Tal dia com avui va néixer…
John Robert Cocker més conegut com Joe Cocker (n. Sheffield, 20 de maig de 1944) és un músic de rock i blues anglès.
L'artista britànic ha creat escola en la seva forma de compondre i cantar. Les seves cançons que inicialment eren per a minories més tard es convertirien en autèntiques melodies per a les multituds. Amb la seva veu gastada ha aconseguit que els seus discs hagin estat multi-platí a mig món. Després d'abandonar els foscos móns de la droga i beguda el cantant va aconseguir la fama musical amb dues bandes sonores com "Up Where we belong" (Oficial i Caballer) o "You can leave you hat on" (Nou setmanes i mitja). La seva carrera musical també ha comptat amb col•laboracions estelars de desenes d'artistes com Eros Ramazzotti, Tony Joe White i Graham Lyle entre d'altres.
El 1959 va formar el seu primer grup, The Cavaliers, que en la dècada dels 60 va passar a anomenar-Vance Arnold & The Avenergs, i uns anys més tard Grease Band. El 1969 aconsegueix el seu primer número u amb una versió excel•lent del clàssic de Lennon & McCartney "With A Little Help From My Friends" La seva popularitat com a cantant s'incrementa després de la participació a Woodstock, l'agost de 1969. Malgrat el poc suport moral dels seus amics, a principis dels 70 el seu primer disc amb projecció internacional va ser gravat amb la respectuosa ajuda de Jimmy Page i Steve Winwood.
El 1970 després de ser operat d'una greu faringitis causada pels excessos reapareix amb una nombrosa banda organitzada pel seu fidel amic Chris Stainton amb qui se'n va de visita a Australia i és deportat per possessió de drogues. La banda es dissol. A continuació van venir una sèrie de períodes de foscor i intents de reaparèixer de la mà de diferents productors. Aparcades d'una vegada per totes les drogues torna a les llistes d'èxits amb un tema produït pel texà Jim Price anomenat "You are so Beautiful".
El 1982 que va aconseguir el seu primer número u mundial al costat de Jennifer Warnes cantant junts "Up where we belong", banda sonora de la pel•lícula "Oficial i Caballer", per la qual va obtenir l'Oscar a millor cançó. Tot i que ja era conegut com a cantant, és en aquests moments quan Joe Cocker aconsegueix la seva major popularitat i al Regne Unit se li atorga el títol de "Sir" (senyor). La de Joe és una veu de cinema i mai més ben dit, ja que a part de posar la seva veu en pel•lícules tan importants com "Oficial i Caballer" (Up Where We Belong), també ha participat en "9 setmanes i mitja" (You Can Leave Your Hat On), "Harry i els Henderson" (Love Lives On), "Els Búfals de Durham" (When A Man Loves A Woman), "Un Home Innocent" (When The Night Comes), "El Guardaespatlles" (Trust In Me) i "Benny & Joon" (Ca't Find My Way Home) entre d'altres. Joe Cocker ha demostrat en múltiples ocasions que li encanta col•laborar en noves apostes musicals, per exemple, cantant a duet amb Eros Ramazzotti, Tony Joe White, Graham Lyle entre d'altres.
Després de vendre més de dos milions de discos només a Europa amb "Have a little faith" i incloure una cançó dedicada a la seva ciutat natal "Summer in the City" va ser nomenat Doctor Honorari per la universitat de la seva ciutat natal Sheffield. Noves cançons són les que el mantenen en plena forma quan s'enfronta a una gira important però de tant en tant el cantant sorprèn amb versions de grans de la música del clàssic de Bob Marley "Could you be loved".
Aqui us deixo el vídeo amb el resum de la pel.lícula i la cançó Up where we belong (Allà on pertanyem)
Lletra de la cançó de la pel.lícula Oficial i Caballer
Up where we belong - Joe Cocker and Jennifer Warners.
Qui sap el que porta el Demà ...
en un món en què pocs cors sobreviuen.
Tot el que sé, és la manera en què em sento.
Quan és real, mantinc viva la meva pregària ...
El camí és llarg,
hi ha muntanyes en el nostre trajecte,
però pugem esglaons cada dia.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...
Alguns s'aferren a "el que solia ser",
viuen les seves vides, mirant cap enrere.
Tot el que tenim és "l'aquí i l'ara"
Totes les nostres vides estan aquí fora per trobar-les.
El camí és llarg ...
Hi ha muntanyes en el nostre trajecte,
però pugem esglaons cada dia.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...
El temps passa, no hi ha temps per plorar.
La Vida som tu i jo, vius, amor...
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada