Federico García Lorca

Tal dia com avui va néixer...

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, província de Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, ibídem, 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista espanyol, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se li considera una icona dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo. Va morir executat després de l'aixecament militar de la Guerra Civil Espanyola, per la seva afinitat al Front Popular i per ser obertament homosexual

El 1918 va publicar el seu primer llibre "Impressions i paisatges", pagat pel seu pare. El 1920 es va estrenar en teatre la seva obra "El malefici de la papallona", el 1921 es va publicar Llibre de poemes, i el 1923 es van posar en escena les comèdies de titelles La nena que rega l'Alfàbrega i el príncep preguntón. En 1927, a Barcelona, va exposar la seva primera mostra pictòrica.

En aquesta època va freqüentar activament als poetes de la seva generació que romanen a Espanya: Jorge Guillén, Pedro Salines, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Rafael Alberti, i sobretot Buñuel i Dalí, a qui després li va tributar Oda a Salvador Dalí. El pintor, per la seva banda, va pintar els decorats del primer drama del granadí: Mariana Pineda.

Poesia

L'obra poètica de Lorca constitueix una dels cims de la poesia de la Generació del 27 i de tota la literatura espanyola. La poesia lorquiana és el reflex d'un sentiment tràgic de la vida, i està vinculada a diferents autors, tradicions i corrents literaris. En aquesta poesia conviuen la tradició popular i la culta. Encara que és difícil establir èpoques en la poètica de Lorca, alguns crítics diferencien dues etapes: una de joventut i una altra de plenitud.

L'any 1987 es va emetre per televisió espanyola una sèrie de sis capítols obtinguda a partir de la Repressió Nacionalista de Granada el 1936 i La mort de Federico García Lorca (1971), d'Ian Gibson.

Us deixo una escena d'un d'aquests capítols.

El 1998 va ser el centenari de Federico García Lorca i Ana Belén ho va commemorar publicant dos discos sota el títol de Lorquiana on recull poemes i cançons populars del poeta granadí.

Herido de amor, Federico García Lorca: Poema musicat per Joan Manuel Serrat. Cantat per Ana Belén.

Amor, amor
que está herido.
Herido de amor huido;
herido,
muerto de amor.
Decid a todos que ha sido
el ruiseñor.
Bisturí de cuatro filos,
garganta rota y olvido.
Cógeme la mano, amor,
que vengo muy mal herido,
herido de amor huido,
¡herido !
¡muerto de amor !

.

David Bisbal - Mi Princesa

També va néixer avui ......

David Bisbal (Almería, 5 de juny de 1979) és un cantant espanyol sortit del concurs de musical Operación Triunfo de TVE, on va quedar en segon lloc.

Va rebre cinc Discs de Platí per haver distribuit més de 400.000 còpies només en la primera setmana, del seu àlbum Premonición. El disc va debutar en el primer lloc de la llista de vendes el 3 d'octubre de 2006, i a la setmana de l'estrena es va col·locar com el disc més venut a Espanya.

A dia d'avui el cantant porta quasi 5 milions d'àlbums venuts convertint-se en un dels artistes llatins més importants del moment.

Anteriorment, el 2003 amb Corazón latino i el 2004 amb Bulería, l'artista espanyol ja havia anat de gira per Amèrica Llatina i Estats Units oferint un total de 60 concerts de tot el continent. En total quasi 2 milions de persones han vist en directe a Bisbal en mig món durant aquests 5 anys.

Del seu disc "Sense mirar enrere" us deixo per que escolteu "Mi princesa"





Que milagro tiene que pasar para que me ames,
que estrella del cielo a de caer para poderte convencer,
que no sienta mi alma sola.
quiero escarparme de este eterno anochecer.

Dice mucha gente que los hombres nunca lloran,
pero yo he tenido que volver a mi niñez una vez mas.
me sigo preguntando, porque te sigo amando y dejaste sangrando mis heridas.
No puedo colmarte ni de joyas ni dinero,
pero puedo darte un corazon que es verdadero
mis alas en el viento necesitan de tus besos
acompañame en el viaje que volar solo no puedo...

Y sabes que eres la princesa de mis sueños encantados
cuantas guerras he librado por tenerte aqui a mi lado
no me canso de buscarte, no me importara arriesgarte
si al final de esta aventura yo lograra conquistarte
y he pintado a mi princesa en un cuadro imaginario
le cantaba en el oido susurrando muy despacio
tanto tiempo he naufragado y yo se que no fue en vano
no he dejado de intentarlo, porque creo en los milagros.

Sigo caminando en el desierto del deseo.
tantas madrugadas me he perdido en el recuerdo,
viviendo el desespero, muriendo en la tristeza por no haber cambiar ese destino.
No puedo colmarte ni de joyas ni dinero, pero puedo darte un corazón que es verdadero
mis alas en el viento necesitan de tus besos
acompañame en el viaje que volar solo no puedo.

Y sabes que eres la princesa de mis sueños encantados
cuantas guerras he librado por tenerte aqui a mi lado
no me canso de buscarte, no me importara arriesgarte
si al final de esta aventura yo lograra conquistarte
y he pintado a mi princesa en un cuadro imaginario
le cantaba en el oido susurrando muy despacio
tanto tiempo he naufragado y yo se que no fue en vano
no he dejado de intentarlo, porque creo en los milagros.

"Mamma Mia!" La pel.lícula

"Mamma Mia!" La pel.lícula

Direcció: Phyllida Lloyd.
País: USA.
Any: 2008.
Durada: 108 min.

Gènere: Comèdia romàntica, musical.

Interpretació: Meryl Streep (Donna), Pierce Brosnan (Sam), Colin Firth (Harry), Stellan Skarsgård (Bill), Julie Walters (Rosie), Dominic Cooper (Sky), Amanda Seyfried (Sophie), Christine Baranski (Tanya).

Guió: Catherine Johnson.
Producció: Judy Craymer i Gary Goetzman.

Música: Benny Andersson i Björn Ulvaeus, basada en les cançons d'ABBA.
Fotografia: Haris Zambarloukos.

Donna, una mare independent i soltera, propietària d'un petit hotel en una idílica illa grega, està a punt de deixar que marxi Sophie, la filla a la qual ha criat sola. Donna ha convidat les seves dues millors amigues al casament de la seva filla, Rosie, una dona pràctica i lògica, i Tanya, rica i multidivorciada. Les dues són ex membres de la seva antiga banda, Donna and the Dynamos. Per la seva banda, Sophie també ha fet tres invitacions molt especials.

Decidida a trobar un pare perquè la porti a l'altar, convida tres homes que van visitar la paradisíaca illa fa 20 anys. Durant les següents caòtiques i màgiques 24 hores, floriran nous amors i es revifaran vells romanços en una illa plena de possibilitats

Us deixo una escena deliciosa entre mare i filla.
Veient-la, penso que gairebé no hi ha res que aquesta dona no pugui fer... no cal dir que sóc un gran fan de Meryl Streep.

Slipping Through My Fingers
(Se m'està escapant)

Ella se’n va
tan feliç
a l'escola ara
dient adéu
amb absent somriure,
allà se’n va
i en mi
sento una tristesa
una cosa que em fa
percebre
que encara em pertany
però menys
en aquest món
de la seva candidesa
feliç de compartir
encara el seu riure
i tota la seva infantesa.

Se m'està escapant
en créixer
com aconseguir
que s'aturin
avui els minuts.
Se m'està escapant
en créixer
la seva gran fantasia
cuidaré
i quan la vaig
descobrint
segueix creixent,
se m'està escapant
ja ho sé.

Hi ha en les dues
ella i jo
son a l'esmorzar
i sense voler
deixo el temps transcórrer
quan se’n va
sento en mi
la malenconia
certa culpa
que no sé fingir
per on estan
aquelles aventures
i els llocs
que anàvem a veure
algunes poques coses
gaudim
hi ha tant per fer

Se m'està escapant
en créixer
com aconseguir
que s'aturin
avui els minuts.
Se m'està escapant
en créixer
la seva gran fantasia
cuidaré
i quan la vaig
descobrint
segueix creixent,
se m'està escapant
ja ho sé.

Si jo pogués
congelar la seva imatge
desar el temps
i el seu caprici en mi.

Ella se’n va
tan feliç
a l'escola ara
dient adéu
amb absent somriure.

El musical "Mamma Mia!" ha fet història, convertint-se en un fenòmen global del món de l'espectacle. S'han muntat 20 produccions del musical. Actualment hi ha nou en cartell, que generen més de 8 milions de dòlars setmanals. L'han vist més de 90 milions de persones a tot el món. Més de 17.000 persones ho veuen cada nit, i ha recaptat més de 2.000 milions de dòlars. Cap altre musical s'ha estrenat amb tanta rapidesa en tantes ciutats del món, exactament 170 des de la seva estrena a Londres fa gairebé deu anys.

Judy Craymer explica aquest fenomen dient: "No importa el tipus d'espectadors ni l'edat que tinguin, es veuen reflectits en l'obra. Es submergeixen totalment en l'experiència. Les cançons són màgiques, intemporals ".

Luz Casal - Sé Feliz

Luz Casal- SÉ feliz

Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma , con la herida abierta.
Mejor olvidar y comienza una vida nueva,

Y respira el aire puro,sin el vicio de la duda.
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz…

Con los colores de una mariposa,
vuela entre las luces de la primavera
Si te imaginas que la lluvia te desnuda,
juega los mares que despiertan a la luna.
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz…

Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz,
se feliz,
se feliz,
se feliz…

Si la soledad te enferma el alma…

Mecano - Mujer contra mujer

Mujer Contra Mujer
(J. M. Cano)

Nada tienen de especial
dos mujeres que se dan la mano
el matiz viene después
cuando lo hacen por debajo del mantel.

Luego a solas sin nada que perder
tras las manos va el resto de la piel
un amor por ocultar
y aunque en cueros no hay donde esconderlo
lo disfrazan de amistad
cuando sale a pasear por la ciudad.

Una opina que aquello no está bien
la otra opina que qué se le va a hacer
y lo que opinen los demás está demás.

Quien detiene palomas al vuelo
volando a ras del suelo
mujer contra mujer.

No estoy yo por la labor
de tirarles la primera piedra
si equivoco la ocasión
y las hallo labio a labio en el salón
ni siquiera me atrevería a toser
si no gusto ya sé lo que hay que hacer
que con mis piedras hacen ellas su pared.

Quien detiene palomas al vuelo
volando a ras de suelo
mujer contra mujer.

Una opina que aquello no está bien
la otra opina que qué se le va a hacer
y lo que opinen los demás está demás.

Quien detiene palomas al vuelo
volando al ras del suelo
mujer contra mujer.

Joan Manuel Serrat - Paraules d'amor

No puede faltar…"el" mi amor.... de Conchi
Paraules d'amor - Joan Manuel Serrat

Pues si, este tesoro de video es una grabación que ya tiene 42 años!!!

Y nos sigue emocionando mmm… que delicia.

Va por ti mi niña.

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremaven
només paraules d'amor...

Paraules d'amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem
del son dels infants.

En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d'antics comediants.

D'històries d'amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...

Paraules d'amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem
del son dels infants.

En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d'antics comediants.

D'històries d'amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys...

Luis Rosales Camacho

Tal dia com avui va néixer...

Luis Rosales

Poeta i assagista espanyol, nascut a Granada el 31 de maig de 1910 i mort a Madrid el 24 d'octubre de 1992. Pertanyent a l'anomenada Generació del 36, de la qual, en certa manera, va ser el seu cap visible, va deixar un fecund i brillant llegat poètic que, a mig camí entre la profunditat del sentiment religiós i la preocupació pel llenguatge, constitueix un dels millors exponents del que Dámaso Alonso va denominar "poesia arrelada" (és a dir, la poesia entranyable, de profund alè intimista, que centra la seva atenció en els fets i les figures de la quotidianitat que envolta el poeta: la família, l'amistat, el llar, el costum, la rutina, etc.). Poeta de gran influència entre les veus dels joves autors de les generacions que el van succeir, el conjunt de la seva serena i cada vegada més depurada producció lírica - que va reaccionar en el seu dia bruscament contra els excessos neogongoristas d'alguns dels poetes Garcilaso per postular un nou acostament a la sobrietat dels models clàssics - va ser reconegut el 1982 amb el prestigiós premi Cervantes, el guardó literari més important de les Lletres espanyoles i hispanoamericanes.

Integrat, des de molt aviat, en els principals cercles literaris de la capital espanyola i de la seva Granada natal, tot i l'orientació ideològica de la seva família - de clar biaix falangista - compartir amistat amb el poeta i dramaturg Federico García Lorca, que es trobava refugiat a la casa granadina dels Rosales quan va ser capturat pels qui haurien de afusellar.

Aquest vídeo pertany a una entrevista que li va realitzar Joaquin Soler Serrano, on parla de la detenció de Garcia Lorca



Aqui us deixo un retall d'un dels seus millors poemaris, La casa encesa.

Fragment de la seva obra La casa encesa (1971):

Ahora que estamos juntos
ahora que ha vuelto la inocencia,
y la disposición visceral de estas paredes,
ahora que todo está en la mano,
quiero deciros algo, quiero deciros algo.
El dolor es un largo viaje,
es un largo viaje que nos acerca siempre,
que nos conduce hacia el país donde todos los hombres son iguales,
lo mismo que la palabra de Dios, su acontecer no tiene nacimiento, sino revelación,
lo mismo que la palabra de Dios, nos hace de madera para quemarnos,
lo mismo que la palabra de Dios, corta los pies del rico para igualarnos en su presencia,
y yo quiero deciros que el dolor es un don
porque nadie regresa del dolor y permanece siendo el mismo hombre.
Todo llega en la vida por sus pasos contados,
la primavera y el verano, la ignorancia y la lluvia,
porque no hay nada gratuito,
no hay alegría, por pequeña que sea,
que no tenga que conseguirse
como la hormiga testaruda lleva su carga tronco arriba;
no hay alegría, por importante que nos parezca,
que no termine convirtiéndose en ceniza o en llaga,
pero el dolor es como un don,
nadie puede evitarlo,
las esperanzas, el amor, el dinero,
todos los bienes terrenales,
todos los bienes que llegan, o no llegan, en la vida ya el humo de las velas
siempre están contenidos por él y son igual que pájaros que vuelan sobre el mar,
y son igual que pájaros,
por más y más que vuelen nunca se apartan de su fin.

Ahora que estamos juntos
y siento la saliva clavándome alfileres en la boca,
ahora que estamos juntos
quiero deciros algo,
quiero deciros que el dolor es un largo viaje,
es un largo viaje que nos acerca siempre vayas a donde vayas,
es un largo viaje, con estaciones de regreso,
con estaciones que no volverás nunca a visitar,
donde nos encontramos con personas, improvisadas y casuales,
que no han sufrido todavía [...]

pero el dolor es la ley de gravedad del alma,
llega a nosotros iluminándonos,
deletreándonos los huesos,
y nos da la insatisfacción que es la fuerza con que el hombre se origina a sí mismo,
y deja en nuestra carne la certidumbre de vivir
como han quedado las rodadas sobre las calles de Pompeya.
Es el miedo al dolor y no el dolor quien suele hacernos pánicos y crueles,
quien socava las almas
como socavan la ribera las orillas del río,
y yo he sentido su calambre desde hace mucho tiempo,
y yo he sentido, desde hace mucho tiempo, que el curso de sus aguas nos arrastra,
nos mueve las raíces sin dejarnos crecer,
y nos empuja, y nos sigue empujando hasta juntarnos
en esta habitación que es ya un rescoldo mío,
en esta habitación en donde las baldosas se levantan un poco
y ya no vuelven a encajar en su sitio
como la tierra removida ya no cabe en su hoyo:
tal vez a nuestro cuerpo le ocurra igual…

Joan Manuel Serrat - La Paloma

La Paloma

Poema de Rafael Alberti - Música de Carlos Gustavino y Sergio Endrigo

Se equivocó la paloma
se equivocaba.
Por ir al norte, fue al sur
creyó que el trigo era agua,
se equivocaba.

Creyó que el mar era el cielo
que la noche, la mañana,
se equivocaba,
se equivocaba.

Que las estrellas, rocío
que la calor, la nevada,
se equivocaba,
se equivocaba.

Que tu falda era tu blusa
que tu corazón, su casa,
se equivocaba,
se equivocaba.

Ella se durmió en la orilla,
tú en la cumbre de una rama.

Creyó que el mar era el cielo
que la noche, la mañana
se equivocaba,
se equivocaba.

Que las estrellas, rocío
que la calor, la nevada,
se equivocaba,
se equivocaba.

Que tu falda era tu blusa
que tu corazón, su casa,
se equivocaba,
se equivocaba...

Camilo Sesto - El amor de mi vida

Me duele mas dejarte a tí que dejar de vivir
me duele más tu adiós
que el peor castigo que me imponga Dios.
No puedo ni te quiero olvidar
ni a nadie me pienso entregar
sería inútil tratar de huir
porque a donde voy te llevo dentro de mí.

El amor de mi vida has sido tú
mí mundo era ciego hasta encontrar tu luz,
hice míos tus gestos, tu risa y tu voz,
tus palabras, tu vida y tu corazón.
El amor de mi vida has sido tú,
el amor de mi vida sigues siendo tú,
por lo que más quieras no me arranques de tí,
de rodillas te ruego no me dejes así...

Por qué me das libertad para amar
si yo prefiero estar preso de tí,
quizá no supe encontrar la forma
de conocerte y hacerte felíz.

El amor de mi vida has sido tu
mi mundo era ciego hasta encontrar tu luz,
hice mío tus gestos, tu risa y tu voz,
tus palabras, tu vida y tu corazón.
El amor de mi vida has sido tú,
el amor de mi vida sigues siendo tú,
por lo que más quieras no me arranques de tí,
de rodillas te ruego no me dejes así...

Por más que pienso no puedo entender
porque motivo te pude perder
porque de pronto me siento perdido
en la espalda de tu olvido, tu silencio y tu desdén.

Eurovisió 2010

El LV Festival de la Canción de Eurovisión se celebró entre el 25 y el 29 de mayo del 2010 en Oslo, la capital de Noruega, tras la victoria aplastante de Alexander Rybak en el festival de 2009 con su canción Fairytale, que con 387 puntos marcó el record absoluto de puntuación en la historia del concurso. Los presentadores de la LV edición fueron Erik Solbakken y Haddy N'jie, que también condujeron las semifinales y la final.

La canción Satellite, interpretada por Lena Meyer-Landrut en representación de Alemania, ganó el concurso con un total de 246 votos, siendo la segunda victoria que obtiene ese país desde 1982.

La guanyadora de l'any 2010




El dúo Chanée & N'evergreen- Dinamarca que va quedar en 4ª posició



Harel Skaat- Israel que va quedar en 14ª posició



Daniel Diges- Espanya que va quedar en 15ª posició

John Denver - Canción de Annie

John Denver escribió Annie's song (Canción de Annie) en 1974 para su esposa Annie.

Annie's song

You fill up my senses

like a night in the forest

like the mountains in springtime,

like a walk in the rain

like a storm in the desert,

like a sleepy blue ocean

you fill up my senses,

come fill me again.

Come let me love you,

let me give my life to you

let me drown in your laughter,

let me die in your arms

let me lay down beside you,

let me always be with you

come let me love you,

come love me again.

(instrumental)

You fill up my senses

like a night in the forest

like the mountains in springtime,

like a walk in the rain

like a storm in the desert,

like a sleepy blue ocean

you fill up my senses,

come fill me again.

Canción de Annie

Llenas mis sentidos

como una noche en el bosque

como las montañas en primavera

como andar bajo la lluvia

como una tormenta en el desierto

como un dormido océano azul

tú llenas mis sentidos

ven de nuevo conmigo otra vez

Déjame amarte

quiero darte mi vida

déjame ahogarme en tu risa

y en tus brazos morir

recostarme a tu lado

estar siempre contigo

déjame amarte

amor otra vez

Quiero darte mi vida

déjame amarte

amor otra vez

Llenas mis sentidos

como una noche en el bosque

como las montañas en primavera

como andar bajo la lluvia

como una tormenta en el desierto

como dormido océano azul

llenas mis sentidos

ven vuelve otra vez

Eurovisión- 2002- 2005- 2006- 2008- 2009

El XLVII Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar el 25 de maig de 2002, en el complex Saku Surhall de Tallinn, Estònia. Els presentadors van ser Annely Peebo i Marko Matvere. Marie N va ser la guanyadora d'aquest Festival, representant a Letònia amb la cançó "I wanna". Aquesta edició va tenir una audiència segons la UER i televisió estona de 166 milions d'espectadors, assolint els majors índexs a Malta (amb més d'un 90% de seguiment), Suècia i Espanya. En aquest últim país, a més, es va convertir en l'espai més vist des que existeixen les estadístiques d'audiència, creant gràcies al concurs de selecció, Operación Triunfo, un gran ressò informatiu a Espanya.

Rosa López que va quedar en 7ª posició lany 2002




La guanyadora de l'any 2005




La guanyadora de l'any 2006




Rodolfo Chikilicuatre quie va quedar en 16ª posició l'any 2008



La guanyadora de l'any 2009

I fins aquí la història musical d'aquest festival que avui dissabte celebra la seva 55ª edició, i de la qual donarem compte el diumenge amb la nostra última entrega

Isaac Albéniz i Pascual

Tal dia com avui va néixer...

Isaac Albéniz i PascualIsaac Albéniz (Camprodon, Ripollès, 29 de maig de 1860 - Kanbo, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un gran compositor i intèrpret de piano català. No solament es va dedicar a la música per a aquest instrument: també va escriure obres per a teatre, sis òperes (més una d'inacabada i tres d'esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra.

Segons el seu diari, l'any 1880, Albéniz rep lliçons de Liszt, lliçons que es van impartir per tota Europa, i que el compositor català va rebre en formar part de la cort d'estudiants que acompanyaven Lizst en els seus desplaçaments. L'amistat que va sorgir d'aquesta relació duraria fins a la mort de l'hongarès el 1886. Algunes interpretacions posteriors dubten de la validesa d'aquests fets argumentant que Liszt residia a Weimar en aquella època.

La reputació d'Albéniz com a pianista i compositor va continuar creixent. A la primavera de 1889 va viatjar a París per assistir als Concerts Colonne que interpretaven el seu Concert per a piano, op. 78. Des de París va continuar fins a Anglaterra, on les seves interpretacions van ser molt reeixides. El 1890 es va posar en contacte amb l'empresari Henry Lowenfeld, el qual va contractar els serveis d'Albéniz com a intèrpret i compositor. Com a resultat, Albéniz es va traslladar al costat de la seva família (la seva esposa Rosina i els seus tres fills) a Londres i a través de Lowenfeld finalment es va ficar al món del teatre musical: va treballar per al Teatre Líric i més tard per al Teatre Príncep de Gal·les.

A petició de Lowenfeld, Albéniz va compondre The magic Opal, comèdia lírica en l'estil de Gilbert i Sullivan, estrenada al Líric el 19 de gener de 1893. Va ser traduïda posteriorment al castellà per Eusebio Sierra i presentada a Madrid el 1895 com La Sortija; aquell mateix any, la seva sarsuela San Antonio de la Florida amb llibret de Sierra va ser també interpretada a Madrid.

Us deixo aquest video on Alícia de Larrocha interpreta la mítica barcarola que Albéniz va compondre en honor a l'illa balear ... és una petita peça concebuda durant un viatge fet per ell i l'Enric Granados, a les illes Balears.
Espero que ho gaudiu

Silvio Rodríguez - Unicornio

Silvio Rodriguez -El unicornio

Mi Unicornio azul ayer se me perdió
pastándolo dejé y desapareció
cualquier información
bien la voy a pagar
las flores que dejó
no me han querido hablar.
Mi unicornio azul ayer se me perdió
no sé si se me fue
no sé si se me extravió
Y yo no tengo más
que un unicornio azul
si alguien sabe de él
le ruego información
cien mil o un millón yo pagaré.
Mi unicornio azul se me ha perdido ayer
se fue
Mi unicornio y yo hicimos amistad
un poco con amor
un poco con verdad
con su cuerno de añil
pescaba una canción, saberla compartir
era su vocación.
Mi unicornio azul ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión
pero no tengo más
que un unicornio azul
y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel
cualquier información la pagaré.
Mi unicornio azul se me ha perdido ayer
Se fue

Eurovisió- 1989- 1990- 1991- 1997- 2001

El XXXIV Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar el 6 de maig de 1989 a Lausanne, Suïssa. Els presentadors van ser Lolita Morena i Jacques Deshenaux, i els guanyadors amb el tema "Rock me" va ser la banda iugoslava Riva. En l'obertura del festival, Céline Dion, guanyadora anterior, va interpretar el seu primer senzill en anglès Where does my heart beat now.


La guanyadora de l'any 1989




La guanyadora de l'any 1990




Sergio Dalma que va quedar en 4ª posició l'any 1991




Marcos Llunas que va quedar en 4ª posició l'any 1997




David Civera que va quedar en 6ª posició lany 2001

Mª del Pilar Cuesta Acosta - Ana Belen

Tal dia com avui va néixer...

María del Pilar Cuesta Acosta, coneguda com Ana Belén (Madrid, 27 de maig de 1951) és una cantant i actriu espanyola. Està casada amb el cantautor asturià Víctor Manuel, amb el qual col-labora musicalment en moltes ocasions.

La seva primera intervenció en el cinema, als tretze anys, va ser a la pel.lícula musical infantil Zampo i jo, treballant amb l'actor Fernando Rey sota la direcció de Luis Lucia Mingarro. La pel.lícula no va tenir èxit, fet que va impedir la realització de tres que estaven previstes dins del contracte amb els productors de Època films. Va ser aquesta productora la que li va donar el nom d'Ana Belén.

Ana y Víctor - No sé por qué te quiero

Escrita per la pel lícula "L'amor perjudica seriosament la salut", la primera versió la van cantar Antonio García de Diego i Olga Román.

Ana la va gravar en el seu disc "Mira'm" amb Antonio Banderas. En aquesta ocasió la canta amb l'autor del tema, el seu inseparable Víctor.

Podeu trobar tota la seva trayectoria en la següent pàgina web

Eurovisió- 1978- 1979- 1981- 1985- 1988

El Festival d'Eurovisió de 1978 va ser la 23ª edició i es va celebrar el 22 d'abril de 1978 a París. Amb Denise Fabre i Zitrone Léon com els presentadors, la primera vegada que la oganització posaba dos presentadors al concurs - el concurs va ser guanyat per Izhar Cohen & Alphabet la que va representar a Israel, amb la seva cançó "A-Ba-Ni-Bi".

La guanyadora de l'any 1978

José Velez que va quedar en 9ª posició



Betty Missiego que va quedar en 2ª posició l'any 1979



Bachelli que va quedar en 14ª posició l'any 1981



Grupo Bravo que va quedar en 3ª posició lany 1984



Paloma San Basilio que va quedar en 14ª lany 1985



La guanyadora de l'any 1988

Joan Baptista Humet - Que no soy yo

Que no soy yo
Joan Bautista Humet

A veces pienso que tengo suerte,
sin una perra y aún me divierte mi profesión,
desde una noche en la que Dios quiso
comprometerme con el hechizo de una canción.

Y ahora que acabemos de ser sinceros,
que a mí también me mueve el dinero y la vanidad
pa' no ser menos que mis amigos,
que se conforman con un suspiro de libertad.

Y una lucecita que apenas se ve,
cuando estoy a solas va diciéndome
que no soy yo, que aún no soy yo.

A veces pienso que lo más grande
de que dispone el hombre es el hambre de conocer,
que abrir un libro es abrir las alas
sobre las cosas que nunca acabas de poseer.

Y empiezas a edificar tu mundo
de las ideas en un segundo de intuición,
para acabar bajo los cimientos,
esclavizando tus sentimientos a la razón.

Y una lucecita que apenas se ve,
cuando estoy a solas va diciéndome
que no soy yo, que aún no soy yo.

A veces vibro con cualquier cosa,
una mirada se me hace hermosa si mira en paz;
por un cachorro que se extravía,
que así yo entiendo a mis alegrías, vaivén fugaz.

Y porque sufro hoy me pongo al lado
del oprimido y amordazado que se echa a andar,
porque él ha hecho que el mundo gire
y hay que cantarle pa' que no olvide su malestar.

Y una lucecita que apenas se ve,
cuando estoy a solas va diciéndome
que no soy yo, que aún no soy yo.

Eurovisión- 1973- 1974- 1976- 1977

El XVIII Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc a Luxemburg el dia 7 abril de 1973 . La presentació de l'esdeveniment va anar a mans de Helga Guitton i la guanyadora va ser la cançó luxemburguesa "Tu et reconnaitras" ("Tu et reconeixeràs"). A la mitja part va actuar el popular pallasso espanyol , Charlie Rivel .

La guanyadora de l'any 1973

Mocedades que van quedar en la 2ªposició l'any 1973




Massimo Ranieri que va quedar en 13ª posició l'any 1973




Els guanyadors del any  1974




Braulio que va quedar en la 16ª posició l'any 1976




La guanyadora del any 1977

Amaia Montero - Quiero Ser

Quiero ser, una palabra serena y clara
Quiero ser, un alma libre, de madrugada
Quiero ser una emigrante, de tu boca delirante,
De deseos que una noche convertiste en mi dolor.

Quiero creer, quiero saber, que dormiré a la verita tuya
Quiero esconderme de miedo y mirar de una vez
Los ojos que tiene la luna.

Quiero cantar a la libertad,
y caminar cerca del mar, amarradita siempre a tu cintura,
que esta locura de amarte no puede acabar
por mucho que te entren las dudas
de si eres tú el que me hace tan feliz.

Quiero ser, la que te jure amor eterno.
Quiero ser, una parada en la estación que lleva tu nombre.

Quiero ser el verbo puedo,
quiero andarme sin rodeos, confesarte que una tarde empecé a morir por ti

Quiero creer, quiero saber, que dormiré a la verita tuya
Quiero esconderme de miedo y mirar de una vez
Los ojos que tiene la luna

Quiero cantar a la libertad,
y caminar cerca del mar, amarradita siempre a tu cintura,
que esta locura de amarte no puede acabar
por mucho que te entren las dudas
de si eres tú el que me hace tan feliz.

Eurovision 1969 -1970 - 1971 - 1972

El XIV Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc el 29 març de 1969 al Teatro Real de Madrid , ( Espanya ). La presentadora va ser Laura Valenzuela , que es va veure en dificultats en observar l'empat entre quatre països al final del festival: Salomé amb "Visc cantant" per Espanya , la britànica Lulu amb el tema "Boom Bang-a-bang", la holandesa Lenny Kuhr amb "De Troubadour" i, finalment, Frida Bocca per França amb "Un Jour, un Enfant".

Us deixem dos de les guanyadores España i Anglaterra

La guanyadora de l'any 1970

Julio Iglesias que va quedar en 4ª posició




La guanyadora de l'any 1971

Karina que va quedar en 2ª posició

La guanyadora de l'any 1972

Nicola Di Bari que va quedar en 6ª posició

Barry White - Let The Music Play

TITULO: LET THE MUSIC PLAY (DEJA QUE LA MUSICA SUENE)
INTERPRETE: BARRY WHITE

UN BOLETO POR FAVOR
POR FAVOR
DIOS
TEN PIEDAD

TODOS ESTAN AQUI
HEY
QUE ESTA PASANDO
HOMBRE ??
ELLA ESTA EN CASA
SI
ELLA ESTA EN CASA
SI
ELLA ESTA CASA !!

DEJA QUE LA MUSICA SUENE SOLO QUIERO BAILAR LA NOCHE
AQUI
JUSTO AQUI
JUSTO AQUI
DONDE ESTARE TODA LA NOCHE
DEJA QUE LA MUSICA SUENE
SOLO SIENTO
SIENTO QUE EL SUFRIMIENTO SE FUE
MOVIENDO
PATEANDO
REGODEANDO
MANTEN LA MUSICA FUERTE
SIN PARAR
Y SEGUIR
Y SEGUIR
SIN PARAR
SIN PARAR SIN PARAR SIN PARAR

ESTOY ACA BAILANDO Y AUN NO PUEDO BORRAR LAS COSAS QUE SIENTO
EL AFECTUOSO AMOR QUE SOLIAMOS COMPARTIR PARECE QUE YA NO ESTA AHI
DEBO OCULTAR LO QUE ME ESTA MATANDO POR DENTRO
DEJA QUE LA MUSICA SUENE SOLO QUIERO BAILAR LA NOCHE

CREO QUE ESTARE BIEN (JA
JA
JA)
SI PUEDO TENGO EXITO ESTA NOCHE
OH DIOS

SIMPLEMENTE FINGIRE QUE ELLA ESTA AQUI CONMIGO
CERRARE MIS OJOS
SU CARA VERE
SE QUE ES FICCION
PERO ES LA UNICA ESPERANZA PARA MI
DEJA QUE LA MUSICA SUENE SOLO QUIERO BAILAR LA NOCHE

Ricardo Franco

Tal dia com avui va néixer...

Ricardo Franco: Ricardo Franco va ser un director , guionista , actor i productor de cinema espanyol , nascut a Madrid el 24 maig de 1949 i mort a Madrid el 20 maig de 1998 .Va començar a estudiar diverses carreres ( Dret , Filosofia i Medicina ) però no va acabar cap. Va entrar en el món del cinema com a ajudant de direcció del seu oncle Jesús Franco .

Va obtenir un cert renom amb Pascual Duarte , basada en la novel.la de Camilo José Cela , produïda i encarregada per Elías Querejeta Aquest film va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes de 1976 a José Luis Gómez i es va endur el premi a la millor fotografia del Cercle d'ecriptor Cinematogràfics, en el mateix any.

A part del seu treball com a cineasta, va publicar un llibre de poemes, Les restes del naufragi ( 1979 ), i va escriure una quantitat considerable de lletres de cançons pop, entre elles diverses per al grup espanyol Tam Tam Go! , com el seu èxit "Manuel Raquel ". També és autor de la cançó "Loco de amor" interpretada pel grup Café Quijano i inclosa del CD Què gran és això de l'amor!

La gran novel.la de Camilo José Cela "La família de Pascual Duarte" va tenir dos intents d'adaptació abans que per fi sortís endavant el de Ricardo Franco, que va venir apadrinat per Elías Querejeta: un per part de Fernando Fernán Gómez i un altre per part del italià Marco Bellochio (hi va haver fins i tot un rumor que deia que Sam Peckinpah, gran amant de la literatura de Cela-la qual cosa es nota de sobres en el seu cinema-va voler rodar el film). La de Ricardo Franco, escrita en col.laboració amb el propi Querejeta i amb Emilio Martínez-Lázaro, és una versió immillorable del clàssic literari. Malgrat els nombrosos problemes que va tenir la cinta amb la censura de la ja agonitzant dictadura de Francisco Franco va aconseguir tirar endavant presentat la mateixa història que la de l'obra original, la història d'un pagès pobre de les profunditats d'Extremadura que, sotmès per un ambient de total misèria, opressió i odi, es converteix en un terrible criminal que és jutjat i ajusticiat per altres criminals pitjors fins i tot que ell. Interpretat de manera superba per un hieràtic i veritablement temible José Luis Gómez, Pascual Duarte personifica l'home humil que es transforma en un monstre per culpa de la societat en què viu. Amb un estil tremendament sobri, directíssim, carregat de brutalitat i fonament en uns llarguíssims plans generals són narrades les seves desventures, que transcorren en uns immensos paisatges naturals desèrtics tan bonics com agònics. Ricardo Franco aconsegueix fer de la seva adaptació una obra profundament pròpia sense desviar-se de la trama original retratant a Pascual com un indivu retret, solitari, sempre en silenci i, sobretot, fastiguejat, fart fins a la pura deshumanització. La visceralitat de l'obra de Cela desapareix gairebé per complet per donar pas a una violència gelada que esclata després de llargs silencis carregats de tensió (magistral l'assassinat de la mare del protagonista). Pascual Duarte mata de manera gairebé infantil, sense pensar, sense mirar ni endavant ni enrere, i en aquesta caracterització del personatge hi ha la gran innovació d'aquesta pel lícula, una de les obres mestres més personals i oblidades del nostre cinema. El desenllaç és del tot inoblidable i encara avui posa els pèls de punta.

Títol: Pascual Duarte

Direcció: Ricardo Franco

País: Espanya

Any: 1976

Durada: 94 min.

Gènere: Drama

Qualificació: No recomanada per a menors de 18 anys

Repartiment: José Luis Gómez, Diana Perez de Guzman, Paca Ojea, Héctor Alterio , Eduardo Calvo, Joaquín Hinojosa, Maribel Ferrero, Eduardo Bea, Francisco Casares, Eugenio Navarro, Carlos Oller, José Luis Baringo, Carmen Lleó, Pedrín Fernández, Salvador Muñoz Calvo

PC Distribuïdora: Emiliano Pedra, PC

Productora: Querejeta i Gárate, Elías

Direcció: Ricardo Franco

Fotografia: Luis Cuadrado

Guió: Elías Querejeta, Emilio Martínez Lázaro, Ricardo Franco

Muntatge: Pablo González del Amo

Música: Luis de Pablo

Novel-la "La família de Pascual Duarte": Camilo José Cela

"Pel lícula duríssima, seca, asfixiant, de sòbria i mil.limètrica posada en escena, un film que posa en imatges el buit i la bogeria d'un personatge terrible, destruït per una societat malalta (...) obra inclassificable dins el panorama del cinema espanyol de l'època "(Miquel Àngel Colom: Diari El País)

Aqui us deixo una de les escenas duras que te la pel-licula.

Història del Festival de la Cançó d'Eurovisió - 1964- 1965- 1967- 1968

Història del Festival de la Cançó d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió en (anglès Eurovision Song Contest; en francès Concours Eurovision de la Chanson) és un festival de la cançó televisat de caràcter anual i amb participants de nombrosos països, les televisions (majoritàriament públiques), són membres de la Unió Europea de Radiodifusió. El festival ha estat transmès cada any des de 1956, i és un dels programes de televisió més antics que encara es transmeten al món. A més és el festival de la cançó més gran en termes d'audiència, la qual s'ha estimat entre 100 i 600 milions internacionalment. L'esdeveniment és transmès al voltant del món (més enllà d'Europa) a països com Argentina, Austràlia, Canadà, Colòmbia, Egipte, El Salvador, Jordània, Mèxic, Hong Kong, Índia, Corea del Sud, Nova Zelanda, Veneçuela i els Estats Units ; encara que aquests països no participen. El festival és històricament conegut per ser un promotor només de música pop. No obstant això, en anys recents s'han presentat al festival diversos temes pertanyents a altres gèneres com àrab, pop-rap, dance, rock, llatina, metall, Punk, entre altres.

El nom del concurs ve de la Xarxa de Distribució de Televisió d'Eurovisió (Eurovision Network), que està controlada per la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i pot arribar audiències potencials de més de mil milions de persones. Qualsevol membre actiu de la UER pot participar al Festival i tots els països d'aquest continent han participat (a excepció de Liechtenstein, Kosovo i la Ciutat del Vaticà) i fins i tot han participat algunes cadenes de països africans i asiàtics, com el cas del Marroc i Israel. Al pas dels anys, el festival ha crescut d'un simple experiment televisiu a una institució internacional de grans proporcions i el terme "Eurovisió" és reconegut al llarg del continent.

La seva última edició, el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2009, va ser realitzat entre el 12 i el 16 de maig de 2009 a la ciutat russa de Moscou. Noruega es va proclamar guanyadora amb el tema Fairytale, interpretat per Alexander Rybak.

La guanyadora de l'any 1964




La guanyadora de l'any 1965




La guanyadora de l'any 1967, que si recordeu va actuar descalça



Raphael que va quedar en la 6a posició l'any 1967

La guanyadora de l'any 1968

Mónica Naranjo

Tal dia com avui va néixer...

Mónica Naranjo Carrasco és una cantant que va néixer el 23 de maig de 1974 a Figueres (Girona), filla de pares andalusos que, malgrat les seves dificultats econòmiques, van aconseguir inscriure la seva filla en una escola de música en descobrir el potencial que deixava sentir la seva veu.

Amb catorze i quinze anys es dedica a perfeccionar la seva veu i, paral•lelament, grava cintes amb els seus temes favorits, que envia a les cases discogràfiques.

Una d'aquestes cintes arriba a mans del productor Cristóbal Sansano, que s'entusiasma amb la veu de la jove Mónica Naranjo. Junts es posen a treballar per aconseguir una oportunitat d'una discogràfica. Aquesta oportunitat arriba el 1994, quan Sony Music la presenta com la seva nova estrella del pop espanyol.

El disc debut porta per títol Mónica Naranjo. Els resultats a Espanya són bastant discrets, però aconsegueix un gran èxit a Llatinoamèrica, on ven més d'un milió de còpies, un resultat molt bo per a una artista principiant.

Es diu que, un dia, Salvador Dalí, en escoltar-la, li va dir: "El meu pinzell l'ha guiat la passió. Fes amb la teva veu el mateix".

Mónica Naranjo - Empiezo A Recordarte







Tota la seva trajectòria la podeu trobar visitant las següents pàgines web 

http://www.mn-monicanaranjo.com/
http://www.monicanaranjo.info/mninfo/
http://monicanaranjooficial.blogspot.com/

Miguel Bose y Noa - La Vida Es Bella

Aquest tema no podia faltar de cap de les maneres....us donem l'oportunitat d'escoltar, aquesta meravella, tant el Miguel com la Noa, son un encant

Yo, al verte sonreir soy
la niña que ayer fui.
Si yo velo por tus sueños
el miedo no vendrá
y así sabrás lo bello que es vivir.

Caen mil lágrimas al mar
tú no me verás llorar,
y es que sólo tu alegría amansa mi dolor
y así yo sé lo bello que es vivir.

Sí, mi corazón siempre estará donde esté tu corazón,
si tú no dejas de luchar.
Y nunca pierdes la ilusión, nunca olvides que al final
habrá un lugar para el amor.
Tú no dejes de jugar, nunca pares de soñar,
que una noche la tristeza se irá sin avisar
y al fin sabrás lo bello que es vivir.