Aquesta és una cançó d'una sensibilitat increïble, parla sobre nens d'una escola als afores d'una ciutat. Humet en aquells moments col.laborava fent classes a nens en aquestes zones de l'extraradi
Tant la lletra com la música són extraordinàries
Aquesta són paraules del propi Humet.
"Fulls" era la legoria que associava una trentena de nens, d'alumnes meus, a les fulles d'un llibre, d'un llibre tan oblidat com aquella escola de primària de la barriada de Can Anglada de Terrassa, a la qual freqüentava com a professor de català ". Extret de la seva Web
Joan Baptista Humet - Fulls
Són petites gotes d'aigua enamorada
que t'esperen impacients cada matí,
que empastifen de gargots una pissarra
i netegen l'aire d'una escola gris.
Són ditades suaus ansioses de besar-te,
d'escombrar per a tu la pols del seu carrer,
són butxaques capgirades que esgarrapen,
són preguntes que atabalen sens volguer.
Són trossets de boira al vent de les afores,
cavallers temibles d'hortes i barrancs,
atrapats de dia al llapis tantes hores
i de nit a un llit estret pels seus germans.
I són fulls,
fulls que algú deu haver arrencat,
fulls d'un llibre
que s'escriu a la ciutat.
Amb dibuixos i paraules diferents,
amb un altre riure
i amb un altre accent.
Són petites gotes d'aigua enamorada,
gotes de suor, de llàgrimes i sang
que floregen les tauletes apilades
i no saben que a l'escola són de pas.
Són el tros de terra verge dels seus pares,
l'únic fruit seu que uns peus mai no han trepitjat,
l'únic arbre que ningú els ha pres encara,
perquè poca cosa valen els infants.
Aprendran a fer ciment al temps que a escriure,
no duran tacats de tinta els pantalons,
a la força drogaran la son per a viure,
força que ha d'abatre un dia els peus del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada