Tal día com avui va neixer:
Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (n. Londres, Anglaterra, Regne Unit 16 abril 1889 - m. Vevey, Suïssa, 25 de desembre de 1977), va ser un actor còmic, compositor, productor i director cinematogràfic i escriptor anglès més conegut per les seves populars interpretacions durant l'època del cinema mut. Des de llavors, és considerat com una de les figures més representatives del humorisme.
Reconegut per la seva popular personatge Charlot, es va destacar en cinema des de principis de la dècada de 1910 fins als anys 1950. Va filmar al voltant de noranta pel lícules, entre elles Kid Auto Races at Venice (1914), La quimera de l'or (1925) , Llums de la ciutat (1931), Temps moderns (1936) i
El gran dictador (1940).
Va ser un dels cofundadors de la United Artists el 1919, juntament amb Mary Pickford, Douglas Fairbanks i David Griffith. Influenciat pel francès Max Linder, la seva carrera artística va abastar més de set dècades i va rebre un premi de l'Acadèmia el 1928 . Candidat al premi Nobel de la Pau el 1948, va abandonar Estats Units després d'una sèrie de polèmiques que ho van involucrar amb el comunisme i amb la realització d'activitats antiestadounidenses.
En les seves últimes dècades, els seus treballs van disminuir però l'hi va poder apreciar a La comtessa de Hong Kong i Un rei a Nova York. Casat en quatre ocasions, els seus fills Geraldine, Josephine i Sydney Chaplin també es van dedicar a l'espectacle. El 1972 se li va atorgar el premi Oscar honorífic i el 1975 va ser nomenat Sir per la reina Isabel II. Va morir a la temporada nadalenca de 1977.
De la pelicula
"El gran dictador" us deixo l'escena final amb el discurs que tot i tenir 70 anys es manté ben actual. Un discurs molt emotiu, que ens anima a no perdre l'esperança, i ens convida a no deixar de ser idealistes com ho va ser ell.
Sens dubte una de les millors seqüències de la història del cinema.
També us deixo aquesta belles paraules escrites per Chaplin que ens diuen que cal aprendre sempre de la vida.
VIDA
Ya perdoné errores casi imperdonables.
Trate de sustituir personas insustituibles,
de olvidar personas inolvidables.
Ya hice cosas por impulso.
Ya me decepcioné con algunas personas ,
mas también yo decepcioné a alguien
Ya abracé para proteger .
Ya me reí cuando no podía .
Ya hice amigos eternos.
Ya amé y fui amado pero también fui rechazado.
Ya fui amado y no supe amar.
Ya grité y salté de felicidad.
Ya viví de amor e hice juramentos eternos,
pero también los he roto y muchos.
Ya lloré escuchando música y viendo fotos .
Ya llamé sólo para escuchar una voz .
Ya me enamoré por una sonrisa.
Ya pensé que iba a morir de tanta nostalgia y ...
Tuve miedo de perder a alguien especial
(y termine perdiéndolo) ¡¡
pero sobreviví !!
Y todavía vivo !!
No paso por la vida.
Y tú tampoco deberías sólo pasar ...
VIVE!!!
Bueno es ir a la lucha con determinación
abrazar la vida y vivir con pasión.
Perder con clase y vencer con osadía,
por que el mundo pertenece a quien se atreve
y la vida es mucho más para ser insignificante.
Charles Chaplin
