La decisión de Sophie (1982)

Després de haver vist la pel.lícula i llegit el llibre de “Los puentes de Madison County”, ara dono pas a comentar-vos una altre gran pel.lícula i llibre que m’agrada molt com és “La decisión de Sophie”.

¡Com m'agrada, torno a dir-vos, pel.lícula i novel.la!

I jo només veig com a possibles protagonistes a la immensa Meryl Streep, un debut brillant de Kevin Kline, atractiu i bell tremendament complex, i al deliciós jove del sud amb somriure innocent d'un Peter MacNicol.

Ells són Sophie, Nathan i Stingo. Les seves interpretacions donen sentit i ens transmeten l'electricitat de cordialitat, amistat i amor entre els tres personatges que també corre per les pàgines de la novel.la de William Styron. Sophie desarma amb la tristesa dels seus ulls i somriure, i aquesta veu trista, aquesta culpa per ser una supervivent, per ser polonesa, per haver estat catòlica, pel seu pare, per haver pres una decisió que la va matar definitivament encara que tracti d’ aferrar-se a la vida a través del desig ...; Nathan destrossa com aquest noi jueu i intel.lectual que li pot i li trenca la seva malmesa salut mental obsessionat per les matances i l'horror o Stingo aquest jove innocent, aprenent d'escriptor, que viatja sol a Brooklyn per trobar els seus dos millors amics però també per començar a viure amb intensitat, a estimar i patir, a sentir la pèrdua, a prendre responsabilitats ... i que es convertirà finalment en un escriptor d'èxit que sap arribar a cotes altes d'emoció, nostàlgia i sensibilitat.

Us regalo dos moments de la pel.lícula. Si encara no l'heu vist, espereu, veieu-la i després llegiu aquests regals.

Un és la lectura d'un poema d'Emily Dickinson que connecta totalment amb la situació emocional de Sophie i Nathan. Aquest poema surt dues vegades a la pel.lícula. Primer, quan s'estan coneixent una Sophie malalta i un Nathan encantador que l'ajuda i la cura amb afecte i sensibilitat. Estan els dos junts al llit. Ell pren un llibre de Dickinson, i llegeix:

Que la cama sea ancha,
que este hecha con cuidado;
esperad en ella que la sentencia
del juicio final, sea serena y perfecta.


Que el colchón sea plano,
que la almohada sea redonda,
y que ningún ruidoso amanecer
perturbe la paz de esta tierra.

Una altra vegada serà llegit al final de la pel.lícula per Sting en una situació molt diferent, i amb llàgrimes, Nathan i Sophie estan de nou junts al llit ... en silenci.

Ja podeu veure com m'encanten els poemes, les cartes i les escenes d’amor en les pel.lícules i els seus continguts. Proveu de recordar, i veureu com hi han escenes emocionants. La decisió de Sophie té la seva particular carta. També cap al final, quan Stingo ha aconseguit estar amb la dona dels seus somnis, amb la trista Sophie, de la qual està profundament enamorat. L'endemà, ella ja no hi és. Però sí que deixa una carta.

A la pel.lícula es suavitza el text però és bastant literal a l'original. Jo us deixo la carta de la novel.la.

Com ja has acompanyat els personatges, et commou, et fa mal, l'entens ...

“Querídisimo Stingo:

Tan hermoso amante lamento abandonar y perdóname por no decirte adiós, pero he de volver con Nathan. Créeme encontrarás alguna maravillosa Demoiselle que te hará feliz en la Granja. Te aprecio tanto… No creas que con esto soy cruel. Pero cuando desperté me sentí tan mal y tan desesperada por Nathan… Quiero decir tan llena de Culpa y pensamientos de Muerte que era como Hielo en mi sangre. Así que tengo que estar con Nathan de nuevo signifique esto lo que sea. Puede que no vuelva a verte pero créeme lo mucho que conocerte ha significado para mí. Eres un gran Amante, Stingo. Estoy tan angustiada… Pero tengo que irme ahora mismo. Perdona mi pobre inglés. Amo a Nathan pero odio la Vida y a Dios. Me importan un pepino Dios y su Universo. Y también la vida. E incluso el Amor que pueda quedar en el Mundo.

Sophie” 

La pel.lícula va guanyar l'Oscar a la millor actriu (Meryl Streep) i va ser nominada a les categories a la millor fotografía (Néstor Almendros), al millor disseny de vestuari (Albert Wolsky), a la millor banda sonora original Marvin Hamlisch i al millor guió adaptat (Alan J. Pakula).

1982 Decisión de Sophie, La
T.O.: Sophie's Choice
Director: Alan J. Pakula
Música: Marvin Hamlisch