Composta en 1939, el Concert d'Aranjuez és una composició musical per a guitarra i orquestra de Joaquín Rodrigo, sens dubte, la seva obra més famosa. Inspirat pels jardins del Palau Reial d'Aranjuez, "la fragància de les magnòlies, el cant dels ocells i les fonts" estan dins de la música com Rodrigo les descriu.
El 1991, el Rei Joan Carles va elevar a Rodrigo a la noblesa, donant-li el títol de Marquès dels jardins d'Aranjuez.
Joaquín Rodrigo i la seva dona Victòria estan enterrats al cementiri d'Aranjuez.
Jardins del Palau Reial d'Aranjuez
El Concert d'Aranjuez va ser compost a París, escrit per als jardins del Palau Reial d'Aranjuez, la residència primaveral del rei Felip II en la segona meitat del segle XVI, i posteriorment reconstruït a mitjan segle XVIII per Fernando VI. L'obra intenta transportar l'oient als sons de la naturalesa d'un altre lloc i un altre temps.
Es va estrenar a Barcelona el 1940, amb Regino Sainz de la Maza tocant la guitarra. El concert consta de tres moviments: Allegro amb spirito, Adagio i Allegro gentile.
El segon moviment, el més conegut dels tres, és marcat pel seu pas lent i melodia reservada, introduïts pel corn anglès, amb un acompanyament suau de la guitarra i les seqüències. Una sensació del tot reservat impregna la peça. L'ornamentació s'agrega gradualment a la melodia en el principi. Un trill del apagat-tònic a la guitarra crea les primeres llavors de la tensió al tros, creixen i s'arrelen, però relaxen de nou periòdicament a la melodia. Eventual començament culminant d'una acumulació. Això es trenca novament dins de la melodia principal, appassionato del molto, expressat per les seqüències amb l'acompanyament dels instruments de vent-fusta. La peça finalment resol a un arpegi tranquil de la guitarra, encara que són les seqüències en el fons més aviat que la nota final de la guitarra la qual la resolen, ia més les que proporcionen material temàtic per a una altra composició, Aranjuez, Mon Amour del cantant francès Richard Antony.
Un gran nombre de músics ha reinterpretat l'obra, incloent a Miles Davis, la llegenda del jazz, en companyia de l'adaptador Gil Evans, Paco de Lucia, guitarrista flamenc. En l'àlbum "Sketches of Spain", Davis testifica: «Aquesta melodia és tan forta que com més suau es toqui, més fort es torna, i com més fort es toqui, més feble es torna».
Narciso García Yepes (Lorca, 14 de novembre de 1927 - Múrcia, 3 de maig de 1997), més conegut com Narciso Yepes, va ser un guitarrista clàssic espanyol.
El 1947, va interpretar en públic per primera vegada el Concert d'Aranjuez (de Joaquín Rodrigo), sota les ordres del director Ataúlfo Argenta, la qual cosa li va merèixer celebritat immediata.
Després d'escoltar aquestes belles notes del segón movimentn, amb Narciso Yepes a la guitarra, us deixo la gravació cantada per Richard Anthony, un arranjament de tipus chanson del segon moviment també, amb lletra de Guy Bontempelli, i que ha arribat a ser famós amb el títol de "Aranjuez, Mon Amour"
Richard Anthony - Aranjuez,Mon Amour - 1967
Mon amour,
sur l´eau des fontaines,
mon amour
ou le vent les amènent,
mon amour
le soir tombé, qu´on voit flotté
des pétales de roses.
Mon amour
et des murs se gercent
mon amour
au soleil au vent
à l´averse et aux années
qui vont passant
depuis le matin de mai
qu´ils sont venus
et quand chantant,
soudain ils ont écrit
sur les murs
du bout de leur fusil
de bien étranges choses
Mon amour,
le rosier suit les traces,
mon amour
sur le mur et enlace,
mon amour
leurs noms gravés et chaque été
d´un beau rouge sont les roses.
Mon amour,
sèche les fontaines,
mon amour
au soleil au vent
de la plaine et aux années qui
vont passant
depuis le matin
de mai qu´il sont venus
la fleur au cœur,
les pieds nus, le pas lent
et les yeux éclairés
d´un étrange sourire.
Aranjuez, mon amour
MI AMOR EN ARANJUEZ
Mi amor,
sobre el agua de las fuentes
mi amor,
que mueve el viento
mi amor
cae la tarde, mientras se ven
pétalos de rosa flotar.
Mi amor
las paredes se agrietan
mi amor
por el sol, el viento,
la lluvia y los años
que van pasando
desde la mañana de mayo
que han llegado
y su sonido
a menudo han escrito en
las paredes
cual punta de fusil,
cosas muy extrañas.
Mi amor
el rosal sigue las huellas
mi amor
sobre la pared enlazadas,
mi amor
sus nombres gravados donde
cada verano florecen las rosas de un rojo intenso
Mi amor
se secan las fuentes
mi amor
por el viento, por el sol
y por los años que
van pasando
desde que llegaron
una mañana de mayo,
las flores del corazón,
los pies desnudos, el paso lento
y unos ojos iluminados
por una extraña sonrisa.
La de mi amor en aranjuez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada