dissabte, 15 de maig del 2010

Cor "a bocca Chiusa" de l'opera "Madama Butterfly"

A bocca Chiusa" (a boca tancada) és un recurs coral, indicat algunes vegades en la partitura, que consisteix en l'emissió de notes sense obrir la boca. Emotiu i sentimental, el Cor "a bocca Chiusa" de la pucciniana "Madama Butterfly" evoca la serenitat tensa i expectant de la il.lusió de la protagonista, Cio Cio San, transformada en resignació. Melodia d'efecte meravellós en la qual es desplega la finor del llenguatge musical del compositor de Lucca.

Us recomano tancar els ulls i deixar-vos emportar per la tendresa d'aquest moment.




Pels qui vulgueu saber més d’aquesta òpera us deixo aquí el seu argument.

Madama Butterfly
Giacomo Puccini (Lucca 1858 - Brussel.les 1924)

Argument

“Madama Butterfly” es desenvolupa en tres actes a Nagasaki, Japó als primers anys del segle XX.

Acte primer

El tinent Pinkerton, oficial de la armada nord-americana, aprofita la seva estada en el port japonès de Nagasaki per viure el què per ell, és una simple “aventura oriental”.

Una dona, el mateix que una casa, poden ser llogades allà, segons les lleis locals, pel període de 999 anys, podent l’adquirent reservar-se el dret de rescindir el contracte, quedant l’esposa tan lliure com el marit.
En virtut d’aquesta facilitat, Pinkerton decideix canviar d’estat, instal.lant-se transitòriament al Japó.

Cio-cio-san, una geisha de quinze anys a la que coneix amb el nom de “Madama Butterfly” (senyora papallona) ha interessat al mariner.
A través de Goro, un matrimonier comissionista, Pinkerton adquireix així casa i dona, oblidant-se temporalment de que té una novia als Estats Units.

S’inicien els preparatius de la festa nupcial, mentre Pinkerton i Sharpless, el cònsol nord-americà a Nagasaki, esperen l’arribada de l’esposa. Sharpless aconsella al mariner que desisteixi del seu propòsit, ja que d’allò en podrien derivar doloroses conseqüències. Poc després torna Goro anunciant l’arribada de Cio-cio-san, qui apareix acompanyada per les seves amigues, proclamant-se la dona més feliç de la terra. Butterfly entaula conversa amb Sharpless, a qui relata breument la seva història. Mentre van arribant els familiars, la jove treu d’un cofre alguns objectes personals que mostra ingènuament a Pinkerton; entre ells s’hi troba un punyal de samurai, amb el qual el pare de Cio-cio-san es va donar mort per haver caigut en desgràcia davant l’emperador.
Butterfly confessa a Pinkerton que per ser-li encara més grata ha adoptat la seva religió. Goro ordena silenci i acte seguit, en presència del comissari imperial, es duu a terme la cerimònia matrimonial.
El brindis posterior és interromput per la veu colèrica de Bonzo, oncle de Butterfly, qui assabentat de que la seva neboda ha renunciat a les creences dels seus avantpassats, maleeix a Cio-cio-san, a la que tots abandonen.
Butterfly es troba ara sola, “renegada però feliç”, diu ella a Pinkerton, davant al que ella considera la realitat d’un meravellós somni d’amor.


Acte segon

Han passat tres anys.
Pinkerton ha abandonat el Japó, prometent a Cio-cio-san que tornarà quan floreixin les roses i niïn els pit-roigs, però ocells i flors s’han renovat ja tres vegades i l’absent no torna. Suzuki, la criada de Butterfly, demostra inquietud i desconfiança però Butterfly té fe en el seu “déu americà”.

El cònsol Sharpless ha rebut una carta de Pinkerton en la qual li anuncia el seu retorn. S’ha casat, viatjarà amb la seva dona i li encarrega que així ho comuniqui a Butterfly.
Sharpless visita a Butterfly, qui es queixa de Goro i de les seves proposicions de nous matrimonis. De fet hi ha un pretendent, el príncep Yamadori, a qui no pot suportar.
Per fi el cònsol es queda sol amb Butterfly i es decideix a llegir la carta de Pinkerton.
Davant les contínues i anheloses interrupcions de la jove, Sharpless no té coratge per prosseguir la lectura i bruscament pregunta a Butterfly que faria si Pinkerton no tornés. Dues coses, respon l’atribolada jove, tornar a la seva condició de geisha o potser millor morir.
Abans que el cònsol es retiri, Butterfly corre cap a una habitació i torna amb aire triomfal portant el seu petit en braços. Pinkerton ignora la existència d’aquest fill, i Sharpless, abans de retirar-se, promet fer-li-ho saber. El fort so d’una salva anuncia l’arribada d’un vaixell estranger. Butterfly ansiosament descobreix la nau de Pinkerton. Tots havien mentit i els constants dubtes s’esvaeixen ara davant la presència de la nau.
Butterfly, davant al que ella creu el triomf de l’amor i de la seva fe, ajudada per Suzuki, escampa per la casa totes les flors del jardí. Acompanyada per Suzuki i el seu fill, contemplant la mar en la nit estelada, es disposa a esperar l’arribada del seu estimat.

És en aquest precís instant de l’òpera, quan s’escolta la preciosa melodia del famós cor a boca tancada.


Acte tercer

En l’angoixosa nit, l’espera va ser tan llarga com inútil. Butterfly, amb el plor en els ulls i la mort a l’ànima, veu sorgir el nou dia, però el marit absent no torna. Poc després Pinkerton, Kate, la seva dona americana, i Sharpless es presenten d’imprevist. Suzuki comprèn a l’instant la dura veritat. El cònsol li demana preparar a Butterfly, per a l’amarga revelació. Pinkerton, adonant-se de la barbaritat de la seva falta, s’allunya afligit.

Un moment després entra Butterfly amb l’esperança de parlar al seu marit, però en lloc del seu estimat troba a Sharpless i a una dona estrangera. La dona de Pinkerton pregunta si podran emportar-se al nen.Amb gran tristesa Buterfly comprèn la magnitud de la seva desgràcia, contestant que només l’entregarà a Pinkerton si ve a buscar-lo.

Al quedar-se sola, en dolorosa meditació, pren a les seves mans el punyal amb el qual es va matar el seu pare, sobre l’esmolada fulla llegeix la sentència inexorable: “amb honor mor qui no pot conservar la vida amb honor”.

Aquesta commovedora escena és interrompuda per la presència del nen. Butterfly, després d’acomiadar-se tendrament de la criatura, es dona mort, sacrificant així la seva vida davant l’abandonament del seu estimat.

Des de fora s’escolta la veu desesperada de Pinkerton que crida desesperadament a Butterfly.