Aquí us deixo el final de Zorba el grec, una mostra d’aquelles pel.lícules de ja fa unes quantes dècades, on sense necessitat de grans produccions, sense grans inversions, ni luxe, ni cares boniques...
quan de tant poc, se’n feien coses inoblidables... pel.lícules immortals.
Zorba el grec és una pel.lícula de 1964 basada en la novel.la Alexis Zorba de Nikos Kazantzakis. Va guanyar tres Oscars, a la millor actriu de repartiment (Lila Kedrova), a la millor direcció artística i a la millor fotografia. Fou candidata a uns altre quatre, a la millor pel.lícula, al millor director, al millor actor principal (Anthony Quinn) i al millor guió adaptat.
Argument
Basil (Alan Bates) és un estirat jove escriptor anglès de classe mitjana d'origen mig-grec, criat a Gran Bretanya, que ha heretat una petita propietat a Creta. Tot viatjant cap a allà, coneix Zorba (Anthony Quinn), un aventurer músic grec de mitjana edat ple de vitalitat i il.lusió per la vida. A mesura que Basil va coneixent-lo, se n'adona de la vida tan insulsa que ha estat portant i aprèn de Zorba a gaudir de la seva existència. En arribats a Creta s'hostatgen a la pensió de la vídua francesa Madame Hortense (Lila Kedrova). També coneixeran la jove vídua del poble (Irene Papas), a qui els habitants del poble no deixen tornar-se a casar.
Música
La música de la pel.lícula de Mikis Theodorakis, especialment la dansa final, una coreografia de Giorgos Provias anomenada Sirtaki, ha esdevingut un dels clixés populars de dansa grega tradicional (tot i que es una invenció per a la pel.lícula, refosa de diferents estils tradicionals).
Informació extreta de Viquipèdia
Sirtaki (sirtaki, o Syrtáki - en grec συρτάκι) és una dansa popular d'origen grec.
Tot i la creença extensa, no és una dansa grega tradicional. De fet, va ser creat al 1964 per la pel.lícula “Zorba el grec” de la barreja de versions lentes i ràpides de la dansa de Hasapiko (Hasápikos, Chasápikos).
La dansa i la música creada per Mikis Theodorakis també es diuen la dansa Zorbas o de Zorba.
Una característica distintiva de la dansa i de la música de sirtaki és la seva acceleració. El nom sirtaki ve de la paraula grega syrtos, nom donat a un grup de danses gregues tradicionals de l'estil "fricció suposada" o de "barreja" (en comparació amb pidikhtos, que és estil de saltar).
No obstant, el sirtaki incorpora syrtos (en la part més lenta) i elements dels pidikhtós (en la part més ràpida).
El sirtaki és una de les atraccions culturals de Grècia i de les tavernes d'estil grec de tot el món.
Coreografia El sirtaki es balla en una formació en línia o cercle amb les mans a les espatlles dels veïns. La formació en línia és més tradicional. El ritme és de 4 temps que augmenta, i es canvia sovint a 2 temps en la part més ràpida. Per tant, la dansa comença lenta, transformant gradualment en més ràpida, sovint incloent salts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada