Avui dijous 23 de setembre de 2010, a les 5h 9m hora oficial peninsular, comença la tardor a l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 31 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari d'hivern.
Els arbres de fulla caduca es preparen per la letargia i la producció de brots, i per tant, han de desfer-se de les seves fulles, perquè sinó no poden alimentar-se. Les fulles, perden així la seva concentració de clorofil•la -substància responsable del seu color verd-, prenent ara tons de color groc, ataronjat, marró o vermell.
"És justament aquesta calidesa de colors la que fa que els melancòlics, els romàntics, ens cobrim sota el mantell d’unes dolces notes de música que ressonen pel nostre cap, que ens embolcallem amb els darrers raigs de llum d’un sol melangiós i espantat, per protegir-nos d’aquests primers freds i cobrir així les nostres mancances, aquestes que tantes vegades ens recorren com un calfred i fan que ens sentim sols, tan sols...
És només una espurna per preparar-nos pel fred que s’apropa, el de veritat, aquell que possiblement ens deixi amb l’enyorança de tantes bones estones càlides, però amb l’esperança, sempre amb l’esperança... de retrobar-nos novament, a prop del caliu d’un bon foc."
És només una espurna per preparar-nos pel fred que s’apropa, el de veritat, aquell que possiblement ens deixi amb l’enyorança de tantes bones estones càlides, però amb l’esperança, sempre amb l’esperança... de retrobar-nos novament, a prop del caliu d’un bon foc."
Les fulles seques
Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
Àngel Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada