Amedeo Minghi - Qui (Aquí)

Qui (Aquí) és el títol de la cançó núm.10 de l'album Su di Me de Amedeo Minghi.

Les cançons d’aquest àlbum, són cançons per escoltar i estar a soles en la intimitat, perquè estan plenes de poesia, sensualitat, sentiments i passions.

Recull moments autobiogràfics com els sentiments experimentats per Amedeo, però al mateix temps, coincideixen amb els sentiments que poden ser comuns a tots els éssers humans, la majoria de la seva generació que van compartir amb ell el mateix període de passions i estats d'ànim arrossegats per terra, sinó també en gran mesura pels joves que estan obrint les seves vides a aquestes passions i a la necessitat de construir un món lligat a estimar, per tant, per a ells aquest CD és una llum, un corrent d'amor que inspira el desig de somiar en estimar intensament, igual que la poesia amagada a la meravellosa cançó "Aquí". "Ens estimem com gaudir d'un comiat. L'amor és així"

Amedeo Minghi – Qui (2005)

Aquí
Una és la paraula,
és oblidar
oblidar amb tu.
No hi ha alè per altre perquè,
l'amor és ple de si mateix,
fa oblidar,
oblidar amb tu.

Aquí
La paraula amor
no em fa parlar,
la puc fer amb tu
i si la vull arrencar de mi
és per sentir-la com és,
això em fa emocionar
la vull dir per mi.

Aquí
Sembra de dolor
el crit del Amor
i a l’espera del meu,
ens estimem com gaudir d'un comiat.
Em deixo anar i tu també.
Ens abandonem,
l'amor és així.

I la vida vola,
igual que les cançons
sabem com son,
cantar és com gaudir d'un comiat.
Ens abandonem perquè
ens deixem anar.
L'amor és fer això
AQUÍ

En la cançó “Aquí” podeu veure com Amedeo deixa la paraula a l’amor. I quan l'amor parla, bloqueja la paraula i atura la respiració dels qui estimen... No et deixa parlar, perquè l'amor és ple de si mateix... L'amor és un desastre...

Es tracta d'una sola paraula: "Oblidar... oblidar amb tu”.

Es tracta d'un abandonament total " de gaudir d'un comiat... ".

És un inici dels qui dins de poc començaran inconscientment a recórrer la seva fi, el consum de si mateixos, al seu crit de dolor. L'amor és fet així, corre amb la seva dansa a la pell d’ algú que estima per arribar a l’oblit de si mateix i arrabassar-lo, per només escoltar-lo a ell.

Com un amor que poc a poc consumeix els seus desconeguts, igual la cançó acaba esvaint-se en el seu propi espai i temps, deixant als amants que es tornin invisibles en algun punt desconegut de la música. Només es troben en cada jugada, cada vegada que el so es repetirà , rebobinant la seva vida.

És una cançó plena de sensualitat, d’una embriagadora bellesa i sensibilitat, que encén el desig incontrolable d'aprofitar el seu únic moment ple de si mateix... moment bonic, difícil de fugir-ne en la seva plenitud, deixant empremtes de la seva bellesa en la cançó que irremeiablement també s'executa amb el temps com els passos d'un amor. Encara que escoltant la cançó és com gaudir d'un comiat...

I la cançó deixa només el desig de tornar-la a escoltar, a la irresistible bellesa de la il•lusió, el toc màgic de les notes, el tempo d'una cançó que és la durada de l’amor.