Duo Dinámico - Adiós verano adiós - 1970 -

La història de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa com artistes, és sens dubte, una història fascinant i definitivament atípica. Fills de famílies humils, (d'emigrants bascos i aragonesos respectivament), van trobar a la seva Barcelona natal tot el necessari per a l'èxit, que van exportar immediatament a tota Espanya i Sudamèrica. També com a autors, productors o arreglistes, moltes de les seves obres han estat grans èxits per altres artistes des de Suècia a Austràlia, o des de França al Japó.

El Duo Dinàmic, sent encara molt joves, neix a Barcelona el 28 de desembre de 1958. Alguns professionals de companyies de discs els senten cantar en les sales de festa que ja els comencen a contractar, i després de converses i de diverses proves, graven el seu primer disc a la tardor de 1959.

El Duo ha estat pioner en moltes coses, van ser els primers que es van atrevir a vestir suéteres vermells, pantalons blancs i mocassins. Van dir que una noia de 15 anys ja es podia enamorar.

Van participar en diferents festivals amb vinticinc de les seves cançons, aconseguint diversos premis, sent el més destacat el del Festival d'Eurovisió de l'any 1968, amb la cançó "La, la, La": única vegada guanyat pel nostre país en solitari.

Mai han donat un escàndol ni nota malsonant, segueixen al peu del canó, des que van tornar l'any 1978, després d'abandonar el 1973 els escenaris

Avui els portem aquí perquè ens acomiadin l'estiu, és hora que ens mentalitzem que començaran de nou les tasques rutinàries, i com el que no vol la cosa, la tornada a la normalitat, reprendre el que deixem aparcat, en fí acomiadar-nos de platja , relax, festes.....que l'estiu es va acabant

Duo Dinámico - Adiós verano adiós

Vuelan al cielo las hojas

los alamos dicen adios

A este verano marchito

que nuestro amor contemplo

Hoy es la ultima noche

mañana tu partiras
Hacia destinos extraños
quien sabe si volveras

El verano termina ya

y con el mi amor se va

Adios verano adios

Flores y campos marchitaran

ya no habra mas primavera

Adios verano, adios amor

La noche despliega su manto

el pajaro enmudecio

La fuente paro su canto
no quieren decirte adios
Puede que un dia regreses
o puede que no vuelvas mas
Aunque cien años pasaran
no te podria olvidar olvidar

El verano termina ya
y con el mi amor se va
Adios verano adios
Flores y campos marchitaran
ya no habra mas primavera
Adios verano, adios amor


Si entreu en aquest enllaç trobareu tota la informació sobre ells.

                                 Web del Duo Dinámico

Albano - La mañana - 1969 -

Mattino - La mañana -

La aurora su sol va pintando
al mundo cubierto de azul
despierto y es otra mañana
alegre lo mismo que tu

Hay un ruiseñor que me canta
y un carro se oye gemir
y es otra mañana que nace
y nace mi vida en ti…

Y también tu, cuál la mañana
un sol reflejas en mi mirar
si tu no estás, es todo noche
donde tu estás hay amor

Y junto a la iglesia yo paso
no entro, pues he de partir
me acuerdo que rezo yo solo
doy gracias por tenerte a ti

Y también tu, cual la mañana
un sol reflejas en mi mirar
si tu no está s es todo noche
donde tu estás hay el amor

"Mattinata" és una famosa romança escrita per Ruggero Leoncavallo el 1904 específicament per Enrico Caruso, que va ser el primer intèrpret en una execució registrada al 8 abril del 1904, amb Leoncavallo al mateix piano...La qual es considera com la primera cançó composta exclusivamante per ser gravada

Des de llavors, aquesta ària va ser interpretada per gairebé tots els tenors importants i s'ha convertit en un clàssic dels concerts d'òpera

I ara us deixo un tresor que hem trobat, el mateix Caruso cantant aquesta cançó, amb la seva lletra original tal com va ser escrita

Letra original de Leoncavallo.

Enrico Caruso - Mattinata

L'aurora di bianco vestita
Già l'uscio dischiude al gran sol;
Di già con le rosee sue dita
Carezza de' fiori lo stuol!
Commosso da un fremito arcano
Intorno il creato già par;
E tu non ti desti, ed invano
Mi sto qui dolente a cantar.

Metti anche tu la veste bianca
E schiudi l'uscio al tuo cantor!
Ove non sei la luce manca;
Ove tu sei nasce l'amor.

Ove non sei la luce manca;
Ove tu sei nasce l'amor.

           ----------

La aurora vestida de blanco
abre sus puertas a la luz del día;
ya, con sus dedos color de rosa
ella acaricia la multitud de flores
Todos alrededor, la creación parece revuelta
por un misterioso escalofrío;
y si no has despertado, en vano
Yo me quedo aquí, a cantar.

Ponte un vestido blanco
Y abre la puerta a tu cantor!
Donde no estés, falta la luz del sol
Donde estés, el amor florece

Todos alrededor y la creación parece revuelta
por un misterioso escalofrío;
y si no has despertado, en vano
Yo me quedo aquí, a cantar.

Donde no estés, falta la luz del sol
Donde estés, el amor florece

Domenico Modugno - La Lontananza - 1970 -

Considerat com el Pare dels cantautors italians Domenico Modugno ens deixa avui dues versions d'aquesta bonica cançó.

La lontananza - La distancia -

Me acuerdo que nuestras palabras
fueron rotas por una sirena
que corría lejana….
¡quién sabe dónde!.
Yo tuve miedo porque siempre
cuando oigo este sonido
pienso en alguna cosa grave.
Y no me daba cuenta que,
para mí y para ti,
no podía suceder nada más grave,
que nuestro adiós.

Nos miramos,
hubiéramos querido permanecer abrazados y…
en cambio, con una sonrisa,
te acompañé por la misma calle,
te besé como siempre y dije dulcemente:
“La distancia, ¿sabes?, es como el viento,
apaga el fuego pequeño,
pero enciende aquellos grandes”.

Sabes que la distancia es como el viento,
se lleva con el tiempo de un olvido,
haya pasado un año, es un incendio
que… me quema el alma.
Yo que creía siempre ser más fuerte,
me ilusionaba amor, en olvidarte.
Y en cambio, estoy aquí a recordarte,
a recordarte.

(Sabes que la distancia es como el viento,
se lleva con el tiempo de un olvido,
haya pasado un año, es un incendio
que me quema el alma.)

Ahora que ha pasado tanto tiempo,
mi vida doy si vienes junto a mí,
para volverte a ver un solo instante,
decirte: perdóname.
No he comprendido nada de tu amor,
y he tirado sí, inútilmente,
la única cosa buena de mi vida
el amor tuyo por mi.

Ciao, ciao no llores.
Verás, yo volveré.
Te lo prometo, volveré.
Te lo juro, amor, volveré…
Porque te amo, te amo…
Ciao, ciao, te amo

Fernando Fernan Gómez

Tal dia com avui va nèixer:

Fernando Fernández Gómez, conegut artísticament com Fernando Fernán Gómez ( Lima , Perú , 28 agost de 1921 - Madrid , 21 novembre de 2007 ), va ser un escriptor , actor , guionista , director de cinema i de teatre espanyol. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola durant set anys, en què va ocupar la butaca B des del seu ingrés ( 30 gener de 2000 ) fins a la seva mort.

El més probable, com ell mateix escriu en les seves memòries, és que nasqués a Lima el 28 d'agost de 1921, per més que la seva partida de naixement indiqui que ho va fer a la capital argentina , Buenos Aires. La raó d'això respon al fet que la seva mare, l'actriu de teatre Carola Fernán Gómez , estava de gira per Sud-amèrica quan va néixer a Lima, de manera que la seva partida de naixement va ser expedit dies més tard a l'Argentina, nacionalitat que va mantenir, a més de la espanyola, que li va ser atorgada el 1984

Es va casar i divorciar de la cantant Maria Dolores Pradera (1947-1959), amb qui va tenir una filla, l'actriu Helena Fernán Gómez , i un fill, Fernando, relacionat també amb el món de la cultura.

En els setanta, Fernán Gómez es va convertir en un dels actors més sol.licitats de l'anomenada Transició espanyola , amb títols daurats d'aquests anys com L'esperit del rusc, L'amor del capità Brando, Pim, pam, pum, foc, La meva filla Hildegart, Les restes del naufragi, Mare compleix cent anys o Amunt Azaña!. Amb això va iniciar una exitosa col.laboració al costat del notable director Jaime de Armiñán i una també estreta relació professional amb Carlos Saura, guanyant-se amb això un just prestigi com a actor i director a més de reconeixement per la seva ja llarga trajectòria.

També va dirigir i va interpretar dues exitoses sèries per a TVE (Joan soldat i sobretot El murri) que es colen en la memòria del gran públic. Després de la mort de Franco i la legalització de la CNT-AIT, va tenir una militància activa en el Sindicat d'Espectacles de Barcelona participant en el anarcosindicalista Míting de Montjuïc de 1977 amb la seva companya Emma Cohen.

Marisa Paredes , presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, en el lliurament de la desena Medalla d'Or al (1981) el va descriure a la perfecció: «Per anarquista , per poeta, per còmic, per articulista, per acadèmic, per novel.lista, per dramaturg, per únic i per conseqüent ".

Cineasta, literat, acadèmic i gran actor, va dir una vegada:

"Sis, vuit milions d'espectadors. Aquestes són xifres amb les que mai va poder somiar cap director teatral o novel.lista i menys encara Èsquil, Sòfocles o Eurípides ".

També les seves declaracions i articles deixen clara la seva personalitat, a El País, va arribar a dir: "hi ha desitjos com el de la felicitat de l'individu per als que els governants no estan programats".

Va morir a Madrid el 21 de novembre de 2007, als 86 anys d'edat. El seu comiat, al més pur estil teatral, es va realitzar al Teatre María Guerrero de Madrid, el seu fèretre va ser recobert amb una bandera roig i negre anarquista.

Us deixo una de les seves películas premiades, "El abuelo". La bellesa de la pelicula i la profunditat dels diàlegs són realment notables. Però el més preciós és la idea de noblesa, de autèntica noblesa que dóna. El vell comte era noble, però era noble perquè no baixava el cap davant ningú, perquè, tot i arruïnat com estava, no permetia que ningú decidís per ell, no es va sotmetre, no venia els seus principis ni la seva llibertat per diners o poder.
Una de les escenes més intenses de la pel lícula, és aquest monòleg.

El abuelo

Any de producció: 1998 País:  Espanya

Direcció: José Luis Garci 

Intèrprets: Fernando Fernán Gómez, Rafael Alonso, Cayetana Guillén Cuervo, Agustín González, Fernando Guillén, Cristina Cruz, Alicia Rozas, Fernando Guillén Cuervo

Guió: José Luis Garci , Horacio Valcárcel

Principis del segle XX. Don Rodrigo, patriarca librepensador y cascarrabias, vuelve a España desde América, con los bolsillos vacíos. Està arruïnat. En arribar a casa s'enfronta amb la seva nora, la comtessa senyora Lucrècia, qui públicament era infidel al seu marit, fill del senyor Rodrigo. En el seu desig de ser fidel a l'honor familiar, exigeix a la comtessa que li reveli quin dels seus dos nétes és legítima. En efecte, l'altra és fruit dels amors de la senyora Lucrècia amb un pintor. Però la comtessa, pensant en el bé de les seves filles, no vol satisfer la raonable curiositat del sogre.

Els personatges són entranyables, i els seus drames personals fan difícil contenir les llàgrimes. Fernando Fernán Gómez està superb i es mereixia el seu Goya al millor actor. Li dóna la rèplica la jove Cayetana Guillén Cuervo . De justícia és assenyalar el gran treball del mort Rafael Alonso , malalt de càncer durant el rodatge, que dóna vida al entranyable tutor de les nenes.

Nascuda a Madrid el 29 d'agost del 1924, María Dolores Pradera, la gran dama de la cançó, ha interpretat amb gran sensibilitat unes cançons que s'han convertit amb el pas del temps en clàssics de la cançó popular en parla hispana.

Roberto Carlos - Cóncavo i Convexo - 1984 -

En aquest disc d'altes vendes, Roberto Carlos ens lliurava una de les cançons de més controvèrsia i impacte en la seva carrera: "Concavo i Convexo", amb una audaç i ben aconseguida lletra fins i tot en la seva versió a l'espanyol, i una melodia que la converteixen en una de les inspiracions d'aquest autor.

Una bellísima cançó.

Roberto Carlos - Cóncavo i Convexo

Nuestro amor es así,
y al hacerlo tu y yo
todo es mas bonito.
y en el se nos da
todo eso que esta
y lo que no se ha escrito.

Cuando nos abrazamos,
tantas cosas sentimos
no hace falta ni hablar.
un encuentro perfecto
entre el tuyo y mi pecho
nuestra ropa no va.

Nuestro amor es así,
para ti, para mi,
como una receta
nuestras curvas se hallan
nuestras formas se entallan
en medida perfecta.

Este amor de los dos
es locura que trae
este sueño de paz
bonito por demás,
y cuando nos besamos
al amar olvidamos
la vida alla afuera.

Cada parte de ti
tiene forma ideal
y si estas junto a mi,
coincidencia total
de cóncavo y convexo
asi es nuestro amor,
en el sexo.

Este amor de los dos
es locura que trae
este sueño de paz
bonito por demás,
y cuando nos besamos
al amar olvidamos
la vida alla afuera.

Cada parte de ti
tiene forma ideal
y si estas junto a mi,
coincidencia total
de cóncavo y convexo
asi es nuestro amor,
en el sexo.

L'Associació Musical Amateur de Blanes triomfa amb la representació de “EUROVISION EL MUSICAL”

El passat divendres 20 d’agost a les 10 de la nit i a la plaça dels Dies Feiners de Blanes, l’AMA (Associació Musical Amateur) de Blanes va presentar “EUROVISION EL MUSICAL” una gala benèfica a favor de les dones maltractades La Plataforma de Dones de Blanes.

Sota la direcció de Salvador Alba i Cristina Pozo que van organitzar aquest espectacle basat al voltant de les músiques del Festival d'Eurovisión, per explicar la historia d'una dona víctima de violència masclista. 

L’acte va tenir una bona acollida per part del públic assistent que va gaudir del treball i esforç del grup, que van interpretar un seguit de representacions d’una gran qualitat.

Més de 1000 persones segons els organitzadors, van omplir la Plaça per veure la representació, que en acabar, van estar força estona aplaudint.

Des d’aquest blog hem entrevistat a la seva directora, Cristina Pozo, que en primer lloc ens explica l’argument de l’obra.

Eurovisión el musical tracta de una família dels anys 60, la parella acabats de casar tenen una nena (Maria), en aquesta família s’acostuma a veure el Festival d’Eurovisión cada any, així consecutivament es van veient els problemes matrimonials, els primers divorcis, la independència de les dones... i el masclisme masculí fins arribar al 1990 on la filla (amb 30 anys i a punt de casar-se) pateix un maltractament per part del seu xicot i està a punt de morir embarassada. Gràcies a la paciència de la seva mare que li feia escoltar les cançons d’Eurovisión que tant li agradaven a la nena, aquesta aconsegueix recuperar-se, té el seu fill i es presenta al festival i el guanya.

Va Cristina, ara fes memòria i digna’ns d’on i com va sorgir la idea de dur a terme aquest musical.

Aquest musical ja feia temps que em voltava pel cap, però no veia com lligar una cançó amb l’altra, així que vaig creure que el millor seria mirar dins meu, la meva vida em podia donar la resposta a allò que jo esperava i d’una manera molt subtil la vaig reflectir en aquesta obra canviant els personatges i donant-li més espectacularitat o fantasia.

Fes una valoració de com ha anat el espectacle, t’esperaves una resposta tan aclaparant per part del públic?

L’espectacle ha estat fantàstic, millor del que jo em pensava.

Ha estat difícil fer el muntatge, tenint en compte que alguns dels actors no son persones amb amplis coneixements musicals?

El muntatge d’aquest espectacle ha estat fàcil, tinc grans alumnes que a més de cantar, ballar e interpretar son excel.lents persones i així es poden aconseguir molts triomfs a la vida, envoltant-te de bones persones.

Penseu repetir aquesta obra, degut a l’acolliment rebut?

Aquesta obra la tornarem a fer el dia 8 de gener de 2011 al Teatre de Blanes, espero que no falti ningú!

Perquè s’ha fet a aquesta obra a favor de la Plataforma de Dones de Blanes?

Aquesta vegada l’hem fet a favor de la Plataforma de Dones contra la violència de gènere de Blanes perquè és un fet en el que em sento molt implicada i crec que la gent hauria de ser més conscient amb tot això, sembla que les coses li passen als altres, però quan et toca de prop...

Gràcies Cristina de tot cor i FELICITATS per l'èxit, espero que en tingueu molts més.

Moltes gràcies per tenir-nos en compte. Una abraçada ben forta! fins aviat.

I també hem tinguit l'oportunitat de parlar amb Josep Creus, nou component del grup AMA.

Josep, com has viscut aquesta experiència?

Ho he viscut com una experiència molt positiva; pensa que jo faig teatre des dels 16 o 17 anys, i mai m’havia plantejat poder sortir en una obra cantant, per tant, ha estat un repte personal. A més, he tingut el plaer de trobar-me amb un grup molt maco, amb molta companyia, on tots hem viscut molt assajant; és cert que hem hagut de treballar molt, però crec que ha valgut la pena l’esforç i temps dedicat.

Doncs ja veus, sembla que repetireu pel gener... us desitjo tot l’èxit de món!!!

I a mi només em queda deixar-vos l’enllaç als vídeos que podeu trobar al You Tube. Espero que els gaudiu i una altra cosa, si podeu no us perdeu la representació que repetiran el proper 8 de gener al Teatre de Blanes.

Nosaltres hi serem, i vosaltres?

Ben segur ens hi trobarem. Fins aviat.

Clicant al següent enllaç podreu veure els vídeos del musical.

Eurovisión el musical

Amaia Montero - Te voy a decir una cosa - 2008 -

Tal dia com avui va nèixer:

Amaia Montero Saldias ( Irun , Guipúscoa , 26 agost de 1976 ), és una cantautora de pop espanyola , coneguda pel seu estil melismàtic i recognoscible per la seva característica veu.

Es va donar a conèixer com vocalista de La Oreja de Van Gogh a desembre de 1996 . El 19 novembre de 2007 va anunciar la seva retirada del grup, començant una nova etapa per compondre i interpretar en solitari.Des de l'inici de la seva carrera a finals dels 90 ha venut més de 7.000.000 de còpies.

Amaia es va unir a La Oreja de Van Gogh en 1996 després que el guitarrista Pablo Benegas la escoltés cantar el tema Nothing Compare 2 U , de Sinéad O'Connor , en una festa. Benegas la va convidar fer una prova amb el seu grup, format fins aquell temps per ell, el baixista Álvaro Fuentes , el teclista Xabi San Martín i el bateria Haritz Garde . Amb la incorporació d'Amaia, la formació fins aleshores anomenada informalment Els Sense Nom va passar a anomenar-La Oreja de Van Gogh. Des d'aquest moment, van sorgir totes les composicions del grup, ja que abans només havien fet versions d'altres artistes

Del 2007 a l'actualitat fa la seva carrera en solitari

Entre gener i juny de 2008 , va realitzar la primera maquetació a Madrid . Després de la gravació d'aquestes primeres maquetes, la cantant va treballar amb el productor italià Claudio Guidetti a Gènova . L'enregistrament de l'àlbum es va realitzar a Milà , a els estudis de Eros Ramazzotti , mentre que les mescles i els últims detalls es van fer als Henson Recording Studio de Los Angeles i van estar a càrrec de Mike Tacci. El disc conté onze cançons, totes compostes per ella mateixa. Amaia va manifestar, sobre aquest debut com a solista, que "ha estat començar de zero, madurar de cop. He intentat fer un disc honest, per un impuls artístic de expressar el que sóc. Necessitava seguir el meu propi camí i m'he arriscat".

Amaia Montero - Te voy a decir una cosa

La más bonita sin duda eres tú,
la más auténtica de todas tú,
si tú me abrazas no existe el dolor,
si tu me hablas yo entro en razón.

Con solamente mirarme una vez,
guias mis pasos allá donde voy,
y es que el pilar de mi vida, tus ojos azules, son mi religión

Cantaré, por una sola razón,
ver la luz que envuelve tu corazón,
Cantaré, al alba nuestra canción,
te diré que siempre serás,
el alma de mi corazón
Me basta tu amor

Que no soy facil, lo sabes muy bien,
que me has cosido las alas también,
que sin tus manos no puedo vivir,
que con tu calma consigo seguir,

Con solamente mirarme una vez,
guias mis pasos allá donde voy,
y es que el pilar de mi vida, tus ojos azules, son mi religión

Cantaré, por una sola razón,
ver la luz que envuelve tu corazón,
Cantaré, al alba nuestra canción,
te diré que siempre serás,
el alma de mi corazón

Cantaré, al alba nuestra canción,
te diré que siempre serás,
el alma de mi corazón

Tu la que me hace reir otra vez,
tu caballito desbocado, ves
Quiere decirte te quiero

Yo te prometo que todo irá bien,
que eres el ángel que guarda la fe,
que tengo en todos mis sueños,
que tengo en todos mis sueños

Aquesta cançó escrita per la Amaia reflecteix un homenatge a la figura materna. El vídeo té l'aparició de la seva mare, a qui està dedicada aquesta cançó, ja que ella la va ajudar en la seva carrera musical. A més li descriu i li explica tots els moments que van viure juntes. Va ser rodat a Rascafría - Madrid -

Joan Manuel Serrat - En la vida todo es ir - 2000 -

En una entrevista que li van fer en el diari La Vanguardia en el any 2000, Serrat va dir: aquesta cançó és un poema meravellós que va escriure un gran poeta porto-riqueny, amic meu, que es deia Juan Antonio Corretjer. Era nét de catalans i va ser detingut diverses vegades als Estats Units per actes a favor de la independència de Puerto Rico. Per a mi Puerto Rico és un lloc entranyable. Va ser allà on vaig adoptar una postura davant la realitat llatinoamericana.

"En la vida todo es ir", és un són porto-riqueny que té alguna cosa molt bonica: està escrit en décimas. La desena és una expressió no només molt popular, sinó que poèticament la considero una de les més belles formes d'escriptura.

Joan Manuel Serrat - En la vida todo es ir

"En la vida todo es ir
a lo que el tiempo deshace.
Sabe el hombre dónde nace
y no dónde va a morir"

El hombre que en la montaña
por la cruz de algún camino
oye la voz del destino,
se aleja de su cabaña.
Y prosiguiendo su hazaña
se dirige al porvenir
una esperanza a seguir.
Mas no ha de volver la cara,
pues la vida es senda rara:
en la vida todo es ir.

Miro esa palma que airosa
su corona al sol ostenta
y miro lo que aparenta
la esplendidez de la rosa.
Contemplo la niña hermosa
riendo a lo que le place,
y lo que el viento le hace
a la hoja seca del jobo:
es la vida como un robo
a lo que el tiempo deshace.

Tuve un hermano que dijo
"Cuando salí de Collores..."
Así cantó sus amores
al Valle del que fue hijo.
Una y otra vez maldijo
la gloria que en letras yace,
(y en que su nombre renace),
pues que llegó a comprender
lo poco que es el saber:
sabe el hombre dónde nace.

No hay más. Un solo camino
que se quisiera tomar,
mas la suerte del andar
maltrata y confunde el tino.
Nadie niegue su destino.
Es que ser hombre es seguir
y un ideal perseguir
por la vida hacia delante,
sabiendo lo que fue enante
y no dónde va a morir.

Jimmy Fontana - Dalila - 1969 -

Dels temes que va gravar en espanyol Jimmy Fontana us deixaré la versió de la cançó de Tom Jones, de títol original Delilah.

Jimmy Fontana - Dalila

Ví que brillaba una luz
En la noche estrellada,
Era la luz de mi amada
En aquel ventanal

Yo la quería,
Y ella de mí se burló,
Sin tener compasión

Dónde está Dalila?,
Dónde está Dalila?

Yo no sé porqué ella
Nunca volvió
Paso las noches así
Pensando en su amor

Sé que otro hombre
Tal vez la estará ya besándo,
Siento en mi pecho el dolor
Y la quiero olvidar

Pero no puedo
Sé que con otra mujer,
No será nunca igual

Dónde está Dalila?,
Dónde está Dalila?

Yo, me iré
Y así seré más feliz,,
Quiero empezar otra vida
Muy lejos de aquí

Pero no puedo
Sé que con otra mujer,
No será nunca igual

Sé que bebo, sé que fumo - Nicola di Bari

Us sembla si avui recordem una divertida e irònica cançó del gran Nicola di Bari, vinga, us deixo aquest regalet abans que l’estiu ens deixi i tornin els dies grisos...

Sé que bebo, sé que fumo - Nicola di Bari

Si tú buscas un ser bueno no vengas a mí,
porque no tengo esta virtud,
Si lo buscas rico fascinante no soy yo...
yo no he triunfado un solo día de mi vida.
No darás jamás tu mano a un tipo como yo
ni por supuesto el corazón,
porque escucho los sentidos no los sentimientos,
así que niña no te enfades porque te diga la verdad.

Sé que bebo, sé que fumo, sé que juego y hasta en el amor
Sé que soy un egoísta, un inconsciente, prepotente
y en la vida como en el amor.

Vendrá a caso el día en que cualquiera escribirá
palabras bellas sobre mi...
Cualquier chica hablara de mi con ilusión,
se mezclaran abrazos flores y mentiras.
No mas lagrimas ni te preocupes mas de mi..
porque muy alto volaré.

Yo he embrollado tanto que hasta a EL yo le mentí..
que es perfectísima bondad, pero aun me puede perdonar.

Sé que bebo, sé que fumo, sé que juego y hasta en el amor
Sé que soy un egoísta, un inconsciente,
prepotente y en la vida como en el amor.

Y una nube que vuela baja y vuela va,
va y me envuelve sin sentir,
y me arrastra sobre la montaña siempre azul,
mis pies cansados no los siento ya...

Yo no quiero ya volver de nuevo que me importa,
me avergonzaré de mí
mas la cosa que me diga nuestra tierra si...
es la voz tuya que me llama, enamorada cual jamás.

Sé que bebo, sé que fumo, sé que juego y hasta en el amor
Sé que soy un egoísta, un inconsciente
prepotente y en la vida como en el amor.
Sé que bebo, sé que fumo, sé juego y no me arrepiento
antes recomenzaré....

He embrollado a medio mundo a todos siempre he mentido
Aún que nadie lo haya sabido por que la única lo has sido tú,
Yo comprendo que he luchado como muchos la vida..
y a la postre siempre solo he pagado una lágrima de más.

Laaaa, laa laa la la
Laaaa, laa laa la la
Laaaa, laa laa la la.

Albert Hammond - Echame a mi la culpa - 1976 -

Bonica versió d'aquesta cançó composta per el mexicà anomenat José Ángel Espinoza

L'obra que li ha donat grans satisfaccions és "Echame a mi la culpa", ja que li va obrir les portes com a compositor.

A manera d'anècdota, comenta que la seva cançó va ser molt popular a Espanya, gravada per Lola Flores. A causa d'això, va ser convidat a la mare pàtria, per presenciar el rodatge de la pel.lícula del mateix nom, on actuaven Lola Flores i Miguel Aceves Mejía. El 1980, aquesta cançó va tornar a ser molt popular a Espanya, interpretada per Albert Hammond, i de nou va ser convidat a Madrid, per lliurar a Hammond el trofeu que va guanyar com el millor intèrpret de l'any.

A l'enllaç que us deixo podreu escoltar a Lola Flores cantant aquesta cançó.

Albert Hammond - Echame a mi la culpa

Sabes mejor que nadie
que me fallaste,
Que lo que prometiste
se te olvidó
Sabes a ciencia cierta
que me engañaste
aunque nadie te amaba
igual que yo.

Lleno estoy de razones
pa’ despreciarte
Y sin embargo quiero
que seas feliz.

Y allá en el otro mundo
en vez de infierno
encuentres gloria,
y que una nube de tu memoria
me borre a mí.

Dile al que te pregunte
que no te quise,
dile que te engañaba,
que fui lo peor.
Échame a mí la culpa
de lo que pase,
cúbrete tu la espalda
con mi dolor.

Y allá en el otro mundo
en vez de infierno
encuentres gloria,
y que una nube de tu memoria
me borre a mí

Collage - Niña música - 1981 -

Versió en espanyol de "Donna música". El grup italià Collage va néixer a Sardenya, i va fer versions en espanyol dels seus temes més coneguts a finals dels 70 i principis dels 80.

Collage - Niña música

Con cinco años yo jugueteaba
sobre el piano de mamá,
junto a mi perrito improvisamos
un concierto a cuatro manos.
A los diez años yo de una guitarra
vieja me enamoré,
la llevaba siempre a todas partes,
fue mi primer amor...

Niña, niña, música tú,
alma, vida, todo eres tú.
Niña, niña, música tú,
vives siempre dentro de mí.

Niña, niña, música tú
me quieres siempre tan sólo tú,
cuando estoy yo junto a ti
hay un concierto dentro de mí.

Cuando bebo mi café
tú eres el azúcar que me gusta a mí,
cuando quiero tu amor
me lo brindas sin recelo,
y la única forma que conozco
para vivir con alegría
es escuchar un disco a solas
con la mujer amada.

Niña, niña, música tú,
alma, vida, todo eres tú
Niña, niña, música tú,
vives siempre dentro de mí.

Niña, niña, música tú
me quieres siempre tan sólo tú,
cuando estoy yo junto a ti
hay un concierto dentro de mí

Paulo Coelho

Tal dia com avui va nèixer:

Paulo Coelho (Rio de Janeiro, 24 d'agost de 1947) és un escriptor, compositor i filòsof brasiler. És l'autor més venut i traduït en llengua portuguesa de tots els temps.

La seva novel·la amb més difusió és L'Alquimista, de la que se n'han venut més de trenta milions d'exemplars i s'ha traduït a 65 llengües.

Nascut en una família catòlica de classe mitja, va ingressar als set anys a un col·legi jesuita de l'aleshores capital de Brasil. Des de l'adolescència tenia vocació d'escriptor, tot i l'oposició dels seus pares. El seu caràcter marcadament introvertit i el seu rebuig a seguir el camí marcat van fer que els seus pares l'ingressessin als disset anys a un centre psiquiàtric, d'on escaparia tres vegades abans de ser alliberat als vint anys d'edat.

D'acord amb els desitjos dels seus pares va iniciar estudis de dret, que va abandonar l'any 1970 influït pel moviment hippy. Aleshores va realitzar un viatge que el portaria per Perú, Bolívia, Xile, Mèxic, Europa i el nord d'Àfrica. Dos anys després va tornar a Brasil on trobà feina escrivint lletres de cançons pel músics Elis Regina, Rita Lee i Raul Seixas. El 1974 fou detingut a un centre militar de tortures acusat d'activitats subversives contra el govern brasiler, que considerava la ideologia de les cançons d'extrema esquerra.

L'any 1987 va recórrer el camí de Sant Jaume, motiu d'inspiració de la seva primera gran novel·la "El Pelegrí de Compostela". Va abandonar la seva faceta d'escriptor de cançons i es va centrar a escriure llibres, i el seu següent llibre, l'Alquimista (que també se centra la temàtica del pelegrinatge) esdevingué un èxit.

Des de la publicació de l'Alquimista, Coelho ha publicat llibres ininterrompudament. Tot i les polèmiques originades per algunes de les implicacions morals i intel·lectuals de les seves obres, continua apareixent a les llistes de llibres més venuts en diversos països amb cada nova publicació.

El 2002 ingressà a l'Acadèmia de les Lletres de Brasil.(Wikipedia)

De l'extensa col lecció de contes que té Coelho us deixaré aquest que ens ve a dir, que cada cosa que li fem a la vida, la vida ens ho porta de tornada.

"El reflex dels teus actes"

"Es diu que fa temps, en un petit i llunyà poble, hi havia una casa abandonada.

Un dia, un gosset buscant refugi del sol, va aconseguir ficar-se per un forat d'una de les portes d'aquesta casa.

El gosset va pujar lentament les velles escales de fusta.

En acabar de pujar-es va topar amb una porta semi-oberta; lentament es endins en la cambra. Per la seva sorpresa, es va adonar que dins d'aquesta cambra havien mil gossets més, observant tan fixament com ell els observava a ells.

El gosset va començar a moure la cua ia aixecar les orelles poc a poc.

Els mil gossets van fer el mateix.

Posteriorment va somriure i li va bordar alegrement a un d'ells.

El gosset es va quedar sorprès al veure que els mil gossets també li somreien i bordaven alegrement amb ell.

Quan el gosset va sortir de la cambra es va quedar pensant per si mateix:

- "Quin lloc tan agradable ... vindré més vegades a visitarlo!"

Temps després, un altre gosset del carrer va entrar al mateix lloc i es va trobar en la mateixa cambra.

A diferència del primer, aquest gosset al veure als altres mil gossets es va sentir amenaçat, ja que ho estaven mirant d'una manera agressiva.

Posteriorment va començar a grunyir, òbviament va veure com els mil gossets li rondinavan a ell.

Va començar a bordar ferotgement i els altres mil gossets li van bordar també a ell.

Quan aquest gosset va sortir de la cambra va pensar:

- "Quin lloc tan horrible és aquest ... mai més tornaré a entrar-hi!".

Davant d'aquesta casa es trobava un vell cartell que deia:

"Tots els rostres del món són miralls. Decideix quin rostre portaràs per dins i aquest serà el que mostraràs. El reflex dels teus gestos i accions és el que projectes davant els altres".

Les coses més belles del món no es veuen ni es toquen, només es senten amb el cor.

Paulo Coelho

Julio Iglesias - A flor de piel - 1974 -

No sé si és ser per la calor, però avui ens hem aixecat romàntiques fidels a l'enunciat del bloc, bonica cançó de Julio Iglesias, que feia temps que no escoltabem.

A flor de piel
(Julio Iglesias / Rafael Ferro)

Por ese amor que tú me das
Por ser así, así no más
Porque a mi amor, tu amor es fiel
Porque de siempre te he llevado
A flor de piel.

Por esas pequeñas cosas
Que van haciendo toda una vida
Por esos detalles tuyos
Con que amanecen todos mis días.
Por ese silencio eterno
Con que tú calmas todas mis iras

Por eso y por mucho más
Nunca encontraré un amor igual.
Por eso y por mucho más
Que difícil es cuando tú no estás.

Por ese amor que tú me das
Por ser así, así no más
Porque a mi amor, tu amor es fiel
Porque de siempre te he llevado
A flor de piel.

Ya sé que a veces reñimos
que discutimos por tonterías
Por cosas sin importancia
Que casi siempre son culpa mía
Y luego sin darnos cuenta,
En un momento, todo se olvida

Por eso y por mucho más
nunca encontraré un amor igual
Por eso y por mucho más
Que difícil es cuando tú no estás.

Porque hemos llorado juntos
Y compartido las alegrías
Porque hemos parado el tiempo
Justo al momento que fuiste mía.
Por tantas y tantas cosas
Que van haciendo toda una vida.

Por eso y por mucho más
Nunca encontraré un amor igual
Por eso y por mucho más
que difícil es cuando tú no estás.

El compositor espanyol Rafael Ferro va morir el passat mes de juny a la localitat alacantina de la Vila Joiosa a l'edat de 67 anys.

El seu nom és possible que no sigui excessivament conegut, però la seva transcendència en la recent història de la música lleugera espanyola és notable, tenia registrades més de 300 cançons i va ser autor de molts dels grans èxits de Julio Iglesias, Mocedades, Karina, Rocío Dúrcal o Mochi.

Entre les cançons en què va intervenir Rafael Ferro destaquen les contingudes en un dels LP de Julio Iglesias, "A flor de pell", començant per la cançó que posa títol a l'àlbum, i seguint amb "Manuela", "Et vull així", "Encara em queda l'esperança" o "Un adéu a mitja veu". Proper en el temps és l'àlbum "L'amor", en què Ferro intervé en la creació de temes tan mítics com "Abraça'm", "L'amor", i "Cura amor".

Jairo - Amigos mios me enamoré - 1974 -

Jairo - Amigos mios me enamoré

Amigos míos, me enamoré,
creo que al fin me enamoré
sucede que encontré el amor
y francamente es lo mejor
que me podía suceder,
no esperen charlas de café,
ni horas vacías a granel,
por si lo quieren saber
les diré que fue sin querer
que sin querer me enamoré.

Al diablo con la soledad,
no me hablen de la libertad
la libertad no es caminar
sin rumbo por cualquier lugar,
aquel que nunca pudo amar
no sabe que puede volar
y ser más libre que un gorrión
encadenado a un corazón.

Amigos míos, me enamoré,
por fin me espera un mujer,
una mujer con quien soñar
y compartir el ancho mar del porvenir.

En mis recuerdos quedarán
esos momentos del ayer
que emborrachado de amistad
de juergas, copas y algo más
anduve ciego y sin saber.

Al diablo con la soledad,
no me hablen de la libertad
la libertad no es caminar
sin rumbo por cualquier lugar,
aquel que nunca pudo amar
no sabe que puede volar
y ser más libre que un gorrión
encadenado a un corazón.

Amigos míos, me enamoré

IL Divo - Héroe - 2006 -

Ancora és el segon àlbum d'estudi realitzat pel grup d'òpera-pop internacional Il Divo.

De aquest CD us deixo aquesta cançó que ens diu...."Y no hay nada que temer si crees en ti"

Il Divo - Héroe -

Como un libro
Que no sabes el final
Y te asusta lo que lees
Así la vida es

Cuando naces
Ya te expones al dolor
Y de a poco y con valor

Y como libro el corazón
Nos enseña que hay temor
Que hay fracasos y maldad
Que hay batallas que ganar

Y en cada página el amor
Nos convierte en luchador
Y descubres lo común
No hay un héroe como tu

Son muy pocos
Que se arriesgan por amor
Pero tu tienes la fe
Y eso lo es todo

No decaigas
Que vivir es aprender
Y no hay nada que temer
Si crees en ti

Y Como libro el corazón
Nos enseña que hay temor
Que hay fracasos y maldad
Que hay batallas que ganar

Y en cada página el amor
Nos convierte en luchador
Y descubres lo común
No hay un héroe como tu.

Solo Dios
Sabe donde y cuando
La vida no será
Los has hecho bien
Solo con un sueño todo
Sabrás como vencer

Y Como libro el corazón
Nos enseña que hay temor
Que hay fracasos y maldad
Que hay batallas que ganar

Y en cada página el amor
Nos convierte en luchador
Y descubres lo común
No hay un héroe como tu.

Barbra Streisand - People - 1964 -

People és el títol del quart àlbum d'estudi en solitari de Barbra Streisand. Inicialment destinat a ser anomenat The Fourth, es va canviar d'opinió. La cançó "People" era una nova versió d'estudi del tema més conegut del musical Funny Girl que Streisand estava protagonitzant. L'àlbum es va convertir en el primer número u en Billboard de Streisand, dels nou que ha obtingut fins ara, romanent cinc setmanes en aquesta posició.

La cançó "People" va ser escollida com la gran cançó de "Funny Girl". Va ser gravada el 20 de desembre de 1963 a l'Estudi A de Columbia a Nova York. En la mateixa sessió, produïda per Mike Beniker, es van gravar tres temes de l'obra, fins i tot sense estrenar: "I Am Woman", "Who Are You Now" i "Cornet Man". Aquests quatre temes es van editar en dos "singles". Els arranjaments van ser de Meter Matz.

L'àlbum va guanyar tres premis Grammy Durant una setmana d'octubre de 1964.

El disc es va publicar el setembre de 1964.

La fotografia de la portada va ser presa al Llac Michigan el juny de 1963, mentre Bárbara estava a Chicago actuant al club Mr Kelly's.

Barbra Streisand - People

People
People who need people
Are the luckiest people in the world,
We're children, needing other children
And yet letting our grown-up pride
Hide all the need inside,
Acting more like children
Than children.
Lovers are very special people,
They're the luckiest people
In the world.
With one person, one very special person
A feeling deep in your soul
Says you were half,
Now you're whole.
No more hunger and thirst
But first be a person
Who needs people.
People who need people
Are the luckiest people
In the world!

With one person, one very special person
A feeling deep in your soul
Says you were half,
Now you're whole.
No more hunger and thirst
But first be a person
Who needs people.

People who need people
Are the luckiest people
In the world!

GENTE

Gente, Gente que necesita gente
son la gente mas afortunada del mundo
donde los chicos necesitan a otros chicos
y todavía permiten a nuestro creciente orgullo
esconder nuestra necesidad interior

Actuando mas como los chicos, que los chicos
los amantes son personas muy especiales
son la gente mas afortunada del mundo
con una persona, una persona muy especial
un sentimiento profundo en tu alma
dices eres medio y ahora estás entero
no mas hambre y sed pero primero se una persona
que necesita personas, persona que necesita personas
son la gente mas afortunada del mundo

Con una persona una persona muy especial
un sentimiento profundo en tu alma
dice eres medio ahora estás entero
no mas hambre y sed
pero primero se una persona que necesita personas
persona, persona que necesita personas
son la gente mas afortunada del mundo

Juan Pardo - Amar despues de amar -1981-

Amar despues de amar

eres capaz de amar, despues de hacer amor... la noche
y sabes escuchar, mirar y acariciar... mis sueños
te quiero tanto, que soy capaz de asesinar la noche
sino te trae a mi...

contigo soy capaz, de amar despues de amar, mi noche
eres y soy capaz, de amar despues de amar,
podemos
amar despues de amar
y es que contigo soy capaz de alzarme hasta volar...
despierto,
y te quiero tanto
que soy capaz de asesinar la noche sino te trae a mi i i i i i

y es que
te quiero tanto
que soy capaz de asesinar la noche
sino te trae a mi...

contigo soy capaz
de alzarme hasta volar...
despierto,
y sabes escuchar,
mirar y acariciar...
juntos...
podemos
amar despues de amar

contigo soy capaz
de alzarme hasta volar...
despierto,
y sabes escuchar,
mirar y acariciar...
y podemos
amar despues de amr

y es que contigo soy capaz

Alberto Cortez - Compañera mia - 1978 -

Alberto Cortez - Compañera Mia

Yo te quiero tanto
como tanto te quiero,
que vague mi canto
por todo tu cuerpo...
Que gane la cumbre
total de tus senos
y que se derrumbe
rodando hacia el centro.

Yo te quiero tanto
como tanto te quiero,
asumir tu llanto,
liberar tus sueños.
Celar a las aves
que imitan tu vuelo
y saber que sabes,
lo que yo no puedo.

Compañera mía,
compañera mía...
de mi noche ardiente,
de mi noche fría.
Cascabel sonoro
de la fantasía.
Luz en las tinieblas
de mis rebeldías.
La de la tristeza,
la de la alegría...
Compañera mía...
compañera mía...

Kenny Rogers - Lady- 1980 -

Tal dia com avui va nèixer:

Kenneth Ray "Kenny" Rogers (n. Houston, Texas, 21 d'agost de 1938) és un cantautor i actor nord-americà.

Kenny Rogers va néixer el 21 d'agost de 1938 a Houston, Texas. Aquest cantant de música country va créixer en un dels sectors més pobres de la ciutat.

Va formar part del grup de música The First Edition.

Ha estat influenciat molt per músics de country i soul, com Nat King Cole, Charlie Daniels, Arthur Alexander i Chuck Berry.

El 1977 va tenir molt d'èxit amb el single Lucille que va arrassar a les llistes d'èxit nord-americanes de country i de música pop. Un dels altres grans temes és Coward of the County. Amb Barbara Streisand va actuar a la pel·lícula Neix una estrella

Una de les seves cançons més famoses en els anys '80, va ser "Lady", una balada pop escrita per Lionel Richie, que Rogers va portar al N ° 1 de Billboard el 1980.

Kenny Rogers - Lady - 1980

Senyora, jo sóc el seu cavaller de brillant armadura i T'estimo
M'has fet el que sóc i sóc teu
El meu amor, hi ha tantes maneres vull dir T'estimo
Deixa'm tenir-te en els meus braços per sempre

T'has anat i em va fer sentir tan ximple
Estic tan perdut en el teu amor
I oh, ens pertanyem
No creus en la meva cançó?

Senyora, per tants anys vaig pensar que mai et trobaria
Vostè ha vingut a la meva vida i em va guarir
Sempre deixa que em desperti per veuret cada matí
Deixa'm sentir el teu murmuri suaument a la meva oïda

En els meus ulls no veig a ningú més que tu
No hi ha un altre amor com el nostre amor
I sí, oh sí, jo sempre t'estimaré a prop meu

He esperat durant tant de temps
el teu amor és l'únic amor que necessito
I al meu costat és on vull que siguis
Perquè, el meu amor, hi ha alguna cosa "Vull que sàpigues
Tu ets l'amor de la meva vida, ets la meva dama!

Nilsson - "Without You" - 1971 -

Harry Nilsson Edward, va ser un músic i cantant nord-americà guanyador de dos premis Grammy. Les seves cançons més conegudes van ser: "Without You", "One" i "Everybody's Talkin '". Aquesta última, cançó prinicipal de la banda sonora de la pel.lícula Midnight Cowboy -(Cowboy de mitjanit)

El 1971 va obtenir el seu major èxit amb "Without You", cançó original del grup Badfinger, en la qual la veu va fent unes escales musicals simples però de gran intensitat dramàtica aconseguint impressionar a tota una generació

(Badfinger va ser un grup britànic de rock sovint considerat un dels primers de l'estil anomenat power pop.)
També la trobareu a youtube per aquest grup, més tard la va gravar Mariah Carey el 1993. Aquesta juntament amb la de Harry Nilsson són potser les millors interpretacions que s'han fet fins ara, és clar, segons gustos personals.
Jo em quedo amb la de Nilson, per a mi, la més dolça i aqui us la deixo.

Without You : Harry Nilsson

Lletra original en anglès escrita per:
Pete Ham; Tom Evans
Without You
Harry Nilsson

No, I can't forget this evening
Nor your face as you were leaving
But I guess that's just the way the story goes
You always smile but in your eyes your sorrow shows
Yes, it shows

No, I can't forget tomorrow
When I think of all my sorrow
When I had you there but then I let you go
And now it's only fair that I should let you know
What you should know

I can't live if living is without you
I can't live, I can't give any more
I can't live if living is without you
I can't give, I can't give any more

Well, I can't forget this evening
Nor your face as you were leaving
But I guess that's just the way the story goes
You always smile but in your eyes your sorrow shows
Yes, it shows

I can't live if living is without you
I can't live, I can't give anymore
I can't live if living is without you
I can't live, I can't give anymore



Sin Ti

No, no puedo olvidar esta tarde
Ni tu cara cuando te marchabas
Pero supongo que esa es la forma en que la historia va
Tú siempre sonríes pero en tus ojos se nota el dolor
Sí, se muestra

No, no puedo olvidar el mañana
Cuando pienso en todas mis penas
Cuando te tuve allí pero luego te dejo ir
Y ahora es justo que yo le permiten saber
Lo que debe saber

No puedo vivir si vivir es estar sin ti
No puedo vivir, no puedo dar más
No puedo vivir si vivir es estar sin ti
No puedo dar, no puedo dar más

Bueno, no puedo olvidar esta tarde
Ni tu cara cuando te marchabas
Pero supongo que esa es la forma en que la historia va
Tú siempre sonríes pero en tus ojos se nota el dolor
Sí, se muestra

No puedo vivir si vivir es estar sin ti
No puedo vivir, yo no puedo dar más
No puedo vivir si vivir es estar sin ti
No puedo vivir, yo no puedo dar más

Richard Clayderman - Ballade pour Adeline - 1976 -

Ballade pour Adeline

Balada per Adelina (o Ballade pour Adeline), és una bella composició musical romàntica composta per Paul de Senneville i interpretada per Richard Clayderman amb el piano, editada en disc de vinil a single el 1976, va ser una de les peces que va llançar a Clayderman a la fama mundial. Aquest senzill va vendre al voltant de 22 milions de còpies en més de 30 països.

El reconeixement que s'ha de tenir a Clayderman és que ha divulgat el piano de tal manera que alguns comentaristes ho assenyalen com el pianista que més a popularitzat aquest instrument musical del segle XX. Un conegut crític alemany ha dit que no havia existit un divulgador del piano tan emblemàtic des del mateix Beethoven.

Dalila - Gigi l'amoroso (1974)

Dalida (n. Iolanda Christina Gigliotti va néixer a El Caire, 17 de gener de 1933 - París, 3 de maig de 1987) fou una cantant i actriu egípcia d'ascendència italiana que va viure a França durant la major part de la seva extensa carrera professional, a la que va arribar a triomfar internacionalment. El 1981 va ser la primera dona que va rebre un disc de diamant en reconeixement a la quantitat de còpies venudes, que li van valer un total de 55 discs d'or al llarg de la seva carrera.

El 15 de gener de 1974, torna a l'escenari de l'Olympia de París i aquell dia al final de la gala presenta "Gigi l'Amoroso". Amb una durada de 7 minuts i mig, amb una lletra parlada i cantada a la vegada i, amb nombrosos cors. Aquesta cançó és l'èxit més gran de Dalida, coneguda arreu del món, número u en dotze països.

Gigi l'amoroso

Gefingal/Michaele/Sebastian

Ya llega Gigi l'amoroso

Por donde va con su mirar hace caricias

Gigi l'amoroso

Conquistador y seductor repartiendo delicias

Es fiesta cada vez que canta él

Zazar Luna caprese Ô sole mio

Gigi Giuseppe, pero todo el mundo le llamaba Gigi el cariñoso, traía locas a las mujeres

a todas la mujeres, a la del panadero que cerraba la tienda los martes para,

a la del notario una santa que nunca había faltado a su marido

ni con el pensamiento y la viuda del concejal que no llevaba luto porque no

le sentaba bien el negro a todas y a mí

Hasta que un día

llegó una americana perdió la tramontana

Y le propuso irse a Hollywood

Porque ahí tú serás el más guapo galán

Le repetía ya sin respirar

Con que gran emoción todas en la estación

Sacamos los pañuelos en el adiós y rezamos por

El por que viera también América rendida sus pies

Y cuando allá llegó a todas les gustó

Ya llega Gigi l'amoroso

Por donde va con su mirar hace caricias

Gigi l'amoroso conquistador y seductor repartiendo delicias

Pues nada mas llegar ya les cantó

Zazar Luna caprese Ô sole mio

Mucho tiempo pasó desde que se marchó

No news son buenas news se llegó a decir

Nuestra vida cambio la alegría se fue

Vivimos solo por sobrevivir

Y a pesar de saber que está lejos de aquí

A veces nos parecer oír su voz y un suspiro también

Que nos llega de ahí volando en su nostálgica canción

Conquistador, y seductor con sus caricias.

Gigi

¿Gigi estás ahí escondido?

¿No te ha ido bien por allá eh?

Pero Gigi que pensabas llegar acaso a ser Gigi el americano

Ma Gigi a quién se le ocurre

Tú eres Guiseppe Fabrizio, Luca Santini y eres napolitano

Corleone, che a arrivato Gigi, che a arrivato Gigi dall'America

Oyes les oyes Gigi

Es tu público no te vayas están todos aquí

Han debido reconocerte en la estación

Gigi canta, canta Gigi canta para ello,

Canta para mí que no he sabido nunca mas que hablar

Venga, canta eso Gigi eso bravo.

Ya llega Gigi l'amoroso

Por donde va con su mirar hace caricias

Gigi l'amoroso conquistador y seductor repartiendo delicias

Pues nada mas llegar ya les cantó

Zazar Luna caprese Ô sole mio.

Si voleu conèixer més sobre la vida de Dalida, no deixeu de donar un tomb per la seva web oficial.

http://www.dalida.com/

Sergio Endrigo - Roberto Carlos - Canzone Per Te - 1968 -

"Canzone per te", tot un clàssic de la música italiana de tots els temps. Va ser la melodia romàntica de moda a finals dels seixanta, no només cantada per la veu de Sergio Endrigo, sinó també per el brasiler Roberto Carlos.

Junts es van emportar el premi de San Remo i un excel-lent de la crítica musical,  quan el certamen italià convidava a cantants estrangers a formar parelles amb els seus artistes per competir.

Sergio Endrigo - Canzone per Te

La festa appena cominciata è giá finita
IL cielo non è piu con noi
IL nostro amore era l'invida di chi è solo
La mia ricchezza la tua allegria

Perché giurare che sarà l’ultima volta
IL cuore non ti crederà
Qualcuno ti darà la mano
E com un bacio un’altra storia nascerà

E tu, tu mi dirai

Che sei felice come non sei stata mai
E a un’altra io dirò
Le cose che dicevo a te
Ma oggi devo dire che ti voglio bene

Per questo canto e canto te
La solitudine che tu mi hai regalato

Io la coltivo come um fiore

Ma oggi devo dire che ti voglio bene
Per questo canto e canto te
La solitudine che tu mi hai regalato
Io la coltivo come un fiore
Ma oggi devo dire che ti voglio bene

"Canción Para ti" Roberto Carlos

La fiesta recién comenzada ya ha acabado
el cielo ya no está con nosotros
nuestro amor era la envidia de quien está solo
era mi orgullo, tu alegría.

Ha sido tan grande y ahora no sabe morir

por esto canto y te canto a ti
la soledad que tu me has dado
yo la cultivo como una flor.

Quién sabe si acabará,
si un nuevo sueño mi mano cogerá
si a otra yo le diré las cosas que te decía a ti.

Pero hoy tengo que decir que te quiero,
por esto canto y te canto a ti,
ha sido tan grande y ahora no sabe morir
por esto canto y te canto a ti.

Quién sabe si acabará,
si un nuevo sueño mi mano cogerá
si a otra yo le diré las cosas que te decía a ti.

Pero hoy tengo que decir que te quiero,
por esto canto y te canto a ti,
ha sido tan grande y ahora no sabe morir
por esto canto y te canto a ti.

Pero hoy tengo que decir que te quiero,
por esto canto y te canto a ti.

Els dos guanyadors de San Remo 1968