dissabte, 22 de maig del 2010

Charles Aznavour

Tal dia com avui va néixer...

Charles Aznavour, nascut com Chahnour Varinag Aznavourian a París el 22 de maig de 1924 és un cantant, compositor i actor francès, considerat a tot el món com «l'ambaixador de la cançó francesa".
Es tracta d'un dels cantants francesos més populars i de carrera més extensa, i el més conegut internacionalment; ha venut més de 100 milions de discs. Aznavour és conegut per crítics i admiradors amb el sobrenom de «Charles Aznavoice».

Se li atribueix la frase "El show ha de continuar".

Canta en cinc idiomes i és un dels cantants francesos més coneguts arreu del món. Algunes de les seves cançons més famoses són: La bohème, La Mamma, Que c'est triste Venice, Les plaisirs démodés o Comme ils disant, dedicada al col•lectiu homosexual.

Va néixer a París de pares armenis, i el seu veritable nom és Varenagh Aznavourian. Va debutar en la cançó amb la seva germana Aida, al mateix temps que en el teatre, on va interpretar des dels 11 anys diferents papers infantils.

La seva trobada el 1941 amb Pierre Roche va ser decisiu per a ell: els dos homes van escriure junts cançons i les van interpretar a duo. J'ai bu, cantada per Georges Ulmer, va guanyar el 1947 el Grand Prix. El duo actuava llavors en la primera part dels concerts de Édith Piaf, fins que Roche es va anar a Quebec.

Aznavour va escriure cançons per estrelles com la Piaf (Jezebel), Juliette Gréco (Je hais les Dimanche), Eddie Constantine (Et Baille, et dormir), però al principi de la seva carrera va tenir moltes dificultats per triomfar. Més tard, va saber explotar aquest període de la seva vida en una cançó que recull l'estat d'ànim d'un fracassat en el món de la cançó: Je m'voyais déjà.

El seu primer triomf data del 1953, quan va actuar al teatre Olympia: Sur ma vie es va convertir en el seu primer gran èxit. Cançons com Viens pleurer au creux de mon epaule, Tu t'laisses aller, la mamma, Comme ils dissentir, són cadascuna d'elles un petit esbós de la vida quotidiana, un fragment de vida. Aznavour té una capacitat especial per resumir en poques frases una situació en què es troben moltes persones. També ha sabut explotar molt bé la seva persona, la seva talla, la seva veu: els seus defectes s'han convertit en qualitats.

Interpretació de "La Bohème" amb uns quants anys de diferència



"La Bohème"

Je vous parle d'un temps
Que les moins de vingt ans
Ne peuvent pas connaître
Montmartre en ce temps-là
Accrochait ses lilas
Jusque sous nos fenêtres
Et si l'humble garni
Qui nous servait de nid
Ne payait pas de mine
C'est là qu'on s'est connu
Moi qui criait famine
Et toi qui posais nue

La bohème, la bohème
Ça voulait dire on est heureux
La bohème, la bohème
Nous ne mangions qu'un jour sur deux

Dans les cafés voisins
Nous étions quelques-uns
Qui attendions la gloire
Et bien que miséreux
Avec le ventre creux                                      
Nous ne cessions d'y croire
Et quand quelque bistro
Contre un bon repas chaud
Nous prenait une toile
Nous récitions des vers
Groupés autour du poêle
En oubliant l'hiver

La bohème, la bohème
Ça voulait dire tu es jolie
La bohème, la bohème
Et nous avions tous du génie

Souvent il m'arrivait
Devant mon chevalet
De passer des nuits blanches
Retouchant le dessin
De la ligne d'un sein
Du galbe d'une hanche
Et ce n'est qu'au matin
Qu'on s'asseyait enfin
Devant un café-crème
Epuisés mais ravis
Fallait-il que l'on s'aime
Et qu'on aime la vie

La bohème, la bohème
Ça voulait dire on a vingt ans
La bohème, la bohème
Et nous vivions de l'air du temps

Quand au hasard des jours
Je m'en vais faire un tour
A mon ancienne adresse
Je ne reconnais plus
Ni les murs, ni les rues
Qui ont vu ma jeunesse
En haut d'un escalier
Je cherche l'atelier
Dont plus rien ne subsiste
Dans son nouveau décor
Montmartre semble triste
Et les lilas sont morts

La bohème, la bohème
On était jeunes, on était fous
La bohème, la bohème
Ça ne veut plus rien dire du tout



Charles Aznavour - La Boheme - 2004 Palais Congres Paris



Molt aviat va conquerir el públic nord-americà i, més tard, va recórrer el món amb la seva música. Paral•lelament ha mantingut una carrera cinematogràfica, massa discreta per al seu gust, revelant com un actor de talent en Tirez sur le pianos (disparin sobre el pianista) (1960) de François Truffaut, Un taxi pour Tobrouk (1961) de Denys de la Patellière, Deu negrets (1974) de Peter Collinson i a El tambor de llauna (1979) de Volker Schlöndorff.

El 2009 una de les seves cançons (For me, formidable) sonava a la banda sonora de la pel•lícula Set ànimes protagonitzada per Will Smith. També en aquest any, Aznavour ha publicat un àlbum doble, Duos, on canta amb estrelles de diverses generacions com Liza Minnelli, Elton John i Laura Pausini. Gràcies a l'ús de noves tecnologies, Aznavour ha pogut gravar un duet amb la difunta Édith Piaf, amb qui va actuar «centenars de vegades» però sense arribar a registrar aquestes actuacions.


I aquí us deixo la bonica lletra d'una de les seves cançons.


Has de saber deixar de somriure
si l'alegria s’ha allunyat
et queda només la tristesa
i dies d'infelicitat.

Has de saber que en aquesta angoixa
la dignitat cal salvar-la
encara el dolor et sobrevingui
has marxar i no tornar.

Prega al destí que et deixa
per pietat, no em facis patir
has de saber fingir el plor
i enfonsar-lo en el teu cor.

Has de saber a temps comprendre
quan l'amor se’n va anar
ves-te’n amb indiferència
encara que en silenci pateixis tu.

Has de saber ofegar la pena
i emmascarar el gran dolor
i retenir l'odi ocult
si en un infern vius tu.

Has de saber quedar de gel
si el rancor crema la passió.

Has de saber desar el plor
i tant ho faig jo
que ja no puc més.

Has de saber que jo
jo no ho sé ...

Charles Aznavour.