dimarts, 29 de juny del 2010

OBSTINAT OM - Poema -




Presidint
tota la plana,
sense pressa,
parla l’om.

Ens reconta
cent històries
de recança,
de passió.

Ha perdut
totes les guerres,
ha guanyat
quedar-se sol.

Vell pagès
de la contrada,
cerca l’ombra
allí s’asseu.

Els ulls acluca,
nota la brisa,
li vola el cap,
el pensament.

Amable om
para la faula,
mou les fulles
ben suaument.

Escolta el vent
sent com li parla,
ara li conta,
contes tant bells.

Ell vol saber,
anar estudi,
la mare terra
no el deixarà.

Abatut om
per la noblesa,
crida el pagès,
amb poc soroll.

Prega-li un llibre
que parli d’arbres
de mil vivències,
les vol saber.

Obstinat om
lluita, treballa, dona el teu fruit i després descansa.

(Foto:Aras de los Olmos-Valencia-)