Fill de la llum i de l'ombra és l'àlbum de 2010 de Joan Manuel Serrat. Està basat en els poemes de Miguel Hernández, amb col.laboracions de Joan Albert Amargós i Miguel Poveda.
És un any en què es compleix el centenari del naixement de Miguel Hernández, una figura sobre la qual Serrat ja havia treballat (Miguel Hernández - 1972).
Carta oberta de Joan Manuel Serrat
Estimats desconeguts en general i no obstant això amics la majoria:
El 23 de Febrer apareix el meu últim treball discogràfic: "Fill de la llum i de l'ombra". Un grapat de cançons sobre poemes de Miguel Hernández. Una prolongació del disc que va aparèixer el 1972 i també un complement.
Tretze noves cançons componen aquest lliurament. Un ampli recorregut per l'obra de Miguel Hernández que inclou des de poemes de joventut com "La palmera llevantina" fins versos de "Fill de la llum i de l'ombra", el més profund i ambiciós dels seus poemes, probablement la seva obra mestra de la cual la seva lectura recomano de manera especial.
Perquè torno a furgar de nou en l'obra de Miguel Hernández ...? Fonamentalment per dues raons. Una, perquè aquest any es compleix el Centenari del naixement del poeta i, com vell amic que sóc, em sentia en l'obligació de celebrar des dels escenaris. La gent m'ho anava a demanar. La gent estima el poeta i, com jo, no deixaria passar l'onomàstica sense recordar-la.
En principi, la idea buscava només refrescar el vell repertori amb un parell de noves cançons així que, sense grans expectatives, vaig tornar a bussejar en la seva poesia però a mesura que els vells versos em tornaven noves emocions i les idees s'anaven materialitzant en cançons va anar creixent el meu entusiasme fins que finalment, a la vista de la bondat del material resultant, vaig apostar decididament per aquest treball que ara presento. Una nova entrega dels seus versos llestos per cantar.
L'altra raó que m'ha empès a tornar sobre l'obra de Miquel Hernández, la més important i la que em va convèncer de l'interès i validesa del projecte és la intemporalitat de la seva poesia, la vigència dels seus versos més enllà del lloc i el temps en que van veure la llum, més enllà del context en què van néixer, versos que segueixen sonant tan sòlids i frescos com si haguessin estat escrits ahir i aquí.
Ha estat fonamental haver comptat amb magnífics col.laboradors per portar el projecte a bon port. A tots ells el meu agraïment, des de la capitania de Joan Albert Amargós en la preparació de les cançons, els arranjaments i la direcció musical fins a la paciència i el treball de Raúl Cuevas en la gravació i de José Luis Crespo en les mescles. Ells són una mostra de la llarga llista d'amics i col.aboradors que han fet possible aquest "Fill de la llum i de l'ombra".
M'agradaria que aquest treball ajudés a acostar al públic la poesia de Miguel Hernández, al meu entendre un dels nostres poetes contemporanis fonamentals, i que la gent, més enllà de les cançons, trobi en els llibres l'ànima del poeta.
La data d'aparició d'aquest treball és producte de l'atzar encara que confesso que no em sembla malament la coincidència. Al cap i a la fi, vist des de la distància, el 23 de Febrer de 1981 va ser el dia que el franquisme va perdre la seva última batalla i res millor que celebrar-ho amb vosaltres destapant aquest grapat de cançons que, amb versos del poeta d'Oriola, he preparat en l'esperança que us commoguin com a mi.
Joan Manuel Serrat
http://www.jmserrat.com/serrat/index2.html
Hijo de la luz y de la sombra
Eres la noche, esposa: la noche en el instante
mayor de su potencia lunar y femenina.
Eres la medianoche: la sombra culminante
donde culmina el sueño, donde el amor culmina.
Daré sobre tu cuerpo cuando la noche arroje
su avaricioso anhelo de imán y poderío.
Un astral sentimiento febril me sobrecoge,
incendia mi osamenta con un escalofrío.
Eres la noche, esposa
Eres la noche, esposa
Eres la noche, esposa
y yo soy el mediodia.
La noche se ha encendido como una sorda hoguera
de llamas minerales y oscuras embestidas.
Y alrededor la sombra late como si fuera
las almas de los pozos y el vino difundidas.
Pide que nos echemos tú y yo sobre la manta,
tú y yo sobre la luna, tú y yo sobre la vida.
Pide que tú y yo ardamos fundiendo en la garganta,
con todo el firmamento, la tierra estremecida.
Eres la noche, esposa
Eres la noche, esposa
Eres la noche, esposa
y yo soy el mediodia.
Caudalosa mujer: en tu vientre me entierro.
Tu caudaloso vientre será mi sepultura.
Si quemaran mis huesos con la llama del hierro,
verían que grabada llevo allí tu figura.
Con el amor a cuestas, dormidos y despiertos,
seguiremos besándonos en el hijo profundo.
Besándonos tú y yo se besan nuestros muertos,
se besan los primeros pobladores del mundo.
Eres la noche, esposa
Eres la noche, esposa
Eres la noche, esposa
y yo soy el mediodia.
Eres la noche, esposa
y yo soy el mediodia.
1 comentari:
por muchos que pasen , sigues despertando en mi el mismo sentimiento..tocando la misma fibra ..eres increible....
Publica un comentari a l'entrada