dijous, 22 de juliol del 2010

Mireille Mathieu

Tal dia com avui va nèixer...

Mireille Mathieu ( Avinyó , Vaucluse , 22 juliol de 1946 ), cantant francesa .

Roman com una personalitat reeixida en el seu propi país, i més encara convertida en una estrella d'estatura internacional, gravant en diferents idiomes. Descoberta el 1965 , és l'arquetip de la cantant popular dels anys 60 i 70 , període en què va conèixer els seus grans èxits, és considerada un símbol de la cançó francesa, ha venut 150 milions de discos arreu del món ha gravat en 11 idiomes (francès, alemany, anglès, espanyol, italià, rus, finlandès, japonès, xinès, català i provençal), va celebrar el novembre del 2005 els seus quaranta anys de carrera.

Descoberta per Johnny Stark agent de Johnny Hallyday, va ser assessorada pel director d'orquestra Paul Mauriat i el compositor André Pascal qui va escriure per a ella: "Mon credo", "Viens dans ma rue", "La première etoile". Després de la seva aparició a la televisió el 1965 i el seu debut a l'Olympia de París, va ser immediatament assenyalada com la propera Édith Piaf causa de la seva veu.

Amb obstinació es presenta tres anys consecutius en el concurs "On Chante dans mon quartier" (En el meu barri es canta) organitzat per l'alcaldia d'Avinyó on s'eleva amb la mítica cançó "La Vie en Rose" que es converteix des d'aleshores en el seu fetitxe, la seva cançó insígnia per a tots els concerts o gires, l'assistent de l'alcalde d'Avinyó, Raoul Colombe decideix recolzar la seva carrera, fentla participar en nombroses gales i inscrivintla en el famós segment televisiu "Jeu de la Chance" (Joc de la sort) .

La col.laboració entre Francis Lai i Mireille data de 1966 mentre que ell era el seu acordionista abans de l'èxit mundial de «Un homme et uneix femme», cançó que Mireille ha igualment contribuït a popularitzar arreu del món.
Francis Lai li ha escrit una trentena de cançons de les quals «C'est ton nom» (1966) un àlbum complet, «Mireille Mathieu Chante Francis Lai» el 1972, «Je t'aime avec ma Peau» (1978), « t'aime »(1986),« La vie n'est plus la vie sans nous »(2002)," Un peu d'Espérance "(2005).
Però és «Une histoire d'amour» (1971) on, el seu estil interpretatiu en francès de la cançó del film "Love Story" és un èxit en comú per a tots dos. Aquesta cançó en efecte ha estat classificada entre els 100 més grans èxits francesos dels darrers 50 anys.



En aquests enllaços podreu escoltar dues de les seves cançons més emblemàtiques


La vie en rose              Une histoire d'amour

dimecres, 21 de juliol del 2010

Carlos Baute y Alex Ubago - 2008 -


Tú no sabes que tanto

Tú no sabes que tanto quiero verte
Ni las noches que desvele mi mente
En mis sueños tu siempre estas presente
Que difícil no tenerte

Se que piensas marcharte lo sabia
Que me dabas la espalda y no hablarías
Estaré aquí esperando hasta que tu decidas
Tu no sabias lo feliz que me harías

No se si esto te lo dije
O fue justo antes de dormirme
Yo le rezo a tos mis santos por que estés siempre a mi lado
Yo seré tu fiel amado

Tú no sabes que tanto yo deseo tu cuerpo
Tú no sabes que tanto necesito tus besos
Tú no sabes que tanto le he pedido a los santos
Tú no sabes que tanto yo te quiero a mi lado

Es posible seguir mas adelante
Te pregunto no quiero ilusionarme
He pecado tal vez por descuidarte
O quizás los dos fuimos culpables

Tu no sabes que tanto quiero darte
Quiero amarte enterita como antes
Nunca ha sido tan malas las segundas partes
Espero que un día sepas perdonarme

No se si esto te lo dije
O fue justo antes de dormirme
Yo le rezo a tos mis santos por que estés siempre a mi lado
Yo seré tu fiel amado

Tú no sabes que tanto yo deseo tu cuerpo
Tú no sabes que tanto necesito tus besos
Tú no sabes que tanto le he pedido a los santos
Tú no sabes que tanto yo te quiero a mi lado

Envié unas cuantas flores a la puerta de tu casa
Y una carta en la que expreso parte de mis sentimientos
En la que dice k te quiero

Tú no sabes que tanto yo deseo tu cuerpo
Tú no sabes que tanto necesito tus besos
Tú no sabes que tanto le he pedido a los santos
Tú no sabes que tanto yo te quiero a mi lado

Robin Williams

Tal dia com avui va nèixer...

Robin Williams (n. 21 juliol de 1951 ) és un actor i comediant nord-americà guanyador dels premis Oscar i Globus d'Or .
En 1967 la família de Williams es va traslladar a Marina County, a Califòrnia . A l'escola on va continuar els seus estudis, es va despertar el seu interès pel teatre. Arran d'això va abandonar els estudis de política, amb la intenció d'iniciar una carrera d'actor. La casualitat va portar a ingressar a la prestigiosa acadèmia d'interpretació Juilliard School a Nova York . Tres anys després, Williams va tornar a Califòrnia i es va instal.lar a San Francisco , buscant la seva oportunitat per a actuar en comèdies teatrals. En 1976 va tenir una audició i va ser contractat, el que va marcar l'inici de la seva carrera

Entre 1987 i 1991 Williams va actuar entre altres en tres pel lícules que li van valer una nominació al Oscar com a millor actor principal. La primera va ser Bon Dia, Vietnam, on va interpretar a un locutor de ràdio de l'exèrcit durant la guerra de Vietnam .
La segona nominació la va guanyar per El club dels poetes morts (Dead Poets Society), en què el seu paper va ser de professor de literatura d'una escola, i la tercera per El rei pescador (The Fisher King) en la qual interpreta un vagabund.

El seu talent a canviar la veu i imitar accents li va permetre fer papers hilarants, com a La senyora Doubtfire (pare per sempre). A la dècada dels 90 , Williams alternar papers còmics amb interpretacions dramàtiques realitzant papers de perfils psicològics molt complexos com és el cas del film Retrats d'una obsessió , i es va convertir en un dels grans actors contemporanis. Des del principi de la seva carrera Williams va lluitar amb gran esforç per conservar la seva personalitat única com a humorista i per convertir-se al mateix temps en un excel.lent actor de caràcter. Tenia clar que no havia de perdre les seves qualitats pròpies, però que necessitava dominar la interpretació per ser algú en el món del cinema. Va aconseguir certament realitzar el seu objectiu. Considerat un actor de gran versatilitat tant en comèdia com a drama, guanya finalment el tardà reconeixement de l'Acadèmia, que li atorga l'Óscar per la seva actuació a Good Will Hunting , filmada el 1997.

Good Will Hunting


















Good Will Hunting (El indomable Will Hunting a Espanya i A la recerca de la destinació a Hispanoamèrica ) és una pel lícula de 1997 dirigida pel director Gus Van Sant . La pelicula va obtenir 9 nominacions als Oscar (guanyant dos d'ells: un a l' Millor guió original , per Matt Damon i Ben Affleck i l'altre al millor actor de repartiment per Robin Williams
Està ubicada a Boston , Massachusetts i explica la història de Will Hunting, (interpretat per Matt Damon ), un jove prodigi però problemàtic que treballa com a personal de manteniment a la universitat de MIT , malgrat el fet de posseir un gran coneixement i facilitat per les matemàtiques del nivell més alt, avantatjant a qualsevol a l'escola, i fins i tot del país.Pasa el temps amb els seus col.legues (el rol del seu millor amic l'interpreta l'actor Ben Affleck , amb qui va escriure el guió).
Will és capaç de resoldre un problema plantejat per un professor de matemàtiques del MIT, Gerard Lamb ( Stellan Skasgard ), el qual li busca, i després de treure'l de la presó acusat de pegar a un policia en una baralla es posa a treballar amb ell. Paral.lelament a això, Will coneix a una noia en un bar de Harvard , paper interpretat per Minnie Driver , alhora que coneix al psicòleg Sean McGuire ( Robin Williams ), que li ensenya l'essencial de la vida: aprendre a seguir els dictats del cor.

Will ha d'aprendre a deixar enrere el passat i poder seguir endavant amb la seva vida. És un jove que ha de lluitar amb ell mateix i amb les seves relacions personals, intentant solucionar els seus problemes pas a pas de manera que pugui obrir-se als altres i començar a posar la seva immesurable potencial intel.lectual a treballar. Així, ha d'acceptar que té una capacitat excepcional, un talent insuperable, i que ha de fer allò que més vol.

Bon guió, bona direcció, bona fotografia, i bona plantilla d'actors
Però el més important d'aquesta obra no és el continent, sinó el contingut
Espero que la gaudiu.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Carlos Santana - Flor de luna - 1977 -

Tal dia com avui va nèixer...

Carles August Santana Alves ( Autlán de Navarro , Jalisco , Mèxic , juliol 20 de 1947 [1] ), és un guitarrista mexicà de jazz-rock i rock llatí, multiganador del Grammy . Està considerat el 15. º guitarrista de tots els temps , segons la revista Rolling Stone.
El seu pare va ser violinista en una banda de mariachi en el seu natal Autlán, Jalisco. De jove, Carlos aprendre a tocar el violí , però el va canviar per la guitarra quan tenia vuit anys.. En 1955 la seva família es va mudar a Tijuana . Carles, als vuit anys es va dedicar a la guitarra, va estudiar i va emular els sons de BB King , T-Bone Walker i John Lee Hooker sota la tutela del mestre Javier Bátiz . Mentrestant tocava amb conjunts locals com Los TJ's del qual era baixista, on va afegir el seu propi toc i sentit original a les cançons populars de rock 'n roll de la dècada dels cinquanta. En seguir tocant amb diferents conjunts al llarg del recorregut "Tijuana Strip," va començar a perfeccionar el seu estil i so.


Al principi es va quedar a Tijuana per millorar la seva perícia musical en els clubs locals, quan la seva família es va mudar de nou, aquesta vegada a San Francisco , Califòrnia en l'any de 1960, però aviat la va seguir, es va trobar matriculat a l'escola, aprenent anglès, i volent tocar música. Al mateix temps, Carles va ser submergit en l'ambient pintoresc de Sant Francesc, amb les seves diverses influències culturals i estils musicals. -Wikipedia-


Flor de luna


Laura Pausini - Volveré junto a ti - 2001 -


Laura Pausini - Volveré junto a ti

Volveré junto a ti a pesar de mi orgullo
volveré porque sé que no puedo elegir
recordando ahora días de otra latitud
frecuentando sitios donde tú estarás
repitiendo gestos y palabras que perdimos
volveré junto a ti como cuando me fui

Tu dime si estás, dispuesto a intentar
de nuevo conmigo, un largo camino
si aún eres tú, si ahora soy yo
como una canción sincera y nueva
tu dime si estás, si puedo encontrar
nuestro pasado en tu mirar

Volveré junto a ti, pues te quise y te quiero
volveré junto a ti, para siempre hasta el fin
volveré, porque de ti queda parte en mi

Al respirar el aire limpio de intranquilidad
al reencontrar tus manos fuerte soplaré
no sentirme siempre frágil como ayer

Tu dime sólo si estas dispuesto a intentar
de nuevo conmigo un largo camino
dime si aún eres tú, si ahora soy yo
aquellas canciones, tuyas, nuestras
tu dime si estás, si puedo encontrar nuestro
pasado en tu mirar

Si ahora eres tú una canción sincera y nueva
tu dime si estás, si puedo encontrar nuestro
pasado en tu mirar

Ya no puedo elegir, volveré junto a ti.

dilluns, 19 de juliol del 2010

Alex ubago - Aunque no te pueda ver - 2004 -



Aunque no te pueda ver

Si ayer tuviste un día gris, tranquila
yo haré canciones para ver
si así consigo hacerte sonreír.

Si lo que quieres es huir, camina
yo haré canciones para ver
si así consigo fuerzas pa' vivir.

No tengo más motivos para darte
que éste miedo que me da
no volver a verte nunca más.

Creo ver la lluvia caer en mi ventana,
te veo pero no está lloviendo
no es más que un reflejo de mi pensamiento.

¡Hoy te echo de menos!

Yo sólo quiero hacerte saber
amiga estés donde estés,
que si te falta el aliento yo te lo daré,
si te sientes sola, háblame
que te estaré escuchando aunque no te pueda ver,
aunque no te pueda ver.

De tantas cosas que perdí
diría que sólo guardo lo que fue
mágico tiempo que nació un Abril.
Miradas tristes sobre mí
se anidan y se hacen parte de mi piel
y ahora siempre llueve porque estoy sin tí.

No tengo más motivos para darte
que esta fría soledad
que necesito darte tantas cosas más.

Creo ver la lluvia caer en mi ventana,
te veo pero no está lloviendo
no es más que un reflejo de mi pensamiento.

¡Hoy te echo de menos!

Yo sólo quiero hacerte saber
amiga estés donde estés
que si te falta el aliento yo te lo daré,
si te sientes sola, háblame
que te estaré escuchando aunque no te pueda ver,
aunque no te pueda ver.

Roberto Carlos - El gato que está triste y azul - 1979 -


El gato que está triste y azul

Cuando era un chiquillo que alegría
jugando a la guerra noche y día
saltando una verja verte a ti
y asi en tus ojos algo nuevo descubrir
Las rosas decían que eras mía
y un gato me hacía compañia
desde que me dejáste yo no se
porqué la ventana es más grande sin tu amor

El gato que esta en nuestro cielo
no va a volver a casa si no estás
no sabes mí amor que noche bella
presiento que tu estas en esa estrella

El gato que está triste y azul
nunca se olvida que fuiste mía
más siempre sabrá de mí sufrir
porque en mis ojos una lagrima hay

Quería querida vida mía
Reflejo de luna que reía
si amar es errado culpa mía
Te amé en el fondo que es la vida no lo se

El gato que está en nuestro cielo.

El gato que está triste y azul.

El gato que esta en la oscuridad
sabe que en mi alma una lagrima hay

El gato que esta triste y azul
nunca se olvida que fuiste mía
más siempre sera en mí mirar
lagrima clara de primavera.

Joan Manuel Serrat- De cartón piedra - 1970 -


De cartón piedra

Era la Gloria vestida de tul
con la mirada lejana y azul
que sonreía en un escaparate
con la boquita menuda y granate,
y unos zapatos de falso charol
que chispeaban al roce del sol.

Limpia y bonita. Siempre iba a la moda.
Arregladita como pa' ir de boda.

Y yo, a todas horas la iba a ver
porque yo amaba a esa mujer
de cartón piedra,
que de San Esteban a Navidades,
entre saldos y novedades,
hacía más tierna mi acera.

No era como esas muñecas de abril
que me arañaron de frente y perfil.
Que se comieron mi naranja a gajos.
Que me arrancaron la ilusión de cuajo.
Con la presteza que da el alquiler,
olvida el aire que respiró ayer.

Juega las cartas que le da el momento:
"mañana" es sólo un adverbio de tiempo.

No, no. Ella esperaba en su vitrina
verme doblar aquella esquina...
Como una novia,
como un pajarillo, pidiéndome:
"libérame, libérame...
y huyamos a escribir la historia".

De una pedrada me cargué el cristal
y corrí, corrí, corrí con ella hasta mi portal.
Todo su cuerpo me tembló en los brazos.
Nos sonreía la luna de marzo.
Bajo la lluvia bailamos un vals,
un, dos, tres, un, dos, tres... todo daba igual.

Y yo le hablaba de nuestro futuro,
y ella lloraba en silencio... os lo juro.

Y entre cuatro paredes y un techo
se reventó contra su pecho
pena tras pena.
Tuve entre mis manos el universo
e hicimos del pasado un verso
perdido dentro de un poema.

Y entonces, llegaron ellos. Me sacaron a empujones de mi casa
y me encerraron entre estas cuatro paredes blancas, donde vienen a verme mis amigos
de mes en mes...,
de dos en dos...,
y de seis a siete...

Alejandro Fernández & Gloria Estefan - En El Jardin (2002)


En el jardín de mis amores
Donde sembré tantas noches de locura
Tantas caricias colmadas de ternura
Que marchitaron dejando sinsabores

En el jardín de mis amores
He cultivado romances y pasiones
Que con el tiempo se han vuelto desengaños
Que van tiñendo de gris mis ilusiones

Hasta que llegaste tú,
Trayendo nuevas pasiones a mi vida
Con la mirada que alivia mis heridas
Con ese beso de amor que no se olvida

Hasta que llegate tú,
Con la inocencia que aún desconocía
Para enseñarme que existe todavía
Una razón para ver la luz del día

Hoy me he vuelto a enamorar
Y nuevamente ha germinado la pasión
En el jardín donde reinó la soledad
Nació la flor que hace feliz mi corazón

Hoy me he vuelto a enamorar
Atrás quedaron esos años de agonía
Y justo en medio de mi triste soledad
Llegaste tú para alegrar el alma mía

Hasta que llegate tú,
Con la inocencia que aún desconocía
Con la mirada que alivia mis heridas
Con ese beso de amor que no se olvida

Hasta que llegate tú,
Trayendo nuevas pasiones a mi vida
Para enseñarme que existe todavía
Una razón para ver la luz del día

Hoy me he vuelto a enamorar
Y nuevamente ha germinado la pasión
En el jardín donde reinó la soledad
Nació la flor que hace feliz mi corazón

Hoy me he vuelto a enamorar
Atrás quedaron esos años de agonía
Y justo en medio de mi triste soledad
Llegaste tú para alegrar el alma mía

diumenge, 18 de juliol del 2010

Pino Donaggio - Jo que no puc viure sense tu - 1966 -




Tarda solitària
es companya nostra
i d'aquest silencis
que tu no vols tractar.

Quin desig et balla
dintre dels ulls tristos
d'amagat que estimes
de dir que no em vols.

Si saps que no puc viure una hora sense tu
com podria estar tota una vida sense tu
estima'm, estima'm
cap cosa no podrà separar-nos avui , ni demà.

Fes-me cas si ho saps amor
compta avui per sempre
no te'n vagis fes-me cas
no fugis lluny de mi.

Si saps que no puc viure una hora sense tu
com podria estar tota una vida sense tu
estima'm, estima'm.
Si saps que no puc viure una hora sense tu
com podria estar tota una vida sense tu
estima'm, estima'm.

ABBA - Fernando - 1976 -




FERNANDO

PUEDES ESCUCHAR LOS TAMBORES FERNANDO?
YO RECUERDO HACE MUCHO TIEMPO OTRA NOCHE
ESTRELLADA COMO ESTA
A LA LUZ DEL FUEGO FERNANDO
RUMOREABAS PARA TI MISMO Y SUAVEMENTE
RASGUEABAS TU GUITARRA
YO PODIA ESCUCHAR LOS TAMBORES DISTANTES
Y SONIDOS DE LLAMADAS DE CLARIN ESTABAN
VINIENDO DESDE LO LEJOS


ESTABAN MAS CERCA AHORA FERNANDO
CADA HORA, CADA MINUTO PARECIA
DURAR ETERNAMENTE
TENIA TANTO MIEDO FERNANDO
ERAMOS JOVENES Y LLENOS DE VIDA Y NINGUNO
DE NOSOTROS ESTABA PREPARADO PARA MORIR
Y NO SIENTO VERGÛENZA DE DECIR
QUE EL RUGIR DE LAS ARMAS Y CAÑONES
CASI ME HICIERON LLORAR


HABIA ALGO EN EL AIRE AQUELLA NOCHE
LAS ESTRELLAS ERAN LUMINOSAS, FERNANDO
ELLAS ESTABAN BRILLANDO ALLA POR TI Y POR MI
POR LIBERTAD, FERNANDO
AUNQUE NUNCA PENSE QUE PODRIAMOS PERDER
NO ME ARREPIENTO
SI TUVIERA QUE HACERLO NUEVAMENTE
LO HARIA, MI AMIGO, FERNANDO


AHORA ESTAMOS VIEJOS CANOSOS FERNANDO
Y HACE MUCHOS AÑOS QUE NO HE VISTO UN
RIFLE EN TU MANO
¿ PUEDE ESCUCHAR LOS TAMBORES FERNANDO ?
¿ TODAVIA RECUERDAS LA ESPANTOSA NOCHE
QUE CRUZAMOS RIO GRANDE ?
PUEDO VERLO EN TUS OJOS
QUE ORGULLOSO ERA DE LUCHAR POR LA
LIBERTAD EN ESTA TIERRA


HABIA ALGO EN EL AIRE AQUELLA NOCHE
LAS ESTRELLAS ERAN LUMINOSAS, FERNANDO
ELLAS ESTABAN BRILLANDO ALLA POR TI Y POR MI
POR LIBERTAD, FERNANDO
AUNQUE NUNCA PENSE QUE PODRIAMOS PERDER
NO ME ARREPIENTO
SI TUVIERA QUE HACERLO NUEVAMENTE
LO HARIA, MI AMIGO, FERNANDO


HABIA ALGO EN EL AIRE AQUELLA NOCHE
LAS ESTRELLAS ERAN LUMINOSAS, FERNANDO
ELLAS ESTABAN BRILLANDO ALLA POR TI Y POR MI
POR LIBERTAD, FERNANDO
AUNQUE NUNCA PENSE QUE PODRIAMOS PERDER
NO ME ARREPIENTO
SI TUVIERA QUE HACERLO NUEVAMENTE
LO HARIA, MI AMIGO, FERNANDO
SI TUVIERA QUE HACERLO NUEVAMENTE
LO HARIA, MI AMIGO, FERNANDO. . . .

Sergio Endrigo - Io che amo solo te - 1963 -

Sergio Endrigo va ser un dels cantants més romàntics que ha donat Itàlia al Món de la Cançó. Va representar aquest país a Eurovisió 1968 i va ser desè amb "Marianne",una de les millors cançons de la història eurovisiva. La seva biografia és plena de èxits ...
Si busqueu tendresa en una cançó, segur la trobem en aquesta que us porto ....



Io che amo solo te

Io che amo solo te
Sergio Endrigo
C'è gente che ha avuto mille cose,
tutto il bene, tutto il male del mondo.
Io ho avuto solo te
e non ti perderò,
non ti lascerò
per cercare nuove avventure.

C'è gente che ama mille cose
e si perde per le strade del mondo.
Io che amo solo te,
io mi fermerò
e ti regalerò
quel che resta
della mia gioventù.

Io ho avuto solo te
e non ti perderò,
non ti lascerò
per cercare nuove illusioni.

C'e' gente che ama mille cose
e si perde per le strade del mondo.
Io che amo solo te,
io mi fermerò
e ti regalerò
quel che resta
della mia gioventù.



Yo que te amo sólo a ti

Hay personas que han tenido miles de cosas,
todo bien, todo el mal del mundo.
Yo te he tenido sólo a ti
y no te perderé,
no te dejaré
por buscar nuevas aventuras.

Hay gente que ama muchas cosas
y va perdida por las calles del mundo.
Yo que te amo,
Me detendré
y te daré
lo que queda
de mi juventud.

Yo te he tenido sólo a ti
y no te perderé,
No te dejaré
intentando nuevas ilusiones.

Hay gente que ama muchas cosas
y va perdida por las calles del mundo.
Yo que te amo sólo a ti,
Me detendré
y yo te daré
lo que queda
de mi juventud


En aquest enllaç la podrem escoltar en castellà

divendres, 16 de juliol del 2010

Francis Cabrel - La quiero a morir - 1998 -


La quiero a morir


Y yo que hasta ayer solo fuí un holgazán
Hoy soy el guardián de sus sueños de amor
La quiero a morir

Podeís destrozar todo aquello que veís
Porque ella de un soplo lo vuelve a crear Como si nada, como si nada
La quiero a morir

Ella borra las horas de cada reloj
Me enseña a pintar transparente el dolor
Con su sonrisa
Y levanta una torre desde el cielo hasta aquí
Y me cose unas alas y me ayuda a subir
A toda prisa, a toda prisa
La quiero a morir

Conoce bien cada guerra
Cada herida, cada sed
Conoce bien cada guerra
De la vida y del amor también

Me dibuja un paisaje y me lo hace vivir
De un bosque de lápices se apodera de mí
La quiero a morir

Y me atrapa en un lazo que no aprieta jamás
Como un hilo de seda que no puedo soltar
No quiero soltar, no quiero soltar
La quiero a morir

Cuando trepo a sus ojos me enfrento al mar
Dos espejos de agua encerrada en cristal
La quiero a morir
Solo puedo sentarme, solo puedo charlar
solo puedo enredarme, solo puedo aceptar
Ser sólo suyo, sólo suyo
La quiero a morir

Conoce bien cada guerra
Cada herida, cada sed
Conoce bien cada guerra
De la vida y del amor también

Y yo que hasta ayer solo fuí un holgazán
Hoy soy el guardián de sus sueños de amor
La quiero a morir

Podeís destrozar todo aquello que veís
Porque ella de un soplo lo vuelve a crear
Como si nada, como si nada
La quiero a morir

dimecres, 14 de juliol del 2010

Adriano Pappalardo - Recomencemos - 1979 -


Adriano Pappalardo - Recomencemos

Y déjame gritarte,
quiero desahogarme.
Yo sin tu amor vivir no puedo.
Yo no me puedo quedar,
sentado a tu lado,
sin arte, ni parte,
pues no soy capaz
de ponerme a mirar
esos ojos de brasa,
sin luego sentir estremecimientos.
y corro a tu encuentro,
y siento te quiero.
Recomencemos

Pasas las noches afuera,
te crees con derecho.
Te miro bien quieto
mas pienso en todo,
y estoy de mal modo
y aun lo intento,
te sigo y protejo
lo fue y lo juro
porque estoy bien seguro
ya que sé que te quiero.
Recomencemos

(Con nuestras cosas de noche
Me vienen deseos…)
Recomencemos
(Sabes muy bien que te quiero
me adoras en serio)
Recomencemos

Que quieres que haga
Yo seré una piedra
Pero hay del que te toque.
Amas también las estrellas
Y siempre las miras
Por eso te busco y
te encuentro en ellas
Tú no te imaginas,
lo que te valoro.
Yo quiero ayudarte,
encima de todo
y deja que juegue
yo siempre te quiero
Recomencemos
Recomencemos
(sabes muy bien que te quiero
mi amor es sincero)
Recomencemos
(yo sé por qué..)
Recomencemos

Joan Manuel Serrat- Sota un cirerer florit - 1966 -




Sota un cirerer florit

Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.

Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.

I així vaig viure
amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.

Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.

Dius que és un somni,
només un somni,
pobre infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.

Joan Manuel Serrat

El faro del sur - 1998 -

TÍTULO ORIGINAL: El faro
AÑO: 1998
PAÍS: Argentina
DIRECTOR: Eduardo Mignogna
GUIÓN: Eduardo Mignogna
MÚSICA: Baby López Furst
FOTOGRAFÍA: Marcelo Camorino
REPARTO: Ingrid Rubio, Ricardo Darín, Norma Aleandro, Norberto Díaz, Jimena Barón, Florencia Bertotti
PRODUCTORA: Coproducción Argentina-España; Artear / Prime Films
GÉNERO: Drama
SINOPSIS: Drama sentimental sobre dos huérfanas que vagan sin rumbo en busca de su lugar en el mundo. En un viejo faro y en su dueño hallan su hogar y su familia. (FILMAFFINITY)

En centro de la historia es la relación que se da entre las dos hermanas, Meme y Aneta. En apariencia, es la mayor la que se preocupa de la pequeña, pero esa regla se rompe continuamente. La verdadera amenazada es la mayor y si bien es ésta la que trabaja, la que trae el dinero, es la pequeña la que vigila a su hermana, la que está a su lado cuando se arroja al agua y la que le reprocha su forma de actuar.

La historia va dejando temas que luego va recogiendo : la canción del tiburón, la duda sobre la botella de la tía o el cuaderno con las fotos. Los diálogos son una lección de cómo se consigue que dos personajes se vayan elevando poco a poco. Los desniveles también existen y el peso de la historia recae, en gran medida, en ellos. Preciosos algunos, como ese que se produce entre las dos hermanas, después de que la pequeña saliera huyendo, sin sonido, en el que las dos se leen los labios, como si no hicera falta decirse nada, como si ya se conocieran lo suficiente.

Us deixo aquest enllaç amb la crítica més completa que he trobat.

El faro del sur - 1998




Frases de la pel.licula :
"No se lo digas a nadie, pero de todos.. vos sos a quien más quise en la vida, porque fuiste a la que más hice sufrir"


"Yo creo que la gente extraordinaria no se muere nunca"


Ara us deixaré una cançó que està inspirada en la pel.licula i que canta el grup català Sopa de Cabra



El Far del Sur (Sopa de Cabra)

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor....

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.


"Te quiero mucho...yo más...no, yo más....yo más"...

dimarts, 13 de juliol del 2010

Achille Togliani - Parlami d'amore Mariù - 1959 -




Come sei bella più bella stasera Mariù
Splende un sorriso di stella negli occhi tuoi blu
Anche se avverso il destino domani sarà,
Oggi ti sono vicino perchè sospirar, non pensar.

Parlami d'amore Mariù
Tutta la mia vita sei tu
Gli occhi tuoi belli brillano
Fiamme di sogno scintillano.

Dimmi che illusione non è
Dimmi che sei tutta per me
Qui sul tuo cuor non soffro più
Parlami d'amore Mariù.

So che una bella e maliarda sirena sei tu
so che si perde chi guarda quegli occhi tuoi blu
ma che mi importa se il mondo si burla di me
meglio nel gorgo profondo ma sempre con te,
sì con te.

Parlami d'amore Mariù
Tutta la mia vita sei tu
Gli occhi tuoi belli brillano
Fiamme di sogno scintillano.

Dimmi che illusione non è
Dimmi che sei tutta per me
Qui sul tuo cuor non soffro più
Parlami d'amore Mariù.


Háblame de amor, Mariù

Como estás hermosa, más hermosa esta noche Mariù
una sonrisa de estrella destella en
tus azules ojos
aunque el destino mañana adverso será
hoy estoy cerca de tí, por qué suspirar?
no pensar!

Háblame de amor Mariù
toda mi vida eres tú
tus hermosos ojos brillan
llamas de sueño chispean

Dime que ilusión no es
dime que eres toda para mí
aquí cerca de tu corazón no sufro más
háblame de amor Mariù


La cançó que sentim en l'anunci de Dolce & Gabbana Light Blue es titula Parlami d'Amore Mariu, i és interpretada per Achille Togliani, 'Il Bello De La Canzone'.
Aquest artista italià, nascut el 1924, va començar a ser conegut a tota Itàlia el 1945

El tema de l'espot, va ser un dels seus temes més populars, encara que havia estat compost molts anys abans (el 1932) per Cesare Andrea Bixio per a la pel.lícula Gli Uomini che mascalzoni, i interpretat per Vittorio de Sica.

Alejandro Sanz- Antonio Carmona - Para que tu no llores - 2006 -


Para que tu no llores

Se fue con las arenas del mar
buscando su destino
palpito entre las sombras sin mas
y nado en el vacío
reina el silencio en este oscuro lugar
nada es eterno todo llega al final.
Tan solo sé busqué que y que busqué
lo que este mundo me duele y me da.

Para que tu no llores así
no pierdas la esperanza se que llegará llegará
para que tu no llores así
no pierdas la esperanza se que llegará llegará.

Me muevo con la gente que va
cargada de recuerdos
confío en la persona que da
su amor sin conocerlo
aun queda tiempo para echarnos atrás
no me preocupa si te encuentro al final
tan solo sé que busqué que busqué
lo que este mundo me duele y me da.

Para que tu no llores así
no pierdas la esperanza se que llegará llegará
para que tu no llores así
no pierdas la esperanza se que llegará llegará.

Se fue con las arenas del mar
buscando su destino
y entre las sombras sin mas
y tirado en el vacío
reina el silencio en este oscuro lugar
nada es eterno todo llega al final
tan solo sé que busqué y que busqué
lo que este mundo me duele y me da.

Para que tu no llores así
no pierdas la esperanza se que llegará llegará
para que tu no llores así
no pierdas la esperanza se que llegará llegará.

José Augusto -Mi primer amor - 1977 -


José Augusto -Mi primer amor

En una fiesta muy linda
donde tú fuiste a bailar,
sin querer nos encontramos
y te quise saludar.

De pronto tú me miraste
fingiendo haberme olvidado
y en tu sonrisa forzada
supe que te habías casado.

Y toda la noche bailaste con él
si tus ojos miraban, fingían no ver.
Yo no pude saber si era dicha o dolor
recordando mi primer amor.

Para besarme te alzabas
en la punta de los pies
yo tenía 12 años
mas te dije 16.

Para volver a tu casa,
buscabas mi compañía.
Volvíamos de la escuela
sin tener miedo a la vida

Y toda la noche bailaste con él
si tus ojos miraban, fingían no ver.
Yo no pude saber si era dicha o dolor
recordando mi primer amor.

Los domingos a la tarde,
yo te invitaba a pasear.
Noviecita de mi infancia,
sueños de orillas del mar.

Fueron castillos de arena,
cosas que el tiempo llevó.
Pero siempre las recuerdo,
por ser mi primer amor.

Y toda la noche bailaste con él,
si tus ojos miraban, fingían no ver.
Yo no pude saber si era dicha o dolor,
recordando mi primer amor.

Y toda la noche bailaste con él,
si tus ojos miraban, fingían no ver
yo no pude saber si era dicha o dolor
recordando mi primer amor.

Salvatore Adamo - "En Bandolera" - 1967 -



Salvatore Adamo - "En Bandolera"

Con ilusion
Castillos levanté
Los vi caer
Perdi la fe
Me desengañe
Porque en el muundo
Nunca tanta farsa imaginé

Yo que en el creí
Y que siempre fuí
Con mi corazón
En bandoleera

Creci después
Veinte años yo cumplí
Y a un hombre cruel
Decirle oi
Lucha contra elmundo
En esta vida
Porque el mundo
Lucha contra tí

Despues ocurrio
Que ya no iba yo
Con mi corazón
En bandoleera

Vi que de cierta canalla
Me debo apartar
Que una sombria muralla
Tendre que salvar
Y la salvaré
Con tu inmenso amor
Que me reconcilia
Con el muundo

Siempre soñé
Tu rostro juvenil
Y tu reir
Casi infantil
En los que forjaba
El universo
Donde mis castillos
Levanté

Por que te encontré
Volveré a vivir
Con mi corazón
En bandolera

dilluns, 12 de juliol del 2010

Nicola Di Bari - Ho capito che ti amo - 1964 -



Nicola Di Bari - Ho capito che ti amo

He sabido que te amaba
cuando he visto que tardabas en llegar
Y sentí desvanecer mi indiferencia
al temer que no volvieses nunca más

He sabido que te amaba
cuando hablas y me miras con pasión
Y apaciguas con tu cálida palabra
el recelo que aún está en mi corazón

Recordaba que hace pocos días
decía a mis amigos: "no creo en el amor"
y no quiero tener más ilusiones
y ver como se burlan de un pobre soñador
que espera el amor

He sabido que te amaba
pero es tarde para que me vuelva atrás
Quise ser indiferente un instante, pero,
Pero sé que no podré dejar de amarte.

Dyango - Habladurias - 1990 -



Dyango - Habladurias

Dicen que estuve con muchas
y te lo han contado,
que me aprovecho sin mas
y que luego me marcho.

Te han advertido que soy
un Donjuán de tercera
que te preocupes de mi
que no soy de fiar.

Yo solo sé que he parado
en algunas posadas,
dando el calor que buscaba
y volvía a los caminos.

Tal vez no supe sedarme
hasta que amaneciera,
pero no quise hacer daño
lo sabe bien Dios.

Presiento que ahora va a ser distinto
quiero quedarme en la noche de tu corazón.
Tus ojos dicen que mi morada son
llega bendita a mi vida
se mi salvación.

Tal vez quien cuenta esos chismes
quiso retenerme,
no supo cómo lograrlo
y siembra cizaña,
yo me imagino quien es
y comprendo su ira,
no es de las que saben dar
y saben perder.

Presiento que ahora va a ser distinto,
quiero quedarme en la noche de tu corazón.
Tus ojos dicen que mi morada son
llega bendita a mi vida
se mi salvación.

Y ahora calibra tu misma esas habladurías
mira mis ojos y juzga si te quieren o no
si te quieren o no
si te quieren o no
si te quieren o no

Pablo Neruda

Tal dia com avui va nèixer...

Pablo Neruda ( Parral, Xile 1904 - Santiago de Xile 1973 ), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.

Va néixer el 12 de juliol de 1904 a la ciutat xilena de Parral, població situada a la província de Linares, fill d'un ferroviari i orfe de mare des del primer mes de vida. El 1906 la seva família es traslladà a Temuco on el seu pare es casà amb Denise Rios, a qui el poeta esmenta amb el nom de Mamadre. Realitza els seus estudis en el Liceu d'Homes d'aquesta ciutat, on també publica els seus primers poemes en el periòdic regional La Mañana.

Obra literària

El 1919 obté el tercer premi en els Jocs Florals de Maule amb el seu poema Nocturno ideal i el 1920 comença a contribuir amb la revista literària "Selva Austral" sota el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda (1834-1891.

El 1921 s'estableix a Santiago de Xile i estudia pedagogia en francès a l'Institut Pedagògic de la Universitat de Xile, on obté el primer premi de la festa de la primavera amb el poema "La canción de fiesta", publicat posteriorment a la revista Juventud. El 1923 publica Crepusculario, que és reconegut per escriptors xilens com Alone, Raúl Silva Castro i Pedro Prado.

El 1924 publica la seva obra més famosa Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en el qual encara es nota una influència del modernisme. Posteriorment manifesta un propòsit de renovació formal d'intenció avantguardista en tres breus llibres publicats el 1926: El habitante y su esperanza; Anillos (en col·laboració amb Tomás Lagos) i Tentativa del hombre infinito

Carrera diplomàtica

El 1927 comença la seva llarga carrera diplomàtica a Rangun, Birmània. Posteriorment fou nomenat cònsol a Sri Lanka, l'illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. En els seus múltiples viatges coneix a Federico García Lorca a Buenos Aires i Rafael Alberti a Barcelona. El 1935 Manuel Altolaguirre li lliura la direcció de la revista Caballo verde para la poesía en la qual és company dels poetes de la generació del 27.

Commogut per l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el posterior assassinat de García Lorca es compromet amb el moviment republicà, primer a Espanya i després --ja desplaçat del seu càrrec diplomàtic-- a França, on inicia l'escriptura de España en el corazón (1937). Aquell mateix any retornà al seu país, i la seva poesia durant el període següent es caracteritzarà per una orientació cap a qüestions polítiques i socials, el que reforça les seves grans vendes de llibres.

L'octubre de 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que amb l'acció d'una força elemental porta viu el destí i els somnis d'un continent.

Morí el 23 de setembre de 1973 a la Clínica Santa Maria de Santiago de Xile a conseqüència d'un càncer de pròstata, pocs dies després del cop d'Estat realitzat per Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende.

En aquest vídeo podeu escoltar a Miguel Rios cantant un dels seus poemas, titulat "Oda a la tristesa"



ODA A LA TRISTEZA

Tristeza, escarabajo
de siete patas rotas,
huevo de telaraña,
rata descalabrada,
esqueleto de perra:
Aquí no entras.
No pasas.
Ándate.
Vuelve
al Sur con tu paraguas,
vuelve
al Norte con tus dientes de culebra.
Aquí vive un poeta.
La tristeza no puede
entrar por estas puertas.
Por las ventanas
entra el aire del mundo,
las rojas rosas nuevas,
las banderas bordadas
del pueblo y sus victorias.
No puedes,
Aquí no entras.
Sacude
tus alas de murciélago,
yo pisaré las plumas
que caen de tu manto,
yo barreré los trozos
de tu cadáver hacia
las cuatro puntas del viento,
yo te torceré el cuello,
te coseré los ojos,
cortaré tu mortaja
y enterraré tus huesos roedores
bajo la primavera de un manzano.

Pablo Neruda

Podeu trobar molta més informació visitant la seva pàgina web

Mari Trini - Ayúdala - 1980 -


Tal dia com avui va nèixer...

María Trinidad Pérez-Miravete Mille (Caravaca de la Cruz, 12 de juliol de 1947 - Múrcia, 7 d'abril de 2009) va ser una cantant espanyola.

Als 7 anys contrau una malaltia que la tindrà al llit fins els 14. És durant aquesta època que, per combatre la soledat, aprèn a tocar la guitarra i composa els seus primers temes, com ara la cançó Mañana. Temps després viatjà a Londres i posteriorment a París, on acabà establint-se i enregistrà els seus primers discos amb la companyia RCA.

Al 1968 torna a Espanya. A l'any següent, ja a Hispavox, enregistrà un treball homònim però no serà fins Amores, el seu següent disc, que li arribà la fama.

Tot i haver estat apartada bastants anys de l'escena musical per causa d'una depressió i una posterior operació quirúrgica, va estar treballant fins el darrer moment composant temes nous. Fou molt coneguda per la seva veu i les seves cançons que recordaven l'estil de la postguerra de França i Anglaterra, on visqué de jove.


En la seva homilia, el frare dominic Segundo Salazar, amic de Mari Trini, va dir d'aquesta que "va ser una buscadora de la veritat, la bellesa i la transcendència, i, també, una lluitadora per la llibertat".

L'oficiant va afegir que "l'essència de la cantant està en les seves cançons, on es recullen els seus sentiments, emocions i, també, les seves frustracions
"Tenia-va concloure-molta sensibilitat, i un gran desig de viure, que es va manifestar des de la malaltia que va patir de petita fins a l'últim moment: sempre es va aferrar a la vida". font-LD (EFE)



Mari Trini - Ayudala

Ayúdala
Que yo existo no le digas
Es tu amante es tu amiga
La elegiste libremente
mientras yo te sonreía
te alejabas de mi vida


Y jamás dejes de amarla
En su mundo búscala
Si su estrella se ha perdido
Roba otra y dásela

Yo te ruego que la quieras
Y la aceptes como es
Es un astro un velero
Una lluvia hecha deseo por caer


Ayúdala
Pon un sol en su ventana
Júrale que antes de ella
El placer era la trampa
Haz que brillen sus mejillas
Miéntele cuando le hablas


Ayúdala
Y no te separes de ella
Ya no tiene 20 años
Aunque hablando los parezca
Sus ojeras maquilladas
Son azules como el alba

diumenge, 11 de juliol del 2010

Luciano Pavarotti - Nessun Dorma -

"Nessun dorma" és una ària de l'acte final de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini (1858-1924). Es tradueix de l'italià com a "Ningú dormi.
Ambientada a la Xina mil.lenària, l'òpera narra la història de la cruel princesa Turandot que, en venjança a una avantpassada tacada, decapita als seus pretendents si no li responen tres endevinalles. Un príncep ignot (Calaf) es postula responent els tres enigmes i desafiant a que sigui ella la que esbrini el seu nom. Turandot ordena que ningú dormi a Pequín fins que se sàpiga el nom del atrevit pretendent.


Luciano Pavarotti - Nessun Dorma

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d'amore
e di speranza.

Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!

Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!

(Il nome suo nessun sapra!...
e noi dovrem, ahime, morir!)

Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincero!
vincero, vincero!



QUE NINGÚ DORMI

CALAF
Que ningú dormi!
Que ningú dormi!
Tu també, princesa,
a la teva freda estança
mires les estrelles que tremolen
d'amor i d'esperança!
¡Mes el meu misteri
es tanca en mi,
el meu nom ningú sabrà!
No, no, sobre la teva boca el diré,
quan resplendeixi la llum!
El meu petó desfarà
el silenci que et fa meva!

(Veus Femenines)
¡El seu nom ningú sabrà ...
i nosaltres, ai,
hem de morir! ¡Morir!

CALAF
¡Nit, dissipa’t!
¡Estrelles, oculteu-vos!
¡Estrelles, oculteu-vos!
¡A l’alba venceré!
¡Venceré, venceré!


Dedicat a tu Domingo, allà on siguis sabem que t'agradarà escoltar al teu "preferit", Luciano.

Julio Iglesias & Nana Mouskouri - Sé que volveras - 1996 -



Cuando pienso en ti
Me siento triste
Sola sin tu amor
Ya nada existe
Que difícil es
Es tanta soledad
Cuando pienso en ti
Y tú no estás.

Cuando pienso en ti
Me siento solo
Yo me acostumbré
Tanto a tu modo
Nada es igual
Para decir verdad
Cuando pienso en ti
Y tú no estás

Sé que volverás amor
Sé que volverás amor
Sé que volverás lo sé
Te quiero junto a mi

Sé que volverás amor
Sé que volverás amor
Sé que volverás lo sé
Te quiero junto a mi

Un amor así
Me da esperanza
Un amor así
Me da confianza
Un amor así
No puede darme más
Cuando pienso en ti
Y tú no estás

Sé que volverás amor
Sé que volverás amor
Sé que volverás lo sé
Te quiero junto a mi

Sé que volverás amor
Sé que volverás amor
Sé que volverás lo sé
Te quiero junto a mi

Sé que volverás amor
Sé que volverás amor
Sé que volverás lo sé
Te quiero junto a mi