"DONDE EL CORAZÓN TE LLEVE" és un llibre que aquets dies he tingut la oportunitat de tornar a llegir i és que m’agrada molt .
Algú l’ha llegit?
Aquí us deixo una petita explicació sobre el llibre, crec que és molt maco i si podeu, us convido a què el llegiu.
Ens parla de coses boniques sobre un munt de situacions en la vida ... encara que expliqui la seva pròpia història, toca molts aspectes que tots alguna vegada hem passat.
Sinopsi:
Veient imminent el final de la seva vida, Olga decideix escriure a la seva néta una llarga carta per deixar constància del què cap de les dues ha sabut ni dir ni escoltar. Quan la néta torni, només trobarà la relació dels pensaments, sentiments, delicadesa i esperança, solitud i amargor que la vida ha anat teixint. Per la carta, se sabrà quina va ser la història de la família, les baralles amb la filla morta, els desacords i les ferides que mai van cicatritzar.
Amb aquesta obra intimista i epistolar, Susanna Tamaro indaga en els plecs privats del nostre silenci. Amb gran sensibilitat descobreix el seu significat i revela la riquesa dels sentiments que romanen ocults. Diàleg que ensenya a conèixer millor la naturalesa de les nostres relacions, "DONDE EL CORAZÓN TE LLEVE" és una obra narrativa exquisida: dolça remembrança d'una veu que es deixa portar per els tímids dictats del cor.
Algunes de les frases que m’agraden...
Només el dolor fa créixer, però al dolor cal enfrontar-lo directament, qui s'esmuny o es compadeix està destinat a perdre.
El cor de l'home és com la terra, una meitat il•luminada pel sol i l'altra a l'ombra.
Ni tan sols els sants tenien llum a tot arreu.
Viure és tenir consciència d'això, saber-ho, lluitar perquè la llum no desaparegui derrotada per l'ombra.
El que no vam saber dir ens farà mal eternament i només el valor d'un cor obert ens podrà alliberar d'aquesta angoixa.
Les nostres trobades a la vida són un moment fugaç que hem d'aprofitar amb la veritat de la paraula i la subtilesa dels sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada