Tal dia com avui va néixer...
Ricardo Franco: Ricardo Franco va ser un director , guionista , actor i productor de cinema espanyol , nascut a Madrid el 24 maig de 1949 i mort a Madrid el 20 maig de 1998 .Va començar a estudiar diverses carreres ( Dret , Filosofia i Medicina ) però no va acabar cap. Va entrar en el món del cinema com a ajudant de direcció del seu oncle Jesús Franco .
Va obtenir un cert renom amb Pascual Duarte , basada en la novel.la de Camilo José Cela , produïda i encarregada per Elías Querejeta Aquest film va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes de 1976 a José Luis Gómez i es va endur el premi a la millor fotografia del Cercle d'ecriptor Cinematogràfics, en el mateix any.
A part del seu treball com a cineasta, va publicar un llibre de poemes, Les restes del naufragi ( 1979 ), i va escriure una quantitat considerable de lletres de cançons pop, entre elles diverses per al grup espanyol Tam Tam Go! , com el seu èxit "Manuel Raquel ". També és autor de la cançó "Loco de amor" interpretada pel grup Café Quijano i inclosa del CD Què gran és això de l'amor!
La gran novel.la de Camilo José Cela "La família de Pascual Duarte" va tenir dos intents d'adaptació abans que per fi sortís endavant el de Ricardo Franco, que va venir apadrinat per Elías Querejeta: un per part de Fernando Fernán Gómez i un altre per part del italià Marco Bellochio (hi va haver fins i tot un rumor que deia que Sam Peckinpah, gran amant de la literatura de Cela-la qual cosa es nota de sobres en el seu cinema-va voler rodar el film). La de Ricardo Franco, escrita en col.laboració amb el propi Querejeta i amb Emilio Martínez-Lázaro, és una versió immillorable del clàssic literari. Malgrat els nombrosos problemes que va tenir la cinta amb la censura de la ja agonitzant dictadura de Francisco Franco va aconseguir tirar endavant presentat la mateixa història que la de l'obra original, la història d'un pagès pobre de les profunditats d'Extremadura que, sotmès per un ambient de total misèria, opressió i odi, es converteix en un terrible criminal que és jutjat i ajusticiat per altres criminals pitjors fins i tot que ell. Interpretat de manera superba per un hieràtic i veritablement temible José Luis Gómez, Pascual Duarte personifica l'home humil que es transforma en un monstre per culpa de la societat en què viu. Amb un estil tremendament sobri, directíssim, carregat de brutalitat i fonament en uns llarguíssims plans generals són narrades les seves desventures, que transcorren en uns immensos paisatges naturals desèrtics tan bonics com agònics. Ricardo Franco aconsegueix fer de la seva adaptació una obra profundament pròpia sense desviar-se de la trama original retratant a Pascual com un indivu retret, solitari, sempre en silenci i, sobretot, fastiguejat, fart fins a la pura deshumanització. La visceralitat de l'obra de Cela desapareix gairebé per complet per donar pas a una violència gelada que esclata després de llargs silencis carregats de tensió (magistral l'assassinat de la mare del protagonista). Pascual Duarte mata de manera gairebé infantil, sense pensar, sense mirar ni endavant ni enrere, i en aquesta caracterització del personatge hi ha la gran innovació d'aquesta pel lícula, una de les obres mestres més personals i oblidades del nostre cinema. El desenllaç és del tot inoblidable i encara avui posa els pèls de punta.
Direcció: Ricardo Franco
País: Espanya
Any: 1976
Durada: 94 min.
Gènere: Drama
Qualificació: No recomanada per a menors de 18 anys
Repartiment: José Luis Gómez, Diana Perez de Guzman, Paca Ojea, Héctor Alterio , Eduardo Calvo, Joaquín Hinojosa, Maribel Ferrero, Eduardo Bea, Francisco Casares, Eugenio Navarro, Carlos Oller, José Luis Baringo, Carmen Lleó, Pedrín Fernández, Salvador Muñoz Calvo
PC Distribuïdora: Emiliano Pedra, PC
Productora: Querejeta i Gárate, Elías
Direcció: Ricardo Franco
Fotografia: Luis Cuadrado
Guió: Elías Querejeta, Emilio Martínez Lázaro, Ricardo Franco
Muntatge: Pablo González del Amo
Música: Luis de Pablo
Novel-la "La família de Pascual Duarte": Camilo José Cela
"Pel lícula duríssima, seca, asfixiant, de sòbria i mil.limètrica posada en escena, un film que posa en imatges el buit i la bogeria d'un personatge terrible, destruït per una societat malalta (...) obra inclassificable dins el panorama del cinema espanyol de l'època "(Miquel Àngel Colom: Diari El País)
Aqui us deixo una de les escenas duras que te la pel-licula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada