
un vero amico anche bugiardo e’

L’amico e’
qualcosa che piu’ ce n’e’ meglio e’
e’ un silenzio
che puo’ diventare musica
da cantare in coro io con te
E’ un coro e’
un grido che piu’ si e’ meglio e’
e’ un silenzio
che puo’ diventare musica
e il mio amore nel tuo amore e’

E’ l’amico e’
il piu’ deciso della compagnia
e ti convincera’ a non arrenderti
anche le volte
che rincorri l’impossibile
perche’ lui ha
l’amico ha
il saper vivere che manca a te . .
ti spinge a correre
ti lascia vincere
perche’ un amico punto e basta e’

L’amico e’
qualcosa che piu’ ce n’e’ meglio e’
e’ un silenzio
che puo’ diventare musica
da cantare in coro io con te
E’ un coro e’
un grido che piu’ si e’ meglio e’
Oh Oh Oh Oh Oh Oh
Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh
e il mio amore nel tuo amore e’

E’ l’amico e’
uno che ha molta gelosia di te
per ogni tua pazzia
ne fa una malattia
tanto che a volte ti vien voglia
di mandarlo via
pero’ lui no
l’amico no
per niente al mondo io lo perdero’ . .
litigheremo si
e lo sa lui perche’
eppure il mio migliore amico e’

L’amico e’
qualcosa che piu’ ce n’e’ meglio e’
e’ un silenzio
che puo’ diventare musica
da cantare in coro io con te
E’ un coro e’
un grido che piu’ si e’ meglio e’
Oh Oh Oh Oh Oh Oh
Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh
e il mio amore nel tuo amore e’
e il mio amore nel tuo amore e’


"EL AMIGO ES"

El amigo es
una persona abierta como tu
que nunca fallará
y no te mentirá
y siempre atento a ayudarte
con placer vendrá

Pero también,
te hará probrar
el gusto amargo de la realidad
No te la esconderá
"bien claro" lo dirá
un buen amigo a veces duro es

El me dará
la inspiración, siento que cantaré
del silencio
puedo inventar la música
y cantar en coro esta canción
Este coro es
una expresión pura del corazón
del silencio
puedo inventar la música
que de mi alma a tu alma va

El amigo es
lo más preciso como compañía
El te motivará
a no rendirte mas
aunque las cosas
te parezcan
muy difíciles
sin titubear, te dice ya
sal a vivir que el mundo espera allá
ve y lanzate a correr
y vuela hasta vencer
con un amigo, punto y basta

El amigo es
la inspiración, siento que cantaré
del silencio
puedo inventar la música
y cantar en coro esta canción
Este coro es
una expresión pura del corazón
del silencio puedo inventar la música
que de mi alma a tu alma va

El amigo es
quien no se aparta por nada de ti
aunque te vaya mal,
aunque lejos estes
aunque los años dejen canas
por peinar aquí
Pero a mi no, amigo así
nada del mundo me lo hará perder
discutiremos si
y el sabrá por qué
pero será siempre
mi amigo

El amigo es
la inspiración, siento que cantaré,
del silencio puedo
inventar la música
y cantar en coro esta canción
Este coro es
una expresión pura del corazón
del silencio puedo
inventar la música
que de mi alma a tu alma va