Un espai dedicat a gent sensible, romàntica i apassionada, que gaudeixi de la bellesa i plaer que té un poema, una cançó, unes notes, un paisatge i es deixi transportar pels sentiments, les emocions, les sensacions...
Si ets així, si això t'agrada... va dedicat a tu. Vols compartir-ho?
Yo sé tanto del amor
que puedo aconsejar,
tú pregunta y te diré
qué tienes que hacer.
Tienes que demostrar
que nadie apagará
la llama que brotó
en tu corazón.
Dile que tu amor es para siempre,
dile que por su cariño mueres,
dile, dile siempre te adoraré.
Yo sé tanto del amor
que te puedo aconsejar,
tanto y tanto caminé
que todo lo sé.
Para que jamás sus labios digan no
y para conseguir que te digan sí.
Dile que tu amor es para siempre,
dile que por su cariño mueres,
dile, dile siempre te adoraré.
Cuando al fin te dé su amor
y a media luz se den
un beso, mira al cielo
y verás que bello está
y entonces, háblale sí de tu ansiedad.
Yo sé tanto del amor
que te puedo aconsejar,
pues mi corazón vivió enamorado.
Yo te quiero ayudar
a vivir feliz
y dile al corazón
cuando a su lado estés.
Dile que tu amor es para siempre,
dile que por su cariño mueres,
dile, dile siempre te adoraré. (Bis)
Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic més trista la seva mirada.
S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca.
I s'agafen les mans els vells amants.
I recorden, com ahir, les flors que van collir.
I s'agafen les mans els vells amants.
Es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot.
On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen es va aturar el temps després que es varen casar aquell diumenge.
La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra.
I s'agafen les mans els vells amants.
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
I s'agafen les mans els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»
I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendresa...
LOS VIEJOS AMANTES
Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos.
Sus manos, nerviosas y arrugadas.
Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos y un poco más triste su mirada.
Se aman como yo querría ser amado (si las costumbres que sigo lo permiten),
se aman como yo querría ser amado cuando empiecen a secarse mis esperanzas.
Y se cogen de las manos los viejos amantes.
Y recuerdan, como ayer, las flores que cortaron.
Y se cogen de las manos los viejos amantes.
Se miran y lo saben todo, no tienen que decir nada, ninguna palabra.
Donde viven los viejos se paró el tiempo con el retrato que cuelga de la pared.
Donde viven los viejos se paró el tiempo después que se casaran aquel domingo.
La radio antigua y el reloj grande y el mantel cargado de puntillas.
La radio antigua y el reloj grande que aún suena de hora en hora con pereza.
Y se cogen de las manos los viejos amantes.
Y se acunan cada noche como dos niños pequeños.
Y se cogen de las manos los viejos amantes.
Y se preguntan «¿Estás bien? ¿Hoy no te duele nada?»
Y por San Jorge él le compra una rosa envuelta en papel de plata.
Y por San Jorge él le compra una rosa nunca ha olvidado esta fecha...
Y por las calles se han perdido los amantes.
No tienen miedo, no tienen prisa.
Y por las calles se han perdido los amantes con una flor y su ternura...
Todavía quedan restos de humedad,
sus olores llenan ya mi soledad,
en la cama su silueta se dibuja cual promesa
de llenar el breve espacio en que no está...
Todavía yo no sé si volverá,
nadie sabe, al día siguiente, lo que hará.
Rompe todos mis esquemas, no confiesa ni una pena,
no me pide nada a cambio de lo que dá.
Suele ser violenta y tierna,
no habla de uniones eternas,
mas se entrega cual si hubiera sólo un día para amar.
No comparte una reunión,
mas le gusta la canción que comprometa su pensar.
Todavía no pregunté «¿te quedarás?».
Temo mucho a la respuesta de un «jamás».
La prefiero compartida antes que vaciar mi vida,
no es perfecta
mas se acerca a lo que yo simplemente soñé...
Quan les coses a la vida semblen massa, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de maionesa i el cafè.
Un professor davant de la seva classe de filosofia sense dir paraula va agafar un pot gran i buit de maionesa i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després li va preguntar als seus alumnes si el pot estava ple.
Els estudiants van estar tots d'acord en dir que si.
Així que el professor va agafar una caixa plena de baletes i la va buidar dins del pot de maionesa. Les baletes van omplir els espais buits entre les pilotes de golf.
El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que si.
Després el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per descomptat, la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar novament si el pot estava ple.
En aquesta ocasió els estudiants van respondre amb un "sí" unànime.
El professor va afegir de seguida dues tasses de cafè al contingut del flascó i efectivament va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien en aquesta ocasió.
Quan el riure s'apagava, el professor va dir:
"Vull que s'adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants, com Déu, la família, els fills, la salut, els amics, les coses que t'apassionen. Són coses que encara que si perdéssim tota la resta i només aquestes quedessin, les nostres vides encara estarien plenes.
Les baletes són les altres coses que importen, com la feina, la casa, el cotxe, etc.
La sorra és tot lo altre, les petites coses. Si poséssim la sorra primer en el pot, no hi hauria espai per les baletes ni per a la pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si gastem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per les coses realment importants.”
Presta atenció a les coses que són crucials per la teva felicitat. Juga amb els teus fills, pren-te temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa i reparar la clau de l'aigua.
Ocupa't de les pilotes de golf primer, de les coses que realment importen. Estableix les teves prioritats, la resta és només sorra.
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar que representava el cafè. El professor va somriure i va dir: "Que bo que ho preguntis. Només és per demostrar que no importa quan ocupada la teva vida pugui semblar, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic."
La formació coral dirigida per Moisès Sala estrenarà demà al Palau de la Música «Spirituals»
El cant a capella són les arrels a les quals ha tornatGospel Viu! en aquest espectacle, Spirituals, en què no hi ha concessions. Els temes, una quinzena, que completen aproximadament una hora d'actuació, no són massa coneguts, tal com explica Moisès Sala, l'anima mater, fundador i director del grup, amb seu a Palafolls i membres tant del Maresme, com de la Selva, el Vallès Oriental i d'altres comarques catalanes.
La de demà, a les 9 de la nit, és una actuació especial per diversos motius: perquè és l'estrena de l'espectacle, que el grup ja ha rodat una mica; perquè es tracta del Palau de la Música Catalana, un auditori que imposa, però en el qual ja han actuat dues vegades, en què van dur el seu impressionant The Gospel X-perience, obtenint èxits remarcables i, finalment, perquè el concert és benèfic, ja que està vinculat al projecte que impulsa el grup, anomenat Gospel sense Fronteres. En aquest cas, durant un any, l'entitat beneficiada serà la Fundació Amics Joan Petit de Nens amb Càncer. Per si tots aquests motius no fossin suficients, cal dir que Gospel Viu!, una formació coral d'una setantena de cantants amateurs, treballa amb un rigor professional, la qual cosa li permet arribar a un nivell de qualitat altíssim. Això, unes bones veus i el lideratge de Sala.
Spirituals és una proposta en què s'ofereix una visió intimista dels cants espirituals afroamericans, des del segle XVIII fins a l'actualitat, amb peces de Moses George Hogan, Shea Norman i Philip Powell, entre d'altres. Aquests compositors personifiquen l'origen del gospel del segle XX. Spirituals, però, és una proposta que només tindrà un any de trajectòria, precisament per la seva vinculació al projecte Gospel sense Fronteres, perquè Gospel Viu! ja està treballant en la seva següent proposta, que engegarà el 2011, amb un repertori força contemporani, que es desmarcarà de la part més popular. Segons Moisès Sala, Spirituals té molt de «crit llançat al públic» per tal de fer-lo conscient d'allò que passa al món, i per això tenim un actor a escena, que va lligant els diversos temes, i que representa els conflictes, les tragèdies, però «sense sentimentalismes, amb emoció, sense oferir lliçons morals sobre res ni ningú, sinó mirant de compartir un interès solidari», segons Moisès Sala.
Bonica interpretació de Miguel Bosé i Laura Pausini del tema “Te amaré”, en aquest vídeo on amb senzillesa i naturalitat expressen els seus sentiments i obren el seu cor donant com a resultat una interpretació especial.
Les frases:
“la limpieza de nuestro “no conocer” nos hace sentir y escribir cosas que son las que se quedan por siempre, las que dicen la verdad más limpia y suave” Laura Pausini
“las cosas, primero y antes que sucedan hay que soñarlas.” Miguel Bosé.
Con la paz de las montañas te amaré
con locura y equilibrio te amaré
con la rabia de mis años
como me enseñaste a hacer
con un grito en carne viva te amaré.
En secreto y en silencio te amaré
arriesgando en lo prohibido te amaré
en lo falso y en lo cierto
con el corazón abierto
por ser algo no perfecto te amaré
Te amaré, te amaré
como no está permitido
te amaré, te amaré
como nunca se ha sabido
porque así lo he decidido
te amaré.
Por ponerte algún ejemplo te diré
que aunque tengas manos frías te amaré,
con tu mala ortografía
y tu no saber perder
con defectos y manías te amaré.
Te amaré, te amaré
porque fuiste algo importante,
te amaré, te amaré
cuando ya no estés presente,
seguirás siendo costumbre y te amaré.
Al caer de cada noche esperaré
a que seas luna llena y te amaré
y aunque queden pocos restos
en señal de lo que fue
seguirás cerca y muy dentro, te amaré.
Te amaré, te amaré
a golpe de recuerdo,
hasta el último momento,
a pesar de todo siempre te amaré.
Historia de un amor és un bolero escrit al 1955 per l'autor panameny Carlos Eleta Almarán arran de la mort de l'esposa del seu germà.
Va aconseguir un ràpid èxit ja que va formar part de la banda sonora d'una pel.lícula mexicana del mateix nom rodada al 1956, protagonitzada per Libertad Lamarque i Emilio Tuero.
Ha estat interpretada per nombrosos artistes, entre ells Julio Iglesias, Nana Mouskouri, Dámaso Pérez Prado, Laura Fygi, IVA Zanicchi, Eydie Gorme y Los Panchos, Pedro Infante, Leslie Cheung, Dalida, Ana Gabriel, Luis Miguel i Adriana Botines a la filla del mariachi, el 2008 la soprano Ainhoa Arteta en el seu CD "La vida".
Ha estat traduït a diversos idiomes, com l'anglès o al francès, i fins i tot hi ha una versió en rus titulada Pervaya vstrecha i una en xinès titulada 我 的 心里 没有 他 (wo de xinli mei you ta) cantada per Leslie Cheung i que apareix en el seu DVD del Concert "Passion Tour".
El tema "Theme from A Summer Place" és una cançó amb lletra de Mack Discant i música de Max Steiner, escrita per la pel.lícula de 1959, Un lloc d'estiu, protagonitzada per Sandra Dee i Troy Donahue.
Es va gravar per a la pel.lícula d'Hugo Winterhalter.
Percy Faith va gravar la versió més popular de la melodia, que va batre un rècord al estar nou setmanes consecutives en el número u en l'encara jove Billboard Hot 100 singles a principis de 1960.
Us deixo una bona versió vocal de Sir Cliff en aquest vídeo. Espero que us agradi!!!
There's a summer place
Where it may rain or storm
Yet I'm safe and warm
For within that summer place
Your arms reach out to me
And my heart is free from all care
For it knows
There are no gloomy skies
When seen through the eyes
Of those who are blessed with love
And the sweet secret of
A summer place
Is that it's anywhere
When two people share
All their hopes
All their dreams
All their love
There's a summer place
Where it may rain or storm
Yet I'm safe and warm
In your arms, in your arms
In your arms, in your arms
In your arms, in your arms
**********
Hi ha un lloc d'estiu
On pot ploure o fer tempesta
No obstant això, estic segur i calent
Dins d'aquesta casa d'estiu
El teus braços al meu abast
I el meu cor lliure de tot
Perquè sap que
No hi ha cel fosc
Quan es veu a través dels ulls
Dels que són beneïts amb l'amor
I el dolç secret
d’un lloc d'estiu
És que està en qualsevol lloc
Quan dues persones comparteixen
Totes les seves esperances
Tots els seus somnis
Tot el seu amor
Hi ha un lloc d'estiu
On pot ploure o fer tempesta
No obstant això, estic segur i calent
En els seus braços, en els teus braços
En els seus braços, en els teus braços
En els seus braços, en els teus braços
El tenor espanyol Plácido Domingo torna avui als escenaris al teatre milanès de "La Scala", el mateix en el que ve actuant des de fa més de quaranta anys i on pretén deixar enrere l'operació de càncer de còlon a què va ser sotmès fa més d'un mes a Nova York. L'intèrpret líric, de 69 anys, tornarà a posar-se en la pell de Simon Boccanegra en una producció que arriba ara a Milà després de passar per importants places com la Royal Opera House de Londres.
Kiri Te Kanawa i Plácido Domingo interpretant 'Cielo Di Stelle Orbato ... Vieni A Cerula Marina Tremolante' de l'òpera Simon Boccanegra; al Metropolitan Opera production 1995.
"Verdi a 'La Scala' duplica l'alegria de tornar als escenaris", comentava el mateix Domingo dilluns passat durant una trobada a Milà (nord d'Itàlia) amb periodistes, en què va reconèixer que ha estat afortunat per la forma en que ha pogut superar el càncer, aquesta paraula que, segons ell, "fa por".
"He tingut molta sort de poder continuar la meva carrera després d'una mica de por. El de la malaltia ha estat el meu gran triomf", va dir l'artista, que el febrer passat va haver d'interrompre una actuació a Tòquio per molèsties a l'abdomen que el van portar a ser operat a l'hospital Mount Sinai de Manhattan.
Llavors, aquesta intervenció quirúrgica per extreure un pòlip cancerós va obligar als seus metges a ordenar sis setmanes de repòs, després de les que, amb la precisió d'un rellotge, l'artista ha decidit no faltar a la seva cita amb Milà en una representació que recalarà el proper 17 de juliol al Teatro Real de Madrid.
El "Simón Boccanegra" de Plácido Domingo, dirigit per l'argentí-israelià Daniel Barenboim, té previstes vuit representacions a "La Scala", cites en què el públic milanès podrà gaudir del millor Verdi "per entesos", segons expliquen els responsables del teatre milanès a la seva pàgina web.
"En els seus orígens va ser un fiasco com el de 'La Traviata'. S'han necessitat èpoques més recents i un públic més madur per fer entrar a 'Simon Boccanegra' al gran repertori" operístic, indiquen els responsables de "La Scala".
El que suposa el seu paper número 131, el Dogo de Gènova del "Simón Boccanegra", permet a més que Domingo es retrobi amb el registre de baríton, el mateix que alterna a la perfecció amb el de tenor, donada la gran versatilitat de la seva veu.
La qüestió és saber ara si l'exigent públic de "La Scala" premiarà l'actuació d’avui de Domingo amb la mateixa intensa i calorosa ovació que li va dedicar al final de l'espectacle amb el qual el passat 9 de desembre va commemorar els quaranta anys del seu debut al teatre milanès.
El tenor pot superar aquest divendres els vint minuts d'aplaudiments del passat desembre, confirmant que la malaltia no ha minvat cap de les seves facultats vocals i interpretatives i, sobretot, que el públic de Milà conserva la mateixa devoció per una de les millors veus líriques d'Espanya i el món.
Me verás llegar de blue jean desalineado
me verás llegar siempre igual, despreocupado
me abrazarás, allí estaré
reviviremos el ayer
y con tu amor, y con mi sed
lo que soñé, yo sé, se hará realidad
Te veré llegar con andar provocativo
te veré llegar con tu piel y tus latidos
te veré llegar, correré alborotado
te veré llegar, gritaré tu nombre amado
Te abrazaré, allí estarás
reviviremos el ayer
y con tu amor y con mi sed
lo que soñé, yo sé, se hará realidad
Sí, un romance loco y sin igual
no, no podría nunca naufragar,
ya ves, es el amor que vuelve
Nos verán llegar tomaditos de la mano
nos verán llegar riendo, también llorando
nos verán llegar los niños y enamorados
nos verán llegar burlándonos del pasado
nos verán llegar con dos rosas en las manos
Se que tanto amor,
me ayudará a descender al más allá.
Entonces diré adiós
sin miedo y sin dolor.
En la soledad
reviviré los años de felicidad.
Para cruzar el umbral,
no deseo nada más,
acariciado por tu voz,
[Más Letras en http://es.mp3lyrics.org/JVZ]
morir al lado de mi amor.
Me dormiré mirándote.
Eltiempo que pasó,
jamás nos separó.
Él nos unirá,
en un rincón profundo de la eternidad.
A la hora del final,
sólo quiero tu mirar,
con tu perfume alrededor,
morir al lado de mi amor.
Me dormiré mirándote.
Para cruzar el umbral,
no deseo nada más,
acariciado por tu voz,
morir al lado de mi amor.
Y dormiré mirándote.
Serena como un cielo de verano,
tendiéndome su mano
Me dijo que hay caminos con espinas,
que dañan las vidas.
Que ya no necesita mis palabras,
que quiere andar su vida ya sin mí.
Y descubro que mi orgullo era mentira,
y de nuevo, con mis lágrimas,
dije asi:
Te quise, te quiero y te querré
de la forma en que tu quieres que te quiera.
Y no hay nada ni nadie ni lo habrá
que me pueda hacer pensar de otra manera
Si me dices que me vaya, yo me voy.
Pero mi alma vivirá en tu habitación.
Te dije, te digo y te diré,
que te quiero más que a nadie y te querré,
de la forma en que tú quieres que te quiera.
Serena como un cielo de verano,
ofreciéndome tu mano.
Me has dicho: quiero andar otro camino,
que es el principio de una vida sin tu amor.
Y descubro que mi orgullo era mentira.
Y de nuevo, con mis lágrimas te dije asi:
Te quise, te quiero y te querré
de la forma en que tú quieres que te quiera
Y no hay nada ni nadie ni lo habrá
que me pueda hacer pensar de otra manera
Si tu me dices que me vaya, yo me voy.
Pero mi alma vivirá en tu habitación.
Te dije, te digo y te diré,
que te quiero más que a nadie y te querré,
de la forma en que tu quieres que te quiera.
Títol original: You’ve got mail
Any: 1998
Durada: 119 min.
Nacionalitat: Estats Units
Gènere: Comèdia
Director: Nora Ephron
Actors: Meg Ryan, Tom Hanks, Greg Kinnear i Parker Posey.
Sinopsi:
Kathleen Kelly és la propietària d’una llibreria infantil, un veritable tresor cultural d’un dels barris més exclusius de Nova York. Ella passa llargues nits avorrides amb la seva parella, en Frank, un escriptor frustrat que escriu columnes al diari. La única cosa que veritablement l’apassiona és intercanviar missatges de correu electrònic amb un home que només coneix el seu pseudònim.
Una bonica pel•lícula si us agraden les comèdies romàntiques.
"Internet no es más que otro medio para ser rechazado por una mujer".
“Lo curioso de esta forma de comunicación es que es más probable hablar de nada que de algo, pero sólo quería decir que para mí, toda esta “nada” ha significado más que muchos “algo”. Por eso, gracias.”
"Esta mujer es la criatura más adorable de cuantas he conocido en la red"
"Creo que soy la peor versión de mi mismo"
Al final de la pel•lícula sona la cançó “Somewhere over the rainbow” us deixo l’enllaç perquè la pugueu escoltar en aquest vídeo que he trobat
Somewhere over the rainbow
Way up high,
There's a land that I heard of
Once in a lullaby.
Somewhere over the rainbow
Skies are blue,
And the dreams that you dare to dream
Really do come true.
Someday I'll wish upon a star
And wake up where the clouds are far
Behind me.
Where troubles melt like lemon drops
Away above the chimney tops
That's where you'll find me.
Somewhere over the rainbow
Bluebirds fly.
Birds fly over the rainbow.
Why then, oh why can't I?
If happy little bluebirds fly
Beyond the rainbow
Why, oh why can't I?
****************************
En algun lloc sobre l’arc de Sant Martí
molt, molt alt ...
hi ha una terra de la que vaig sentir explicar
en una cançó de bressol.
En algun lloc sobre l’arc de Sant Martí,
els cels són blaus
i els somnis que goses somiar
es tornen realitat.
Algun dia demanaré un desig a un estel
i despertaré molt lluny dels núvols
deixant-los enrere,
on els problemes són com gotes de llimona
lluny, molt per sobre de les xemeneies,
aquí és on em trobaràs.
En algun lloc sobre l’ arc de Sant Martí
volen ocells blaus.
Els ocells volen per sobre de l’arc de Sant Martí,
llavors, perquè jo no podria?
Si els ocells volen alegrement
més enllà de l’arc de Sant Martí ...
Perquè jo no podria?
Penso che un sogno così non ritorni mai più;
mi dipingevo le mani e la faccia di blu,
poi d’improvviso venivo dal vento rapito
e incominciavo a volare nel cielo infinito…
Volare… oh, oh!…
Cantare… oh, oh, oh, oh!
Nel blu, dipinto di blu,
felice di stare lassù.
E volavo, volavo felice più in alto del sole ed ancora più su,
mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù,
una musica dolce suonava soltanto per me…
Volare… oh, oh!…
Cantare… oh, oh, oh, oh!
Nel blu, dipinto di blu,
felice di stare lassù.
Ma tutti i sogni nell’alba svaniscon perché,
quando tramonta, la luna li porta con sé.
Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli,
che sono blu come un cielo trapunto di stelle.
Volare… oh, oh!…
Cantare… oh, oh, oh, oh!
Nel blu, dipinto di blu,
felice di stare quaggiù.
E continuo a volare felice più in alto del sole ed ancora più
su,
mentre il mondo pian piano scompare negli occhi tuoi blu,
la tua voce è una musica dolce che suona per me…
Volare… oh, oh!…
Cantare… oh, oh, oh, oh!
Nel blu, dipinto di blu,
felice di stare quaggiù.
Nel blu degli occhi tuoi blu,
felice di stare quaggiù,
con te!
En el blau, pintat de blau
Domenico Modugno
Crec que un somni així no tornarà mai;
Vaig pintar-me les mans i la cara de blau,
després, de sobte vaig ser segrestat pel vent
i vaig començar a volar en el cel infinit ...
Volare... oh oh ...
Cantare ... oh, oh, oh, oh!
En el blau, pintat de blau,
feliç de ser-hi.
I volava, volava feliç més alt que el sol i encara més lluny,
a mesura que el món desapareixia lentament lluny d'allà
una dolça música sonava només per a mi ...
Volare ... oh oh ...
Cantare ... oh, oh, oh, oh!
En el blau, pintat de blau,
feliç de ser-hi.
Però tots els somnis a l’albada s'esvaeixen, perquè
quan se’n va, la lluna se’ls emporta amb ella.
Però jo segueixo somiant en els teus bells ulls,
que són blaus com un cel esquitxat d'estrelles.
Volare ... oh oh ...
Cantare... oh, oh, oh, oh!
En el blau, pintat de blau,
feliç de ser-hi.
I continuo per volar més alt que el sol i més feliç
des d'ara,
mentre que el món desapareix lentament en els teus ulls blaus,
la teva veu és dolça música que sona per a mi ...
Volare ... oh oh ...
Cantare ... oh, oh, oh, oh!
En el blau, pintat de blau,
feliç de ser-hi.
En el blau dels teus ulls blaus,
feliç de ser-hi,
amb tu!
Un gran èxit, blues, rock de principis dels 80, una cançó que qualsevol col.leccionista hauria de tenir!
Aquesta és la versió original molt difícil de trobar... es veu que hi ha una falsa creença que la versió original és de Dan Byrd.
Us faig una proposta, a veure qui sap dir-me de qui és aquesta versió.
Escolteu bé i segur ho encertareu, poseu la resposta als comentaris.
Boulevard
I don't know why, You said goodbye
Just let me know you didn't go forever my love
Please tell me why, You make me cry
I beg you please on my knees if that's what you want me to
Never knew that it would go so far
When you left me on that boulevard
Come again you would release my pain
And we could be lovers again
Just one more chance, Another dance
And let me feel it isn't real that I've been losing you
This sun will rise, Within your eyes
Come back to me and we will be happy together
Never knew that it would go so far
When you left me on that boulevard
Come again you would release my pain
And we could be lovers again
Maybe today, I'll make you stay
A little while just for a smile and love together
For I will show, A place I know
In Tokyo where we could be happy forever
Never knew that it would go so far
When you left me on that boulevard
Come again you would release my pain
And we could be lovers again
(bis)
Boulevard
No sé per què, em vas dir adéu
Només deixa'm saber que no te’n vas per sempre amor meu
Si us plau digue’m perquè, em fas plorar
Et prego si us plau, de genolls si és això el que vols
No sabia que aniries tan lluny
Quan em vas deixar en aquest bulevard
Torna una altra vegada i allibera el meu dolor
I podríem ser amants de nou
Una oportunitat més, un altre ball
I fes-me sentir que no és real que he estat perdent el control
Aquest sol sortirà, dins dels teus ulls
Torna a mi i serem feliços junts
No sabia que aniries tan lluny
Quan em vas deixar en aquest bulevard
Torna una altra vegada i allibera el meu dolor
I podríem ser amants de nou
Potser avui, faré que et quedis una estona
Només per un somriure i l'amor junts
T’ensenyaré, un lloc que conec
Tòquio, on podríem ser feliços per sempre
No sabia que aniries tan lluny
Quan em vas deixar en aquest bulevard
Torna una altra vegada i allibera el meu dolor
I podríem ser amants de nou
True that's me true to you I'll always be
Till you came along I was just a rover
But you brought me love so strong
Now my wonderin' days are over.
True I'll stay lovin' you more every day
Let temptation come we'll still be together
Our two hearts beat as one sharing tender love forever
True forever true forever true
Let temptation come we'll still be together
Our two hearts beat as one sharing tender love for ever
True forever true, forever true.
És cert, això és cert que jo amb tu per sempre estaré
Fins que no vas arribar jo era només un rodamón
Però tu em vas portar un amor tan fort
Avui les meves preguntes s’han acabat.
És cert que em quedaré estimant-te cada dia més
Deixa la temptació que vingui i puguem estar junts
Els nostres dos cors bateguen com un, compartint l'amor per sempre
És cert sempre veritat, per sempre veritat.
Deixa la temptació que vingui i puguem estar junts
Els nostres dos cors bateguen com un, compartint l'amor per sempre
És cert sempre veritat, per sempre veritat.
El millor d'aquesta pel.lícula és el seu aroma i estil de cinema clàssic d'aventures, fins al punt que no és difícil imaginar Errol Flynn en el paper principal. La direcció elegant i efectiva de Martin Campbell ajuda molt a l'elegància de la pel.lícula, i sap mantenir un ritme frenètic que impedeix l'avorriment.
I després ens trobem a un Antonio Banderas comodíssim com el Zorro, que realitza una interpretació molt acceptable, encara que sempre a l'ombra del MAGISTRAL Anthony Hopkins, capaç de treure-li suc a tot paper que es preï. Catherine Zeta Jones va anar milloramt amb el temps, i aquí encara li falta per aconseguir la mestria còmica que va exhibir a Chicago o Crueltat intolerable, però va ser sens dubte un bon principi. A més la seva química amb Banderas és única, i dóna com a resultat seqüències excel•lents com la del ball i la del duel entre tots dos a les quadres.
Una d'aquestes pel.lícules per gaudir al 100%, que et deixen un ampli somriure a la cara quan acaben (i més si, com en aquesta, sents de fons un tema com "I want to spend my lifetime loving you "..."Vull passar la meva vida estimant-te"...). al cap i a la fi d'això es tracta.
Aquesta és una pel.lícula que ensenya a pensar, a veure els problemes de la vida, a valorar els amics, a que no ens importin les aparences, a ser un mateix, a no deixar-se portar per les influències...
En definitiva, “Carpe diem”, "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi".
Estem el 1959 a l'Acadèmia Welton, una estricta i prestigiosa escola privada situada a Vermont (Nova Anglaterra, USA). A ella s'incorpora John Keating (Robbin Williams) -antic alumne de l'Acadèmia- com a professor de Literatura en el curs de preparació per a la Universitat.
"Tradició, honor, disciplina, grandesa" són els quatre pilars de l'educació que s'imparteix en aquesta escola d'elit. Però Robbin està disposat a trencar, amb els seus peculiars mètodes pedagògics, aquests principis, vol inculcar en els seus alumnes l'amor per la llibertat i la recerca de la bellesa com a principals límits del camí que condueix a la realització de l'ésser humà.
Les frases:
El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant. El que no significa esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te de l'assignatura fonamental: l'Amor Perquè un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida.
No oblideu que malgrat tot el que els diguin, les paraules i les idees poden canviar el món (...). Els explicaré un secret: no llegim i escrivim poesia perquè és bonica. Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la raça humana està plena de passió. La medicina, el dret, el comerç, l'enginyeria ... són carreres nobles i necessàries per a dignificar la vida humana. Però la poesia, la bellesa, el romanticisme, l'amor són coses que ens mantenen vius.
Me’n vaig anar als boscos perquè volia viure sense presses. Volia viure intensament i treure-li tot el suc a la vida, per no descobrir en el moment de la meva mort que no havia viscut.
El que compte és, que ella s'ha recordat de mi, només m'ha vist una vegada, i ja es recorda de mi.
Agafeu les roses mentre pugueu, veloç el temps vola.
La mateixa flor que avui admireu, demà estarà morta.
No puc deixar de posar la poesia de la qual se'n fa referència a la pel.lícula.
¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, nuestro espantoso viaje ha terminado.
La nave ha salvado todos los escollos,
hemos ganado el anhelado premio.
Próximo esta el puerto, ya oigo las campanas y el pueblo entero te aclama,
Siguiendo con tus miradas la poderosa nave, la audaz y soberbia nave.
Mas, ¡ay! ¡oh corazón!, ¡mi corazón!, ¡mi corazón!
No ves las rojas gotas que caen lentamente,
allí en el puente, donde mi capitán yace extendido, helado y muerto?
¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, ¡levántate para escuchar las campanas,
Levántate! Es por ti que izan las banderas, es por ti que suenan los clarines.
Son para ti estos búcaros y esas coronas adornadas;
Es por ti que en las playas hormiguean las multitudes;
Es hacia ti que se alzan sus clamores, que se vuelven sus almas y sus rostros ardientes.
¡Ven, capitán! ¡Querido padre! Deja pasar mi brazo bajo de tu cabeza.
Debe ser sin duda un sueño que yazca sobre el puente,
extendido, helado y muerto.
Mi capitán no contesta, sus labios siguen pálidos e inmóviles.
Mi padre no siente el calor de mi brazo, no tiene pulso ni voluntad.
La nave, sana y salva, ha arrojado el ancla, su travesía ha concluido;
La vencedora nave entra en el puerto, de vuelta de su espantoso viaje.
¡Oh playas, alegraos; Sonad campanas,
Mientras yo con doloridos pasos
recorro el puente donde mi capitán yace,
extendido, helado y muerto.
Avui és compleix un any de la mort de Mari Trini, dedico aquesta entrada en memòria a tot el seu legat, la seva força, la seva veu i les seves cançons...
...que siguis feliç allà on siguis.
María Trinidad Pérez-Miravete Mille (Caravaca de la Cruz, 12 de juliol de 1947 - Múrcia, 6 d'abril de 2009) va ser una cantant espanyola.
Als 7 anys contrau una malaltia que la tindrà al llit fins els 14. És durant aquesta època que, per combatre la soledat, aprèn a tocar la guitarra i composa els seus primers temes, com ara la cançó Mañana. Temps després viatjà a Londres i posteriorment a París, on acabà establint-se i enregistrà els seus primers discos amb la companyia RCA.
Al 1968 torna a Espanya. A l'any següent, ja a Hispavox, enregistrà un treball homònim però no serà fins Amores, el seu següent disc, que li arribà la fama.
Tot i haver estat apartada bastants anys de l'escena musical per causa d'una depressió i una posterior operació quirúrgica, va estar treballant fins el darrer moment composant temes nous. Fou molt coneguda per la seva veu i les seves cançons que recordaven l'estil de la postguerra de França i Anglaterra, on visqué de jove.
Durant els darrers anys de la seva vida vivia a Espinardo (Múrcia).
Morí a l'hospital de Morales Meseguer de Múrcia, després d'una llarga malaltia i quan preparava un espectacle que serviria de comiat del món artístic i escrivia un llibre de poesia que pensava editar.
"DONDE EL CORAZÓN TE LLEVE" és un llibre que aquets dies he tingut la oportunitat de tornar a llegir i és que m’agrada molt .
Algú l’ha llegit?
Aquí us deixo una petita explicació sobre el llibre, crec que és molt maco i si podeu, us convido a què el llegiu.
Ens parla de coses boniques sobre un munt de situacions en la vida ... encara que expliqui la seva pròpia història, toca molts aspectes que tots alguna vegada hem passat.
Sinopsi:
Veient imminent el final de la seva vida, Olga decideix escriure a la seva néta una llarga carta per deixar constància del què cap de les dues ha sabut ni dir ni escoltar. Quan la néta torni, només trobarà la relació dels pensaments, sentiments, delicadesa i esperança, solitud i amargor que la vida ha anat teixint. Per la carta, se sabrà quina va ser la història de la família, les baralles amb la filla morta, els desacords i les ferides que mai van cicatritzar.
Amb aquesta obra intimista i epistolar, Susanna Tamaro indaga en els plecs privats del nostre silenci. Amb gran sensibilitat descobreix el seu significat i revela la riquesa dels sentiments que romanen ocults. Diàleg que ensenya a conèixer millor la naturalesa de les nostres relacions, "DONDE EL CORAZÓN TE LLEVE" és una obra narrativa exquisida: dolça remembrança d'una veu que es deixa portar per els tímids dictats del cor.
Algunes de les frases que m’agraden...
Només el dolor fa créixer, però al dolor cal enfrontar-lo directament, qui s'esmuny o es compadeix està destinat a perdre.
El cor de l'home és com la terra, una meitat il•luminada pel sol i l'altra a l'ombra.
Ni tan sols els sants tenien llum a tot arreu.
Viure és tenir consciència d'això, saber-ho, lluitar perquè la llum no desaparegui derrotada per l'ombra.
El que no vam saber dir ens farà mal eternament i només el valor d'un cor obert ens podrà alliberar d'aquesta angoixa.
Les nostres trobades a la vida són un moment fugaç que hem d'aprofitar amb la veritat de la paraula i la subtilesa dels sentiments.
Saps? penso que,
no va ser tan inútil no,
l’amor que et vaig donar.
Ok, si te'n vas,
ja no ens queda res per discutir
aquesta és la veritat.
Perquè no puc et tenir una nit sencera?
tenir-te ben a prop sense ser meva.
Potser és que em sento sol si ja no em parles
perquè em fa falta el teu somriure,
la teva mirada,
un somriure que m’obria
tot allò que avui se’m tanca.
No, no trobaràs,
un altre amor igual
com el que et vaig donar.
Sé que el meu lloc, després
acabarà en mans d’un altre
que no t’ha d’estimar com jo.
Perquè tens por i no em mires a la cara?
i vols que sigui amic
a partir d’ara
després de tot això
ja no me’n fio.
A un amic tot li perdono
però es que jo t’estimo,
pot ser sóc molt poc original
però es la meva forma de pensar.
Si alguna cosa que jo
encara no he dit mai,
que els meus problemes mal de caps,
parlen de tu.
Només per això
jo tinc el cor com una pedra,
doncs m’esperava
una dona més sincera.
Si de debò no penses dir-me ni una paraula
tantes vegades un perdó
i et perdonava
però en canvi tu,
tu només dius que no m’enyores,
i marxaràs
i em deixaràs plorant les hores.
Com ho faràs?
troba una excusa
o simplement te’n vas.
Saps que per mi,
no hauràs de preocupar-te
no intentis provocar-me.
He fet una cançó per recordar-te
però no la canto mai, per oblidar-te.
No se’m envà del cap el teu somriure,
sento que és una ferida,
la teva mirada,
aquell somriure que m’obria,
tot allò que avui se’m tanca.
Si alguna cosa que jo
encara no he dit mai,
que els meus problemes mal de caps,
parlen de tu.
Només per això
jo tinc el cor com una pedra,
doncs m’esperava
una dona més sincera.
Si de debò no penses dir-me ni una paraula
tantes vegades un perdó i et perdonava
però en canvi tu,
tu només dius que no m’enyores,
i marxaràs
i em deixaràs plorant les hores.
"Cant della Terra" és del segon senzill de Andrea Bocelli, "Sogno" de 1999. La cançó va ser escrita per Francesco Sartori i Lucio Quarantotto, els mateixos escriptors de "Amb et partirò", una de la més coneguda i popular cançó de Bocelli.
Igual que "Amb et partirò", la cançó va ser gravada més tard com un duet entre Bocelli i Sarah Brightman, en l'àlbum d'ella "Simfonia" el 2008.
Mira aquesta terra
que gira amb nosaltres
fins i tot i quan està fosc...
Si lo so
Amore che io e te
Forse stiamo insieme
Solo qualche istante
Zitti stiamo
Ad ascoltare
Il cielo
Alla finestra
Questo mondo che
Si sveglia e la notte è
Già così lontana
Già lontana
Guarda questa terra che
Che gira insime a noi
Anche quando è buio
Guarda questa terra che
Che gira anche per noi
A dorci un po'di sole, sole, sole
My love che sei l'amore mio
Sento la tua voce e ascolto il mare
Sembra davvero il tuo respiro
L'amore che mi dai
Questo amore che
Sta lì nascosto
In mezzo alle sue onde
A tutte le sue onde
Come una barca che
Guarda questa terra che
Che gira insime a noi
Anche quando è buio
Guarda questa terra che
Che gira anche per noi
A dorci un po'di sole, sole, sole
Sole, sole, sole
Guarda questa terra che
Che gira insime a noi
A darci un po'di sole
Mighty sun
Mighty sun
Mighty sun
Del mar azul las transparentes olas
mientras blandas murmuran
sobre la arena, hasta mis pies rodando,
tentadoras me besan y me buscan.
Inquietas lamen de mi planta el borde,
lánzanme airosas su nevada espuma,
y pienso que me llaman, que me atraen
hacia sus salas húmedas.
Mas cuando ansiosa quiero
seguirlas por la líquida llanura,
se hunde mi pie en la linfa transparente
y ellas de mí se burlan.
Y huyen abandonándome en la playa
a la terrena, inacabable lucha,
como en las tristes playas de la vida
me abandonó inconstante la fortuna.
El sol nos olvidó ayer sobre la arena,
nos envolvió el rumor suave del mar,
tu cuerpo me dio calor,
tenía frío,
y allí, en la arena,
entre los dos nació este poema,
este pobre poema de amor
para ti.
Mi fruto, mi flor,
mi historia de amor,
mis caricias.
Mi humilde candil,
mi lluvia de abril,
mi avaricia.
