ni tinc respostes per als teus dubtes o temors,
però puc escoltar-te i compartir-ho amb tu.
No puc canviar el teu passat ni el teu futur,
però quan em necessitis estaré al teu costat.
No puc evitar que ensopeguis,
només puc oferir la meva mà perquè et subjectis i no caiguis.
Les teves alegries, els teus triomfs i els teus èxits no són meus,
però gaudeixo sincerament quan et veig feliç.
No jutjo les decisions que prens a la vida,
em limito a recolzar, a estimular-te i a ajudar-te si m'ho demanes.
No puc marcar-te els límits dins dels quals has actuar,
però si t'ofereixo l'espai necessari per créixer.
No puc evitar els teus patiments quan alguna pena et parteixi el cor,
però puc plorar amb tu i recollir els trossos per armar-los novament.
No puc dir-te qui ets ni qui hauries de ser,
només puc estimar-te com ets i ser el teu amic.En aquests dies he pensat en els meus amics i amigues,
entre ells, vas aparèixer tu.
No estaves dalt, ni a baix ni al mig.
No encapçalaves ni acabaves la llista.
No eres el numero ú ni el nombre final.
Jo, tampoc tinc la pretensió de ser el primer,
el segon o el tercer de la teva llista.
Només cal que em vulguis com a amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada