Édith Piaf - París, 19 de desembre de 1915 - el seu veritable nom era Édith Giovanna Gassion, és una de les cantants franceses més cèlebres. Les seves restes van ser portats a París, lloc on es va anunciar oficialment la seva mort el 11 d'octubre de 1963.
Edith Piaf, és sense dubtar-ho, la més gran diva nascuda a França en el segle XX, gràcies a la seva bella veu, que combinada a una fantàstica personalitat, la van portar a situar-se en un pedestal.
El 1948, durant una gira triomfal per Nova York, viu la història d'amor més gran de la seva vida amb un boxejador francès d'origen algerià.
«L'únic home a qui he volgut», segons ella mateixa va afirmar, el boxejador Marcel Cerdan, que va arribar a convertir-se en una glòria nacional per a França. Es van conèixer a París el novembre de 1945 en un club en el qual ella cantava. Marcel es va emocionar amb la seva veu.
El 23 de maig de 1948, Cerdan va perdre per primera vegada un combat i els diaris van acusar Piaf de portar-li mala sort. Però, només va ser un revés passatger i el 21 de setembre es va convertir en campió del món dels pesos mitjans.
Ella tenia tal passió per Marcel que mai estava satisfeta i necessitava tenir-lo al seu costat en cada minut de la seva vida ..
El 28 d'octubre de 1949 es va estavellar l'avió en què viatjava Cerdan camí de Nova York. Allí es trobava Edith, qui li havia constret perquè es reunís amb ella.
Abatuda pel sofriment, Édith Piaf es torna addicta a la morfina. Ella va cantar el seu gran èxit "Hymne À L'amour" en la seva memòria i, a més, aquesta relació va originar la pel lícula Édith et Marcel.
Édith Piaf - Hymne À L'Amour
Le ciel bleu sur nous peut s'effrondrer
Et la terre peut bien s'écrouler
Peu m'importe si tu m'aimes
Je me fous du monde entier
Tant que l'amour inondera mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m'importent les problèmes
Mon amour, puisque tu m'aimes...
J'irais jusqu'au bout du monde
Je me ferais teindre en blonde
Si tu me le demandais...
J'irais décrocher la lune
J'irais voler la fortune
Si tu me le demandais...
Je renierais ma patrie
Je renierais mes amis
Si tu me le demandais...
On peut bien rire de moi,
Je ferais n'importe quoi
Si tu me le demandais...
Si un jour la vie t'arrache à moi
Si tu meurs, que tu sois loin de moi
Peu m'importe, si tu m'aimes
Car moi je mourrai aussi...
Nous aurons pour nous l'éternité
Dans le bleu de toute l'immensité
Dans le ciel, plus de problèmes
Mon amour, crois-tu qu'on s'aime?...
...Dieu réunit ceux qui s'aiment!
Himno al Amor
El cielo azul puede hundirse sobre nosotros
Y la tierra puede derrumbarse.
Poco me importa si me amas
Me importa un bledo el mundo entero
Tanto como el amor inunde mis mañanas
Tanto como mi cuerpo se estremezca bajo tus manos
Poco me importan los problemas
Mi amor ya que tú me amas
Iría hasta el fin del mundo
Me teñiría de rubia
Si tú me lo pidieras
Iría a descolgar la luna
Iría a robar una fortuna
Si tú me lo pidieras
Renegaría de mi patria
Renegaría de mis amigos
Si tú me lo pidieras
Se pueden reír de mí
Haría cualquier cosa
Si tú me lo pidieras
Si un día la vida te arranca de mí
Si tú mueres, que estés lejos de mí
Poco me importa si me amas
Porque yo moriría también
Tendremos para nosotros la eternidad
En el azul de toda la inmensidad.
En el cielo, no hay más problemas
¿Mi amor, crees que nos queremos?
¡Dios reúne a los que se aman....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada