dilluns, 12 de juliol del 2010

Mari Trini - Ayúdala - 1980 -


Tal dia com avui va nèixer...

María Trinidad Pérez-Miravete Mille (Caravaca de la Cruz, 12 de juliol de 1947 - Múrcia, 7 d'abril de 2009) va ser una cantant espanyola.

Als 7 anys contrau una malaltia que la tindrà al llit fins els 14. És durant aquesta època que, per combatre la soledat, aprèn a tocar la guitarra i composa els seus primers temes, com ara la cançó Mañana. Temps després viatjà a Londres i posteriorment a París, on acabà establint-se i enregistrà els seus primers discos amb la companyia RCA.

Al 1968 torna a Espanya. A l'any següent, ja a Hispavox, enregistrà un treball homònim però no serà fins Amores, el seu següent disc, que li arribà la fama.

Tot i haver estat apartada bastants anys de l'escena musical per causa d'una depressió i una posterior operació quirúrgica, va estar treballant fins el darrer moment composant temes nous. Fou molt coneguda per la seva veu i les seves cançons que recordaven l'estil de la postguerra de França i Anglaterra, on visqué de jove.


En la seva homilia, el frare dominic Segundo Salazar, amic de Mari Trini, va dir d'aquesta que "va ser una buscadora de la veritat, la bellesa i la transcendència, i, també, una lluitadora per la llibertat".

L'oficiant va afegir que "l'essència de la cantant està en les seves cançons, on es recullen els seus sentiments, emocions i, també, les seves frustracions
"Tenia-va concloure-molta sensibilitat, i un gran desig de viure, que es va manifestar des de la malaltia que va patir de petita fins a l'últim moment: sempre es va aferrar a la vida". font-LD (EFE)



Mari Trini - Ayudala

Ayúdala
Que yo existo no le digas
Es tu amante es tu amiga
La elegiste libremente
mientras yo te sonreía
te alejabas de mi vida


Y jamás dejes de amarla
En su mundo búscala
Si su estrella se ha perdido
Roba otra y dásela

Yo te ruego que la quieras
Y la aceptes como es
Es un astro un velero
Una lluvia hecha deseo por caer


Ayúdala
Pon un sol en su ventana
Júrale que antes de ella
El placer era la trampa
Haz que brillen sus mejillas
Miéntele cuando le hablas


Ayúdala
Y no te separes de ella
Ya no tiene 20 años
Aunque hablando los parezca
Sus ojeras maquilladas
Son azules como el alba