Joan Manuel Serrat - Res no és mesquí

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

(Joan Salvat-Papasseit)

Marina Rossell - Mare de Déu del món

Una gravació en directa de l'actuació de Marina Rossell al Liceu 11-9-08 " Mare de Déu del Món "




Mare de Déu del Món,
que la vida ens doni
una mica, una mica de tot.
Que ens faci millors
i ens netegi el cor,
Mare de Déu del Món.

Mare de Déu del Món,
que el cel sigui blau
i ens doni, ens doni consol.
Que en el nostre cor
sobrevisqui l’amor,
Mare de Déu del Món.

I jo portaré
una estampeta arran del cor.
Arran, arran, arran del cor,
i una espelmeta també.

Mare de Déu del Món,
que se’n vagi del cap
el que ens treu felicitat.
T’ho demano ara i sempre
i en cada moment,
Mare de Déu del Món.

I jo portaré
una estampeta arran del cor.
Arran, arran, arran del cor,
i una espelmeta també.

La vida es bella (1997)

"Aquesta és una història senzilla, però no és fàcil explicar-la. Com en una faula, hi ha dolor. I, com una faula, és plena de meravelles i de felicitat."

Una pel.lícula amb més de quaranta premis internacionals guanyats, incloent tres Oscar al millor actor, pel.lícula estrangera i millor música. Tot el reconeixement per aquest meravellós film és poc.

Amb una durada de 122 minuts, ens faran comprendre d'una manera única i fabulosa aquesta obra d'art que està a l'altura de grans clàssics.

La Vida és Bella és una pel.lícula que no s'oblida fàcilment. Costa oblidar-la per lo ben feta i el que aconsegueix, arribar al cor de l'espectador d'una manera impecable.

La fascinació per compaginar una cosa tan cruel i horrible com és la guerra amb les rialles i bromes és una cosa inversemblant i difícil de creure fins que un veu a Roberto Benigni barrejar la comèdia amb el drama. I si a aquesta compaginació hi afegim amor i tendresa al costat d'una banda sonora perfecta, no cal dir més. Tenim la pel.lícula perfecta.

Us la recomano!

Frases

Descubrir esto que cada niño debe saber...
no existe un horizonte tan lejano que no se pueda ir más allá, o superar...

(Beryl Markham)

Amedeo Minghi - Los recuerdos del corazón

RECUERDOS DEL CORAZON - AMADEO MINGHI

Son, esperanzas que espere,
sonrisas que esbocé
Promesas de alegria
Y sueños que soñé.

Y el primer despiadado amor mio,
lo escondí…
…muy dentro para mi,
apasionándome.

Y después jure, atormentándome
Buscare un corazón como el mio
Llegaste tu…
El viento soplará
La lluvia caerá
La niebla pasara y el sol renacerá
Los recuerdos de mi corazón siguen en mi
Vuelan a ti…

Que perfecto era el beso de amor,
que nacía entre nosotros dos
En mis ojos te puedo ver,
Entornándolos.
Si tu sientes lo mismo que yo
La distancia es un punto de unión
Casi todo es posible,
porque estas aquí
En mi corazón…

Los recuerdos son sueños de dos
Siguen aquí…
Son mas fuertes que tú y que yo
Más vivos...

Jaci Velasquez - Llegar a ti

Llegar a Ti

Así
Como lluvia en el desierto estás aquí
En mí, sin Ti
He vivido tanto tiempo sin sentir

Vuelvo a nacer a vivir
Se despiertan mil colores
En mi ser, por Ti
Quisiera llegar hasta Tu lado
Sentir que me llevas de la mano
Quisiera perderme en Tu mirada

(Y volar)
Sentir que Tu amor detiene el tiempo
(Y soñar)
Llegar a Ti, llegar a Ti
(Y volar)
Como palomas en el cielo
(Y soñar)

Hoy sé
Que a Tu lado hasta el final yo llegaré (yo llegaré)
Lo sé. Ooh lo sé
Por Ti
Nacen versos nuevos cada amanecer

Mi inspiración
Mi voz
Eres Tú la fuerza que me hace
Creer, mi fe

Quisiera llegar hasta Tu lado (hasta Tu lado)
Sentir que
Me llevas de la mano (de la mano)
Quisiera perderme en Tu mirada
(Y volar)
Y volar sentir que Tu amor detiene el tiempo
(Y soñar)
Y soñar llegar a Ti, llegar a Ti
(Y volar)
Como palomas en el cielo
(Y soñar)

Quisiera llegar hasta Tu lado
Sentir que me
Llevas de la mano
Quisiera perderme en tu mirada
(Y volar), y volar
(Y soñar)

(Y volar)
Como palomas en el cielo
(Y soñar)
Llegar a Ti, oh llegar a Ti
Llegar a Ti
(Y volar) Oh
Yo quiero volar contigo...
(Y soñar) Aah
Llegar a Ti, oooh, llegar a Ti mmmmhmm

City of Angels (1998)

City of Angels (en Hispanoamérica Un Ángel Enamorado) es una película estadounidense de 1998, dirigida por Brad Silberling. Protagonizada por Nicolas Cage y Meg Ryan, transcurre en Los Ángeles, California. Es un remake de la película alemana de Wim Wenders, Cielo sobre Berlín.

Argumento

El mundo está lleno de ángeles, una comunidad aparte, con amistades y enemistades, Seth es uno de ellos. Se aparecen a aquellos que están a punto de morir, o que se están muriendo, para hacerles más tranquilo el viaje que están tomando. Seth observa en un quirófano cómo Maggie Rice, cirujana cardiovascular, se esfuerza en salvar la vida de un hombre, a pesar de que ya está muerto, y está al lado de Seth mirando a Maggie. Seth se siente conectado a Maggie, y se va dando cuenta de que Maggie nota su presencia, hasta que al final es capaz de mostrarse visible ante ella. Su relación evoluciona desde curiosidad, pasando por amistad, hasta una especie de relación amorosa. Sabiendo que esta relación es imposible, y que el único modo de que Seth pueda sentir es renunciando a ser un ángel, renuncia por amor y puede vivir una noche entera con Maggie, quien finalmente muere en un accidente mientras iba en bicicleta. A pesar de todo el dolor que sufre Seth, está conforme con lo que hizo, ya que pudo sentir, aunque sólo por una noche, lo que no hubiera sentido en toda una eternidad.

Sarah Mclachlan - angel

Perder todo tu tiempo
esperando por una segunda oportunidad,
por el descanso que
hará que todo esté bien...
Siempre hay una razón
para no sentirse suficientemente bien
y es dificil al final del día.
Necesito alguna distracción
o una bella liberación:
los recuerdos se filtran por mis venas.
Déjenme estar vacía y sin pesos y quizás
encuentre algo de paz esta noche.

En los brazos de un ángel muy lejos de aquí,
de este frío y oscuro cuarto de hotel,
y de la eternidad que tu temes,
eres sacado de los restos de tu silencioso ensueño.
Estás en los brazos de un ángel;
puedes encontrar algo de seguridad aquí.

Estás tan cansado del camino recto,
y a donde quiera que te voltees
hay buitres y ladrones a tu espalda.
La tormenta sigue retorciéndose,
continúas construyendo las mentiras
que compensan todas tus carencias.
No hace ninguna diferencia
escapar una vez más.
Es más fácil creer
en esta dulce locura,
¡oh! esta gloriosa tristeza
que me hace caer de rodillas.

En los brazos de un ángel muy lejos de aquí,
de este frío y oscuro cuarto de hotel,
y de la eternidad que tu temes,
eres sacado de los restos de tu silencioso ensueño.
Estás en los brazos de un ángel;
puedes encontrar algo de seguridad aquí.

Estás en los brazos de un ángel;
puedes encontrar algo de seguridad aquí.


LLETRA EN ANGLÈS

Spend all your time waiting
For that second chance
For a break that would make it okay
There's always one reason
To feel not good enough
And it's hard at the end of the day
I need some distraction
Oh beautiful release
Memory seeps from my veins
Let me be empty
And weightless and maybe
I'll find some peace tonight

In the arms of an angel
Fly away from here
From this dark cold hotel room
And the endlessness that you fear
You are pulled from the wreckage
Of your silent reverie
You're in the arms of the angel
May you find some comfort there

So tired of the straight line
And everywhere you turn
There's vultures and thieves at your back
And the storm keeps on twisting
You keep on building the lie
That you make up for all that you lack
It don't make no difference
Escaping one last time
It's easier to believe in this sweet madness oh
This glorious sadness that brings me to my knees

In the arms of an angel
Fly away from here
From this dark cold hotel room
And the endlessness that you fear
You are pulled from the wreckage
Of your silent reverie
You're in the arms of the angel
May you find some comfort there
You're in the arms of the angel
May you find some comfort here

LAS FRASES:

"Si piensas como yo, seremos amigos. Si no piensas como yo, seremos doblemente amigos, porque juntos trataremos de arreglarlo”

"Prefiero haber olido una vez su cabello, un beso de sus labios, una caricia de su mano, que toda una eternidad sin ella"

"No te veo pero sé que estás ahí. Vuelve y diles que no voy ... todavía no"

"Cuando me pregunten qué era lo que más me gustaba de la vida, yo responderé: tú."

"Lloramos porque tal vez la emoción se vuelve tan intensa que el cuerpo no logra contenerla, la mente y los sentimientos se vuelven poderosos y el cuerpo se lamenta"

Frases

Christie Lee - Entre Dos Amores

Version en español. Cantada originalmente en ingles por "Mary McGregor", la traduccion seria (Dividida Entre Dos Amantes), pero algunos la conocieron como (Dos Amantes)

Enrique Iglesias - Nunca te olvidaré

Pueden pasar tres mil años.
pueden besarte otros labios,
pero nunca te olvidaré,
pero nunca te olvidaré.

Puedo morirme mañana.
puede secarse mi alma,
pero nunca te olvidaré,
pero nunco te olvidaré.

Pueden borrar mi memoria.
pueden robarme tu historia,
pero nunca te olvidaré,
pero nunca te olvidaré.

Cómo olvidar tu sonrisa.
cómo olvidar tu miradas.
cómo olvidar que rezaba
para que no te marcharas.

Cómo olvidar tus locuras.
nonooo
cómo olvidar que volabas.
cómo olvidar que aún te quiero
más que a vivir, más que a nada.

Pueden pasar tres mil años.
puedes besar otros labios,
pero nunca te olvidaré,
pero nunca te olvidaré.

Puedes echarme de tu vida.
puedes negar que me querías,
pero nunca te olvidaré.
sabes que nunca te olvidaré.

Cómo olvidar tu sonrisa.
cómo olvidar tus miradas.
cómo olvidar que rezaba
para que no te marcharas.

Cómo olvidar tus locuras.
cómo olvidar que volabas.
cómo olvidar que aún te quiero
más que vivir, más que a nada.

Pueden pasar tres mil años.
puedes besar otros labios,
pero nunca te olvidaré,
pero nunca te olvidaré,
pero nunca te olvidaré,
pero nunca te olvidaré.

Al Bano Carrisi - E` la mia vita

Mi alzo e fuori è ancora luna piena
esco per toccare la mia terra
è un\'altra notte da scordare
niente che ti fa capire
questa vita poi che senso ha

In un silenzio fatto per pregare
forte un dolore sale a farmi male
ma è un vento che si placa in un momento
e lascia dentro tanto freddo
e insieme tanta povertà

E va
il mio pensiero se ne va
seguendo un volo che già sa
in quale cuore andare e arriverà
E va
è la mia età che se ne va
e quanto amore via con lei
è questa vita che passa e dove andrà

Rientro piano e come fossi un clown
lentamente prendo a disegnare
il cerchio rosso del sorriso
luce bianca sul mio viso
nuovamente pronto a cominciare

E va
il mio pensiero se ne va
seguendo un volo che già sa
in quale cuore andare e arriverà
E va
è la mia età che se ne va
e quanto amore via con lei
è questa vita che passa e dove andrà
è la mia vita che passa e dove
andrà

Camilo Sesto - No sabes cuánto te quiero

Está amaneciendo,
qué paz refleja tu cara
cuando duermes...

Ya es casi la hora
de empezar un nuevo día
y la verdad
reconozco que
no me gusta nada madrugar,
quizá sea esa la razón
por la que tengo
tan mal despertar

Te agradezco tanto
que cada mañana
me regales tu primera mirada
tu sonrisa
y que me digas:
buenos días, mi amor

Me encanta mirarte
cuando me preparas el café,
te preocupas tanto de lo mío
que se te olvida y no te importa,
que el tuyo se este quedando frió

Siempre piensas antes en mi
que en tí
siempre....

Y no sabes cuánto te quiero...

Necesito ese beso,
ese beso tuyo de ayer
de hoy, de siempre
ese beso que me das
cuando me marcho
y cuando llego a casa
tarde, cansado y con problemas
y tú me recibes con los brazos abiertos.

Me ayudas, me oyes
y sobre todo me escuchas
y eso alivia mis penas.

Hoy desperté abrazado a ti,
me gusto tanto mirarte
tenías los ojos cerrados a la luz
y la mente abierta a los sueño
tu cuerpo... completamente desnudo
mis manos parecían tener alas
se me escapaban
volaban hacia ti
te deseaban
y te acaricie de los pies a la cabeza...
una o otra vez

No sabes cuánto te quiero...

Hay veces que
no nos hacen falta ni las palabras
para entendernos,
nos basta con mirarnos,
y si por alguna tontería discutimos,
acabamos encontrándonos
donde más cerca nos sentimos,
más unidos, nuestra cama

Si nos va bien o mal
yo a tu lado y tu al mío
juntos, fundidos como arena y cal
como agua del mismo río.

Hay quien no entiende este amor
que quien nos da la espalda
qué más nos da!
si tú y yo sabemos
que cuando nos conocimos
decidimos echar el ancla

Te he sentido tantas veces
cuando a media noche te levantas
me miras y me mimas como si aun fuera un crío
pareces adivinar que estoy sintiendo frío
y me echas otra manta

Me gusta cómo me tratas
y me gusta cómo me amas
eres el mejor regalo
que me dado la vida

No sabes cuánto te quiero...

Compartes todas mis cosas
todo lo que se puede sentir
cuando de verdad se ama
en esos momentos de entrega
tuya y mía...
donde solo hay un testigo que nos mira,
calla y guarda nuestra intimidad...
nuestra cama...

Manolo Otero - Todo el tiempo del mundo

Manolo Otero - Todo el tiempo del mundo



Hoy tengo tiempo,
tengo todo el tiempo del mundo,
para pensar en nosotros,
para pensar en ti … y en mi,
y en todas las pequeñas cosas
que nos rodeaban
y que entonces no comprendí.
Y es que aún te quiero,
si … te quiero … te quiero !
Y pienso en aquellas mañanas
y siento aún el calor
de nuestros cuerpos,
que entre las sábanas
formaban una cárcel maravillosa
de la que nos resistíamos a huir.
Recuerdo nuestro lenguaje
hecho de caricias y susurros.
Como te echo de menos
y cuanto te quiero …
Si
Recuerdas? … Si.
Pero aquello acabó, como acaba todo,
casi sin querer, igual que
el río se pierde en el mar.
No, no … no fue culpa tuya ni mía,
pero con nuestro orgullo
perdimos mil cosas bellas.
Hoy tengo tiempo,
tengo todo el tiempo del mundo,
y cuanto más pienso, más te añoro
y más te deseo…
Y es que aún te quiero …
TE QUIERO … TE QUIERO !
Si
Pero ya
pero tú,
tú donde estás ?

Poesia para acacia

Una historia verdadera - David Lynch (1999)

Avui vull parlar-vos d'una pel.lícula que mereix que la veieu per varies raons:

perquè està basada en una història real, perquè és tan senzilla que és perfecte, perquè és una pel.lícula que ha sabut defensar de manera destacada el sentiment més pur que un ésser humà pugui mai experimentar, l'amor. Ja sigui cap a la teva parella o cap a la teva família, l'amor és el qui manté viva la gent noble i amb cor.

Us asseguro que aquesta pel.lícula, remourà els sentiments a més d'un o d'una.

Finalment jo també destacaria la seva música. Podem escoltar un Angelo Badalamenti que per la seva partitura a Una historia verdadera va ser nominat al Globo de Oro al 1999.

Angelo Badalamenti - Una historia verdadera  (cliqueu a sobre per escoltar)

Sinopsi:

Quan un es fa vell, la perspectiva que tens de la vida dóna un tomb, sobre tot allò al que li dónes importància. Com diu Alvin Straight "aprens a separar la pols de la palla".

Quan a un xacrós ancià, amb un emfisema pulmonar i problemes en la visió i al maluc, li diuen que el seu germà, amb qui no parla des de fa deu anys ha patit un atac de cor, decideix deixar-ho tot de costat, el seu orgull, el seu malestar i el seu enuig per anar-l’ho a veure. No vol fer les paus, tot el que va passar ja està oblidat a qui li importa ja? només vol tornar a estirar-se i mirar les estrelles amb ell.

Sense un altre vehicle que un vell tallagespa, travessa l'estat per anar a la recerca del seu germà. Un viatge que dura ni més ni menys que sis setmanes. Sis setmanes acampant en els boscos, amb l'única companyia de la seva vella segadora John Deere. Sis setmanes desafiant les seves malalties, sis setmanes sense saber l'estat del seu germà, sis setmanes sense saber si el seu viatge haurà valgut la pena, sis setmanes ...

Una història que et encongeix el cor, una història que com diu el seu títol és de veritat, una història que fa plantejar les coses importants de la vida, una història que dóna sentit a la nostra pròpia existència.

El tèrbol David Lynch ens deixa una pel.lícula per al record allunyada completament del seu estil, amb una fotografia sorprenent pels estats d'Iowa i Wisconsin. Una obra mestra que t'arriba al cor, positiva, optimista i molt bella.

Una pel.lícula indispensable per aquells que gaudeixen del bon cinema, perquè Una història veritable és cinema dels de veritat.

Per acabar us deixo una petita mostra del que hi podeu trobar. Espero que la gaudiu.

Dedicada al nostre amic Joan, que amb aquestes tardes pel Boulevard ens omple de tans bons sentiments i tantes melodies que ens fan viatjar en el temps i gairebé en l'espai.

Joan Manuel Serrat - Pare

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

Aquesta cançó està sol.licitada per una acàcia que està trista per tot el mal que li fan als seus companys els arbres.

Cantem junts per fer-lis costat!

Besos - Gabriela Mistral

Hay besos que pronuncian por sí solos
la sentencia de amor condenatoria,
hay besos que se dan con la mirada
hay besos que se dan con la memoria.

Hay besos silenciosos, besos nobles
hay besos enigmáticos, sinceros
hay besos que se dan sólo las almas
hay besos por prohibidos, verdaderos.

Hay besos que calcinan y que hieren,
hay besos que arrebatan los sentidos,
hay besos misteriosos que han dejado
mil sueños errantes y perdidos.

Hay besos problemáticos que encierran
una clave que nadie ha descifrado,
hay besos que engendran la tragedia
cuantas rosas en broche han deshojado.

Hay besos perfumados, besos tibios
que palpitan en íntimos anhelos,
hay besos que en los labios dejan huellas
como un campo de sol entre dos hielos.

Hay besos que parecen azucenas
por sublimes, ingenuos y por puros,
hay besos traicioneros y cobardes,
hay besos maldecidos y perjuros.

Judas besa a Jesús y deja impresa
en su rostro de Dios, la felonía,
mientras la Magdalena con sus besos
fortifica piadosa su agonía.

Desde entonces en los besos palpita
el amor, la traición y los dolores,
en las bodas humanas se parecen
a la brisa que juega con las flores.

Hay besos que producen desvaríos
de amorosa pasión ardiente y loca,
tú los conoces bien son besos míos
inventados por mí, para tu boca.

Besos de llama que en rastro impreso
llevan los surcos de un amor vedado,
besos de tempestad, salvajes besos
que solo nuestros labios han probado.

¿Te acuerdas del primero...? Indefinible;
cubrió tu faz de cárdenos sonrojos
y en los espasmos de emoción terrible,
llenaron sé de lágrimas tus ojos.

¿Te acuerdas que una tarde en loco exceso
te vi celoso imaginando agravios,
te suspendí en mis brazos... vibró un beso,
y qué viste después...? Sangre en mis labios.

Yo te enseñe a besar: los besos fríos
son de impasible corazón de roca,
yo te enseñé a besar con besos míos
inventados por mí, para tu boca.

Al Bano y Romina Power - Vivirlo otra vez

Per aquests moments tant dolços que ens transporten en el temps, cap a records que mai podrem esborrar.

Per tu, per mi, per vosaltres... per viure-ho una altra vegada!"



Era ya primavera
los empiezos de Mayo
sólo pocas palabras
me dijiste mirándome.

Raro juego el destino
compańero de juegos
tú entonces y ahora
volvería a buscarte igual.

Aún recuerdo aquel día
tu mirada de nińa
tus muńecas antiguas
sonreían al verte a ti.

Y tus faldas de flores
que rozaban el suelo
con el viento en tu pelo
ya me hablabas de libertad.

Vivirlo otra vez.
Vivirlo otra vez.
Vivirlo otra vez.

Una flor en invierno
una nińa en la cuna
noche y día escuchando
melodías de carillón.

Todo el tiempo que pasa
no es sólo un recuerdo
entre risas y llantos
la vida se vive igual.

Aún recuerdo aquel tiempo
nuestra casa de campo
y los nińos crecían
heredando el amor total.

Soledad, pero juntos
y cien ańos son pocos
si volviera a vivirlo
volvería a vivirlo igual.

Vivirlo otra vez.
Vivirlo otra vez.
Vivirlo otra vez.

Melody Gardot - Our love is easy

Melody Gardot (2 de febrer de 1985 a Nova Jersey) és una cantant de jazz nord-americana, escriptora i música, de Filadèlfia, Pennsilvània. Ha estat influenciada pel blues i artistes de jazz com Judy Garland, Janis Joplin, Miles Davis, Duke Ellington i George Gershwin, així com artistes de música llatina com ara Stan Getz i Caetano Veloso.

Gardot segueix els ensenyaments del budisme, és una cuinera macrobiòtica i humanitària que parla sovint dels beneficis de la teràpia musical. Ha visitat diverses universitats i hospitals per parlar sobre la seva capacitat per ajudar a connectar les vies nervioses en el cervell, millorar la capacitat d'expressió, i aixecar l'ànim en general. En una entrevista recent deia que treballa estretament en una universitat als Estats Units per ajudar a desenvolupar un programa de teràpia musical i el tractament del dolor, cosa que ha parlat d'establir en el futur pel seu compte.

Mentre anava en bicicleta a Filadèlfia el novembre de 2003 va ser atropellada per un conductor d’un Jeep Cherokee que havia fet cas omís a un semàfor en vermell.

En l'accident va patir lesions greus al cap i la columna vertebral i la pelvis va ser destrossada en dos llocs. A causa d'aquestes lesions greus va estar confinada a un llit d'hospital durant un any. Una altra conseqüència de les ferides va ser que va haver de tornar a aprendre tasques simples com raspallar-se les dents i caminar, una altra de les seqüeles va ser la hiper-sensibilitat a la llum i el so, per la qual cosa requeria posar-se ulleres de sol gairebé tot el temps per protegir els seus ulls. L'accident també li va deixar problemes de memòria a curt termini i la dificultat amb el seu sentit del temps. Gardot ha descrit fer front a això com “escalar l'Everest cada dia", ja que sovint es despertava sense memòria del que havia de fer aquell dia.
Després del seu accident Gardot va començar a escriure música i des de llavors es parla sovint i advoca a favor d'utilitzar la música per a la teràpia.
En primer lloc, Gardot va aprendre a taral•lejar, més endavant va ser capaç de cantar en una gravadora i finalment va ser capaç d'escriure cançons originals així com a tocar la guitarra.
Durant diversos anys després de l'accident Gardot va viatjar amb un fisioterapeuta i portava una màquina per a la TENS lligada a la cintura, que li llançava impulsos per reduir el dolor.


Gardot creu que el budisme ha estat un factor important en la seva recuperació i s'ha descrit a si mateixa com una Siddhartha.
Va començar les classes de música als nou anys, i a tocar el piano en bars de Filadèlfia a l'edat de setze anys.

Discografia:
• Some Lessons: The Bedroom Sessions (2005)
• Worrisome Heart (2008)
• My One and Only Thrill (2009)
• Live from SoHo (2009)



Our love is easy

Deep within your heart, you know it's plain to see
Like Adam was to Eve, you were made for me
They say the poisoned vine breeds a finer wine
Our love is easy

If you ask me plainly I would glady say
I'd like to have you round just for them rainy days
I like the touch of your hand, the way you make no demands
Our love is easy

Our love is easy
Like water rushing over stone
Oh, our love is easy, like no love I've ever known

Physically speaking we were made to last
Examine all the pieces of our recent past
There's your mouth of tears
Your hands around my waist
Our love is easy

Every time we meet it's like the first we kiss
Never growing tired of this endlessness
It's a simple thing, we don't need a ring
Our love is easy

Our love is easy
Like water rushing over stone
Oh, our love is easy, like no love I've ever known

Our love is easy
Like water rushing over stone
Oh, our love is easy, like no love I've ever known

Deep within your heart, you know it's plain to see
Like Adam was to Eve, you were made for me
They say the poisoned vine breeds a finer wine

El nostre amor és fàcil.

En el fons del teu cor, saps que és fàcil veure
Igual que Adam a Eva, que estaves fet per a mi.
Diuen que la vinya enverinada dona un vi fi
El nostre amor és fàcil

Si em preguntes clarament, alegrement jo diria
M'agradaria tenir-te al meu costat en dies de pluja
M'agrada el tacte de la teva mà, la manera de no fer preguntes
El nostre amor és fàcil

El nostre amor és fàcil
Com l'aigua corrent sobre la pedra
Oh, el nostre amor és fàcil, com mai no he conegut

Físicament parlant, varem som fets per durar
Examinant totes les peces del nostre recent passat
Hi ha la teva boca de llàgrimes
Les teves mans al voltant de la meva cintura
El nostre amor és fàcil

Cada vegada que ens trobem, és com el primer cop que ens vam besar
Mai cansada d'aquest infinit
És una cosa senzilla, no necessitem un anell
El nostre amor és fàcil

El nostre amor és fàcil
Com l'aigua corrent sobre la pedra
Oh, el nostre amor és fàcil, com mai no he conegut

El nostre amor és fàcil
Com l'aigua corrent sobre la pedra
Oh, el nostre amor és fàcil, com mai no he conegut

En el fons del teu cor, saps que és fàcil veure,
Igual que Adam a Eva, que estaves fet per a mi.
Diuen que la vinya enverinada dona un vi fi.

Joan Manuel Serrat - 20 de març

Feliç primavera a tothom!!!

ERA - The flowers of the sea

Quan sobren les paraules.

Era - Flowers Of The Sea Found at abmp3 search engine

Casablanca (1942)

Obra mestra del cinema amb una història d'amor i desamor com cap altra. Recomanació indispensable, tot i que hi ha versió en color cal veure-la en blanc i negre. L'ambient, la fotografia, aquesta època enmig d'un conflicte, els personatges en el seu límit, l'amistat, el record, tantes i tantes coses hi ha. Film indispensable per a qualsevol cinèfil que es preï, si no l'has vist tens una assignatura pendent obligatòria.

La història és la d'un home Rick que regenta un club a Casablanca. Aquesta és una ciutat al nord d'Àfrica, punt clau perquè els que fugen de la guerra puguin anar en avió cap terreny pacífic. Un dia arriba ella, un antic amor d'ell que encara no ha cicatritzat. Està casada i el necessita per sortir d'allà. Tots dos s'estimen, ella és capaç de tot pel seu actual marit, però els records es barregen amb la realitat que viuen.

La música és excel•lent i la cançó memorable, la fotografia estupenda en aquest immillorable blanc i negre, un gran final emocionant, molt premiada i el millor del director Michael Curtiz, i els seus actors en concret Humprey Bogart, Ingrid Bergman, Claude Rains, etc. . indispensable.

Cliqueu a sobre la imatge per enllaçar amb el vídeo de la pel.lícula

El diari de Noah (2004)

The Notebook (Títol a Espanya "El diari de Noah"). Títol a Hispanoamèrica "Diari d'una passió") és una pel•lícula de drama-romàntic estrenada l'any 2004 i que està dirigida pel director Nick Cassavetes, la seva producció està feta per Mark Johnson i Lynn Harris.

La pel.lícula està protagonitzada per Ryan Gosling com Noah Caulhoun i Rachel McAdams com Allie Hamilton. El llargmetratge ensenya la història d'amor de dos adolescents de diferents classes socials en els anys 40, dècades més tard un home anomenat Duke paper realitzat per James Garner compte aquesta història d'amor en una residència d'ancians a una dona malalta de demència.

La pel.lícula està basada en el Best Seller, "El quadern de Noah" de l'escriptor nord-americà, Nicholas Sparks, autor d'altres novel.les com "Missatge a l'ampolla". La pel•lícula va rebre 12 premis i 3 nominacions.

"El diari de Noah", una història d'oportunitats perdudes, sobre el fer-se gran i el poder de l'amor durador. Nick Cassavetes dirigeix el guió de Jeremy Leven. El film no va rebre cap nominació ni en els globus d'ors, ni en els Oscar, però tot i així va rebre sis Teen Choice Awards entre d'altres premis.

Sinopsis

Estem en els anys quaranta. Una noia va a la ciutat costanera de Seabrook (Carolina del Nord) per passar l'estiu amb la seva família. Allie Hamilton, encara adolescent, coneix a un noi local - Noah Calhoun - a la fira. Només veure-la, Noah sap que ell i Allie estan destinats a viure junts. Encara que ella és d'una família adinerada i ell és un pobre treballador de fàbrica, al llarg d'un apassionat estiu del sud els dos s'enamoren profundament. Les circumstàncies i el sobtat esclat de la Segona Guerra Mundial els separen, però ambdós conserven viu el record de l'altre. Quan anys després Noah torna de la guerra, Allie ha sortit irrevocablement de la seva vida però no del seu cor. Encara que Noah ho ignora, Allie ha tornat a Seabrook, el lloc on es van enamorar. Però està compromesa amb Lon, un ric soldat que va conèixer mentre feia treballs voluntaris en un hospital militar. Dècades després, un home llegeix una vella i descolorida llibreta a una dona a qui visita regularment a la residència d'ancians. Encara que els seus records s'han esvaït, el fascina l'emotiva història de Allie i Noah i durant uns moments és capaç de reviure l'època apassionada i turbulenta en la qual van jurar passar la resta de la seva vida junts.



Les frases

"El millor tipus d'amor és aquell que desperta l'ànima i ens fa aspirar a més, ens encén el cor i ens porta pau a la ment. Això és el que tu m'has donat i el que jo esperava donar-te sempre" Ryan Gosling

"Has estimat alguna vegada a algú fins arribar a sentir que ja no existeixes?, Fins al punt en què ja no us importa el que passi?, Fins al punt en què estar amb ell ja n'hi ha prou, quan et mira i el teu cor s'atura per un instant?. Jo sí ... ". Ryan Gosling

No serà fàcil, serà molt difícil. Haurem de treballar tots els dies. Però estic disposat, perquè et vull, et vull per sempre. Tu i jo, diàriament".

Mor Jean Ferrat: l'últim dels grans de la cançó francesa

Escrit per: Mercedes Arancibia en Societat  16 03, 2010

Després de Jacques Brel, Georges Brassens i Léo Ferré, al paradís dels grans de la cançó francesa acaba d'incorporar l'últim dels seus. Ahir a la tarda, en un poblet de la regió de l'Ardèche, van enterrar Jean Ferrat.

Jean Ferrat - C'est beau la vie

Ferrat, 79 anys, el nen de cognom Tannenbaum que va perdre al seu pare -emigrant rus jueu- al camp d'Auschwitz, l'adolescent que va haver de canviar els estudis per un treball d'ajudant de laboratori que donava de menjar a la família, el jove poeta i cantant que va iniciar una atípica carrera en els cabaretss parisencs de la "rive gauche" dels anys 50 (com Brel, com Juliette Greco ...), l'adult que, en dos àlbums publicats amb vint anys de diferència, va acostar la poesia de Louis Aragon a diverses generacions de francesos. L'home que durant tota la seva vida va ser un fidel company de viatge del Partit Comunista Francès, encara que sempre orgullós de no posseir cap carnet. Més tard, després del 68, marcaria distàncies entre el seu compromís ideològic i la política comunista, tant de la Unió Soviètica com del PCF. A camarade criticava obertament l'entrada dels tancs russos a Praga. A Bilan es ficava amb Georges Marchais quan va parlar del "balanç globalment positiu" dels països de l'Est.

Encara que la paraula francesa chanson cal traduir-la, inevitablement, per cançó, el cert és que en la parla quotidiana no signifiquen exactament el mateix. Chanson és, en francès, un terme molt precís per designar un cert tipus de cançó d'autor, compromesa social i políticament amb el seu temps i la gent. Els seus intèrprets són l'equivalent dels nostres cantautors, sempre amb matisos. I a aquesta espècie, ja pràcticament desapareguda, pertanyia Jean Ferrat.

"Tan prolífic com discret", li descriu el diari Libération, al llarg de més de mig segle d'activitat Jean Ferrat va compondre i va interpretar a prop de dues-centes cançons entre textos compromesos (Potemkin, Nuit et Brouillard, camarade, Bilan ...), cançons de amor (Les yeux d'Elsa), homenatges a Aragon (Que serais-je sans toi?) i encesos elogis a L'Ardèche (La Montagne), la regió que va triar per viure. Els 60 van ser temps difícils entre altres coses per a la lírica; a tot arreu: algunes de les cançons de Ferrat mai es van escoltar a la ràdio ni a la televisió d'aquells anys.

Va abandonar els escenaris el 1972, després d'un concert amb gran èxit a París i, encara que va seguir apareixent regularment en les festes anuals del PCF, refugiat al seu poble va seguir component: l'últim àlbum amb textos de Aragon porta data de 1995.

Odiava aparèixer a la televisió. El 2003 va abandonar un llarguíssim silenci, iniciat el 1981 quan va morir la seva dona, també cantant, i en el programa Vivement Dimanche va estar més de dues hores defensant les seves grans passions, la cançó i la política, i rebel.lant-se contra la indústria del disc que considerava " perillosa per a la llibertat de creació ".

El 2007 va recolzar la candidatura altermundialista del camperol José Bové a l'elecció presidencial. En les regionals que s'han celebrat, en primera volta, diumenge passat, Jean Ferrat havia donat suport explícitament al Front d'Esquerra de Ardèche.
La passada tardor, la recopilació en 3 CD's "Jean Ferrat Best Of" va ser tot un èxit de vendes: més de cent mil còpies en un mes. Hi havia rebut el Premi de l'Acadèmia Charles Cros, el 1963, i comptava també amb el Gran Premi de la Cançó (1994).

Us deixo la lletra de la cançó

C'est Beau la vie  "Que bonica la vida"

En la seva darrera estrofa diu:

Poder encara parlar-te

poder encara abraçar-te

Dir-te i cantar-te

Si que bonica, que bonica és la vida.

Jean Ferrat C'est Beau la vie

Le vent dans tes cheveux blonds
Le soleil à l'horizon
Quelques mots d'une chanson
Que c'est beau, c'est beau la vie

Un oiseau qui fait la roue
Sur un arbre déjà roux
Et son cri par dessus tout
Que c'est beau, c'est beau la vie.

Tout ce qui tremble et palpite
Tout ce qui lutte et se bat
Tout ce que j'ai cru trop vite
A jamais perdu pour moi

Pouvoir encore regarder
Pouvoir encore écouter
Et surtout pouvoir chanter
Que c'est beau, c'est beau la vie.

Le jazz ouvert dans la nuit
Sa trompette qui nous suit
Dans une rue de Paris
Que c'est beau, c'est beau la vie.

La rouge fleur éclatée
D'un néon qui fait trembler
Nos deux ombres étonnées
Que c'est beau, c'est beau la vie.

Tout ce que j'ai failli perdre
Tout ce qui m'est redonné
Aujourd'hui me monte aux lèvres
En cette fin de journée

Pouvoir encore partager
Ma jeunesse, mes idées
Avec l'amour retrouvé
Que c'est beau, c'est beau la vie.

Pouvoir encore te parler
Pouvoir encore t'embrasser
Te le dire et le chanter
Oui c'est beau, c'est beau la vie.

New Trolls - Aquella caricia de otoño

New Trolls - Aquella caricia de otoño

Buscant més relíquies per la xarxa, m'he trobat amb aquest vídeo.
El trobo molt bonic per la tendresa de les imatges, pel muntatge, per la música i per la lletra i sobretot, sobretot, pels records d'aquell temps que ja no tornarà...

Fem junts memòria?



Cuando volvía mi padre y sonaban sus pasos
abandonaba mis juegos por ir con el
y me escondía en las sombras del verde manzano
y le retaba a buscarme.......encuentrame.
Luego a la cama en sus brazos despues de la cena
una caricia de otoña mientras se iba
yo me quedaba en tinieblas temblando de miedo
pero los hombres no lloran, y menos yo.
¿DONDE ESTA? ¿del pasado que fue?
aquella fuerza que sentia nacer en mi
¿donde esta? ¿donde puedo encontrar
esa caricia de otoño, aquel deseo de aventura
aquella vida que ya no está.....
Aquellos dias de invierno se hacian eternos
preguntando a mi madre donde estas tu
siempre la misma pregunta ¿donde estas tu?
esa sombra en sus ojos al contestar
no comprendia esa triste mirada en mi madre
me decia el ya no está
solo podia decirme me faltas tu
¿donde esta? ¿del pasado que fue?
aquella fuerza que sentia nacer en mi
¿donde esta? donde puedo encontrar
esa caricia de otoño aquel deseo de aventura
aquella vida que
¿donde esta? del pasado ......

La isla del lago de Innisfree, William Butler Yeats

La isla del lago de Innisfree, William Butler Yeats

"Me levantaré y me pondré en marcha, y a Innisfree iré,
y una choza haré allí, de arcilla y espinos:
nueve surcos de habas tendré allí, un panal para la miel,
y viviré solo en el arrullo de los zumbidos.

Y tendré algo de paz allí, porque la paz viene goteando con calma,
goteando desde los velos de la mañana hasta allí donde canta el grillo;
allí la medianoche es una luz tenue, y el mediodía un brillo escarlata
y el atardecer pleno de alas de pardillo.

Me levantaré y me pondré en marcha, noche y día,
oigo el agua del lago chapotear levemente contra la orilla;
mientras permanezco quieto en la carretera o en el asfalto gris
la oigo en lo más profundo del corazón."

Matia Bazar - Solo tú - 1977 -

Matia Bazar - Solo tú



Sólo tú, bajo el cielo,
me recuerdas que la vida es solo un juego,
qué más da el mundo entero,
si el amor es nuestro amigo más sincero.
Eres la única razón que encontró mi corazón.
Solo tú, esta mañana,
me das luz para encender un día más.

Solo tú, frente a frente,
siempre solos aunque estemos con la gente.
Entre ellos nos movemos,
les hablamos aunque no los entendemos.
nos saludan al pasar como el sol saluda al mar.
Solo tú esta tarde,
me das luz para encender un día más.

Solo tú, (solo solo solo tú), a mi lado,
haces bello lo peor de mi pasado.
Solo tú sabes darme,
cosas nuevas solamente con mirarme.
Nunca estuve tan feliz como ahora junto a ti.
Solo tú (solo solo solo tú), noche a noche,
me das luz para encender un día más.

Richard Clayderman - A como amor

Richard Clayderman va néixer el 28 de desembre del 1953 a París. El seu nom original es Philippe Pagés, que va canviar posteriorment pel del Richard Clayderman.
Criticat o no pels amants del piano clàssic o popular, del Jazz, pels crítics, melòmans i artistes, per la seva tècnica poc desenvolupada i les seves interpretacions fàcils i comercialment accessibles d'obres clàssiques molt aclamades, el cert i ningú ens pot negar, és que va marcar una època que tants recordem i ens va delectar amb les seves interpretacions, ja que justament degut a la aquesta comercialitat va arribar a oïdes de tothom, sinó, qui no se'n recorda d'això?

Richard Clayderman - A como amor

Il Divo - Regresa a mi

IL DIVO
Album "IL DIVO"
Lyric Song: Regresa a Mi (Unbreak my heart)

No me abandones asi
hablando solo de ti
Ven y devuelveme al fin
la sonrisa que se fue
Una vez mas
tocar tu piel
y hondo suspirar
Recuperemos lo que se ha perdido

(Chorus)
Regresa a mi
Quiereme otra vez
Borra el dolor
que al irte me dio
cuando te separaste de mi
Dime que si
Yo no quiero llorar
Regresa a mi


Extraño el amor que se fue
Extraño la dicha tambien
Quiero que vengas a mi
y me vuelvas a querer
No puedo mas
si tu no estas
Tienes que llegar
Mi vida se apaga
sin ti a mi lado

(Chorus)
Regresa a mi
Quiereme otra vez
Borra el dolor que al irte me dio
cuando te separaste de mi
Dime que si
Yo no quiero llorar
Regresa a mi

No me abandones asi
hablando solo de ti
Devuelveme la pasion de tus brazos
Regresa a mi
Quiereme otra vez
Borra el dolor
que al irte me dio
cuando te separaste de mi
Dime que si
Yo no quiero llorar
Borra el dolor
que al irte me dio
cuando te separaste de mi
Dime que si
Dime que si

Regresa a mi

Regresa a mi

Up in the air (2009)

La frase que dóna títol a aquest post és el punt de sortida d'Up in the air, meravellosa pel.lícula de Jason Reitman (director de la meva adorada Juno), basada en la novel.la de Walter Kim i protagonitzada per George Clooney, Vera Farmiga i Anna Kendrick , i que ens explica la història d'un home, Ryan Bingham (Clooney), de qui la seva vida consisteix en viatjar constantment a tots els punts del dels Estats Units per acomiadar gent d'altres empreses. Aparentment, Ryan és un elitista prepotent, fred i amb les idees molt clares respecte a com vol que sigui la seva vida, resumida en una sola frase: L'any passat vaig passar 322 dies viatjant, la qual cosa vol dir que vaig passar 42 fastigosos dies a casa. Però, evidentment, aquesta frase i aquest estil de vida amaguen molt més si rebusquem amb afany. La vida de Ryan és a punt de canviar amb la presència inesperada en la seva vida de dues dones: Alex (Vera Farmiga), la seva "versió femenina" amb la qui comença una estranya relació amorosa de conveniència, i la de la inexperta, impulsiva, emocional i poc entrenada Natalie (Anna Kendrick) amb la que es veu obligat a compartir els seus viatges de treball. Serà en el transcurs d'aquests viatges i mitjançant les relacions personals que emergeixen entre aquestes tres persones les que definiran una història a vegades còmica, a vegades dramàtica, a vegades reflexiva.

Up in the air és tota una sorpresa i una veritable demostració de bon cinema, començant pels preciosos crèdits inicials sobrevolant els diferents paisatges i ciutats dels Estats Units, passant per una direcció i ritme narratius virtualment perfectes, un guió realment inspirat i una direcció d'actors totalment magistral. Els actors principals són inoblidables, i especialment destaco la fabulosa química entre els personatges de Clooney i Farmiga. El personatge d'Anna Kendrick funciona per si sol, especialment en una esglaiadora escena davant d'un ordinador cap al tram final de la pel.lícula.

Però el més important d'Up in the air és, sens dubte, la seva commovedora història plena de missatges sobre els quals reflexionar (sense arribar mai al dramatisme barat), especialment a l'hora de valorar en com fer avançar les nostres pròpies vides. Se'ns presenta en escena un home que ho té tot claríssim: les relacions personals de la teva vida són la teva càrrega més pesada i les que et fan impossible caminar lliurement. No creu en el matrimoni ni en les unions sentimentals, no creu en les relacions humanes que impliquin responsabilitat, i no obstant això es permet (fent gala de professionalitat) a assessorar i donar consells molt humans a persones a les que es veu obligat a acomiadar cada dia. I ho aconsegueix, perquè precisament ell millor que ningú coneix la ment humana per la casuística de la seva ocupació. I tanmateix, no té a ningú que es preocupi per ell, i la seva família a penes el considera una presència en les seves vides.

És realment interessant veure l'evolució de tots els personatges d'aquesta pel.lícula perquè tots ells tenen raó, i alhora cap. És molt difícil posar-se en la pell d'algú com Ryan i, no obstant això, no pots deixar de donar-li la raó en tots els aspectes de la seva filosofia. Que encoratjador resultaria tenir una vida lliure de càrregues, tant a nivell de possessions com emocionals!.

Resulta, però, que no és del tot cert que una motxilla buida, gairebé sense pes, sigui motiu d'alegria ni impliqui llibertat. Efectivament, pots moure't lliurement per la vida, explorar infinites possibilitats, realment fer el que vulguis i quan vulguis, però quins són els moments més importants de les nostres vides? Estem sols o acompanyats quan els vivim? No és, al final, el més important d'aquesta vida el saber que hi ha algú al nostre costat que ens estimarà, donarà suport, estarà al nostre costat de manera incondicional ... per sobre de tota la resta? L'orgull que sentim en pensar en els que estimem, l'amor que rebem d'ells al final és el que fa que les nostres vides no resultin tan miserablement fugaces, i permetin superar qualsevol obstacle: perdre una feina, que ens deixi la nostra parella ...

Les relacions personals, sense excepció, impliquen una complexitat i responsabilitat que no tothom està preparat per afrontar. Passem de l'intentar voler a intentar no voler amb una facilitat sorprenent, i ens costa molt aprendre dels nostres errors. Dibuixem un perfil emocional basant-nos en la nostra valentia o covardia per afrontar els reptes del dia a dia, la responsabilitat de que algú depengui de nosaltres o a la inversa, i sobretot, ens costa molt mantenir el tipus si ens atrevim a donar el pas. I moltes vegades aquestes accions es veuen recompensades, o de la mateixa manera tremendament castigades.

Sense entrar en detalls, dins de la pel•lícula hi ha una sèrie de girs de la història que, personalment, em van fer sentir com si em donessin un fort cop de puny a la cara. La vida és dura, caòtica, de vegades fastigosa ... però sempre hi ha un racó per l'esperança. Sempre pot haver algun gir positiu, i podem d'una maleïda vegada començar a omplir la motxilla després d'haver-la buidat del tot. Així és com vivim i estimem, envoltats de pors, cuirasses emocionals i autoconvencimients (tant en un costat com en l'altre) per finalment fer una elecció que pot ser la correcta o no ser-ho.

Up in the air és, en definitiva, una meravellosa història que pretén demostrar que les nostres vides a vegades exemptes de sentit poden donar pas a un sentit ple, sempre que siguem prou receptius per voler-ho, prou forts per lluitar contra les nostres limitacions i barreres i, finalment però no menys important, poder omplir la nostra motxilla sense por a l'excés d'equipatge. Perquè aspirem a ser molt més que un parèntesi. Perquè tots necessitem un copilot.

Sentiu el pes de les cordes. I ara, intenteu caminar.

"Quant pesen les seves vides?
Imaginin per un segon que porten una motxilla.
Vull que la omplin amb totes les coses que tenen en la teva vida.
Comencin amb les petites coses com a objectes en lleixes, calaixos, tonteries.
Ara comencin a afegir coses més grans, roba, electrodomèstics, làmpades, televisor.
La motxilla comença a posar-se pesada i ¡Van a per més!.
El sofà, el cotxe, la casa ... vull que ho posin tot en aquesta motxilla.
Ara vull que la omplin amb persones.
Comencin amb els coneguts casuals, amics d'amics, gent de l'oficina.
I després passin a les persones a qui confien els seus més íntims secrets.
Germans, germanes, els seus fills ...
Pares i, finalment, marit, dona, nuvi o núvia.
Posin-los tots en aquesta motxilla.
Sentin el pes d'aquesta motxilla.
No s'equivoquin les relacions són el major pes de la seva vida.
Totes aquestes negociacions discussions i secrets ... compromisos.
Com més lent ens movem, més ràpid morim.
No s'equivoquin, moure's és viure.
Alguns animals es obligaran a viure simbiòticament la resta de les seves vides ...
... com amants i cignes monògams.
Nosaltres no som cignes.
Som taurons.

Ryan Bingham-UP IN THE AIR (2009)



Si cliqueu aquí us deixo l'enllaç per veura-la online UP IN THE AIR

Poema 10 - Pablo Neruda

Sandro Giacobbe - Volare via (Volar, volar)

Ne deixeu de veure aquest vídeo on podem veure i escoltar a un joveníssim Sandro Giacobbe.

Més material pel record !

Sandro Giacobbe - Volar, volar (1978)

Gaviota blanca en libertad,
el mar que viene, el mar que va,
el cielo está tan cerca de mí,
voy hacia ti.

Volar, volar tan alto,
hacia la luz,
entrar en el silencio,
para escuchar el eco de un suspiro,
Volar, volar tan alto,
hacia la luz,
bajar luego en picado,
y remontar el vuelo enamorado.

Volar, volar tan alto,
hacia la luz,
y darme cuenta luego,
que siempre que te abrazo estoy volando.

Volar, volar tan alto,
hacia la luz,
y darme cuenta luego,
que siempre que te abrazo estoy volando.

Volar, volar tan alto,
Volar, volar tan alto,
Gaviota blanca en libertad,
el mar que viene, el mar que va,
Gaviota blanca en libertad.

Si tu me olvidas - Pablo Neruda

Avui seré...

Avui seré una gota d'aigua,

que calmi la set que sents.
D'afecte, de tendresa,
d'esperança i il•lusions.

Ompliré tota la teva tassa,
de moments increïbles.
Perquè puguis viure'ls,
i així mai els oblidis.

Em convertiré en llacuna,
en un mar de sensacions.
Que embriaguin tota la teva vida,
de tot el què desitgis.

Seré el llac de la dita,
on puguis banyar-te,
i saciar totes les teves ànsies,
d'ocasions molt felices.

Avui seré una gota d'aigua,
calmant les teves inquietuds.
Assossegant les teves penombres,
amb la llum que et mereixes.

Frases

Un dia es troben l’amor i l’amistat

i l’amor li pregunta a l’amistat:

- Perquè existeixes tu?

i l’amistat li respon:

- Per guarir les ferides que tu deixes.

Frases

La nostàlgia és el silenci poblat de records.

Records grats i ingrats que produeixen sensacions diverses,

com afluents en busca d’un riu al què unir-se,
per abocar-se al mar.

Frases

Els arbres grans i vells murmuren, 

només hem d’escoltar-los atentament.

Daniel Magal - Cara de Gitana

Son tantes les vegades que el fet de tornar a escoltar una cançó et pot fer viatjar en el temps... temps que em transporta a dies passats i em ve la olor de les atraccions de fires de Festa Major, de cotó de sucre, d’unes mirades, de somriures, de pessigolles a la panxa… Tants bonics records!!!

The Beatles - Yesterday

The Beatles - Yesterday


Yesterday,
All my troubles seemed so far away,
Now it looks as though they're here to stay,
Oh, I believe in yesterday.

Suddenly,
I'm not half the man I used to be,
There's a shadow hanging over me,
Oh, yesterday came suddenly.

Why she
Had to go I don't know, she wouldn't say.
I said,
Something wrong, now I long for yesterday.

Yesterday,
Love was such an easy game to play,
Now I need a place to hide away,
Oh, I believe in yesterday.

Why she
Had to go I don't know, she wouldn't say.
I said,
Something wrong, now I long for yesterday.

Yesterday,
Love was such an easy game to play,
Now I need a place to hide away,
Oh, I believe in yesterday.

Mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm.

Braveheart (1995)

Imposible veure aquesta pel.lícula sense deixar anar alguna llàgrima.

Frases de la pel.lícula:

Puede que nos quiten la vida, pero jamás nos quitarán LA LIBERTAD.

Tu corazón es libre, ten el valor de hacerle caso.

Todo hombre muere, pero no todo hombre vive realmente.

¡Puedo luchar!
Lo sé... pero es la inteligencia la que nos convierte en hombres.

Todos morimos lo que importa es el cómo y el cuándo.


Braveheart

Josep Carreras i Sarah Brightman - Amics per sempre

Bonics moments pel record...

La resistència de la dona.....

no és sempre proba de la seva virtut....

sinó el resultat

del dolor de las experiències viscudes.

West Side Story -Tonight (1961)

MARIA
Sólo tú, tú eres
lo único que voy a ver
para siempre.
En mis ojos en mis
palabras y en
todo lo que hago.
Nada más que tu
siempre

TONY
Y no hay nada
para mí, pero María...
Cada espectáculo que yo veo es María

MARIA
Tony, Tony

TONY
Siempre, en cada
pensamiento aunque no lo sepas.
Dondequiera que vaya, estarás tú.

TONY & MARIA
Todo el mundo es
solo tu y yo

MARIA
Esta noche, esta noche.
Todo comenzó esta noche,
te vi y ya
el mundo se fue.

Esta noche, esta noche.
Sólo hay esta noche.
Lo que eres, lo que
haces, lo que dices.

TONY
Hoy, todo el día
tenía la sensación de que
un milagro ocurriría.
Ahora sé que tenía razón

TONY & MARIA
Pues aquí está,
y lo que era sólo un
mundo es una estrella
Esta noche

Esta noche, esta noche.
El mundo está lleno de luz.
De soles y lunas
en todos sitios.

Esta noche, esta noche.
El mundo es salvaje y brillante.
Es como volverse loco
de chispas en el espacio

Hoy, el mundo va
sólo en una dirección.
Un lugar para mí para vivir juntos.
De acuerdo que es lo mejor.

Pero aquí está
Y lo que era sólo un
mundo es una estrella
Esta noche

Buenas noches, buenas noches
Duerme bien y cuando estés soñando
Sueña en mi
Esta noche

Jeanette - Soy rebelde - 1971 -

Jeanette - Soy rebelde

Yo soy rebelde porque el mundo me ha hecho así
porque nadie me ha tratado con amor
porque nadie me ha querido nunca oir

Yo soy rebelde porque siempre sin razón
me negaron todo aquello que pedí
y me dieron solamente incomprensión

Y quisiera ser como el niño aquel
como el hombre aquel que es feliz
Y quisiera dar lo que hay en mí
todo a cambio de una amistad

Y soñar y vivir
y olvidar el rencor
y cantar y reir
y sentir sólo amor

Yo soy rebelde porque el mundo me ha hecho así
porque nadie me ha tratado con amor
porque nadie me ha querido nunca oir

Y quisiera ser como el niño aquel
como el hombre aquel que es feliz
Y quisiera dar lo que hay en mí
todo a cambio de una amistad

Y soñar y vivir
y olvidar el rencor
y cantar y reir
y sentir sólo amor

lalalalalala...
lalalalalala...
lalalalalala..

Luigi Tenco - Ho capito che ti amo

Joan Manuel Serrat - La mujer que yo quiero

Joan Manuel Serrat - La mujer que yo quiero