Un poema fet cançó, simplement meravellós. Lletra del gran Mario Benedetti en la veu de Pablo Milanés. Belles línies per compartir. La senzillesa de la seva escriptura i la faceta en la que canta a l'amistat i l'amor, així com la seva part més social, em sembla preciós.
("Hi ha poemes que canten, que tenen una musicalitat interna i el músic només ha de escoltar per després extreure", afirma PedroGuerra. I els de Benedetti són dels que la tenen.
I Serrat ens diu que l'uruguaià ha deixat el llegat dels "ideals de llibertat, justícia i solidaritat", tres valors que no envelleixen
Benedetti va ser un autor de cançons. L'estructura dels seus poemes, amb els seus tornades i quartetes rimades, estaven fetes per la cançó). Extret de - público.es
I ara us deixo amb Pablo Milanes i aquesta preciosa cançó..-
Yo no te pido - Benedetti - Milanes -
Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.
Yo no te pido que me firmesdiez papeles grises para amar
sólo te pido que tu quieras
las palomas que suelo mirar.De lo pasado no lo voy a negar,
el futuro algún día llegará
y del presente
que me importa la gente
si es que siempre van a hablar.
Sigue llenando este minuto
de razones para respirar
no me complazcas, no te niegues
no hables por hablar.
Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada