Charles Aznavour

Tal dia com avui va néixer...

Charles Aznavour, nascut com Chahnour Varinag Aznavourian a París el 22 de maig de 1924 és un cantant, compositor i actor francès, considerat a tot el món com «l'ambaixador de la cançó francesa".

Es tracta d'un dels cantants francesos més populars i de carrera més extensa, i el més conegut internacionalment; ha venut més de 100 milions de discs. Aznavour és conegut per crítics i admiradors amb el sobrenom de «Charles Aznavoice».

Se li atribueix la frase "El show ha de continuar".

Canta en cinc idiomes i és un dels cantants francesos més coneguts arreu del món. Algunes de les seves cançons més famoses són: La bohème, La Mamma, Que c'est triste Venice, Les plaisirs démodés o Comme ils disant, dedicada al col•lectiu homosexual.

Va néixer a París de pares armenis, i el seu veritable nom és Varenagh Aznavourian. Va debutar en la cançó amb la seva germana Aida, al mateix temps que en el teatre, on va interpretar des dels 11 anys diferents papers infantils.

La seva trobada el 1941 amb Pierre Roche va ser decisiu per a ell: els dos homes van escriure junts cançons i les van interpretar a duo. J'ai bu, cantada per Georges Ulmer, va guanyar el 1947 el Grand Prix. El duo actuava llavors en la primera part dels concerts de Édith Piaf, fins que Roche es va anar a Quebec.

Aznavour va escriure cançons per estrelles com la Piaf (Jezebel), Juliette Gréco (Je hais les Dimanche), Eddie Constantine (Et Baille, et dormir), però al principi de la seva carrera va tenir moltes dificultats per triomfar. Més tard, va saber explotar aquest període de la seva vida en una cançó que recull l'estat d'ànim d'un fracassat en el món de la cançó: Je m'voyais déjà.

El seu primer triomf data del 1953, quan va actuar al teatre Olympia: Sur ma vie es va convertir en el seu primer gran èxit. Cançons com Viens pleurer au creux de mon epaule, Tu t'laisses aller, la mamma, Comme ils dissentir, són cadascuna d'elles un petit esbós de la vida quotidiana, un fragment de vida. Aznavour té una capacitat especial per resumir en poques frases una situació en què es troben moltes persones. També ha sabut explotar molt bé la seva persona, la seva talla, la seva veu: els seus defectes s'han convertit en qualitats.

Interpretació de "La Bohème" amb uns quants anys de diferència



"La Bohème"

Je vous parle d'un temps
Que les moins de vingt ans
Ne peuvent pas connaître
Montmartre en ce temps-là
Accrochait ses lilas
Jusque sous nos fenêtres
Et si l'humble garni
Qui nous servait de nid
Ne payait pas de mine
C'est là qu'on s'est connu
Moi qui criait famine
Et toi qui posais nue

La bohème, la bohème
Ça voulait dire on est heureux
La bohème, la bohème

Nous ne mangions qu'un jour sur deux

Dans les cafés voisins

Nous étions quelques-uns

Qui attendions la gloire

Et bien que miséreux

Avec le ventre creux                                      
Nous ne cessions d'y croire
Et quand quelque bistro
Contre un bon repas chaud
Nous prenait une toile
Nous récitions des vers
Groupés autour du poêle
En oubliant l'hiver

La bohème, la bohème
Ça voulait dire tu es jolie
La bohème, la bohème
Et nous avions tous du génie

Souvent il m'arrivait
Devant mon chevalet
De passer des nuits blanches
Retouchant le dessin
De la ligne d'un sein
Du galbe d'une hanche
Et ce n'est qu'au matin
Qu'on s'asseyait enfin
Devant un café-crème
Epuisés mais ravis
Fallait-il que l'on s'aime
Et qu'on aime la vie

La bohème, la bohème
Ça voulait dire on a vingt ans
La bohème, la bohème
Et nous vivions de l'air du temps

Quand au hasard des jours
Je m'en vais faire un tour
A mon ancienne adresse
Je ne reconnais plus
Ni les murs, ni les rues
Qui ont vu ma jeunesse
En haut d'un escalier
Je cherche l'atelier
Dont plus rien ne subsiste
Dans son nouveau décor
Montmartre semble triste
Et les lilas sont morts

La bohème, la bohème
On était jeunes, on était fous
La bohème, la bohème
Ça ne veut plus rien dire du tout



Charles Aznavour - La Boheme - 2004 Palais Congres Paris

Molt aviat va conquerir el públic nord-americà i, més tard, va recórrer el món amb la seva música. Paral•lelament ha mantingut una carrera cinematogràfica, massa discreta per al seu gust, revelant com un actor de talent en Tirez sur le pianos (disparin sobre el pianista) (1960) de François Truffaut, Un taxi pour Tobrouk (1961) de Denys de la Patellière, Deu negrets (1974) de Peter Collinson i a El tambor de llauna (1979) de Volker Schlöndorff.

El 2009 una de les seves cançons (For me, formidable) sonava a la banda sonora de la pel•lícula Set ànimes protagonitzada per Will Smith. També en aquest any, Aznavour ha publicat un àlbum doble, Duos, on canta amb estrelles de diverses generacions com Liza Minnelli, Elton John i Laura Pausini. Gràcies a l'ús de noves tecnologies, Aznavour ha pogut gravar un duet amb la difunta Édith Piaf, amb qui va actuar «centenars de vegades» però sense arribar a registrar aquestes actuacions.

I aquí us deixo la bonica lletra d'una de les seves cançons.

Debes saber

Has de saber deixar de somriure

si l'alegria s’ha allunyat

et queda només la tristesa

i dies d'infelicitat.

Has de saber que en aquesta angoixa

la dignitat cal salvar-la

encara el dolor et sobrevingui

has marxar i no tornar.

Prega al destí que et deixa

per pietat, no em facis patir

has de saber fingir el plor

i enfonsar-lo en el teu cor.

Has de saber a temps comprendre

quan l'amor se’n va anar

ves-te’n amb indiferència

encara que en silenci pateixis tu.

Has de saber ofegar la pena

i emmascarar el gran dolor

i retenir l'odi ocult

si en un infern vius tu.

Has de saber quedar de gel

si el rancor crema la passió.

Has de saber desar el plor

i tant ho faig jo

que ja no puc més.

Has de saber que jo

jo no ho sé ...

Charles Aznavour.

Andrea Bocelli- Con te Partiro

"Con te partirò" (literalment significa "Amb tu partiré") és una cançó del gènere classical crossover o com normalment se l'anomena òpera-pop italiana, escrita per Francesco Sartori i Luci Quarantotto. Va ser cantada per Andrea Bocelli el 1995 al Festival de San Remo amb la qual va guanyar el segon lloc, la va incloure en el seu àlbum del mateix any titulat Bocelli, i es considera una de les cançons més famoses de l'intèrpret italià. La cançó ha aconseguit èxit amb una segona versió cantada en anglès d'Andrea Bocelli acompanyat per la soprano britànica Sarah Brightman, titulada "Time to say goodbye"

 Des de la seva sortida, la cançó ha donat lloc a moltes altres versions que s'han realitzat per moltes altres cantants d'aquest gènere com Hayley Westenra i Katherine Jenkins cantant amb Andrea Bocelli.

Altres versions notables són "Per tu volaré", una versió en espanyol amb lletres modificades significativament, i "I Will Go With You", un ball remix realitzat per Donna Summer. El 2008 rl duet pop danès The Loft va llançar el seu senzill "Kiss you goodbye" sobre la base de "Con te partirò" o "Time to say goodbye" i que contenen mostres de les versions originals. Es va fer una re-publicació del famós duet entre Andrea Bocelli i Sarah Brightman en el disc llançat el 2007 "Vivere: The best of Andrea Bocelli" . wikipedia

Cuando vivo solo
sueño un horizonte
falto de palabras.
En la sombra y entre luces
todo es negro para mi mirada
Si tu no estás junto a mí . . .aquí.

Tú
en tu mundo
separado del mio por un abismo.
Oye
llamame
yo volaré
a tu mundo lejano.

Por ti volaré
espera que llegaré
mi fin de trayecto eres tú
para vivirlo los dos.

Por ti volaré
por cielos y mares
hasta tu amor.
Abriendo los ojos por fin
contigo viviré.

Cuando estás lejana
sueño un horizonte
falto de palabras.
Y yo sé que simpre estás ahí, ahí,
una luna hecha para mí,
siempre iluminada para mí,
por mí, por mí, por mí . . .

Por ti volaré
espera que llegaré
mi fin de trayecto eres tú
contigo yo viviré.

Por ti volaré
por cielos y mares
hasta tu amor.
Abriendo los ojos por fin
contigo yo viviré.

Por ti volaré
por cielos y mares
hasta tu amor.
Abriendo los ojos por fin
contigo yo viviré.
Por ti volaré . . .

Mark Knopfler - Going Home

Mark Knopfler (12 d'agost de 1949 a Glasgow, Escòcia) és un guitarrista i cantant britànic més conegut per la seva feina amb la banda Dire Straits, que va liderar.

Dire Straits és un grup de música britànic de rock format el 1977 pels dos germans Mark Knopfler (guitarra i veu) i David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix) i Pick Withers (bateria), amb Ed Bicknell com a mànager.

El seu cantant i guitarrista Mark Knopfler continua al món de la música en solitari, i ja ha tret al mercat 4 discs: Golden heart, Sailing to Philadelphia, The Ragpicker's dream i Shangri-la. També ha composat la banda sonora d'algunes pel·lícules, entre les que destaquen: Local hero, Cal, Comfort & Joy, The princess bride, Last Exit to Brooklyn, A shot of glory, etc.

Local Hero és la primera banda sonora publicada pel líder de Dire Straits, Mark Knopfler, per a la pel·lícula homònima de Bill Forsyth. La música va atreure a molts dels seguidors de Dire Straits i encara avui dia és un dels treballs més reconeguts de Mark Knopfler. Mark Knopfler sol utilitzar la peça Going Home com a tancament de la majoria dels seus concerts.

MARINA ROSSELL - LLUIS LLACH- QUAN TOTHOM VIURÀ D'AMOR

Quan tothom viura d'amor és el títol de la versió catalana de Marina Rossell de la cançó "Quand les hommes vivront d'amour" del cantant quebequès Raymond Lévesque composta en l'any 1956, quan vivia a París.
La lletra escrita durant la guerra d'Algèria, fa una crida per la pau i en favor de l'humanisme.

En l'any 1985 Marina Rossell la grava en el seu disc "Barca del Temps" i a l'any següent aparegué en el senzill Quan tothom viurà d'amor, les dues vegades amb acompanyament vocal de Lluís Llach.

Quan tothom viurà d'amor
ja no hi haurà mai més misèria,
els soldats seràn trobadors
però potser no ho podrem veure.

Del llarg camí d'haver viscut
d'haver somiat, d'haver lluitat,
d'haver estimat, d'haver perdut
ens n'ha quedat un gest amarg.

Quan tothom...

La història sempre ha estat així
i perque arrivi un temps d'amor
cal que la mort faci el seu joc,
de què ens sereix, doncs, sáber tant?

Quan tothom...

La vida és un camí de sang
calia ser-hi caminar
passant la rella pel vell camp
solquem la terra del demà.

Maurice André

Tal dia com avui va néixer...

Maurice André és un trompetista francès, nascut el 21 de maig de 1933 a Alès, una població amb tradició minera del sud de França. La seva figura constitueix tot un mite vivent, ja que una gran part del públic musical, especialment professionals de la trompeta, el consideren el millor trompetista dels últims temps. En l'actualitat està pràcticament retirat, tot i que encara realitza algunes activitats relacionades amb el món de la trompeta, com seminaris i cursos magistrals (un dels últims, el de Castelló de la Plana el 2007), dins dels límits que li permet el seu delicat estat de salut actual.

La seva vida està força difosa en el gremi i forma part del seu mite, ja que corre en boca de molts trompetistes la meravellosa història de "aquell nen que va abandonar la mina per problemes de salut, que va trobar a la trompeta la solució als seus problemes pulmonars ...". Estratègies publicitàries al marge, el que sí és cert és que la seva vida, plena de grans nits de concert de glòria ben merescudes, però també amb èpoques difícils marcades per la desgràcia personal, ha marcat molt distintivament les diferents etapes que la seva carrera artística ha travessat .

Si hi ha una paraula que defineix l'estil de fer música de Maurice André, aquesta és qualitat. I qualitat en tots els sentits:

1. Qualitat tècnica, ja que Maurice és figura rellevant dels nostres temps en l'avanç de la tècnica de la trompeta, basant-se en gran part dels corrents russes i nord-americans (igualment d'origen rus) de finals del segle XIX. Aquestes tècniques dotaven a l'instrument de la potència que no havia tingut fins ben entrat el segle XX. Ell conjuga aquesta aspecte tècnic -del qual ha estat número 1 indiscutible, fins que la seva salut li ha anat minvant en facultats-, amb un 

2. estil personal de fer música, de gran musicalitat i naturalitat al mateix temps, que gaudeix d'una gran admiració i seguiment a tot el món.

Aquest estil característic, que ell mateix ha identificat amb l'Escola Francesa, ha suscitat la creació pels seus deixebles d'una sèrie de "filials" a l'estranger seguidores d'aquest estil musical. Entre elles es troba l'Escola Espanyola, que travessa avui dia un període d'expansió, gràcies al treball que compta ja amb unes quantes dècades d'activitat, desenvolupat pels precursors d'aquesta activitat. Entre ells es troben antics alumnes de Maurice que van anar en el seu dia a estudiar al Conservatori de París, i que són avui dia responsables dels conservatoris més importants a Espanya. Cal destacar l'enorme tasca desenvolupada al respecte pel trompetista valencià Leopoldo Vidal, company d'estudis de Maurice André a París tenint com a professor al gran Raymond Sabarich, formador de diverses generacions brillants de trompetistes espanyols. El llegat que ha deixat ja Maurice André a la trompeta, i a la comunitat musical en general, és enorme i molt valuós. Ell constitueix la referència ineludible dels trompetistes que es troben en aquest principi de segle XXI en primera línia en tot el món. La seva producció artística i les intenses activitats pedagògiques desenvolupades en tota la seva carrera, el fan mereixedor de respecte i admiració.

Miguel Ríos - Santa Lucía -

Santa Lucía  balada del argentino Roque Narvaja

A menudo me recuerdas a alguien
Tu sonrisa la imagino sin miedo
Invadido por la ausencia
Me devora la impaciencia
Me pregunto si algun dia te vere

Ya se todo de tu vida y sin embargo
No conozco ni un detalle de ti
El telefono es muy frio
Tus llamadas son muy pocas
Yo si quiero conocerte y tu no a mi
POR FAVOR!

Dame una cita vamos al parque
Entra en mi vida sin anunciarte
Abre las puertas cierra los ojos
Vamos a vernos poquito a poco
Dame tus manos siente las mias
Como dos ciegos Santa Lucia
Santa Lucia!
A menudo me recuerdas a mi...

La primera vez pense se ha equivocado
La segunda vez no supe que decir
Las demas me dabas miedo
Tanto loco que anda suelto
Ahora se que no podria vivir sin ti
POR FAVOR!

Dame una cita vamos al parque
Entra mi vida sin anunciarte
Abre las puertas cierra los ojos
Vamos a vernos porquito a poco
Santa Lucia uuh Santa Lucia

A menudo me recuerdas a mi....

Michele Zarrillo - Cinco dias

Michele Zarrillo, cantautor italià.



Cinco días sin tenerte
cuanto frio en esta vida
y tu...
ya no me buscas tu.

Cuanta gente me pregunta
hurga dentro de mi herida
que ya
no cicatrizara

Hasta mi mejor amiga
cada noche aquí
le he jurado hacerle caso
la traiciono como a mi
porque me siento tan herido
que no se... no se
si conviene más curarse
o interesa más ahogarse

Cariño mío que puedo hacer
no me resigno a estar así
por eso yo que te amo
vivo implorando
ayúdame y te destruiré

Cinco días sin tenerte,
cuantas lagrimas perdidas
y yo...
enclavado a ti.

Hago todo y más que todo
he tratado de escapar,
he probado a despreciarte
traicionarte hacerme daño
porque en tu mar voy naufragando
y yo no se... no se
si conviene estar nadando
o es mejor dejarse ir al fondo.

Cariño mío que puedo hacer
no me resigno a estar así
por eso yo que te amo
vivo implorando
ayúdame y te destruiré.

Si un día quieres tu volver de nuevo
ya me dirás quien te perdonara
por olvidar de ayer que no es un juego...
cuando bastaba un beso nada mas hablándonos

Mi vida...
Por eso yo que te amo
vivo implorando
ayúdame y te destruiré

Albano Carrisi

Tal dia com avui va néixer...

Albano Carrisi va néixer a Cellino San Marco (BR) Apulia, el 20 de maig de 1943.

Va descobrir la vocació per la música des de la seva infància, quan passava hores i hores del seu temps a tocar la guitarra a l'ombra dels arbres de la terra del seu pare.

Amb només 16 anys, va decidir emigrar a Milà, seguint els passos de Domenico Modugno: un autèntic model per als que somiaven amb una carrera en la música.

Però Milà era segurament el principi, en espera de temps millors, va estar a prop de la gent per descobrir gustos. Les primeres aproximacions a la música pop el va portar a través del Clan Celentano.

Va ser llavors, com era costum per als artistes, que va triar el seu nom per a tots Al Bano va esdevenir. Una mica més tard de dos anys va ser quan va signar el seu primer contracte important amb EMI. 

Poc després, el 1967 va gravar el 45 "Nel sole", un èxit sorprenent rècord amb 1,3 milions de còpies venudes. Aquest mateix any va participar en la gira italiana dels Rolling Stones. Després del gran èxit va escriure moltes cançons (Io di notte, Nel sole, Pensando a te, Acqua di mare, Mezzanotte d’amore") per alguns sectors que també eren les pel•lícules de gran èxit. 

GRAN ÈXIT

Amb els seus àlbums, Albano Carrisi ha guanyat la primera de les llistes de austríacs, francesos, belgues, suïssos, alemanys, espanyols i sud-americans.

Els seus concerts arreu del món - des del Japó a Rússia, els Estats Units a Amèrica Llatina- van ser seguits per milions de fanàtics. Els seus viatges van ser recollits sovint en documentals musicals, dirigits pel mateix artista i va enviar a la televisió italiana. La passió per la càmera, que continua avui amb la realització d'alguns vídeos, incloent "En el cor del pare": un homenatge a Carmel Carrisi, mostra l'extraordinària relació entre pare i fill. Albano també planeja un vídeo sobre la seva relació amb la seva mare Yolanda, de qui va heretar la seva extraordinària veu.

PREMIS I DISTINCIONS

L'èxit atorgat a tot arreu del món es reflecteix en els 26 discs d'or i vuit de platí.

El 1980 va guanyar a Tòquio el "Kawakami Award al Festival Yamaha de Pop i dos anys més tard va ser destinat a Alemanya, el "or d'Europa" és l'artista que ha venut tants registres.

El 1982 va establir un rècord a Itàlia, posant simultàniament quatre cançons al hit parade.

No podia faltar en els rics "honors", la victòria aconseguida al Festival de Sanremo el 1984 amb "No hi haurà" juntament amb Romina Power. 

A la segona meitat dels noranta s'obre una nova etapa artística de Albano Carrisi, que torna com a solista en el 46 º Festival de San Remo, guanyant l'aclamació amb la cançó: "És la meva vida."

El 1998 va gravar anomenat "segueix volant", el 1999 el disc "Fly" el 2001 i anomenat "Cantant al sol" en la distribució a Alemanya, Suïssa, Itàlia i Àustria, on va guanyar l'or. Aquest mateix any, va participar en el festival de la música italiana a la sala de concerts del Kremlin de Moscou. El novembre de 2001, va conduir al seu Albano Carrisi one man show "Una veu al sol", emès per "Canal 4". L'experiència repetida de la mateixa xarxa al març de 2002 amb la transmissió: "Albano, el romanç i l'amistat." El 2003, a Viena, ha estat guardonat una vegada més de la "austríaca Award”, el prestigiós premi és atorgat a Àustria als músics més importants del món. Albània, entre d'altres, van ser premiats Robbie Williams i Eminem. A Àustria, Albània ha presentat el seu últim CD "Carrisi Caruso canta", que és un homenatge al gran tenor. 

Un treball que té a tot el món i va ser aclamat per primera vegada a les llistes durant diverses setmanes a Àustria, però també a Alemanya. Enorme èxit a països d'Europa oriental, en particular amb Rússia. Els últims treballs d'Albano són: Sagrat àlbum Cançons titulat "religiosa, l'ànima del món", "màxima" (un CD destinat a obres de caritat) i l'àlbum "Busca'm al cor del poble" que inclou entre d'altres temes "En el perdó", presentat la cançó al Festival de Sanremo el 2007 amb música escrita per Renato Zero Yari Carrisi i el segon classificat.

AMBAIXADOR DAVANT L'ONU I LA FAO

La vida artística del cantant ha estat profundament impregnada per la fe. Ha actuat en diverses ocasions davant de Sa Santedat Joan Pau II. Un altre gran èxit va ser el reconeixement com ambaixador davant l'ONU, de mans del Secretari General Kofi Annan. Albano també va ser recentment nomenat Ambaixador de la FAO.

L'agost de 2003, com a ambaixador davant l'ONU, va participar en diverses conferències sobre l'ocupació i els problemes socials, especialment en les qüestions relatives a la lluita contra l'addicció a les drogues.

Alejandro Fernández - Qué voy a hacer con mi amor

Que Voy a Hacer con mi Amor
Alejandro Fernández
Composición: Luis Carlos Monroy, Raúl Ornélas



Le bajé las estrellas de un solo golpe
Tal vez ese fue mi error
Ofrecí cada día y cada noche el alma y el corazón
Pero no le bastó no fue suficiente no quiso quererme
Como la quise yo.

Qué voy a hacer con todo este amor
Que no cabe en mi pecho
Que me cala los huesos
Que se ahoga en este mar de dolor

Que me quema la carne
Que me hierve la sangre
Que me está partiendo en dos la razón
Qué voy a hacer sin su amor
Qué voy a hacer con mi amor

Se alejó de mi vida de un solo golpe
Se fue sin decirme adios
Me rompió la sonrisa las ilusiones el alma y el corazón
Le dí todo mi amor y no fue suficiente no quiso quererme
Como la quise yo.

Qué voy a hacer con todo este amor
Que no cabe en mi pecho
Que me cala los huesos
Que se ahoga en este mar de dolor

Que me quema la carne
Que me hierve la sangre
Que me está partiendo en dos la razón
Qué voy a hacer sin su amor
Qué voy a hacer con mi amor

Que no cabe en mi pecho
Que me cala los huesos
Que se ahoga en este mar de dolor

Que me quema la carne
Que me hierve la sangre
Que me está partiendo en dos la razón

Que no cabe en mi pecho
Que me cala los huesos
Que se ahoga en este mar de dolor

Que me quema la carne
Que me hierve la sangre
Que me está partiendo en dos la razón
Qué voy a hacer sin su amor
Qué voy a hacer con mi amor

Joe Cocker

Tal dia com avui va néixer…

John Robert Cocker més conegut com Joe Cocker (n. Sheffield, 20 de maig de 1944) és un músic de rock i blues anglès.

L'artista britànic ha creat escola en la seva forma de compondre i cantar. Les seves cançons que inicialment eren per a minories més tard es convertirien en autèntiques melodies per a les multituds. Amb la seva veu gastada ha aconseguit que els seus discs hagin estat multi-platí a mig món. Després d'abandonar els foscos móns de la droga i beguda el cantant va aconseguir la fama musical amb dues bandes sonores com "Up Where we belong" (Oficial i Caballer) o "You can leave you hat on" (Nou setmanes i mitja). La seva carrera musical també ha comptat amb col•laboracions estelars de desenes d'artistes com Eros Ramazzotti, Tony Joe White i Graham Lyle entre d'altres.

Joe Cocker és el nom amb el que identifiquem el propietari d'una de les veus més carismàtiques de la música, encara que el seu nom real és John Robert Cocker. Nascut al barri industrial de Sheffield, la seva infància va estar plena de somnis, però la realitat va ser més dura ja que a l'edat de setze anys ja treballava en una companyia de gas de la seva ciutat.

El 1959 va formar el seu primer grup, The Cavaliers, que en la dècada dels 60 va passar a anomenar-Vance Arnold & The Avenergs, i uns anys més tard Grease Band. El 1969 aconsegueix el seu primer número u amb una versió excel•lent del clàssic de Lennon & McCartney "With A Little Help From My Friends" La seva popularitat com a cantant s'incrementa després de la participació a Woodstock, l'agost de 1969. Malgrat el poc suport moral dels seus amics, a principis dels 70 el seu primer disc amb projecció internacional va ser gravat amb la respectuosa ajuda de Jimmy Page i Steve Winwood.

El 1970 després de ser operat d'una greu faringitis causada pels excessos reapareix amb una nombrosa banda organitzada pel seu fidel amic Chris Stainton amb qui se'n va de visita a Australia i és deportat per possessió de drogues. La banda es dissol. A continuació van venir una sèrie de períodes de foscor i intents de reaparèixer de la mà de diferents productors. Aparcades d'una vegada per totes les drogues torna a les llistes d'èxits amb un tema produït pel texà Jim Price anomenat "You are so Beautiful".

El 1982 que va aconseguir el seu primer número u mundial al costat de Jennifer Warnes cantant junts "Up where we belong", banda sonora de la pel•lícula "Oficial i Caballer", per la qual va obtenir l'Oscar a millor cançó. Tot i que ja era conegut com a cantant, és en aquests moments quan Joe Cocker aconsegueix la seva major popularitat i al Regne Unit se li atorga el títol de "Sir" (senyor).

La de Joe és una veu de cinema i mai més ben dit, ja que a part de posar la seva veu en pel•lícules tan importants com "Oficial i Caballer" (Up Where We Belong), també ha participat en "9 setmanes i mitja" (You Can Leave Your Hat On), "Harry i els Henderson" (Love Lives On), "Els Búfals de Durham" (When A Man Loves A Woman), "Un Home Innocent" (When The Night Comes), "El Guardaespatlles" (Trust In Me) i "Benny & Joon" (Ca't Find My Way Home) entre d'altres. Joe Cocker ha demostrat en múltiples ocasions que li encanta col•laborar en noves apostes musicals, per exemple, cantant a duet amb Eros Ramazzotti, Tony Joe White, Graham Lyle entre d'altres.

Després de vendre més de dos milions de discos només a Europa amb "Have a little faith" i incloure una cançó dedicada a la seva ciutat natal "Summer in the City" va ser nomenat Doctor Honorari per la universitat de la seva ciutat natal Sheffield. Noves cançons són les que el mantenen en plena forma quan s'enfronta a una gira important però de tant en tant el cantant sorprèn amb versions de grans de la música del clàssic de Bob Marley "Could you be loved".

Aqui us deixo el vídeo amb el resum de la pel.lícula i la cançó Up where we belong (Allà on pertanyem)



Lletra de la cançó de la pel.lícula Oficial i Caballer
Up where we belong - Joe Cocker and Jennifer Warners.

Qui sap el que porta el Demà ...
en un món en què pocs cors sobreviuen.
Tot el que sé, és la manera en què em sento.
Quan és real, mantinc viva la meva pregària ...
El camí és llarg,
hi ha muntanyes en el nostre trajecte,
però pugem esglaons cada dia.

L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...

Alguns s'aferren a "el que solia ser",
viuen les seves vides, mirant cap enrere.
Tot el que tenim és "l'aquí i l'ara"
Totes les nostres vides estan aquí fora per trobar-les.

El camí és llarg ...
Hi ha muntanyes en el nostre trajecte,
però pugem esglaons cada dia.

L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...

El temps passa, no hi ha temps per plorar.
La Vida som tu i jo, vius, amor...

L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...

L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
on les àligues ploren, al cim d'una muntanya.
L'Amor ens eleva fins on pertanyem,
lluny del món que coneixem,
fins on els nítids vents bufen ...

Ernesto Cortázar - Sicilian Romance

Ernesto Cortazar va néixer a la ciutat de Mèxic i el seu pare, també anomenat Ernesto Cortazar, músic-compositor, actor, productor, escritor i director de cinema , va ser el president fundador de la Societat de Compositors(SACM).

A l'edat de 13 anys, Ernesto Cortazar va perdre tràgicament els seus pares en un accident automobilístic, però tot i aquesta gran pèrdua, Ernesto va seguir els seus estudis musicals i a l'edat de 17 anys va començar a musicar pel- lícules de llarcmetratge. Als 18 anys va aconseguir el premi de Millor Música de Fons per a una Pel-lícula Llatinoamericana al Festival Internacional de Cartagena, Colòmbia amb la melodia "River of Dreams" (Rio de Somnis),la qual titula ara un dels seus àlbums més exitosos

Ernesto Cortazar va viatjar a més de 25 països interpretant les seves melodies en festes privades i esdeveniments polítics per figures com el President Menem d'Argentina a la casa Rosada, Nikita Krushev al Kremlin i per als Presidents Lopez Portillo i Miguel de la Madrid a Los Pinos. Així mateix, Ernesto Cortazar va tenir l'honor d'interpretar personalment les seves creacions musicals en festes privades de estrelles com: Els Rolling Stones (Hotel Ritz-Carlton de Cancún), Charlton Heston i Danny De Vito (Los Angeles, Califòrnia), Octavio Paz, Michael Bolton i Reba McEntire entre d'altres.

Va aconseguir convertir-se en l'artista número 1 de mp3 durant els anys 1999 i 2001, assolint més de 14 milions de descàrregues (downloads, formant part d'un grup d'artistes independents de més de 130.000 persones.

Les seves pàgines d'internet van ser visitades per més de 4 milions de persones i va vendre més de 30.000 discos en 69 països sense tenir cap contracte discogràfic ni agència de representació.

L'any 2001, Ernesto Cortazar es va mudar de Los Angeles Califòrnia a Tampico, Mèxic a viure els seus últims anys amb la seva dona i família enfrontant una dura batalla contra el càncer per després morir l'any 2004.
Ara, els seus fills Ernesto Cortazar III i Edgar Cortazar, continuen el llegat musical de la família Cortázar sent reconeguts compositors del mercat Llatí

Ernesto Cortazar y su Biografia

Ens explica en aquest video Ernesto III, (fill) d'Ernesto Cortazar ... Al meu pare el que més li agradava fer en el seu dia normal era arreglarse d'hora, i anar a esmorzar als estudis de cinema amb els seus amics productors, directors, actors i d'ora tornar a casa a seure a compondre. La seva vida sempre va ser molt familiar, el que més gaudia era estar a prop de la meva mare i dels seus fills. De nit s'anava al seu bar a tocar el piano i cantar les seves cançons. Tenia un públic molt bonic, tots es coneixien i es va fer tradició anar a veure al Ernesto i conviure amb els amics al bar. Això ho va fer per 30 anys i la meva mare l'acompanyava cantant, la meva mare té una veu preciosa i els fans del bar i el cinema la volien moltíssim.

La seva facinacion, pel cinema. Per compartir una bona pel.lícula amb la seva família era una cosa que gaudia moltíssim i amb el seu actor favorit Charlton Heston, cada any ens ajuntàvem a veure Ben Hur i Els Deu Manaments amb ell, era la seva tradició i la gaudia moltíssim.

Amedeo Minghi - 1950

Come profumi che gonna che bella che sei
che gambe che passi sull'asfalto di Roma,
Serenella,
in questo vento di mare di pini, nel nostro anno fra la guerra e
il duemila.
Dal conservatorio all'università la bicicletta non va
e tu che aspetti me, con i capelli in giy, io li carezzerro,
seduti al nostro caffé, Serenella...
La radio trasmetterà la canzone che ho pensato per te
e forse attraverserà l'oceano lontano da noi
l'ascolteranno gli americani, che proprio ieri sono andati via
e con le loro camicie a fiori, colorano le nostre vie
e i nostri giorni di primavera che profumano dei tuoi capelli
e dei tuoi occhi cosi belli,
spalancati sul futuro e chiusi su di me,
nel novecentocinquanta...
nel novecentocinquanta...

Amore ma come stiamo bene al sole, amore da quest'anno tu starai con me.
He tondo quest'anno he come un pallone che tiro diretto e che bell'effetto al mio cuore,
Serenella,
coi soldi cravatte vestiti dei fiori e una vespa per correre insieme al mare,
al mare di questa città,
alle onde agli spruzzi che escono fuori dalle nostre fontane
e se c'he un po' di vento, ti bagnerai,
mentre aspetti me, al nostro caffé, Serenella.

La radio trasmetterà la canzone che ho pensato per te
e forse attraverserà l'oceano lontano da noi
l'ascolteranno gli americani,
che proprio ieri sono andati via e con le loro camicie a fiori
che colorano le nostre vie e i nostri giorni di primavera,
che profumano dei tuoi capelli e dei tuoi occhi cosi belli,
spalancati sul futuro e chiusi su di me nel novecentocinquanta...

E ti amo, ti amo forte al sole, questo sole che sembra vicino,
Serenella io voglio un bambino nei nostri giorni di primavera,
lo penseremo come una canzone, Serenella ti porto al sole
Serenella ti porto al mare

La radio trasmetterà aquesta canzone che ho pensato per te
e forse attraverserà l'oceano lontano da noi
l'ascolteranno gli americani,
che proprio ieri sono andati via, oh Serenella ti porto al mare ti porto via
l'ascolteranno gli americani, che proprio ieri sono andati via
oh Serenella ti porto al mare ti porto via

Antón García Abril

Tal dia com avui va néixer...

Antón García Abril

Antón García Abril (n. Terol, Aragó, Espanya, 19 maig de 1933 ) és un compositor i músic espanyol . Entre 1974 i 2003 va ser catedràtic de Composició i Formes Musicals del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid . El 1982 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i el 2008 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València . És Premi Nacional de Música d'Espanya i el 2006 va rebre el VI Premi Iberoamericà de la Música Tomás Luis de Victoria, considerat l'equivalent al Cervantes de la música clàssica.

Antón García Abril va compondre la sintonia de L'HOME I LA TERRA.


Quan Félix Rodríguez de la Fuente va escoltar aquella sintonia va començar a saltar i a cridar: "Això és el que buscava, això és!"

Ghost - Unchained Melody - Melodia Desencadenada

Fitxa de la pel·lícula:
Títol: Ghost: Mas Allà de l'Amor.
Títol original: Ghost.
Gènere: romanç.
Director: Jerry Zucker.
Actors: Patrick Swayze (Sam Wheat), Demi Moore (Molly Jensen), Whoopi Goldberg (Oda Mae Brown), Rick Aviles (Willy López).
País: EEUU.
Any: 1990 . Durada: 105 minuts.
Guion: Bruce Joel Rubin. Fotografia: Adam Greenberg.

Premis: Óscar a la Millor Actriu de Repartiment (Whoopi Goldberg), Óscar al Millor Guió Original, nominació a Millor Pel·lícula, Banda Sonora i Muntatge. També compte amb un Globus d'Or a la Millor Actriu de Repartiment i a nominacions als Globus en les categories de Millor Pel·lícula (Comèdia o Musical), Millor Actor (Comèdia o Musical), Millor Actriu (Comèdia o Musical).

Sam i Molly són una jove i feliç parella.  Per això, ella queda destrossada quan una nit Sam és assassinat per un lladre. El que no sap és que ell segueix al seu costat convertit en fantasma. Ara Sam ha de buscar la manera de contactar amb Molly i avisar que la seva mort no va ser accidental i que ella es troba en perill.L'aparició d'una mèdium anomenada Oda Mae Brown li donarà a Sam la possibilitat d'acabar el seu deure a la terra abans d'anar al cel. Pel'lícula de romanç i fantasia que va significar un Oscar per Whoopi Goldberg en el seu paper d'una mèdium que no coneix l'abast dels seus poders.

Frase de la película:

"Molly, no t'imagines. . . quant amor m'en duc".

Patrick Swayze

Ghost -Melodia Desencadenada

Oh el meu amor, la meva vida jo sofreixo

pel teu adéu en la meva solitud.

El temps va tan lent si tu no estàs aquí

digues si encara ets el meu amor.

Et vull veure o amb tu estar

li prego a Déu que tornis amb mi
No t'oblidaré ho sé, ho sé
somni-ho sempre amb tu al meu costat.

No m'oblidis tu pensa en mi, pensa en mi,

jo ho faré per sempre.

Oh el meu amor, la meva vida

em moro, sofreixo si no hi ets

oh no, en solitud.

El temps va tan lent si tu no estàs aquí

digues si encara ets el meu amor.

A tu et vaig estimar així, per sempre

així li demano a Déu que tornis amb mi.

Joan Manuel Serrat i Noa - Es caprichoso el azar

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Tú estabas donde
no tenías que estar;
y yo pasé,
pasé sin querer pasar.
Y me viste y te vi
entre la gente que
iba y venía con
prisa en la tarde que
anunciaba chaparrón.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Yo estaba donde
no tenía que estar
y pasaste tú,
como sin querer pasar.
Pero prendió el azar
semáforos carmín,
detuvo el autobús
y el aguacero hasta
que me miraste tú.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué,
ni me viniste a buscar.

Eros Ramazzotti - Otra Como Tú

Otra Como Tú

No puede haber
dónde la encontraría
otra mujer
igual que tú
no puede haber
desgracia semejante
otra mujer
igual que tú
con iguales emociones
con las expresiones
que en otra sonrisa no vería yo
con esa mirada atenta
a mi indiferencia
cuando me salía de la situación
con la misma fantasía
la capacidad
de aguantar el ritmo despiadado
de mi mal humor
otra no puede haber
si no existe me la inventaré
parece claro que
aún estoy envenenado de ti
es la cosa mas
evidente
y me faltan cada noche
todas tus manías
aunque mas enormes
eran si las mías
y me faltan tus miradas
porque sé que están allí
donde yo las puse apasionadas
justo sobre ti
parece claro
otra no puede haber
si no existe me la inventaré
parece claro que
aún estoy envenenado de ti
es la cosa mas
preocupante
evidentemente preocupante
no, otra mujer...

Alberto Cortez - Cuando un amigo se va - 1969 -

Dedicada als que en un moment o altre hem acomiadat a un amic que se'ns ha anat per sempre.



Cuando un amigo se va
queda un espacio vacío
que no lo puede llenar
la llegada de otro amigo.

Cuando un amigo se va
queda un tizón encendido
que no se puede apagar
ni con las aguas de un río.

Cuando un amigo se va
una estrella se ha perdido
la que ilumina el lugar
donde hay un niño dormido.

Cuando un amigo se va
se detienen los caminos
se empieza a revelar
el duende manso del vino.

Cuando un amigo se va
galopando su destino
empieza el alma a vibrar,
porque se llena de frío.

Cuando un amigo se va
queda un terreno baldío
que quiere el tiempo llenar
con las piedras del hastío.

Cuando un amigo se va
se queda un árbol caído
que ya no vuelve a brotar
porque el viento lo ha vencido.

Cuando un amigo se va
queda un espcaio vacío
que no lo puede llenar
la llegada de otro amigo.

Charles Trenet

Tal dia com avui va néixer...

Charles Trenet (Louis Charles Auguste Claude Trenet, 18 de maig, 1913, Narbonne, França - 19 febrer, 2001, Créteil, França) va ser un cantant i compositor francès, el més famós per les seves gravacions a partir dels últims anys 30, fins a mitjans dels anys cinquanta, encara que la seva carrera va continuar en els anys 90. En una era en la qual era excepcional que un cantant escriguis el seu propi material, Trenet escriptor prolífic, va declinar registrar qualsevol de les seves pròpies cançons.

Les seves cançons més conegudes inclouen "Boum!", "La Mer", "Que reste-t-il de nos amours?", "Ménilmontant" i "Douce Françe". El seu catàleg de cançons és enorme, numerant-ne a prop de mil.

La seva cançó "La Mer", que segons la llegenda va composar amb Léo Chaulhac en un tren el 1943, va ser registrada el 1946. El " La mer" és potser el seu treball més conegut fora del món francòfon, amb unes 400 versions registrades.

"Qui ha vingut al meu show està dispensat d'anar al meu enterrament", va dir Charles Trenet, poc abans de morir, en la seva última presentació a la sala Pleyel (París, abril de 2000).

La mar
Quan es veuen ballar al llarg dels golfs clars
A uns reflexes de plata
La mar
Uns reflexes canviants
Sota la pluja

La mar
Al cel d’estiu confon
Els seus núvols blancs
Amb els àngels tant purs
La mar
Pastora de blau
Infinit

Mireu
A prop dels estanys
Aquestes grans canyes mullades
Mireu
Aquests ocells blancs
I aquestes cases rovellades

La mar
Les gronxava
Al llarg dels golfs clars
I d’una cançó d’amor
La mar
Gronxava el meu cor per la vida

Karol Józef Wojtyla - Venerable Joan Pau II

Tal dia com avui va néixer...


Karol Józef Wojtyla (* 18 de maig de 1920 - † 2 abril 2005) va ser un sacerdot catòlic, teòleg i escriptor polonès, nomenat Papa, el 16 d'octubre de 1978, amb el nom de Joan Pau II.




Cites extretes del recull Orar Ed. Planeta, col. Testimonio, 2003.

* Orar no significa només que podem dir a Déu tot allò que ens amoïna. Orar és també callar i escoltar el que Déu ens vol dir.

* Déu és amor. Per tant, cadascú pot dirigir-se a Ell amb la confiança d'ésser estimat per Ell.

* Siguis qui siguis, qualsevol quina sigui la teva existència, Déu t'estima. T'estima totalment.

* Jesús és l'amic que no traiciona, que us estima i vol el vostre amor.

* La santedat no està reservada a algunes ànimes escollides; tots, sense excepció, estem cridats a la santedat.

* Visqueu amb valentia la vostra vida personal, encara que aquesta us sembli insignificant.

* El rosari és un col·loqui confidencial amb Maria, una conversa plena de confiança i abandonament.

* En el rostre dels pobres veig el rostre de Crist. En la vida dels pobres veig la vida de Crist. A canvi, els pobres i els discriminats s'identifiquen amb Ell perquè el descobreixen com un dels seus.


Amedeo Minghi ens regala aquesta gran cançó per aquest gran home.

Amedeo Minghi - Un Uomo Venuto Da Lontano

Un hombre venido de un mundo lejano
recuerdan sus ojos los campos de grano
el viento de Auschwitz en su corazón,
mientras escribía poesías de amor
amor que nace desde el alma de un hombre
para todos los hombres.

Un hombre venido de un mundo lejano
llevaba el dolor
y un libro en sus manos,
alguien disparo
y yo aquel día lloré
mas todo el mundo se quedó a su lado
la gente allí su corazón descubre
pues la verdad no muere.

Un hombre que parte vestido de blanco
por mil y un países mas nunca cansado
esconde en sus ojos un dolor profundo
al ver los caminos cerrados del mundo
la guerra y la gente que cambia su vida
es la verdad perdida.

(coro) Va dulce grande hombre, va
Va, habla de la libertad

Va donde guerra y hambre sin piedad
han matado hasta la dignidad
va y recuerda a este corazón,
que Caín soy también yo.

Del este ha llegado el toque de una tormenta,
el mundo se para algo pasa que cambia
y el pueblo que grita queremos a Dios
la libertad es un regalo suyo
tu abre los brazos y anima a estos hijos
a ser todos hermanos.

Va dulce grande hombre, va
Va, habla de la libertad

Va donde el hombre tiene por hermana
solo lepra y moscas en la cara
va y recuerda a este corazón
que Caín soy también yo
que Caín soy también yo.

Andrea Bocelli - Te extraño

Te extraño
Como se extrañan
las noches sin estrellas
Como se extrañan las mañanas bellas
No estar contigo, por dios
que me hace daño

Te extraño
Cuando camino, cuando lloro, cuando rio
Cuando el sol brilla,
cuando hace mucho frío
Porque te siento como
algo muy mio

Te extraño
Como los árboles extrañan el otoño
En esas noches
que no concilio el sueño
No te imaginas amor,
como te extraño

Te extraño
En cada paso que siento solitario
Cada momento que
estoy viviendo a diario
Estoy muriendo amor
porque te extraño

Te extraño
Cuando la aurora
comienza a dar colores
Con tus virtudes, con todos uts errores
Por lo que quieras
no sé,
pero te extraño

Te extraño
Como los árboles extrañan el otoño
En esas noches
que no concilio el sueño
No te imaginas amor,
como te extraño

Te extraño
En cada paso que siento solitario
Cada momento que
estoy viviendo a diario
Estoy muriendo amor
porque te extraño

Te extraño
Cuando la aurora
comienza a dar colores
Con tus virtudes, con todos uts errores
Por lo que quieras
no sé,
pero te extraño

Te extraño, te extraño

José Feliciano - No podrás

No podrás olvidar, jamás un amor como el mío, jamás
que llenó tu vacío, tu momento, tu ansiedad.
No podrás olvidar, jamás un amor como el mío, jamás
y sin llanto ni pena, hoy te alejas sin piedad.

Volveré alguna vez, a querer y a no perder
la verdad está en mi corazón, ya lo ves yo supe amar.
Volveré, volveré alguna vez, a querer y a no perder
solo fuí una aventura más, y algún día llorarás.

No podrás olvidar, jamás un amor como el mío, jamás
desafiaste al destino, y hay un precio, que pagar.
Volveré, volveré alguna vez, a querer y a no perder
solo fuí una aventura más, y algún día llorarás.
solo fuí una aventura más, y algún día llorarás.
y algún día llorarás, y algún día llorarás.

(Oye mi vida tu vas a llorar, ohhh algún día llorarás,
tu vas a llorar, porque nunca
me podrás olvidar, en tu noches,
en tus noches largas pensarás en mi amor, oyeme, tu
llorarás, tu llorarás, tu llorarás,
tu haces llorar mi amor, tu haces llorar mi
amor.)

Albert Hammond - Eres toda una mujer

Eres toda una mujer
y me has hecho tan feliz
que tus besos significan hoy
la vida para mí.

Eres toda una mujer
pero guardas tu calor
cuando estamos abrazándonos
y hacemos el amor.

Y ahora veo que todo ha cambiado
dentro de mí, vivo para tí,
sólo para tí
y cuando alguien me pregunte le contestaré
que tengo toda una mujer.

Eres toda una mujer
junto a tí quiero vivir
y en tu pecho voy a refugiar
el niño que hay en mí.


Tu cariño le ha dado de nuevo a mi corazón,
una sensación,
que no se entender
Pero si alguien me pregunta le contestaré
que tengo toda una mujer.

Eres toda una mujer
y me siento tan feliz
Cuando te estremeces al volcar
todo tu ser en mí.

Maria del Mar Bonet (Mossèn Cinto Verdaguer - Maria del Mar Bonet - Feliu Gasull)

Adaptació d'un poema de Mossèn Cinto Verdaguer, cantat per la Maria del Mar Bonet



Amic tu que tan estimes
no em diries què és amor?

Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.

-Digues, Amic: ¿qui té més gran amor,
aquell qui d'amor viu o aquell qui en mor?
-Aquell que en mor -respon l'Amic lleial-
puix ja no hi pot haver amor més alt.

-És la ditxosa punyida
que mata l'enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l'Amat.

Jacint Verdaguer i Santaló

Tal dia com avui va néixer...

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

Va ser el cinquè fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 13 anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època, i més en una família profundament religiosa com la de Verdaguer, era costum induir els fills a que ingressessin en l'església apostòlica, car els assegurava una professió pel futur proper. Tot i així, el 1859 s'escapà del seminari i de casa seva per fer de soldat, ja que li agradava molt l'armament militar (arreglava pistoles i fusells), però després de trobar-lo a Figueres reemprengué la seva carrera de sacerdot al seminari

El 1864 concursa per primera vegada als Jocs Florals, però passa totalment desapercebut. En canvi, l'any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions, i dues d'elles són premiades. En anar a recollir els premis començà la llegenda del jove poeta, car es presentà vestit amb la indumentària típica de la pagesia: roba de pana i barretina vermella. És segurament aquesta imatge la que ha esdevingut més simptomàtica d'ell, car representava la noblesa i la capacitat cultural del poble català, en especial en el món rural; dos dels pilars bàsics del moviment ideològic de la Renaixença

1877 (32 anys): El jurat del Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer.

El dia 23 d’abril de aquets any el Casal Català de Brussel·les va organitzar una lectura pública de Canigó, poema de “Mossèn Cinto” Verdaguer. L’acte es va celebrar a l’Espai Catalunya Europa de la Delegació del Govern davant la UE. Més de trenta persones van llegir els 12 cants i l’epíleg de què es compon aquest poema. El temps de lectura va ser de 3 hores i 40 minuts i unes 50 persones van participar com a públic en la primera edició d’aquesta nova iniciativa.

Aquí teniu un petit extracte del Canigó.

Lo Canigó es una magnolia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la voltan,
per papallons los cisnes y les áligues.
Forman son cálzer escarides serres
que plateja l'hivern y l'estiu daura,
grandiós beyre hont beu olors l'estrella,
los ayres rellentor, los núvols aygua.
Les boscuries de pins son sos barbiços,
los Estanyols ses gotes de rosada,
y es son pistil aqueix palau aurífich,
somni d'aloja que del cel devalla.


Davant s'esten una illa sempre verda,
ramell de flors dins un pitxer de plata,
oasis bell que'l beduhí somía
vogant pe'l mar d' arena del Sahara.
Bedolls llustrosos, faigs y abets l'ombrejan,
la encatifan serfull y genciana,
y les roses alpines entre líquens
la vermellor ensenyan de ses galtes.
Com pont de flors, uneix la terra á l'illa
una verdosa y rústica palanca
que atravessa pe'l mitj l'estany blavísim,
com lo cel estrellat la vía láctea.

En aquesta web  trobareu tota la informació de Mossèn Cinto Verdaguer.

Pop Tops - Mamy Blue

Els Pop-Tops va ser un grup musical espanyol format en 1967 a Madrid , Espanya amb els següents components: José Lipiani, Alberto Vega, Ignacio Pérez, Julián Luis Angulo, Enrique Gómez, Ray Gómez i el cantant Phil Trim. Theophilus Philip Phil Trim va néixer el 5 gener de 1940 a Trinitat i Tobago.

Els Pop-Tops tenien un so barreja de música clàssica d'estil barroc amb una veu de tipus soul, amb influències de Procolo Harum, (banda inglesa de rock -1960-)
El seu major èxit va ser Mamy Blue (escrita i composada pel francès Hubert Giraud), el 1971.

Mammy, mammy, mammy blue,
ooo mammy blue, Mammy, mammy, mammy blue,
ooo mammy blue,

Perquè la teva casa tan buida,
Perquè tancada nit i dia,
Ah mammy digues-me on estas, aahy digues-me
Després de tant caminar,
Aquí em vull consolar,
I ésser de nou nen, aaahy per tu,

Mammy, mammy, mammy blue,
ooo mammy blue, Mammy, mammy, mammy blue,
ooo mammy blue,

Em vaig ser molt lluny ja ho sé,
Em vaig anar creient posseir,
Un déu més, mes bell que el teu,
aaahy mammy,

Aquell amor que no va durar,
Aquell amor que em va deixar,
Vençut vinc a tu,

mammy, mammy blue
Mammy, mammy, mammy blue,
ooo mammy blue, Mammy, mammy, mammy blue
ooo mammy blue, Mammy, mammy, mammy blue,
ooo mammy blue,
Mammy, mammy,mammy blue, ooo mammy blue

Henry Jaynes Fonda (1905 - 1982)

Tal dia com avui va néixer...

Henry Jaynes Fonda (Grand Island, Nebraska, 16 de maig de 1905 - Los Angeles, 12 d'agost de 1982) Actor de cinema i teatre estatunidenc.

El cineasta John Ford, quan en una entrevista se li va preguntar què era el cinema per a ell, va contestar: "Vostè ha vist caminar Henry Fonda? Doncs això és el cinema".

Aquesta frase valdria per resumir la carrera de Fonda, un d'aquests mites del cinema que es van anar forjant a base de talent pur i treball. Henry Jaynes Fonda va néixer el 16 de maig de 1905 a Grand Island (Nebraska), en el si d'una família d'origen italià. Després d'acabar la seva educació secundària va treballar com "noi per a tot" en una oficina i, en aquest període, va començar a coquetejar amb la interpretació. 

En una entrevista publicada al número 175 de la revista Film Ideal de 1965, l'actor va assegurar:

"No puc explicar com vaig arribar a ser actor, la meva ambició mai va ser la de ser actor de cinema. Ni tan sols volia ser actor, mai vaig pensar en ser-ho, però on se'm va ocórrer la idea va ser en el teatre. Em vaig veure empès a l'escenari en un petit teatre de Nebraska (...). Jo no volia fer res d'allò, però una amiga de la meva família, Dorothy Brando (que després tindria un fill anomenat Marlon), dirigia activament el petit teatre i, literalment, em va llançar a l'escenari. "

Us deixo aquest vídeo on Jane i Peter Fonda ofrereixen un fascinant retrat del seu pare.

The Beatles-Let It Be - (1970)

Tot el bo al final s'acaba.. I els Beatles, com el millor que li ha passat a la música del segle XX, no podien ser una excepció. El 8 de maig de 1970, Let It Be, l'últim àlbum gravat com a tal pels Beatles va ser publicat.

En aquella època, el grup ja no existia com a tal. Let It be va ser per al món l'últim àlbum del millor grup. Però el cert és que les quatre fotografies, diferents de la portada deixaven sufiencientement clar per a tothom, que a partir d'aquest moment, hauríem de viure dels records del que havien fet, doncs res millor vindria ja.

The Beatles-Let It Be

Quan em trobo en temps de problemes
La Mare Maria ve cap a la meva
Dient paraules sàvies, deixa-ho ser
I en les meves hores de foscor
Ella està parada just al davant meu
Dient paraules sàvies, deixa-ho ser
Deixa-ho ser, deixa-ho ser
Xiuxiueja paraules sàvies, deixa-ho ser

I quan la gent afligida
Que viu en el món estigui d'acord
Hi haurà una resposta, deixa-ho ser
I encara que ells puguin ser separats hi ha
Encara una oportunitat de que puguin veure
Hi haurà una resposta, deixa-ho ser
Deixa-ho ser, deixa-ho ser
Hi haurà una resposta, deixa-ho ser

I quan la nit està fosca
Hi ha encara una llum que brilla sobre meu
Brilla fins demà, deixa-ho ser
Em despert amb el so de la música
La Mare Maria ve cap a la meva
Dient paraules sàvies, deixa-ho ser
DéDeixa-ho ser, deixa-ho ser
Xiuxiueja paraules sàvies, deixa-ho ser

Paco Ibáñez - Palabras para Julia

José Agustín Goytisolo
(1928-1999)

Uno de los mejores poemas de la lengua castellana, de José Agustín Goytisolo, al que Paco Ibáñez le puso música. Son las palabras sobre la vida que le dirige a su hija, palabras tiernas, palabras duras.

"Palabras para Julia” es un poema lleno de esperanza, un himno a la vida que a muchos de nosotros nos ha servido de norte en los momentos difíciles.

PALABRAS PARA JULIA

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

José Agustín Goytisolo