Senza fine (1961 – Gino Paoli)
Senza fine
Tu trascini la nostra vita
Senza un attimo di respiro
Per sognare
Per potere ricordare
Cio che abbiamo gia vissuto
Senza fine
Tu sei un attimo senza fine
Non hai ieri
Non hai domani
Tutto e ormai nelle tue mani
Mani grandi
Mani senza fine
Non m'importa della luna
Non m'importa delle stelle
Tu per me sei luna e stelle
Tu per me sei sole e cielo
Tu per me sei tutto quanto
Tutto quanto io voglio avere
Senza fine
La, la, la, la
Senza fine
Che cosa c'è
Escrita el 1961, "Senza fine" és la declaració d'amor del jove Paoli a Ornella Vanoni de la qual el cantautor es va enamorar només conèixer-la. En aquella època la Vanoni era una actriu del Piccolo Teatro de Milà, llançada per Strehler com a intèrpret de les cançons de l'hampa. Per aquest tema romàntic, de melodia senzilla però immortal, va rebre les felicitacions de Von Karajan i Carmichael. Gravada en tres-centes versions, és un dels clàssics de la música lleugera i figura en totes les actuacions en viu i en els discos de la parella, fins a l'última versió, de 2005, que va ser inclosa en l'àlbum "Vanoni Paoli live", gravat en viu durant una reeixida gira on van tornar a cantar junts vint anys després de la gira triomfal, amb "insieme". La interpretació de Dean Martin d'aquest tema va consagrar a Paoli l'èxit internacional en els Estats Units
El 1965, "Senza fine" és inclosa a la banda sonora de la pel.lícula "The flight of the Phoenix", de Robert Aldrich, i amb el títol "The Phoenix love theme" Wes Montgomery la versiona en clau de jazz amb els arranjaments de Johnny Pate.
Vanoni - Paoli – 2005 -
Sin final
arrastras nuestras vidas
sin un segundo de respiro
para soñar
para poder recordar
eso que habíamos vivido.
Sin final
eres un instante sin final
no hay ayer
no hay mañana
todo y ahora en tus manos
manos grandes
manos sin final.
No me importa la luna
no me importan las estrellas
tu eres para mí la luna y las estrellas
tu eres para mi el sol y el cielo
tu eres para mi
todo aquello que yo deseo tener.
1 comentari:
Una cançó preciosa que per a mi quedarà sempre en el record com una d'aquelles de "l'hora del àngelus" que hem perdut pel camí....com tantes coses.
Publica un comentari a l'entrada