Any: 1998
Durada: 119 min.
Nacionalitat: Estats Units
Gènere: Comèdia
Director: Nora Ephron
Actors: Meg Ryan, Tom Hanks, Greg Kinnear i Parker Posey.
Sinopsi:
Kathleen Kelly és la propietària d’una llibreria infantil, un veritable tresor cultural d’un dels barris més exclusius de Nova York. Ella passa llargues nits avorrides amb la seva parella, en Frank, un escriptor frustrat que escriu columnes al diari. La única cosa que veritablement l’apassiona és intercanviar missatges de correu electrònic amb un home que només coneix el seu pseudònim.
Una bonica pel•lícula si us agraden les comèdies romàntiques.
Podeu veure la pel•lícula en aquest enllaç
Les frases:
"Internet no es más que otro medio para ser rechazado por una mujer".
“Lo curioso de esta forma de comunicación es que es más probable hablar de nada que de algo, pero sólo quería decir que para mí, toda esta “nada” ha significado más que muchos “algo”. Por eso, gracias.”
"Esta mujer es la criatura más adorable de cuantas he conocido en la red"
"Creo que soy la peor versión de mi mismo"
“Lo curioso de esta forma de comunicación es que es más probable hablar de nada que de algo, pero sólo quería decir que para mí, toda esta “nada” ha significado más que muchos “algo”. Por eso, gracias.”
"Esta mujer es la criatura más adorable de cuantas he conocido en la red"
"Creo que soy la peor versión de mi mismo"
Al final de la pel•lícula sona la cançó “Somewhere over the rainbow” us deixo l’enllaç perquè la pugueu escoltar en aquest vídeo que he trobat
Somewhere over the rainbow
Way up high,
There's a land that I heard of
Once in a lullaby.
Somewhere over the rainbow
Skies are blue,
And the dreams that you dare to dream
Really do come true.
Someday I'll wish upon a star
And wake up where the clouds are far
Behind me.
Where troubles melt like lemon drops
Away above the chimney tops
That's where you'll find me.
Somewhere over the rainbow
Bluebirds fly.
Birds fly over the rainbow.
Why then, oh why can't I?
If happy little bluebirds fly
Beyond the rainbow
Why, oh why can't I?
****************************
En algun lloc sobre l’arc de Sant Martí
molt, molt alt ...
hi ha una terra de la que vaig sentir explicar
en una cançó de bressol.
En algun lloc sobre l’arc de Sant Martí,
els cels són blaus
i els somnis que goses somiar
es tornen realitat.
Algun dia demanaré un desig a un estel
i despertaré molt lluny dels núvols
deixant-los enrere,
on els problemes són com gotes de llimona
lluny, molt per sobre de les xemeneies,
aquí és on em trobaràs.
En algun lloc sobre l’ arc de Sant Martí
volen ocells blaus.
Els ocells volen per sobre de l’arc de Sant Martí,
llavors, perquè jo no podria?
Si els ocells volen alegrement
més enllà de l’arc de Sant Martí ...
Perquè jo no podria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada