Céline Dion - "My heart will go on" - 1997 -

Si Titanic ja és pur romanç, no podia ser menys el seu tema central, aquest "My heart will go on" que va ser premiat amb l'Oscar a la Millor Cançó. La canadenca ens canta a l'amor dient que, passi el que passi, el seu cor seguirà estimant.

"My heart will go on" (El meu cor seguirà bategant) és la cançó principal de la pel lícula Titanic de l'any 1997, interpretada per la cantant canadenca Céline Dion. Va ser número u en les llistes de popularitat de diversos països, incloent els Estats Units, França, el Regne Unit, Canadà i Austràlia. És considerada com la cançó més exitosa del món interpretada per una dona.

Céline ha admès que quan va escoltar per primera vegada la cançó, ella no volia gravar. Va ser el seu manager i marit René Angélil, que la va convèncer per realitzar la gravació. El més notable i increïble de la cançó va ser que Céline Dion va gravar totalment la cançó a cappella, és a dir sense música. Horner, Dion i Sony van decidir seguir gravant oficialment la cançó perquè "la veu de Dion va ser perfecta."

"My heart will go on" (El meu cor seguirà bategant)

Cada nit en els meus somnis
et veig, et sento.
Així és com sé que segueixes aquí.

A través de la distància
i els espais entre nosaltres
has demostrat que segueixes aquí.

Prop, lluny, allà on estiguis
crec que el cor segueix bategant.
Un cop més obres la teva porta
i estàs aquí al meu cor
i el meu cor segueix bategant.

El cor ens pot arribar a tocar
i durar tota una vida
i fins a la mort no deixar-nos.

L'amor va succeir quan et vaig estimar,
succés que sempre em sostindrà
al llarg de la vida, per seguir endavant.

A prop, lluny, allà on estiguis,
crec que el teu cor segueix bategant.
Un cop més obres la teva porta
i estàs aquí al meu cor,
i el meu cor segueix bategant.

Hi ha amors que simplement
no marxaran.

Ets aquí, no hi ha res a témer,
i sé que el meu cor seguirà bategant.
Així sempre estarem junts,
estàs segur en el meu cor,
i el meu cor seguirà bategant.

Joan Manuel Serrat - Tu nombre me sabe a hierba - 1969 -

Tu nombre me sabe a hierba - 1969 -
Lletra i música: Joan Manuel Serrat
Arranjaments i direcció musical: Ricard Miralles

Porque te quiero a ti,
porque te quiero,
cerré mi puerta una mañana
y eché a andar.

Porque te quiero a ti,
porque te quiero,
dejé los montes
y me vine al mar.

Tu nombre me sabe a yerba
de la que nace en el valle
a golpes de sol y de agua.

Tu nombre me lleva atado
en un pliego de tu talle
y en el bies de tu enagua.

Porque te quiero a ti,
porque te quiero,
aunque estás lejos
yo te siento a flor de piel.

Porque te quiero a ti,
porque te quiero,
se hace más corto
el camino aquel.

Tu nombre me sabe a yerba
de la que nace en el valle
a golpes de sol y de agua.

Tu nombre me lleva atado
en un pliegue de tu talle
y en el bies de tu enagua.

Porque te quiero a ti,
porque te quiero,
mi voz se rompe como el cielo
al clarear.

Porque te quiero a ti,
porque te quiero,
dejo esos montes
y me vengo al mar.

Crec que gairebé totes les composicions de Serrat, han tingut més d'una versió, cosa que li engrandeix. Pepa Flores, tot i que distanciada des de fa molts anys, dels escenaris, la recordarem, amb aquesta versió de "Tu nombre me sabe a hierba"

Tu nombre me sabe a hierba - Marisol -

Tot i que no estigui sencer m'ha semblat millor posar aquest vídeo en què la veiem a ella cantar aquesta cançó.

Pablo Milanes - Yo no te pido - 1978 -

Un poema fet cançó, simplement meravellós. Lletra del gran Mario Benedetti en la veu de Pablo Milanés. Belles línies per compartir. La senzillesa de la seva escriptura i la faceta en la que canta a l'amistat i l'amor, així com la seva part més social, em sembla preciós.

("Hi ha poemes que canten, que tenen una musicalitat interna i el músic només ha de escoltar per després extreure", afirma PedroGuerra. I els de Benedetti són dels que la tenen.

I Serrat ens diu que l'uruguaià ha deixat el llegat dels "ideals de llibertat, justícia i solidaritat", tres valors que no envelleixen

Benedetti va ser un autor de cançons. L'estructura dels seus poemes, amb els seus tornades i quartetes rimades, estaven fetes per la cançó). Extret de - público.es

I ara us deixo amb Pablo Milanes i aquesta preciosa cançó..-

Yo no te pido - Benedetti - Milanes -

Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

Yo no te pido que me firmes

diez papeles grises para amar

sólo te pido que tu quieras

las palomas que suelo mirar.

De lo pasado no lo voy a negar,
el futuro algún día llegará
y del presente
que me importa la gente
si es que siempre van a hablar.

Sigue llenando este minuto
de razones para respirar
no me complazcas, no te niegues
no hables por hablar.

Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

Aznavour - Venecia sin ti - 1964 -

El cantant francès Charles Aznavour clausurarà, avui l'edició d'aquest any del Festival Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell.
El cantant francès, de 86 anys, arriba aquesta nit al festival de la Costa Brava per repassar la seva extensa carrera

Després de més de 60 anys a l'escenari, Charles Aznavour és universalment estimat i sempre es considera l'estrella de qualsevol cartell. Professant la disciplina del treball i cantant en cinc idiomes, Aznavour ha venut més de 100 milions de discos en tot el món. L'home de les mil cançons és, sens dubte, ara el cantant francès més famós a tot el món. Sens dubte, el major acte musical i social de l’any en la Costa Brava.
Aznavour ha fet un repàs de totes les cançons que l'han convertit en el màxim exponent de la cançó francesa actual.

Sabem que va cantar en espanyol "La Boheme" i "Venecia sin ti", ja que no tenim imatges us deixo un vídeo del any 1965 on canta "Venecia sin ti"


Aznavour - Venecia sin ti -

Que profunda emoción recordar el ayer
cuando todo en Venecia me hablaba de amor
ante mi soledad, en el atardecer
tu lejano recuerdo me viene a buscar

que callada quietud, que tristeza sin fin
que distinta es Venecia si me faltas tu
una góndola va, cobijando un amor
el que yo te entregue dime tu donde estas.


Que tristeza hay en ti, no parece igual
eres otra Venecia mas fría y más gris
el sereno canal de romántica luz
ya no tiene el encanto que hacia soñar

que callada quietud, que tristeza sin fin
que distinta es Venecia si me faltas tu
ni la luna al pasar tiene el mismo fulgor
que triste y sola esta Venecia sin tu amor


Como sufro al pensar, que en Venecia murió
el amor que jurabas eterno guardar
solo queda un adiós, que no puedo olvidar
hoy Venecia sin ti, que triste y sola esta.

"Que c'est trist Venise" és una cançó escrita per Françoise Dorin i cantada per l'artista francès-armeni Charles Aznavour sobre Venècia. Va ser gravada per primera vegada en francès per Aznavour el 1964, i més tard en espanyol (Venècia sin ti), Alemany (Venedig im Grau), i el 1971 al Italià (Venècia Com'è Trist ).

Em deia un amic que ho va estar veient ahir a la nit en un perfecte directe,   i té 86 añysssssss!!!...A ell li dedico aquesta entrada.

Robert Redford

Tal dia com avui va nèixer:

Charles Robert Redford, Jr. (Santa Monica (Califòrnia), 18 d'agost de 1936) és un actor, director, productor i filantrop estatunidenc. És també el fundador del Festival de Cinema de Sundance i creador del Sundance Channel.

Entre d'altres premis, durant la seva carrera ha guanyat l'Oscar al millor director el 1981 per la pel·lícula Gent corrent, i l'Oscar honorífic el 2002.

L'inici de la seva carrera es desenvolupà a Nova York, on treballà a la televisió i el teatre.

Debutà el 1962 en la pel·licula War Hunt; en aquest film també debutaren els actors Sydney Pollack i Tom Skerritt. El 1966 treballà per primera vegada amb Jane Fonda, en l'obra d'Arthur Penn La caça de l'home.

Entre altres pel·lícules es pot destacar Havana (1990), Sneakers (1992), Íntim i personal (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998)

La seva primera pel·lícula com a director va ser el drama Gent corrent (1980), que va ser premiada amb quatre Oscars.

De tota la seva filmografia us deixaré "L'home que xiuxiuejava als cavalls" una pel.licula que m'entra pels ulls (meravelloses imatges) i em va directa al cor, indescriptible l'escena 7 quan el cavall torna a ell.

"L'home que xiuxiuejava als cavalls"

Dues adolescents pateixen un accident mentre munten a cavall. Una mor. Grace, l'altra, perd una cama i queda molt traumatitzada. Els seus pares, que no es porten molt bé, no saben què fer perquè la noia recuperi l'alegria. Fins que Annie, la mare, pren una dràstica decisió: deixa temporalment la seva feina en una revista, i es porta la seva filla i el cavall (aquest es troba en estat semisalvatge des de l'accident) a Montana. Allà viu Tom Booker, un cèlebre cuidador de cavalls.

Fantàstic film, inspirat en la novel.la de Nicholas Evans (hi ha canvis importants, sobretot al final), té alguns punts en comú amb Els ponts de Madison . Robert Redford tria un tema perfecte per subratllar els contrastos entre la pau de la natura i el tràfec de la gran ciutat. El personatge de Tom, que Robert Redford es reserva (és la primera vegada que Redford dirigeix i actua en un film), és un veritable bombó, i li va com anell al dit.

Film contemplatiu, amb una fotografía dels paisatges de Montana alucinant, i que agradarà un munt als amants dels cavalls, ofereix a més una història sòlida.

El film reflecteix les tensions en una família (com l'amor entre marit i dona ha perdut força, els dubtes entre un nou romanç o la fidelitat, l'apropament a una filla que està lluny, molt lluny) amb intensitat, i atrapa de ple al espectador...www.decine21.com

Clicant aquí podreu veure tota la pelicula al youtube, ara si, en 18 parts, però amb molt bona imatge. Desitjo que la disfruteu.

Nicola Di Bari - "I giorni dell'arcobaleno" - "Los días del Arco Iris" - 1972 -

I giorni dell'arcobaleno-Eurovisión 1972 -

Erano i giorni dell'arcobaleno
finito l' inverno tornava il sereno
e tu con negli occhi la luna e le stelle
sentivi la mano sfiorar la tua pelle
e mentre impazzivi al profumo dei fiori
la notte si accese di mille colori
distesa sull'erba come una che sogna
giacesti bambina ti alzasti gia donna
tu adesso ti vedi grande di più

sei diventata più forte e sicura
è iniziata l'avventura
ormai son bambine le amiche di prima
che si ritrovano in gruppo a giocare
e sognano ancora su un raggio di luna
vivi la vita di donna
importante perche e a sedici anni
hai già avuto l'amante

ma un giorno saprai che ogni
donna è matura all'epoca
giusta e con giusta misura
e in questa tua corsa incontro all'amore
ti lasci alle spalle il tempo migliore
erano i giorni dell'arcobaleno
finito l'inverno tornava il sereno

El 1972 "Els dies de l'arc de Sant Martí", també es presentat al Festival d'Eurovisió d'aquell any a Edimburg: en aquesta ocasió va rebre molts aplaudiments de la crítica, guanyant un honorable sisè lloc. Aquesta cançó està lligada un episodi de censura: en efecte al Festival de San Remo, del mateix any, on va guanyar amb aquesta cançó, li va ser imposat per la comissió de censura del Rai el modificar una estrofa de "Els dies de l'arc de Sant Martí", en el que canta "giacesti bambina tu has bastit gia donna "(en anar a dormir ets nena, et lleves com a dona"), modificant el vers a "tu ets nena, et lleves ja dona", en les versions en disc la modificació està absent.

I ara per acabar us deixaré les dues versions en espanyol de la mateixa cançó, les dues tracten el mateix tema amb diferents paraules, sembla ser que va fer una versió per al mercat espanyol i una altra per llatinoamèrica.

"Los días del Arco Iris"

Eran los días de un lindo arco iris
se iba el invierno volvía el sereno
brillaban tus ojos de luna y estrellas
mientras una mano rozaba tu piel.

Te volvía loca el olor de las flores
la noche brillaba con sus mil colores
tendida en la yerba como una que sueña
primero eras niña, te alzaste ya otra.

Tú, ahora te ves más grande, ya tú
eres ya mucho mas fuerte y segura
ha iniciado la aventura
y aún es muy niña, tu amiga de ayer
que se reune en grupo a jugar
y sueña tambien con rayo de luna.

Vives la vida de chica importante
porque a lquince anios tuviste un amante
un día sabrás que cada mujer es madura
en la época justa y en justa medida
y en esa carrera buscando el amor
dejaste a tu espalda el tiempo mejor,
y en esa carrera buscando el amor
dejaste a tu espalda el tiempo mejor


"Los días del Arco Iris"

El arco iris brillaba en el cielo
se iba el invierno,
llegaba el buen tiempo.
Y tú sonreías
feliz a mi lado.
Sintiendo dichosa
tu piel en mis manos.

El aire traía
el olor de las flores.
La noche borraba
sus bellos colores.
Los dos en el parque
quedamos a solas
y juntos dejamos
pasar muchas horas.

Tú, te has convertido
en una mujer.
Y has de sentirte
más fuerte y segura,
cuando te encuentres
con otra aventura.
Porque ya no eres
esa muchacha de entonces,
que se azaraba
al ver a los hombres.
Y siempre soñaba
mirando la luna.

Vive la vida
que el mundo te ofrezca.
Y no andes jugando
con falsas promesas.
Pues has de saber
que el amor es el fruto;
que debe comerse
con justa medida.
Que no puede andarse
de golpe el camino,
ni volver la espalda
a nuestro destino.

Que no puede andarse
de golpe el camino,
ni volver la espalda
a nuestro destino.

Elvis Presley - Sempre has estat en la meva ment

Avui fa 33 anys que “El Rei” ens deixava. Un romàntic, com nosaltres.

Deixo aquesta entrada en memòria a ell.

Allà on siguis, vagis on vagis, sempre seràs “El Rei”.

Sabíeu que darrere d'aquest bonic tema cantat per Elvis Presley, hi ha una bonica història.

L'any 1972, Brenda Lee escrivia Always on My Mind, en aquest mateix any Elvis estava divorciant-se de Priscila Presley, fet que el va deixar en un profund estat de depressió del que mai es recobraria, sumats als excessos en els seus hàbits alimentaris i la seva dependència a les drogues, deteriorarien dràsticament la seva salut, tant física com mental.

Elvis a manera de demanar-li perdó a la seva ex dona, decideix dedicar-li aquest tema.

Elvis Presley - Sempre has estat en la meva ment

Potser no t’he tractat
tan bé com et mereixies
Potser no t’he estimat
Tant com et mereixies
Coses petites que hauria d'haver dit i fet
Simplement mai hi vaig dedicar temps

Sempre has estat en la meva ment
Sempre has estat en la meva ment

Potser mai et vaig abraçar
Tots aquests moments tan solitaris
I suposo que mai et vaig dir
Que estava feliç de que fossis meva
Si et vaig fer sentir així
Noia, sento molt haver estat tan cec

Sempre has estat en la meva ment
Sempre has estat en la meva ment

Digues, digues que el teu dolç amor no ha mort
Dóna'm, dóna'm una altra oportunitat
Per mantenir-te satisfeta, satisfeta

Coses petites que hauria d'haver dit i fet
Simplement mai hi vaig dedicar temps
Sempre has estat en la meva ment
Sempre estàs a la meva ment
Sempre estàs a la meva ment

Potser no t’he tractat
tan bé com et mereixies
Potser no t’he estimat
Tant com et mereixies

Potser mai et vaig abraçar
Tots aquests moments tan solitaris
I suposo que mai et vaig dir

Drupi - Marcho lejos - 1973 -

Drupi - Marcho lejos - 1973 -

Marcho, hoy decido que debo marcharme
di porque no lo has dicho antes tú,
que no podías más.
Dentro, de tu media sonrisa apagada,
he encontrado el pecado que hay,
y cómo podré amarte nunca más.

Juro que marcho lejos
de tu casa, y no sé
a dónde iré.
Yo te dejo ahora que puedo,
te dejo, no vendré a pedirte perdón,
pues has salido de mi corazón.

Juro que marcho lejos
de tu casa y no sé
a dónde iré.
Tiemblo al marcharme de un mundo sereno
y mi viaje termina en ti,
mas como podré amarte,
ahora di.

Juro que marcho lejos
de tu casa y no sé
a dónde iré.
Yo, te dejo ahora que puedo
te dejo ahora,
te dejo ahora que puedo,
ahora, ahora.

Gino Paoli - Senza fine - 1961 - 2005 -

Senza fine (1961 – Gino Paoli)

Senza fine
Tu trascini la nostra vita
Senza un attimo di respiro
Per sognare
Per potere ricordare
Cio che abbiamo gia vissuto

Senza fine
Tu sei un attimo senza fine
Non hai ieri
Non hai domani
Tutto e ormai nelle tue mani
Mani grandi
Mani senza fine

Non m'importa della luna
Non m'importa delle stelle
Tu per me sei luna e stelle
Tu per me sei sole e cielo
Tu per me sei tutto quanto
Tutto quanto io voglio avere

Senza fine
La, la, la, la
Senza fine
Che cosa c'è

Escrita el 1961, "Senza fine" és la declaració d'amor del jove Paoli a Ornella Vanoni de la qual el cantautor es va enamorar només conèixer-la. En aquella època la Vanoni era una actriu del Piccolo Teatro de Milà, llançada per Strehler com a intèrpret de les cançons de l'hampa. Per aquest tema romàntic, de melodia senzilla però immortal, va rebre les felicitacions de Von Karajan i Carmichael. Gravada en tres-centes versions, és un dels clàssics de la música lleugera i figura en totes les actuacions en viu i en els discos de la parella, fins a l'última versió, de 2005, que va ser inclosa en l'àlbum "Vanoni Paoli live", gravat en viu durant una reeixida gira on van tornar a cantar junts vint anys després de la gira triomfal, amb "insieme". La interpretació de Dean Martin d'aquest tema va consagrar a Paoli l'èxit internacional en els Estats Units

El 1965, "Senza fine" és inclosa a la banda sonora de la pel.lícula "The flight of the Phoenix", de Robert Aldrich, i amb el títol "The Phoenix love theme" Wes Montgomery la versiona en clau de jazz amb els arranjaments de Johnny Pate.

Vanoni - Paoli – 2005 -

Sin final
arrastras nuestras vidas
sin un segundo de respiro
para soñar
para poder recordar
eso que habíamos vivido.

Sin final
eres un instante sin final
no hay ayer
no hay mañana
todo y ahora en tus manos
manos grandes
manos sin final.

No me importa la luna
no me importan las estrellas
tu eres para mí la luna y las estrellas
tu eres para mi el sol y el cielo
tu eres para mi
todo aquello que yo deseo tener.

Dyango - Contigo en la distancia - 1977 -

Dyango - Contigo en la distancia -

No existe un momento del día
en que pueda privarme de ti
el mundo parece distinto
cuando no estás junto a mi.

No hay bella melodía
en que no surjas tú
ni yo quiero escucharla
cuando me faltas tú.

Es que te has convertido
en parte de mi alma
ya nada me conforma
si no estás tú también.

Mas allá de tus labios
del sol y las estrellas
contigo en la distancia

amada mía, estoy.

Es que te has convertido

en parte de mi alma

ya nada me conforma

si no estás tu también.

Mas allá de tus labios

del sol y las estrellas

contigo en la distancia

amada mía, estoy.

"Contigo en la distancia" - César Portillo de la Luz

Guitarrista i compositor. Va néixer a Ciutat de l'Havana el 31 d'octubre de 1922. Als 19 anys d'edat s'inicia en el cant acompanyat de la seva guitarra. Durant la segona dècada dels anys quaranta.

Si César Portillo de la Llum només hagués compost "Amb tu a la distància", editada el 1950, ara hauria motius suficients per a alegria amb ell dels seus vuitanta anys. Durant la seva rica trajectòria, però, ha creat un catàleg del més alt valor, que en conseqüència no només es coneix per veu, sinó també per significatius intèrprets del planeta

La seva vasta i coneguda obra com a autor ha enriquit el patrimoni de la cançó cubana amb cançons com "Amb tu a la distància" i "Tu meu deliri" (totes dues cançons compten amb més de 100 versions.) Tret de -paperblog.com-

Sarah Brightman - So many things -1998 - "You and Me" - 2008 -

Tal dia com avui va nèixer:

Sarah Brightman (Hertfordshire, Regne Unit, 14 d'agost de 1960) és una soprano, actriu i ballarina britànica que interpreta música del gènere anomenat Classical Crossover. Ha cantat en anglès, espanyol, francès, llatí, alemany, italià, japonès, hindi, mandarí, rus i occità.

Ha rebut 160 discs d'Or i Platí a 34 països i és l'única artista en el món que ha ocupat el lloc 1 en el Billboard Dance i el Billboard Classical Chart simultàniament. Els seus altres èxits inclouen la classificació per la Recording Industry Association of America com l'artista clàssica amb més vendes del segle XXI i un rècord mundial Guiness per Time to Say Goodbye, el senzill musical més exitós a Alemanya fins a l'actualitat.

Brightman s'ha establert a si mateixa com la soprano de majors vendes de tots els temps, amb vendes mundials que excedeixen els 30 milions d'àlbums i més de dos milions de DVD.

El 8 agost 2008 Brightman i el cantant xinès Liu Huan van cantar conjuntament "You and Me" en mandarí i anglès en els Jocs Olímpics de Beijing 2008 a la cerimònia d'obertura. Al voltant de 4.400 milions d'espectadors (un terç de la població mundial) van seguir la cerimònia d'obertura. En les següents 26 hores posteriors a la cerimònia, la cançó va ser descarregada més de 5.7 milions de vegades, batent tot rècord de distribució en tan poques hores.

"You and Me" (xinès: 我 和 你, (pinyin): Wǒ Hé Nǐ) és una de les cançons utilitzades en la Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, cantada pel xinès Liu Huan i l'anglesa Sarah Brightman. El director de la cerimònia d'obertura Zhang Yimou, va elegir a la cantant britànica abans que una local per al tema de "Un món, un somni", significant així la unitat a través de la llengua, la raça o barreres religioses.

La versió oficial d'aquesta cançó dura quatre minuts, deu segons i va ser composta per Chen Qigang, un xinès francès nascut a Xangai.

El tema musical "Tu i jo", que havia estat mantingut en complet secret pels organitzadors dels Jocs, va ser cantat davant del públic per primera vegada durant la cerimònia inaugural i va generar sorpesa i alegria al món.

"Tu i jo / d'un sol món / cor a cor / som una sola família". El diàleg musical entre el popular cantant xinès Liu Huan i la soprano britànica Sarah Brightman va ser emotiu i captivador.

"You and me" és considerada per alguns com una de les millors i més boniques cançons de Jocs Olímpics, aqui us deixo una traducció que he trobat perquè tingueu una idea del que ens diu aquesta lletra

(El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanització a la Xina continental i Taiwan, i arreu del món per a ensenyar el mandarí com a segona llengua. També s'usa per a escriure noms xinesos en publicacions en escriptura romana, i en alguns sistemes informàtics per a teclejar caràcters xinesos.)

"You and Me" Sara Brightman i el cantant xinès Liu Huan

"Tu i jo"

我 和 你, 心连心, 同住 地球 村,
为 梦想, 行 千里, 相会 在 北京.
来吧! 朋友, 伸出 你 的 手,
我 和 你, 心连心, 永远 一家 人.
Tu i jo
D'un món
Som una família
Viatges somni
A mil milles de la reunió a Beijing
Reunir
Posa la teva mà en la meva
Tu i jo
D'un món
Som una família

来吧! 朋友, 伸出 你 的 手
Tu i jo
D'un món
Som una família

Brightman te una veu molt angelical que t'inspira a l'escoltar la seva música. Del seu àlbum Eden que va treure l'any 1998 us deixo per escoltar la cançó,"So many things" - "Tantes coses"-

Sarah Brightman - Eden (1998) "So many things"

And so many things I'd forgotten,
In a world that we shared,

With so many things for the asking.

Never asked for the madness there.

Strange how I find myself

So often on a distant shore.

There's only one thing that's confusing.

Was it you? Was it me?

With so many questions unanswered

Or was that part of your mystery?

Strange how I find myself

So often on a distant shore.

So many things I'd forgotten.

So many things for the asking.

Strange how I find myself
So often on a distant shore.
How I find myself
So often on a distant shore


"Tantes coses"

I tantes coses que havia oblidat,
En un món que compartim,
Amb tantes coses per demanar.
Mai vaig preguntar per la bogeria allà.
És estrany com em trobo
Molt sovint en una platja llunyana.

Només hi ha una cosa que és confús.
Va ser vostè? Que seria de mi?
Amb tantes preguntes sense resposta
O va ser aquesta part del seu misteri?
És estrany com em trobo

Molt sovint en una platja llunyana.
Tantes coses m'havia oblidat.
Hi ha tantes coses per demanar.
És estrany com em trobo

Molt sovint en una platja llunyana.
Com em trobo
Molt sovint en una platja llunyana.

Amaral - Sin ti no soy nada - 2002 -

Tercer treball d'Amaral, "Sin ti no soy nada" era la carta de presentació de "Estrella de mar", una cançó que et arribava a tots els sentits a la primera escolta, que a poc a poc es va anar convertint en tot un himne i en una de les cançons més destacades de l'any sinó la més ... Ondas i Premi de la música a la millor cançó 2002. Amaral va ser un dels pocs grups que ha actuat en una gala dels Goya, tocant aquest tema van homenatjar a molts dels artistes desapareguts per aquells temps

Sin ti no soy nada

Sin ti no soy nada,
Una gota de lluvia mojando mi cara
Mi mundo es pequeño y mi corazón pedacitos de hielo

Solía pensar que el amor no es real,
Una ilusión que siempre se acaba
Y ahora sin ti no soy nada
Sin ti niña mala,
Sin ti niña triste
Que abraza su almohada
Tirada en la cama,
Mirando la tele y no viendo nada
Amar por amar y romper a llorar
En lo más cierto y profundo del alma,

Sin ti no soy nada

Los días que pasan,
Las luces del alba,
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Porque yo sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada

Me siento tan rara,
Las noches de juerga se vuelven amargas
Me río sin ganas con una sonrisa pintada en la cara
Soy sólo un actor que olvidó su guión,
Al fin y al cabo son sólo palabras que no dicen nada
Los días que pasan,
Las luces del alba,
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Qué no daría yo por tener tu mirada,
Por ser como siempre los dos
Mientras todo cambia
Porque yo sin ti no soy nada

Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada.
.

La Quinta Estación a dueto con Marc Anthony - Recuérdame (2009)

Recuérdame - La Quinta Estación a dueto con Marc Anthony

Recuérdame cuando duermes y adivino lo que sueñas
cuando lejos de nuestra cama es a mí en quien piensas.
Recuérdame.

Recuérdame cuando parta y no regrese a nuestra casa
cuando el frío y la tristeza se funden y te abrazan.
Recuérdame.

Recuérdame cuando mires a los ojos del pasado
cuando ya no amanezca en tus brazos
Y que seas invisible para mí, para mí.

Recuérdame amándote
mirándote a los ojos
atándome a tu vida
recuérdame amándote
esperándote tranquila
sin rencores sin medida
recuérdame, recuérdame
que mi alma fue tatuada en tu piel.

Recuérdame cuando sientas que tu alma está inquieta.
Si el deseo y tu amor no me calientan.
Recuérdame

Recuérdame
cuando mires a los ojos del pasado
cuando ya no amanezca en tus brazos
y que seas invisible para mi, para mi.

Recuérdame amándote
mirándote a los ojos
atándome a tu vida
recuérdame amándote
esperándome tranquila
sin rencores sin medidas
recuérdame, recuérdame
que mi alma está tatuada en tu piel.

Recuérdame amándote,
mirándote a los ojos
atándome a tu vida
recuérdame

Recuérdame que mi alma fue tatuada en tu piel.

Sandro Giacobbe - Blu (1979)

Blu – Sandro Giacobbe (1979)

Yo soy de aquellos que detestan el avión,
me siento bien pegado a tierra el corazón.
Y el cielo allí,
lejano sobre mí.

Pero de pronto ella me escribe: “Ven, amor”.
Y cruzo el mundo entre las nubes de un ciclón.
Es mágico, viaje fantástico.

Blu
Qué puedo hacer si faltas tú.
Te necesito, cielo azul,
y no le tengo miedo al mundo.

Blu
Amor de siempre, amor azul.
Ella es tan grande como tú,
con las estrellas la confundo, así viajando.

Mi vida es mía y no la quiero compartir,
pero ella llega y se transforma un poco en mí.
Mirándome,
sólo mirándome.

Blu
Qué puedo hacer si faltas tú.
Te necesito, cielo azul,
y no le tengo miedo al mundo.

Blu
Amor de siempre, amor azul.
Ella es tan grande como tú…
con las estrellas la confundo.

Blu
Qué puedo hacer si faltas tú.
Te necesito, cielo azul,
Te necesito, cielo azul.

Dario Baldan Bembo - Aria (1975)

En la web del cantant, ell mateix ens explica com es va fer aquesta ARIA.

"La inspiració de la idea em va venir escoltant el cruixit de la porta de casa meva al camp. Quan es va obrir va cantar les primeres tres notes de la cançó! 

La cançó va ser gravada al febrer de 1975 a l’estudi D de RCA a Roma. Va ser Sergio Bardotti, el compositor i productor que va tenir la idea d’incloure el sospir d'una dona en l'orgasme. El respir és d’una dona de New Trolls, que fingeix, és clar!"

Dario Baldan Bembo - Aria (1975) 

Volar via non pensare piu'
far poesia non fermarsi piu'

Stare la', con un altro in te
che ti da' la serenita'

Quando tu vedi chiaro in lui
quando tu hai creduto in lui

Capirai, prima di pensare
amerai, prima di morire...


Aria

Vola, no pensis més
fes que la poesia, no s’acabi mai

Estigues aquí, amb un altre en tu
que et doni, la serenitat

Quan tu, vegis clar en ell
quan tu, creguis en ell

Entendràs, abans de pensar
estimaràs, abans de morir ...

Amedeo Minghi - Qui (Aquí)

Qui (Aquí) és el títol de la cançó núm.10 de l'album Su di Me de Amedeo Minghi.

Les cançons d’aquest àlbum, són cançons per escoltar i estar a soles en la intimitat, perquè estan plenes de poesia, sensualitat, sentiments i passions.

Recull moments autobiogràfics com els sentiments experimentats per Amedeo, però al mateix temps, coincideixen amb els sentiments que poden ser comuns a tots els éssers humans, la majoria de la seva generació que van compartir amb ell el mateix període de passions i estats d'ànim arrossegats per terra, sinó també en gran mesura pels joves que estan obrint les seves vides a aquestes passions i a la necessitat de construir un món lligat a estimar, per tant, per a ells aquest CD és una llum, un corrent d'amor que inspira el desig de somiar en estimar intensament, igual que la poesia amagada a la meravellosa cançó "Aquí". "Ens estimem com gaudir d'un comiat. L'amor és així"

Amedeo Minghi – Qui (2005)

Aquí
Una és la paraula,
és oblidar
oblidar amb tu.
No hi ha alè per altre perquè,
l'amor és ple de si mateix,
fa oblidar,
oblidar amb tu.

Aquí
La paraula amor
no em fa parlar,
la puc fer amb tu
i si la vull arrencar de mi
és per sentir-la com és,
això em fa emocionar
la vull dir per mi.

Aquí
Sembra de dolor
el crit del Amor
i a l’espera del meu,
ens estimem com gaudir d'un comiat.
Em deixo anar i tu també.
Ens abandonem,
l'amor és així.

I la vida vola,
igual que les cançons
sabem com son,
cantar és com gaudir d'un comiat.
Ens abandonem perquè
ens deixem anar.
L'amor és fer això
AQUÍ

En la cançó “Aquí” podeu veure com Amedeo deixa la paraula a l’amor. I quan l'amor parla, bloqueja la paraula i atura la respiració dels qui estimen... No et deixa parlar, perquè l'amor és ple de si mateix... L'amor és un desastre...

Es tracta d'una sola paraula: "Oblidar... oblidar amb tu”.

Es tracta d'un abandonament total " de gaudir d'un comiat... ".

És un inici dels qui dins de poc començaran inconscientment a recórrer la seva fi, el consum de si mateixos, al seu crit de dolor. L'amor és fet així, corre amb la seva dansa a la pell d’ algú que estima per arribar a l’oblit de si mateix i arrabassar-lo, per només escoltar-lo a ell.

Com un amor que poc a poc consumeix els seus desconeguts, igual la cançó acaba esvaint-se en el seu propi espai i temps, deixant als amants que es tornin invisibles en algun punt desconegut de la música. Només es troben en cada jugada, cada vegada que el so es repetirà , rebobinant la seva vida.

És una cançó plena de sensualitat, d’una embriagadora bellesa i sensibilitat, que encén el desig incontrolable d'aprofitar el seu únic moment ple de si mateix... moment bonic, difícil de fugir-ne en la seva plenitud, deixant empremtes de la seva bellesa en la cançó que irremeiablement també s'executa amb el temps com els passos d'un amor. Encara que escoltant la cançó és com gaudir d'un comiat...

I la cançó deixa només el desig de tornar-la a escoltar, a la irresistible bellesa de la il•lusió, el toc màgic de les notes, el tempo d'una cançó que és la durada de l’amor.

Michel Fugain - Une belle histoire - 1972 -

Une belle histoire

C'est un beau roman
C'est une belle histoire
C'est une romance d'aujourd'hui
Il rentrait chez lui, là-haut vers le brouillard
Elle descendait dans le Midi, le Midi

Ils se sont trouvés au bord du chemin
Sur l'autoroute des vacances
C'était sans doute un jour de chance
Ils avaient le ciel à portée de main
Un cadeau de la Providence
Alors, pourquoi penser aux lendemains

Ils se sont cachés dans un grand champ de blé
Se laissant porter par le courant
Se sont raconté leurs vies qui commençaient
Ils n'étaient encore que des enfants, des enfants
Qui s'étaient trouvés au bord du chemin
Sur l'autoroute des vacances
C'était sans doute un jour de chance
Qui cueillirent le ciel au creux de leur main
Comme on cueille la Providence
Refusant de penser aux lendemains

C'est un beau roman
C'est une belle histoire
C'est une romance d'aujourd'hui
Il rentrait chez lui, là-haut vers le brouillard
Elle descendait dans le Midi, le Midi

Ils se sont quittés au bord du matin
Sur l'autoroute des vacances
C'était fini le jour de chance
Ils reprirent alors chacun leur chemin
Saluèrent la Providence
En se faisant un signe de la main

Il rentra chez lui, là-haut vers le brouillard
Elle est descendue là-bas dans le Midi
C'est un beau roman
C'est une belle histoire
C'est une romance d'aujourd'hui


Una Bella historia - Michel Fugain - 1973 - 

Una bella historia alguien me contó,
un romance igual que los de hoy.
Él marchaba al norte de regreso ya,
ella para el sur, hacia el hogar, el hogar.

El camino los llevó aquel hogar,
en un viaje de vacaciones,
con su mundo de ilusiones.
Hasta el cielo azul ahí brillaba más,
su ternura les regalaba
y ellos sólo pensaron en amar.
Su perfume fresco el prado les brindo
y hasta el manantial oyó su canción;
de la vida hablaron y de ser feliz,
ellos que empezaban a vivir, a vivir.

El camino los llevo aquel hogar,
en un viaje de vacaciones,
con su mundo de ilusiones.
Hasta el cielo azul ahí brillaba más,
su ternura les regalaba
y ellos solo pensaron en amar.

Una bella historia alguien me contó,
un romance igual que los de hoy.
Él marchaba al norte de regreso ya,
ella para el sur hacia el hogar, el hogar.
La mañana los llevó a separar
de ese viaje de vacaciones,
de ese mundo de ilusiones
iban a partir los dos de aquel lugar,
después de saludar los prados
cada uno se fue con su soñar.
Él marchaba al norte de regreso ya,
ella para el sur hacia el hogar.

Una bella historia alguien me contó,
un romance igual que los de hoy

Sandro Giacobbe - Y Silvia (1977)

Y SILVIA - Sandro Giacobbe

Y Silvia amaba el viento

La noche y la poesía

El cine de Visconti

Y la filosofía

Y Silvia amaba el ruido

El yoga y la nirvana

La cálida caricia de suave marihuana

Oh no, oh no

Y yo no quise preguntarme

Qué pretendía de nosotros o de ti

Resulta que aquel modo raro

De acariciarte con descaro

Me hizo descubrir

Que Silvia te amaba a ti

Que Silvia te amaba a ti

Y Silvia y su existencia

Había satisfecho

Las deudas de su juego y el fuego de su pecho

Y Silvia no juraba

No prometía nada

Se contentaba sólo con ser tu enamorada

Y yo no quise preguntarme

Qué pretendía de nosotros o de ti

Resulta que aquel modo raro

De acariciarte con descaro

Me hizo descubrir

Que Silvia te amaba a ti

Que Silvia te amaba a ti

Richard Marx - Right Here Waiting (Esperant per tu)

"Right Here Waiting" és una balada gravada per Richard Marx en el seu segon àlbum, Repeat Offender, (Repetició de Delinqüents).

Marx la va escriure com una carta d'amor a la seva esposa, l'actriu Cynthia Rhodes, que era a Sud-àfrica al rodatge d'una pel•lícula. En una època de balades de poder, "Right Here Waiting" es va distingir per la seva modèstia.

"Right Here Waiting" va debutar en el Billboard Hot 100 singles chart al # 44, la setmana del 8 juliol 1989, i es va convertir en No 1 el 12 d'agost de 1989.

"Gold Record" (Disc d’or) el 21 d'agost, el tema va passar tres setmanes consecutives al cim, desallotjat per Cold Hearted de Paula Abdul, la setmana del 2 set 1989. La cançó va ser el seu primer de diversos temes en anar al # 1 del Hot Adult Contemporary Chart . Disc de platí el 16 d'octubre de 1989, "Right Here Waiting" és la millor venda d’un single de Marx. També és la seva obra més perdurable, es conserva en els top 15 de Billboard's Hot Adult Contemporary Recurrents per quatre anys consecutius des de 2000-2003, més de deu anys després del seu llançament.

Al Regne Unit es va llançar la cançó el setembre de 1989 i va arribar al lloc # 2.

Richard Marx - Right Here Waiting (Esperant per tu)

Oceans ens separen dia rere dia
i poc a poc m’estic tornant boig.
Escolto la teva veu, en la línia
però això, no atura el meu dolor.
Ja no podré veure't mai?
Quan podrem dir per sempre?

On tu vagis, on tu estiguis
jo estaré esperant-te aquí.
Si tu m’oblidessis, o el meu cor es trenqués
seguiré esperant-te aquí.

Vaig prendre el que em vas concedir, cada vegada
vaig pensar que d'alguna manera duraria.
Escolto les teves rialles, assaboreixo les meves llàgrimes
però no puc arribar a prop teu ara.

Oh, que no pots veure-ho nena?...
estàs tornant-me boig.

On tu vagis, on tu estiguis
jo estaré esperant-te aquí.
Si tu m’oblidessis, o el meu cor es trenqués
seguiré esperant-te aquí.

Em pregunto com farem sobreviure...
aquest romanç.
Però si al final estic amb tu,
prendré la oportunitat.

Oh, que no pots veure-ho nena?...
estàs tornant-me boig.

On tu vagis, on tu estiguis
jo estaré esperant-te aquí.
Si tu m’oblidessis, o el meu cor es trenqués
seguiré esperant-te aquí.

Lorenzo Santamaría - Si tú fueras mi mujer - 1976 -

Si tú fueras mi mujer

Quisiera dedicarte todo el tiempo que me queda en esta vida,
que estemos los dos juntos al llegar la eternidad.
Y no conozcas otro sufrimiento ni dolor que la alegría,
que seas tan feliz que no lo puedas soportar.

Si tú fueras mi mujer,
mi compañera,
y te tuviese conmigo
siempre muy cerca.
Si tú fueras mi mujer,
si tú quisieras,
todo sería distinto.
De otra manera.

Quisiera regalarte cuantos sueños inventé mientras dormía,
para que te distraigan y hablen de mi soledad.
Que pienses que lo nuestro no es un juego y que te sienta sólo mía,
y aprendas a quererme cada día un poco más.

Si tú fueras mi mujer,
mi compañera,
y te tuviese conmigo
siempre muy cerca.
Si tú fueras mi mujer,
si tú quisieras,
todo sería distinto.
De otra manera.
Si tú fueras mi mujer,
mi compañera,
y te tuviese conmigo
siempre muy cerca.
Si tú fueras mi mujer,
si tú quisieras,
todo sería distinto.
De otra manera.

Roberto Carlos - Lady Laura

Laura Moreira Braga, coneguda com "Lady Laura", mare del cantautor brasiler Roberto Carlos, va morir el passat 18 d’abril a la nit, en un hospital de Rio de Janeiro en què estava ingressada des de feia dues setmanes per problemes respiratoris.

La mare de l'artista tenia 96 anys i en el moment de la seva mort, a l'Hospital Copa d'Or, Roberto Carlos es presentava a la coneguda sala Radio City de Nova York com a part d'una gira que porta a terme per celebrar mig segle de vida artística. 

Entre els èxits que el rei Roberto Carlos va interpretar en la presentació d'aquesta nit a la sala novaiorquesa estava "Lady Laura", una cançó que va compondre per a la seva mare el 1978 i que porta aquest títol per ser el nom amb el qual afectuosament l'anomenaven els seus familiars.

L’endemà el cantant brasiler que complia 69 anys, va homenatjar a la seva mare en el seu funeral cantant "Lady Laura". 

El "rei" de les balades va cantar sol davant el taüt blanc, en presència dels seus germans i fills i acompanyat de centenars dels seus seguidors al cementiri Jardim dóna Saudade de Rio de Janeiro.

Ens unim al seu condol i li retem des d'aquí aquest petit homenatge.

Roberto Carlos - Lady Laura

Tengo a veces deseos de ser
Nuevamente un chiquillo
Y en la hora que estoy afligido
Volverte a oír
De pedir que me abraces y lleves
De vuelta a casa
Que me cuentes un cuento bonito
Y me hagas dormir

Muchas veces quisiera oírte
Hablando sonriendo:
Aprovecha tu tiempo
Tú eres aún un chiquillo?
A pesar la distancia y el tiempo
No puedo olvidar
Tantas cosas que a veces de ti
Necesito escuchar

Lady Laura, abrázame fuerte
Lady Laura, y cuéntame un cuento
Lady Laura, un beso otra vez
Lady Laura

Lady Laura, abrázame fuerte
Lady Laura hazme dormir
Lady Laura, un beso otra vez
Lady Laura

Tantas veces me siento perdido
Durante la noche
Con problemas y angustias
Que son de la gente mayor
Con la mano apretando
Mi hombro seguro dirías:
Ya verás que mañana las cosas
Te salen mejor

Cuando era un niño
Y podía llorar en tus brazos
Y oír tanta cosa bonita
En mi aflicción
En momentos alegres
Sentado a tu lado reía
Y en mis horas difíciles
Dabas tu corazón

Lady Laura, abrázame fuerte
Lady Laura, y cuéntame un cuento
Lady Laura, y hazme dormir
Lady Laura

Lady Laura, abrázame fuerte
Lady Laura llévame a casa
Lady Laura, y cuéntame un cuento
Lady Laura

Tengo a veces deseos de ser
Nuevamente un chiquillo
El pequeño que tú todavía
Aún crees tener
Cuando a veces te abrazo y te beso
En silencio entendido
Tú me dices aquello
Que yo necesito saber

Lady Laura, abrázame fuerte
Lady Laura, y cuéntame un cuento
Lady Laura, un beso otra vez
Lady Laura

Lady Laura, abrázame fuerte
Lady Laura, y llévame a casa
Lady Laura, un beso otra vez
Lady Laura

Lady Laura, Lady Laura, Lady, Lady, Lady, Lady, Lady Laura
Lady Laura, Lady Laura, Lady Laura

Hernaldo Zúñiga - Procuro olvidarte (1980)

"Procuro olvidarte" és una cançó composta pel mestre Manuel Alejandro i per Ana Magdalena (pseudònim artístic de Purificación Casas, segona esposa de l'autor) que va significar el primer èxit internacional del cantant, cantautor i compositor nicaragüenc Hernaldo Zúñiga.

Segons l'intèrpret la cançó va ser escrita "a partir d'un episodi amorós que jo vivia en aquests dies i en record de Sumiva Moreno i Marcel Cerdan" i pel seu estat anímic, diu, li era impossible escriure ell mateix. Aquesta cançó el va posar al mapa musical internacional, en poc temps va encapçalar les llistes de popularitat i vendes d'Hispanoamèrica. La cançó va ser inclosa per primera vegada en el disc: "Hernaldo, El Original" llançat al mercat el 1980, mateix que li dóna un reconeixement definitiu a la seva carrera i és multiplatí en la majoria dels països iberoamericans.

Aquesta cançó, a causa del seu gran èxit ha estat objecte de múltiples versions posteriors, en diversos gèneres musicals, en la veu d'altres artistes de gran rellevància, com ara: Raphael, Rocío Jurado, Pandora, Ricardo Montaner, Simone, Isabel Pantoja, José Luis Rodríguez "El Puma" acompanyat de Raúl Di Blasio, Ray Conniff, Juan Bau, K-Pau de la Serra, Els Nocheros, Bertín Osborne, José Vélez, Mayte Martín i Tete Montoliu, Tania Llibertat, Sabú, Falete, Bambino, Grup Cali, Indústria de l'Amor, Karina, La Aposta, Els Forasters, María Dolores Pradera, Sergio Vargas, Walter Romero, Javiera Parra i Els Impossibles, José el Francés, Adrián, Art i Compàs, Grup cotó, Jean Carlos, José Manuel Soto, Juan Camacho, la Tota Santillán, Mike Rodríguez, Oneil, Pecos Kanvar, Raulin Rosendo, Santaella, Sebastián, Sergio Torres, Virginia Innocenti, María del Monte, Clara Montes, Daniel Agostini, Daniel Magal, entre altres.

Hernaldo Zuniga - Procuro olvidarte

Procuro olvidarte
siguiendo la ruta de un pájaro herido
Procuro alejarme
de aquellos lugares donde nos quisimos
me enredo en amores,
sin ganas ni fuerzas por ver si te olvido
Y llega la noche y de nuevo comprendo que te necesito.

Procuro olvidarte
haciendo en el día mil cosas distintas
Procuro olvidarte
pisando y contando las hojas caídas
procuro cansarme
llegar a la noche apenas sin vida
y al ver nuestra casa tan sola y callada no sé lo que haría...

Lo que haría... porque estuvieras tú,
porque siguieras tú conmigo
Lo que haría...
por no sentirme así, por no vivir así... perdido
Lo que haría... porque estuvieras tú,
porque siguieras tu conmigo
Lo que haría... por no sentirme así,
por no vivir así... perdido

Procuro olvidarte
siguiendo la ruta de un pájaro herido
Procuro alejarme
de aquellos lugares donde nos quisimos
me enredo en amores,
sin ganas ni fuerzas por ver si te olvido
Y llega la noche y de nuevo comprendo que te necesito

Procuro olvidarte
haciendo en el día mil cosas distintas
Procuro olvidarte
pisando y contando las hojas caídas
Procuro cansarme
llegar a la noche apenas sin vida
y al ver nuestra casa tan sola y callada no sé lo que haría...

Lo que haría... porque estuvieras tú,
porque siguieras tu conmigo
Lo que haría...
por no sentirme así, por no vivir así... perdido
Lo que haría... porque estuvieras tú,
porque siguieras tu conmigo
Lo que haría... por no sentirme así,
por no vivir así... perdido

Fiordaliso - Non Voglio Mica la Luna - Daniela Romo - Yo No Te Pido La Luna

Yo no te pido la luna, és un conegut tema musical, el títol original en italià és Non voglio mica la luna compost per Luigi Albertelli, Enzo Malepasso i Zucchero Fornaciari per la cantant italiana Fiordaliso qui fou la seva intèrpret original en aquest idioma, i va ser una de les cançons triomfadores del Famós Festival de San Remo.

La cançó va ser posteriorment gravada i popularitzada a Llatinoamèrica per Daniela Romo el 1984, el mèrit va ser haver estat co-autora en realitzar l'exitosa adaptació a l'espanyol (amb títol idèntic, però text i sentit diferent a l'original), versió que fins i tot la mateixa Fiordaliso va gravar gairebé simultàniament entrant en competència amb la seva col•lega mexicana que recentment havia llançat el senzill. Llavors, a Mèxic, va ocórrer un fenomen mediàtic i mercadològica peculiar, ja que les dues intèrprets van arribar a competir en popularitat a la ràdio compartint el mateix tema, resultant Daniela Romo vencedora per majoria. Així va ser com aquesta versió ha estat la que ha prevalgut en la memòria col•lectiva dels hispano-parlants i imposant-se com la versió més famosa internacionalment fins ara.

Fiordaliso - Non voglio mica la luna (1984)

Vorrei due ali d’aliante
Per volare sempre più distante
E una baacca sul fiume
Per pulirmi in pace le mie piume
Un grande letto sai
Di quelli che non si usan più
Un giradischi rotto
Che funzioni però
Quando sono giù un po’.
Non voglio mica la luna
Chiedo soltanto di stare
Stare in disparte a sognare
E non stare a pensare più a te
Non voglio mica la luna
Chiedo soltanto un momento
Per riscaldarmi la pelle
Guardare le stelle
E avere più tempo più tempo per me.
Con gli occhi pieni di vento
Non ci si accorge dov’è il sentimento
Tra i nostri rami intrecciati
Troppi inverni sono già passati
Io vorrei defilarmi per i fatti miei
Io saprei riposarmi ma tu
Non cercarmi mai più.
Non voglio mica la luna
Chiedo soltanto di andare
Di andare a fare l’amore
Ma senza aspettarlo da te
Non voglio mica la luna
Chiedo soltanto un momento
Per riscaldarmi la pelle guardare le stelle
E avere più tempo più tempo per me

Daniela Romo - Yo no te pido la luna

Quiero envolverme en tus brazos
Que no quede entre tú y yo un espacio
(Naah)
Ser el sabor de tu boca
Y llenarme toda con tu aroma
(Naah)
Ser confidente
Y saber por dentro quien eres tu
(Naah)
Como un tatuaje vivo
Impregnarme en tu sed
No borrarme de ti
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Tan solo quiero amarte
Quiero ser esa locura
Que vibra muy dentro de ti
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Solo te pido el momento
De rescatar esta piel
Y robarme esta estrella que
Vemos tu y yo al hacer el amor
(Naah)
Correr en contra del viento
Conocer todos tus sentimientos
(Naah)
Los cuerpos entrelazados
Esperemos todos los inviernos
(Naah)
Bésame
Y en mis labios hallarás calor
(Naah)
Siénteme
Frágil y de papel
Como tiemblo por ti
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Tan solo quiero amarte
Quiero ser esa locura
Que vibra muy dentro de tii
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Solo te pido el momento
De rescatar esta piel
Y robarme esa estrella que
Vemos tu y yo al hacer el amor
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Solo quiero tenerte muy cerca de mi
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Solo quiero entregarme
Para siempre a ti
(Naah)
Yo no te pido la luna
Tan solo quiero amarte
Quiero ser esa locura que vibra muy dentro de ti
(Naah)
Yo no te pido la lunaa
Solo te pido el momento
De rescatar esta piel
Y robarme esa estrella que
Vemos tu y yo al hacer el amoor
(Naah)
Yo no te pido la luna
Tan solo quiero amarte
Quiero ser esa locura que vibra muy dentro de ti
(Naah)

Julio Iglesias - Todo el amor que te hace falta

Julio Iglesias - Todo el amor que te hace falta

Porque vivo, como ves, como las aves
siempre vagabundo.
Porque junto a mí, en verdad, no existe nadie
que me marque un rumbo,
porque tengo la avidez de un perro viejo,
sé callar lo nuestro,
porque sé que en el amor nos entendemos;
tienes que seguir pensando sólo en mí.

Porque tienes que guardar la compostura
de una gran señora.
pero sé que necesitas de aventuras
más que de otras cosas.
Ya sabemos qué nos gusta y como somos
y nos complacemos,
y a la vez soy un romántico discreto;
tienes que seguir pensando sólo en mí.

Porque sólo yo,
te puedo regalar,
todo el amor que te hace falta,
te puedo ver mil veces
sin que nadie sepa nada,
pues nadie a mí me exige
explicaciones ni palabras.

Porque sólo yo,
te puedo procurar,
todo el amor que te hace falta;
yo sé perfectamente
lo que quieres si me llamas;
qué pena si una cosa así tan bella terminara.

Camilo Sesto - Mi mundo tú - 1982 -

Mi mundo tú

Si tus manos no me acariciasen
no sería feliz.
Si tu boca no besara
la mía,. podría morir.
Si me faltase tu ternura y comprensión
mi vida perdería toda ilusión

Sin tu cuerpo hacer el amor
no tendría valor
sin tus palabras y consejos
no sería quien soy.
Si tus ojos no me iluminases más
daría pasos en falso
hacia atrás.

Mi mundo tú
mi casa tú,
mi pensamiento
mi mejor momento,
mi verdad eres tú.
Mi vida, tú,
mis sueños, tú,
mi despertar,
mi amanecer
mi hoy
y mi mañana, tú.

Mi fiel amante
mi calor constante
solamente tú.
Si dejara de sentir
tu presencia
a mi alrededor
me ahogaría en un vaso
de agua lleno de dolor
que suerte que aún
nos late fuerte el corazón
cuando nos entregamos
a la pasión.