Antonio Machado

Tal dia com avui va nèixer...

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol 1875 - Cotlliure, 22 de febrer 1939) fou un poeta, escriptor i intel·lectual espanyol. Pertanyé en els seus inicis al moviment literari del Modernisme, però més tard passà a ser membre de la generació del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, després de la derrota de la Segona República Espanyola.

Antonio Machado nasqué el 26 de juliol de 1875 a Sevilla. Fou el segon de tres germans d'una família d'ideologia liberal. El seu pare, Antonio Machado Álvarez "Demófilo", amic de Joaquín Costa i de Francisco Giner de los Ríos, publicà nombrosos estudis sobre el folklore andalús i gallec. La seva mare fou Ana Ruiz. El seu avi, Antonio Machado Núñez, era metge i professor de ciències naturals.

El 1899, Antonio Machado viatja a París, on viu el seu germà Manuel, i treballa de traductor en l'editorial Garnier. Allí entrarà en contacte amb, per exemple, Oscar Wilde i Pío Baroja. Torna a Espanya i treballa d'actor mentre assoleix el títol de batxillerat.

El 1902 torna a París i coneix Rubén Darío. De tornada a Madrid entaula amistat amb Juan Ramón Jiménez, que és redactor cap de la revista modernista Helios en la qual Machado col·labora. Participa a nombroses tertúlies i entra en contacte amb els joves grups literaris. El 1903 publica el llibre de poesies Soledades (Solituds).

El 1907 publica Soledades, galerías y otros poemas (Solituds, galeries i altres poemes), una versió ampliada de Soledades, després de guanyar les oposicions per la plaça de catedràtic de francès. Aquesta edició del llibre té la dedicatòria -d'impremta- a dos dels catedràtics que li han atorgat el lloc (D. Agustín Carreres i D. Antonio Gaspar del Camp). Tria la vacant de l'Institut de Sòria, on coneix una noia, Leonor Izquierdo, amb la qual es casarà dos anys després tenint ella 15 anys i ell, 34.

El 1911 van tots dos a passar l'any a París ja que Machado havia aconseguit una beca per a ampliar els seus estudis. Allà assisteix a les classes d'Henri Louis Bergson, però Leonor cau malalta de tuberculosi el mateix juliol i mor un any més tard, l'1 d'agost del 1912. Això provoca una gran depressió a Machado i sol·licita el seu trasllat a Baeza (Jaén), on viurà durant set anys amb la seva mare dedicat a l'ensenyament i a l'estudi, sent poc actiu per l'escriptura poètica durant aquest temps.

La poesia d'Antonio Machado és molt característica. Per a ell la poesia s'allunya de la concepció modernista que aquesta és la suma de les arts. No importa tant la forma, la musicalitat, la bona rima, si no es conta gens. El verb és el més important, perquè expressa el temps, la temporalitat que ell considera essencial. No obstant això no li dóna tanta importància a l'espai.

Per ell la poesia habia de parlar amb el cor.

El 1912 va compondre Campos de Castilla-obra a que pertany aquest poema-la qual suposa la seva integració en la generació del 98.

Allá, en las tierras altas,
por donde traza el Duero
su curva de ballesta
en torno a Soria, entre plomizos cerros
y manchas de raídos encinares,
mi corazón está vagando, en sueños...
¿No ves, Leonor, los álamos del río
con sus ramajes yertos?
Mira el Moncayo azul y blanco; dame
tu mano y paseemos.
Por estos campos de la tierra mía,
bordados de olivares polvorientos,
voy caminando solo,
triste, cansado, pensativo y viejo.

DEDICADO A ANTONIO MACHADO, POETA

Dedicat a Antonio Machado, poeta, és el títol de l'àlbum LP que Joan Manuel Serrat dedica al poeta Antonio Machado, editat el 1969 per la companyia discogràfica Zafiro / Novola.

Joan Manuel Serrat, després del polèmic succés d'Eurovisió de 1968, va llançar l'any següent un dels seus discos més reconeguts: Dedicat a Antonio Machado, poeta. En un principi, poca gent de Safir, la productora del disc, confiava que el elapé collir bons resultats comercials, però afortunadament no va ser així, ja que el mateix Serrat va afirmar el 2000 que aquest disc havia estat un dels que més havia venut . I per alguna cosa seria: de les 12 cançons que composen el disc, el segon de Serrat en espanyol, són memorables temes com "Cantares" o "La Saeta", que han commogut a milers d'oients. Aquest àlbum va contribuir a difondre l'obra d'Antonio Machado a Espanya i Llatinoamèrica.

Us deixo a Serrat cantant aquest poema autobiogràfic de Machado.

A part d'aquesta cançó podreu veure que hi ha tot el concert que va donar Serrat a Xile el 69, podreu gaudir com jo ho he fet, com diuen molts comentaris és una joia.

Retrato

Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla,
y un huerto claro donde madura el limonero;
mi juventud, veinte años en tierras de Castilla;
mi historia, algunos casos de recordar no quiero.

Ni un seductor Mañara, ni un Bradomín he sido
ya conocéis mi torpe aliño indumentario-,
más recibí la flecha que me asignó Cupido,
y amé cuanto ellas puedan tener de hospitalario.

Hay en mis venas gotas de sangre jacobina,
pero mi verso brota de manantial sereno;
y más que un hombre al uso que sabe su doctrina
soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.

Desdeño las romanzas de los tenores huecos
y el coro de los grillos que cantan a la luna.
A distinguir me paro las voces de los ecos,
y escucho solamente, entre las voces, una.

Converso con el hombre que siempre va conmigo
quien habla solo espera hablar a Dios un día-
mi soliloquio es plática con este buen amigo
que me enseñó el secreto de la filantropía.

Y al cabo, nada os debo; me debéis cuanto escribo
a mi trabajo acudo, con mi dinero pago
el traje que me cubre y la mansión que habito,
el pan que me alimenta y el lecho en donde yago.

Y cuando llegue el día del último viaje,
y está al partir la nave que nunca ha de tornar
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.