Joan Maragall - L'ànima de les flors

L'ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M'han encantat així que les he vistes

posades a morir, més sense dol.

«Morirem aviat, lluny de la planta, -

elles deuen pensâ; -

més ara nostre brill al poeta encanta,

i això mai morirà.»

Joan Maragall -1898